dijous, 16 de setembre de 2010

Anna Karènina


Sabeu allò que ens passa a tothom que de certes decisions en fem una posse? A mi em passa sovint, no me n'amago, i per això em veig en l'obligació de rectificar més d'una i més de deu vegades. Tampoc és que em sàpiga molt greu això de dir: "família, l'he cagat!", al final t'acostumes a viure amb la impresentable que portes sota la pell.

Bé, això és el que m'ha passat amb Anna Karènina, d'en Lleó Tolstoi (abans "Tostón" per a mi, en un acudit fàcil i patètic i de qui només havia llegit Els cosacs i La mort d'Ivan Illich i altres narracions). El volum, mai més ben dit, ha viatjat amb mi i ha tornat a falta de ser llegides les seves últimes pàgines, que han resultat saldades en dos dies més.

Penso que haver-la llegit molt lluny de casa, en situacions i llocs insòlits, m'ha permès viure-la amb més intensitat. Quan obria el llibre érem ell i jo, la resta, per inabastable, no feia nosa. Tant si has de passar catorze hores dalt d'un avió, com cinc entaforada en una barca riu amunt, com haver de trobar un lloc per terra per seure en una duana d'aquelles que sembla que no s'hagi d'acabar mai, aquest és un d'aquells llibres que justifiquen plenament la despesa de temps. Ara sé, i ho puc dir, que vaig viatjar com ho vaig fer per tal de poder llegir amb tranquil·litat la Karènina.

M'he descobert a mi mateixa llegint i afirmant amb el cap, fent exclamacions d'admiració després d'un capítol o un paràgraf, sentint-me subjugada per la capacitat de l'autor de traslladar al món pla de les pàgines d'un llibre, la tridimensionalitat de la realitat. Alhora que llegim la història d'una dona que va en contra de tota la societat de la seva època, ens endinsem en la realitat cultural, política i científica de la Rússia del segle XIX.

He subratllat molt en aquest llibre, si, sempre em procuro dues edicions, la "bona" i la de subratllar. Cada subratllat seria un apunt o deu, Tolstoi aguanta això i més, però aquest m'ha fet una certa gràcia atenent que és un tema que sovint surt en la blogosfera, sobretot en l'àrea més literària. La frisança de l'autor per ser llegit i la falsa modèstia que tots exercim cara la galeria.
"Durant aquest temps s'havia produït un esdeveniment important en la vida de Serguei Ivànovitx: la publicació d'un llibre, fruit d'un treball de sis anys, que portava per títol Assaig sobre els fonaments i les formes de l'Estat a Europa i a Rússia. La introducció i alguns fragments havien estat publicats en revistes i, a més, Serguei Ivànovitx havia llegit els passatges més importants a persones del seu cercle, de manera que les idees de l'obra no podien ésser una novetat completa per al públic; però tanmateix, esperava que l'aparició del llibre produiria una seriosa impressió en l'opinió pública i, sinó una revolució en la ciència, en tot cas una veritable sensació en el món científic.
Feia un any que, després d'una acurada revisió, l'obra havia estat editada i tramesa a les llibreries.
Serguei Ivànovitx no preguntava res a ningú, contestava de mal grat i amb indiferència fingida a les preguntes dels seus amics sobre l'acolliment que havia tingut el llibre, ni tan solament s'informava prop dels llibreters de si l'obra es venia; però estava atent a les primeres impressions que produiria el llibre en l'opinió pública i en la literatura.
Passà una setmana, una altra, i una altra, sense que es remarqués cap impressió en l'opinió pública. Uns quants amics, especialistes i homes de ciència, li'n parlaren, evidentment per polidesa. Els altres coneguts, que no s'interessaven per un llibre de caràcter científic, no li deien ni una paraula. I en l'opinió pública, sobretot ara que s'ocupava d'altres coses, regnava la indiferència més completa. En les revistes tampoc no va aparèixer, durant tot un mes, ni una sola paraula sobre el llibre.
Serguèi Ivànovitx havia calculat fins al detall el temps necessari per a escriure les crítiques, però s'escolà un mes, se n'escolà un altre, i continuava el silenci." (p. 825-6)
 Mekong, fotografia del Factor X

Si encara no l'heu llegit i teniu previst passar força estona sense poder fer res "de profit", preneu-lo. Us aprofitarà, segur.


Tolstoi, Lev. Anna Karènina. Barcelona, 2008. Proa

35 comentaris:

kika ha dit...

una explicació maca i convincent. mem l'punto!

F.Puigcarbó ha dit...

la vaig llegir bastant jove i em va impresionar molt. Hi va haver una época en que es va posar de moda llegir a autors Russos. Com Solzentzin, Gheorgiu (crec era Ucarïnes), i els clàssics com Tolstoi, Chejov i altres.

garbi24 ha dit...

en corria un per casa quant era jove i sempre em va fer por encetar-lo....potser ara que tinc més solera........ho podria intentar

Quim ha dit...

estimada Clidice, deixa'm recomanar-te els seus diaris. Estan editats a Acantilado en dos volums. També a Acantilado hi ha un llibret que es llegeix d'una tirada, "confesión", una meravella per entendre el personatge, la seva fugida cap a Déu que deia Sweig a moments estel·lars de la humanitat. Una abraçada
PD Karenina me'l vaig llegir fa molts anys, potser masses, amb la traducció d'Andreu Nin (!), aquella col·lecció de tapes dures i taronges.

