dijous, 23 de setembre de 2010

Final 2

(Ve d'aquí)



La Sara deixà l'arma al damunt de la taula i esperà. S'havien disparat les alarmes anti-felicitat i feng-shui, sabia que els camarades Guardaespatlles no trigarien a aparèixer. Mentre esperava constatà que el vestit del camarada Director General era, tal i com s'havia imaginat, d'una tela diferent al seu; la sang i els trossos de cervell que li regalimaven pel damunt del teixit ni tan sols el tacaven. Aquella roba devia haver-li costat un munt de txatxipirulis, mai n'havia vist una d'igual.

Se sentiren veus a baix del vestíbul i aparegué un camarada Guardaespatlles a la porta que li disparà un tret just al mig del cap i la Sara deixà d'existir. Un camarada Conseller, d'estada de repòs en una masia de l'Empordà, respirà alleujat a la trucada dels saurins que l'informaren de la situació.


Una cèl·lula anarquista camuflada com a club d'escacs no se'n va assabentar del fet perquè no s'assabentava mai de res i perquè el seu líder estava intentant decidir si seria convenient enrocar-se per poder salvar el seu rei de l'escac i mat. Tanmateix, si se n'haguessin assabentat, tampoc haguessin pogut fer-hi res, atesos els xips de control mental que duien implantats per ser cèl·lula anarquista oficial i per les alarmes anti-fel instal·lades en totes les àrees urbanitzades.

(conclusió)

22 comentaris:

garbi24 ha dit...

MOlta sang vessada per no arribar a aconseguir res, quasi coma la vida real. Sort de no tenir les armes tant a l'abast.

F.Puigcarbó ha dit...

si! sort que no anem armats com al vell i llunyà Oest. Fotriem unes pellingades cada dia que riute'n de Mèxic

montse ha dit...

La millor arma és la paraula.

Salut!!!!

Allau ha dit...

M'has deixat desconcertat, però jo és que les alegories les diggereixo malament.

Clidice ha dit...

garbi24 tens raó, és indignant, això a Amèrica seria possible ;)

Francesc Puigcarbó i ja m'imagino els 'narco-corridos' o les 'killer-havaneres' que cantaríem, espectacular!

montse segurament, i això ho tenen claríssim per amunt.

Allau is only a joke, segurament em feia mandra escriure sobre tantes coses seriosament! :)

Pilar ha dit...

Buf!...

Lluís Bosch ha dit...

No cauré en la temptació d'aprofitar el teu text per fer un retrat psicològic del moment pel què passa la seva autora, però és que ho poses molt fàcil. Imagino que t'has quedat tranquil·la, en acabat. Perquè efectivament l'aventura d'aquesta alegoriaés alliberar-te de les coses que ens emprenyen.
M'agrada que s'intueixi que els problemes estan relacionats amb les àrees urbanitzades: indica això que encara podem tenir esperança en les arees no-urbanitzades?

Clidice ha dit...

hahahaha Pilar!

Lluís Bosch uix! no, ara no escriuré 'Los santos inocentes'! La meva falta de fe és tota la humanitat sencera ;P

Cris (V/N) ha dit...

Com a "Oh, Europa" (recordes?) diria allò de....
"MELAIMACHINAVAMÉSGRAN"

Petons nina :)

Arare ha dit...

com diu la Pilar... Buf!
i com diu la Cris, "Melaimachinavamesgran"

;)

digueu-me "copiona" (o gandula, directament)

Clidice ha dit...

Cris i Arare tots els finals SEMPRE deceben ;) de tota manera gràcies per la paciència. Per cert, s'acaba demà tot plegat. I no dubto gens de la xiulada, però ja se sap, qui no s'arrisca ...

Arare ha dit...

aix, m'he oblidat de dir una cosa: alguna vegada, volent fer al·legories a través de l'humor, m'han titllat de "farandulera", de poc seriosa, de superficial... però no és el teu cas: tu t'ho curres molt més.

per això deia... digue'm gandula directament :D

oooooostres, la parauleta de pas!!!

ACRIUMSH

buf,buf,buf

Anònim ha dit...

NENA AIXO SEMBLAR UN "TARANTINO"¡¡¡¡
JUGANT AMB BCN.

María ha dit...

No sé si era o no la teva intenció, CLI,

però coincideixo en el que jo entenc és una metàfora de com funciona l'esquerra radical, que sense conèixer massa les seves les tècniques d'ensinistrament, almenys des de fora, sí que sembla que al contrari del que sol fer la dreta despòtica, que passa el corró per sobre de tot el que molesta i punt. És cert que sol tirar de rentat de cervell i la submissió intel.lectual dels seus adeptes, fins que lluny de pensar per si mateixos, actuen com robotitzats per les consignes del partit i liquiden sense més preàmbuls el que no encaixa en els seus esquemes.

Em temo que enrocar per lliurar d'una escac i mat, porta a una mort, més que segura :-)

Molts petons, CLI i feliç dia

Carme ha dit...

Finals contundents! Esperarem demà...

Clidice ha dit...

Arare m'encanta la teva paraula de pas :P i bé, si, sóc farandulera, superficial, poc seriosa i diviiiiiiiiinadelamuerrrrrrrrrteeee :P no hem de demostrar res, ni tu ni jo, en aquestes alçades ^^

hehehe JUGANT ja m'agradaria no et pensis :) tota la meva admiració per en Tarantino :)

María ets una nena molt aplicada ;) si, enrocarse siempre es una mala solución, pero bueno, últimamente la gente anda de un enroque que ni te cueng ;P Petonets i feliç dia per a tu també :)

Carme :D al final, ja no saps ni quin final posar-hi ;P val més fer-ho contundent no? hihihi Petons

Alberich ha dit...

El dos és un final diferent del número 1. En aquell els capitalistes la fan una heroïna mercès al màrqueting i tota la pesca i al segon, els “d’esquerra relativa” (el concepte me’l acabo d’inventar) la pelen sense manies. Res, que has fet una faula política d’allò més suggerent. Espero amb impaciència la de demà :)

Aristofeles ha dit...

molt be, aplaudiments finals, aqui ja t'has deixat anar...i com diu l'Alberich, l'assessina al mòn capitalista es una heroïna, mentre que l'altra, al mòn orwelliano, simplement desapareix. A que et sents millor?

Clidice ha dit...

Ai Alberich és que fer un apunt on només hi digués "res de nou sota el sol" no m'ocupa tota una setmana ;)

Aristofeles bé, la violència gratuïta sempre desestressa ;) sobretot perquè és gratis ^^

Albert B. i R. ha dit...

Em quedo amb aquest! Surrealista!

Ángel ha dit...

Joder, pues no sé con que quedarme, la versión realidad-realidad me pareció demasiado descarnada, pero esta versión realidad-ficción me acojona ...
Excelente juego el que nos has propuesto
Un abrazo fuerte

Clidice ha dit...

hehehe Albert B. i R. moltes gràcies :)

Ángel me alegro que lo hayas disfrutado, como digo hoy: ejerzo de bufón y este es mi propósito :) Un abrazo y buen fin de semana :)