dissabte, 4 de setembre de 2010

Vicent Andrés Estellés


Aquest blog se suma a l'homenatge a Vicent Andrés Estellés, que nasqué un 4 de setembre d'ara fa vuitanta-sis anys. Constato doncs que va morir jove, als seixanta-nou anys. No fa pas gaire que en vaig parlar aquí, qualificant-lo de grafiter. Imagino que no s'hagués enfadat gaire, al cap i a la fi, quin mal pot fer-li a un peixot la descaradura d'un peixet petit petit.

No solc comentar gaire poesia, em depassa d'ençà que al B.U.P. em van fer comentar Poeta en Nueva York de F.G. Lorca. La majoria de les vegades la poesia no m'agrada, sobretot com diu una "mu" que conec: "em posa nerviosa el nyigo-nyigo", i si veig un poema amb dos adjectius seguits sobre el capvespre començo a encendre la llar de foc. Tot i això en llegeixo molta, tota la que puc. I, com sempre, allò que paga la pena ho rellegeixo les vegades que calgui i que em vingui de gust.

Els llibres d'en Vicent Andrés Estellés els tinc al costat de Les flors del mal de Baudelaire i la Lisístrata d'Aristòfanes. Fan bonic així, plegats, perquè l'estètica no li és sobrera a la literatura. No conec els gustos que tenia el mestre, però tampoc penso que em pogués criticar gaire per l'espai que li he reservat a casa meva.

En Galderich, a l'homenatge a Màrius Torres, al que no m'hi vaig sumar perquè només en conec un poema i no hagués estat honesta, i en un apunt brillant que us recomano, no fa servir cap poema de l'autor, ans ens fa arribar un d'en Carles Riba que li és dedicat.

Evidentment que Baudelaire no li va dedicar cap poema a en Vicent Andrés, però aquest, el clàssic Spleen, em sembla força adequat.

Quan el cel baix, feixuc, pesa com una tapa,
sobre el cor que gemega turmentat pels neguits,
i quan de l'horitzó que el cercle enter engrapa
ens vessa un dia negre molt més trist que les nits;

quan la terra es trasmuda en una cova humida,
on l'Esperança en fuig, igual que els rats-penats,
colpint amb ala tímida la cel·la entenebrida,
topant de cap amb murs i plafons destrossats;

quan la pluja instal·lant ses immenses cortines
dels barrots d'un esrgàstul imita l'enreixat,
i que un vil poble mut que teixeix teranyines
al fons de nostres vides ve a estendre el seu filat,

tot d'una les campanes amb un furor que aterra
llancen espai enllà un udol estrident,
com esperits errant lluny de la seva terra
que a gemegar es dediquen profidiosament.

- Sense ni un sol timbal, cap funeral complanta,
pel fons de la meva ànima desfilen llargs baiards;
l'Esper, plora, vençut, l'atroç Angoixa planta
sobre el meu crani enclí els negres estendards.*

Valgui doncs com a homenatge. Seguiré rellegint, l'un i l'altre.

* Baudelaire, Charles. LXVIII "Spleen", Les flors del mal. Barcelona, 1998. Ed. Proa. Trad. a cura d'en Xavier Benguerel.

17 comentaris:

Joana ha dit...

Un homenatge molt bonic. Jo també m'hi he sumat i continue llegint tot el que s'ha penjat a la xarxa.
Bona diada!!!

Júlia ha dit...

Feliços anys aquests en els quals es considera que morir als seixanta-nou anys és morir jove, els nostres avis s'hi farien un tip de riure.

Sandra D,Roig ha dit...

Jo també m'hi he sumat, amb el de Marius Torres em va passar el mateix.
un article diferent.
Una abraçada

Allau ha dit...

Jo ja passo de sumar-me a homenatges, especialment si no són efemèrides rodones. A més de poesia jo no en sé. Trobo, però, que te n'has sortit molt bé.

Ferran ha dit...

Em confesso "allauenc" pel que fa a la poesia. A més, em passa una cosa molt curiosa que potser només em passa a mi (rareses d'un exiliat): m'agrada escoltar-la, que me la llegeixin; em relaxa... sí, m'agrada. Llegir-la, però, no. Quines coses, eh?

Júlia ha dit...

Jo crec que 'la poesia' en abstracte no és res i tampoc podem afirmar si ens agrada o no, com en novel·la i en el que sigui hi ha coses que agraden, coses que no, poemes que ens agrada llegir i d'altres que ens agrada escoltar, i d'altres que ens agraden avui i demà no, o a l'inrevés.

zel ha dit...

Jo sí que sóc amant de la poesia...però davant d'algú com ell, només he gosat ser fidel a les seves lletres... Ja el tinc penjat!

ATB ha dit...

Me gustan mucho los poemas que me gustan :-)

Incluso alguna vez cometo la tropelía de escribir alguno.