Quim ha dit...

estimada Clidice, deixa'm recomanar-te els seus diaris. Estan editats a Acantilado en dos volums. També a Acantilado hi ha un llibret que es llegeix d'una tirada, "confesión", una meravella per entendre el personatge, la seva fugida cap a Déu que deia Sweig a moments estel·lars de la humanitat. Una abraçada
PD Karenina me'l vaig llegir fa molts anys, potser masses, amb la traducció d'Andreu Nin (!), aquella col·lecció de tapes dures i taronges.

Alberich ha dit...

No he llegit Anna Karènina. Del Tolstoi he començat i he deixat “Guerra i Pau” moltes vegades. La teva recomanació serà un estímul per intentar reconciliar-me amb en ell -que dit així, queda una mica pedant, oi?-

Allau ha dit...

Gràcies per la recomanació. Crec que ja és hora de tornar-lo a llegir.

marta ha dit...

Apuntat!

Ángel ha dit...

Pues voy a tener que tomarme muy en serio tu recomendación. La verdad es que nunca he leído nada de Tolstoi, precisamente por esa medio fama de "plomazo", que a nivel popular circula (y nada peor que este tipo de "famas"), en demasiadas ocasiones somos demasiado "simples", yo el primero.
Un abrazo

Galderich ha dit...

Quants llibres he llegit amb aquestes condicions! És curiós com un llibre ajuda a passar certes estones.
Apuntat

Joan ha dit...

EL vaig llegir fa molt anys i no el vaig acabar de gaudir. Sempre he cregut que el gust pels llibres és com el paladar, que cal educar-lo a poc a poc abans d'afrontar la cuina d'autor. Potser el torno a agafar, ara que ja han passat unes primaveres.

Sacrílega. Mira que marcar un llibre, va, et perdonarem per això dels dos exemplars, que ja s'ha de ser rareta ... ^^

sànset i utnoa ha dit...

Un clàssic que va entrar bé. Fa poc vaig intentar començar a barallar-me amb "guerra i pau" i va ser impossible que entrés...

Ja tornem a ser per aquí!

*Sànset*

Jordi ha dit...

A mi els clàssics no m'entussias-me'n gaire, ho he de reconèixer... N'he llegit algun i hi ha diferència entre com s'escriu ara i abans... Els d'ara entren molt millor!

Lluís Bosch ha dit...

Què ho deu fer, que quan llegim aquests clàssics lluny de casa sembla que facin més profit?

Pilar ha dit...

M'encanta aquest llibre! I també la pel-lícula protagonitzada per la Garbo al 1930 i pico.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Em temo que l'hauré de tornar a agafar... però encara tinc molts a la llista!

(Veig que finalment t'has decidit a canviar la plantilla, jo encara estic fent proves i provetes i no m'acabo de decidir...)

Arare ha dit...

a mi em va agradar molt, en el seu dia!

m. ha dit...

"Totes les famílies felices s'assemblen, però només les desgraciades, ho són cadascuna a la seva manera".

El tinc pendent :)

matilde urbach ha dit...

La Karènina em va agradar moltíssim, ara, de totes les Annes adúlteres que conec, la millor és l'asturiana. Quina novel·lassa, La regenta!!

Agnès S. ha dit...

La meva àvia em deia que era dels seus llibres preferits. Va tenir una vida ofegada pel matxisme, pobre! Ara ho entenc, i ho entendré més quan m'el llegeixi.

maria ha dit...

M'ha agradat i m'ha convençut la teua recomanació. Me l'apunte com a pròxim clàssic a llegir :)

en Girbén ha dit...

A "La Confesión" Tolstoi renega així de la seva literatura d'aquells anys:
"En esa época comencé a escribir por vanidad, codicia y orgullo. En mis escritos hacía lo mismo que en la vida. Para obtener la gloria y el dinero por los que escribía, era preciso disimular el bién y exibir el mal. Así lo hice."
Fixa't amb quins motius es pot acabar fent una obra de tan profit.

David ha dit...

I pensar que Tolstoi va acabar renegant d'aquesta obra inoblidable! No la trobava prou moral, pobre home... al final repapiejava...

GLÒRIA ha dit...

Jo també la vaig llegir massa anys. Tants que no en vaig treure el profit que un llibre així, tan ric, ens ofereix. Una estupenda sèrie anglesa em va ajudar a entendre el profund retrat social que l'escriptor fa a través de la història de l'adulteri d'Ana. Hi veiem el poble, els camperols,els aristòcrates, els capellans, els militars...és una obra d'art i un patró per la literatura posterior. No és rar que Thomas Mann n'estés embadalit i en seguís, d'una altra forma, l'estel·la amb la bellíssima Els Budenbrock.

