dimecres, 15 de setembre de 2010

Super-regal


Qui diu que això de ser blogaire no serveix per a res? És tan útil, que gairebé em fa por esbombar-ho, per si a algú se li acut cobrar-nos-ho.

Fa cosa d'uns vint-i-tres anys, marededéusenyor com passa el temps!, servidora treballava en una llibreria, la millor feina que he tingut mai, si al damunt m'haguessin pagat, és clar. Aleshores tenia vint-i-quatre anys, estava prenyada del meu fill gran, i passejava per la botiga la meva panxa gloriosa, d'on sortiria el lleonet número ú de la camada (només n'hi ha dos, no us feu il·lusions).

Treballar tota sola com a dependenta d'una llibreria és gairebé sinònim de ser la mestressa de l'univers sencer i era així com em sentia. Llegir ha estat l'única cosa que he fet raonablement bé a la vida o sigui que estava com un peix, bé, més aviat com una catxalot, a l'aigua.

Va ser aleshores que va arribar un llibret Cool: fresc d'en Toni Cucarella. Amb un títol així no podia passar desapercebut i em vaig quedar l'únic exemplar que va arribar, a compte del salari. A final de mes, quan passàvem comptes amb l'amo, ben poc m'havia de pagar, i al damunt en negre.

Quan va néixer el cadell vaig perdre de vista la llibreria, per pagar una cangur que me'l malcriés, seria millor que ho fes jo. També vaig perdre de vista en Cucarella. Més tard em va trobar el llibre L'última paraula i em vaig preguntar que se'n devia haver fet d'aquell escriptor.

Ara sé que va escriure més coses, que se'n va tornar a Xàtiva i de la seva militància política, que no m'és pas aliena. Tanmateix reconec que, de la seva biografia, en vaig fer el mateix cabal que de la de qualsevol altre autor que m'agradés.

Justament ahir vaig rebre un paquet d'un blogaire amic, bé, com diu la Matilde Urbach, "amic que no és amic però que em penso que si que n'és d'amic". En el paquet, i dedicat a la Clídice, hi havia un llibre d'en Cucarella, Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts.

Ja us podeu imaginar que n'estigui ben pagada, que us en parli perquè és un regal que em fa molt feliç, i que aquest llibre, un cop llegit, anirà a fer companyia als seus parents propers. Si de cas ja us en faré cinc cèntims. Gràcies a tots dos! Ah! i que no us faci mandra llegir en Cucarella, crec que s'ho val.

29 comentaris:

Isabel ha dit...

enhorabona, Clidice! Ets una afortunada.

Francesc Mompó ha dit...

Enhorabona, Clídice, t'han regalat una de les millors novel·les de la literatura catalana actual. Jo li vaig dedicar un dels meus Homenots a Toni Cucarella, i també li va vaig fer una ressenya d'aquesta novel·la; i d'alguna altra. Ja ho crec que s'ho val.
Gaudeix-ne
Salut i Terra

Puigmalet ha dit...

La blocosa ens aporta sorpreses quan naltros també som capaços de fer-ho. Tu has rebut el teu regal, però alhora també li has fet un bon regal a l'autor. A gaudir-ne!

garbi24 ha dit...

estar en contacte amb molta gent fa propícies aquestes coses....i ser bona gent també....;)

GEMMA ha dit...

Si un dia fessin pagar per tenir un bloc, no seria el mateix i a mi no m'hi veurien.

Hi ha regals increibles, bona lectura, ja m'informaré sobre l'autor. Amunt la bona gent!

kika ha dit...

quin gran regal! que emocionant! gaudeix del llibre i de tot plegat, molt!

Alberich ha dit...

Amb aquesta engrescadora i entusiasta promoció que ens en has fet, qui es pot resistir a cercar desesperadament el llibre del Toni Cucarella, en alguna llibreria on hi treballi una entesa i escassament pagada noia de vint i pocs anys, que es llegeixi tot el que l’hi arriba, i que acaba cobrant amb llibres? ;-)

montse ha dit...

Fer amics a la xarxa , mitjançant la paraula escrita , és un gran regal.

Salut i bona lletra.

Cris (V/N) ha dit...

Quin detall més magnífic!! Felicitats, segur que el conservaràs per sempre :) Petons!!

Ferran ha dit...

Jopeta, quins amics més amistosos et gastes, nena. Enhorabona, per això i pel llibre, i a disfrutar-lo!

Mercè ha dit...

Una gran novel·la, sí senyor!
Vaig gaudir moltíssim llegint-la. Espere que tu també ho faces.

Una abraçada

matilde urbach ha dit...

Ai Clidi, com ens ho faríem, sense els nostres amics que no ho són, oi?

Eulàlia Mesalles ha dit...

Renoi, amb el regal dels amics qie no ho són!
Tinc enveja, molta enveja (sana, espero).

SM ha dit...

Un bon regal i una bona recomanació. Apuntada!

#M# ha dit...