Me ha hecho reir lo de los atardeceres. Es verdad. Incluso en este que nos traes me ha parecido ver algo parecido:

"Quan el cel baix, feixuc, pesa com una tapa,
sobre el cor que gemega turmentat pels neguits,
i quan de l'horitzó que el cercle enter engrapa
ens vessa un dia negre molt més trist que les nits;"

Aunque creo que esta vez haces bien no encendiendo la chimenea.

Me gusta Lorca. Y Poeta en Nueva York. Será que nadie me obligó a leerlo.

Un beso.

Puigmalet ha dit...

És fantàstica la tirallonga d'arguments i contraarguments que utilitzem per sumar-nos o no a aquests jocs de blocs. Llarga vida als qui llegeixen versos i n'escriuen als blocs, als qui en llegeixen però no n'escriuen i als qui ni llegeixen versos ni blocs!

I vigila amb l'ergàstul de la 3a estrofa, baixllobregatina.

#M# ha dit...

Mai havia llegit a Baudelaire en català, i ara que ho diu hi un toc de ressonància.

Feliç Estellés!

Francesc Mompó ha dit...

No està gens malament el maridatge, no. A mi, un dels poemes que m'agraden molt de Les flors del mal és el de Une charrogne
Salut i Terra

F. Mas i Castanyer ha dit...

Molt bé aquest escrit teu i ben trobat aquest poema de Baudelaire.
Salut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!

Rafel ha dit...

Molt ben trobat el poema, hi posa paraules sobre el temps i l'entorn que l'hi tocà viure a l'Estellés.

Amb en Màrius Torres a mi em va passar el mateix. Haver sentit musicat un poema seu no dóna dret a afegir-se a homenatges.

Clidice ha dit...

Gràcies Joana :) ha estat un dia important :)

Júlia si, però no em negaràs que això de ser jove als 69 és una gran cosa pels que ens fem grans! :)

Sandra D. Roig bé, ja ho saps: marca de la casa ;) Tots els hem fet diferents, aquí està la gràcia :)

Allau moltes gràcies maco, ja saps que, com tu, això de la poesia em ve una mica a repèl. Però hi ha casos i casos :)

Ferran escoltar la poesia és genial, però si algun dia descobreixes un poeta que et parli a tu directament, de bo de bo, gaudiràs de la relectura, de sentir-te a tu mateix recitant-la. Quines coses, eh? ;P

Júlia "2", subscric aquest comentari al cent per cent. Parlar de "la poesia" i no res ve a ser el mateix :)

zel el teu apunt ens ha donat una bona estona de gaudi, si més no als que ens agrada el autor. Espero que hagis "pescat" nous conversos :P

ATB no, con Baudelaire no encendamos la chimenea, a no ser que haga frio y tengas una buena botella de vino de Porto, unas cuantas horas por delante y una mantita a cuadros. Con los años me reconcilié con Lorca, por supuesto, pero no mucho, no te creas ;P Un beso

Puigmalet, baixllobregatí del sud de pro ^^, jo sempre vigilo amb l'ergàstul que ja tinc una edat i mai se sap :D I visca tothom! :)

#M# hola!! :) jo només l'he llegit en català i en francès, la versió és bilingüe. No ho he provat amb altres llengües :) Feliç Estellés per a tu també!

Francesc Mompó no tinc "preferits" en cap dels dos casos, Baudelaire i Estellés, realment en gaudeixo molt de la seva obra. Salut i Terra :)

F. Mas i Castanyer hola!! :) moltes gracies per la teva apreciació. Expressar la meva admiració cap el poeta és fàcil, quan s'ho val. Llarga vida a la Diada d'Estellés!

Rafel no cal ser-hi a totes, en el meu cas vaig preferir ser honesta i no treure un refregit googlejat. Si ho conec bé, sinó, no passa res :)

glamboy69 ha dit...

Genial Baudelaire! Fa poc vaig visittar la seva tomba en un cementiri de París i em van entrar moltes ganes de revisitar les Flors del Mal!

Galderich ha dit...

Clídice,

Gràcies per la cita i gràcies per aquest apunt tant rodó que t'ha quedat.

És curiós que Estellés agrada molt malgrat que la poesia no sigui el nostre fort, o si!

Clidice ha dit...

glamboy69 estimat, hi ha lectures que cal tenir-les sempre presents i aquesta n'és una.

Galderich gràcies :) penso, però que en som uns quants que "tenim un problema" amb la poesia, serà cosa del caràcter, la formació, ves a saber! Personalment és perquè no m'agrada parlar-ne, que me la quedo per mi sola, perquè cada poema dialoga amb l'interior de cadascú a la seva manera i em sembla bona per llegir (alguna, no tota), però complexa per comentar sense caure en mans dels "experts" o de la banalitat.