Clidice ha dit...

kika gràcies guapa! :)

Francesc Puigcarbó doncs és una moda que no s'hauria de perdre :)

garbi24 a mi també me'n feia de por o sigui que ja dec haver madurat ;)

Quim gràcies per la recomanació, ara sé que ja puc posar-m'hi :) Una abraçada :)

Clidice ha dit...

Alberich jo amb Guerra i pau no he pogut mai encara :( La tinc a la tauleta de nit i l'he començat diverses vegades. Encara no deu ser hora :=

Allau gràcies a tu! sort que em vas "picar" a llegir-la! :)

marta no l'oblidis, és important :)

Ángel hehehe todos caemos en esas trampas, pero te garantizo que es una obra maestra :)

Clidice ha dit...

Galderich hi ha llibres que, encara que pesin, són imprescindibles en qualsevol motxilla :)

Joan hihihi jo subratllo molt els llibres i no em sembla cap barbaritat, és clar que mai són edicions valuoses :)

Sànset és el mateix que em passa a mi amb el "Guerra ..." :( bentornats! :)

Jordi si que n'hi ha de diferència, ells innovaven, ara només fan "producte". Però bé, ja creixeràs ;) (de super-mega-hiper-bon rotllo eh!) Tonets

Clidice ha dit...

Lluís Bosch imagino que és quan tens tot el temps del món per a tu, sense cap obligació que decidir-te per un esmorzar dolç o salat, o ambdós, al bufet de l'hotel :)

Pilar ui la Garbo és molta Garbo eh! genial la pel·li :)

Eulàlia Mesalles fes trampes i posa'l més amunt ;) La plantilla no és definitiva, però és la que millor quedava amb la fotografia de la capçalera :)

Arare no m'estranya, reconec que no el vaig llegir per pur prejudici, les coses són com són :)

m. no te'l descuidis :)

Clidice ha dit...

matilde urbach veus? aquesta la vaig llegir al cole, l'hauré de recuperar :)

Agnès S. quina àvia més genial! serà un bon punt de contacte d'ambdues, segur! :)

maria els clàssics no els hem de descuidar mai, sempre n'hem de tenir un a mà :)

Girbén és que un dels prejudicis envers Tolstoi, si més no per la meva part, és aquesta seva fase final. Però bé, ningú és perfecte :)

David i tant! coses de la religió ja se sap ;)

GLÒRIA hola! :) més que una novel·la és un tractat fantàstic. Realment he gaudit enormement :)

en Girbén ha dit...

Ep, ep, ep!!!
Aquesta "fase final" -quan, mentre recorria els boscos collint bolets amb els camperols més humils es cartejava amb Gandhi- no s'ha de menystenir de cap manera. A cavall de dos segles i havent abandonat els fasts del XIX, Tolstoi es capficava -a la seva manera- en els grans problemes del XX. Mal faríem si reduíssim a un mer cristianisme els seus convençuts afanys en pro de l'igualitarisme, el pacifisme, l'anarquisme (esperantisme inclòs) i, fins i tot, un proto-ecologisme.
Jugant-se l'immens prestigi que tenia (i també aprofitant-se'n) es va posar del costat de causes que encara resulten justes. En aquest sentit, el seu influx ha resultat tan gran com l'empeny que hi va posar.

Clidice ha dit...

Girbén no et nego la immensitat del personatge, tot i que, per tendències personals, em resulti tan antipàtic el seu descens (ascensió) a l'integrisme religiós. Segurament ens hem de deslliurar dels tòpics i analitzar-lo amb la perspectiva dels temps i el context en què es va moure. Però uf! el veus amb aquella barba i aquella "mala mirada" i et malfies ;)

marta (volar de nit) ha dit...

Me l'apunto. M'has picat. (S'agraeix).

Titània ha dit...

La lectura dels grans escriptors russos és un tema que tinc pendent des de fa "anys, per molts anys, que sigui per molts d'anys"... Tenint en compte que el dia 9 de setembre en vaig fer 58, més val que no m'encati. I una bona manera de començar és amb la Karenina, una història que molts coneixem en les seves versiona cinematogràfiques, però no en el seu original literari. La Karenina passa dalt de tot dels llibre amuntegats a la tauleta de nit. El primer que he de fer, és compar-lo, és clar :)

Jaume ha dit...

la lectura dels clàssics ha de ser per fruir no pas una obligació. Així doncs, estic ompletament d'acord amb Pennac que no és cap sacrilegi llegir-los en diagonal. No cal torturar el paladar!

Jo l'he llegida aquest hivern. Ara bé, no sé si per culpa de les adaptacions televisives, em sobra la història de la parella jove que fa de contrapunt de la de l'Anna i el comte. Hi ha moments soporífers. Però, fixa't, el fragment que has triat també em va cridar l'atenció. Potser perquè parla de l'escriptura.

Clidice ha dit...

Me n'alegro marta (volar de nit)! :)

Fes-ho Titània, encara tens temps però, no hi pateixis ;)

Jaume hola :) penso com tu, els llibres cal llegir-los "quan toca" i això cadascú té el seu moment :)