Molt, molt bona novel·la. 'Els ametlers' es una de les gran fites dels últims anys de la literatura catalana. I res de mandra, Cucarella s'ho mereix!

Jordi ha dit...

Sí senyor, quina comunió que hi ha a la catosfera! Enhorabona pel regal i a gaudir-lo!

Galderich ha dit...

Aquesta sensació també la vaig tenir quan un dia em va trucar la vídua de l'artista Joan Pedragosa que havia dissenyat un llibre meravellós del que en vaig escriure un apunt. En l'apunt comentava que en la versió més de bibliòfil hi havia una litografia que no constava en el meu exemplar.

Em va convidar a visitar el taller de Joan Pedragosa que el mantenia intacte amb totes les escultures i dissenys (vaig anar amb les filles petites que van al·lucinar) i a més em va obsequiar amb una litografia prova d'artista que conservava del llibre. Per suposat el vaig incorporar a l'apunt.

Encara ploro d'emoció i amb la visita i la litografia m'he sentit pagat amb escreix.

Comprenc perfectament el que dius en aquest apunt que has fet. Quan parlem que "art no paga" parlem sempre de qüestions crematístiques i a vegades se'ns escapen aquests moments... com conèixer també altres blocaires molt interessants.

María ha dit...

La meva estimada Climent :-)

Veuràs, no vaig a enganyar, dubto molt que pugui llegir a Cucarella, llevat que em indiquis on trobo un aparell d'ús domèstic que em tradueixi el català. Em temo que per ara, és més que limitat, el domini que tinc de la vostra llengua, però tot arribarà. Consti, que ja vaig agafant alguna coseta a ull, no creguis :-) Però el apuntaré, per quan em passin de pàrvuls a primària, descuida.

Per cert, que sàpigues que a casa meva t'espera una copa de cava :-) perquè avui, és avui ...

Molts petons

PD
Per cert, voldria que em veiessis a mi, quan estava embarassada, segur que tu eres un sardinetes comparat amb mi jajaja

F.Puigcarbó ha dit...

AIXÓ SI QUE ÉS UN BON REGAL NOIA! Hauré d'anar a la Lli breria on em diran "Por Cucarella no me sale nada", i si els hi dono l'editorial el nom ben escrit i el títol, amb sort d'ací a un més el tindré. Ja et faré saber com ha anat el periple.

kweilan ha dit...

Jo també me l'aniré a buscar. I què bonic que t'arribés el llibre d'aquesta manera.

Clidice ha dit...

Si Isabel no en dubto gens! :)

Francesc Mompó n'estic convençuda :) Salut i Terra!

Puigmalet ni punt de comparació, però és el que té l'ofici de blogaire ;)

garbi24 i és que en sou molts de bona gent per aquests móns de déu! ;P

GEMMA i a mi tampoc m'hi veurien, la veritat. Te l'aconsello, de debò. Amunt!

Clidice ha dit...

kika sí! ha estat molt emocionant per a mi, sobretot per inesperat :)

Alberich no perdràs el temps amb la seva obra :) ai quins temps! segurament els únics que enyoro de bo de bo.

montse si, la paraula, sempre la paraula. Gràcies guapa!

Cris (V/N) i tant! sóc molt gasiva amb els llibres ;) i amb aquest: més!

Clidice ha dit...

Ferran els meus amics que no són amics però que em sembla que si que en són d'amics, són molt amistosos ;P

Mercè la teva opinió n'és la garantia, no en dubto :) Una abraçada :)

matilde urbach estimada amiga que no ho ets però que em penso que si que n'ets :) la vida sempre és més fàcil així, sort en tenim!

Eulàlia Mesalles :D si, la veritat és que sóc afortunada amb tots els amics que no ho sou ;P

Clidice ha dit...

SM si, és un regal molt bo i molt emocinant també :)

#M# veig que hi ha quòrum, això és garantia :)

Jordi gràcies maco! :)

Galderich uala! quin goig! devies levitar! i si, encara que no ho sembli, sempre m'han tremolat les cames a l'hora de conèixer blogaires que admiro :)

Clidice ha dit...

Maria es triste el poco interés que se tiene por autores peninsulares, excelentes autores por otro lado, y como comulgamos con ruedas de molino de constructores de catedrales y codigos davincis bastante menores :( Por cierto que yo era una embarazada embarazadísima! que era la tipa más feliz del mundo :) Petonets guapa :)

Francesc Puigcarbó sí! :) potser no tant, vols dir? vaja, tu prova :)

kweilan si, ha estat un regal meravellós :)

LEBLANSKY ha dit...

Ei, i quina dedicatòria més currada! Fa venir molta -i sana, of course- enveja!!!

Clidice ha dit...

hehehehe LEBLANSKY enveja no sé si en fa, però que m'ha fet refeliç segur :)

Albert B. i R. ha dit...

El món blocaire ens regala una sorpresa rera d'una altra. Només per aquests detalls, de ben segur, ja val la pena escriure!

Clidice ha dit...

Finalment Albert B. i R. les relacions humanes són l'únic que compta :)