dimarts, 7 de setembre del 2010

Final feliç


Aquest dia, de retorn del viatge, vaig tornar a anar a la meva massatgista. La relació que mantinc amb aquesta noia hongaresa és d'amor-odi, o sigui, de dependència total. No puc viure sense ella malgrat que cada vegada que em posa la mà al damunt vegi les estrelles.

Com és natural la conversa va girar entorn al viatge que he fet al sudest asiàtic. Abans de marxar em va recomanar vivament que em fes tots els massatges que pogués i, al final, només he tingut temps de fer-me'n un. De l'estrès, la meva esquena té tota la semblança amb un llamp d'aquells dels dibuixos animats, per això em considero massatgisto-dependent. Quan torno de vacances, però, la meva esquena està en perfectes condicions, per molt que m'hagi cansat i m'ho feu notar.

És del tot evident que el meu estat natural és no anar a la feina, però en això no descobreixo la sopa d'all, és clar. Com deia aquell: ens ho hauríem de fer mirar. Amb l'Eva, que és el nom de la meva massatgista, vam estar comparant la seva tècnica amb la que va fer servir la noia que em va fer el massatge a l'hotel de Hue, l'antiga ciutat imperial de Vietnam. Ambdues feien servir tècniques molt similars, amb la diferència que l'Eva no s'enfila a la llitera, sortosament per a mi, o per la llitera. Entre l'una i l'altra no crec que sortís ben parada, la llitera vull dir.

El dia que em vaig fer al massatge a Hue al mateix moment li'n feien un al meu company  de fatigues en un habitacle del costat. Cal dir que l'hotel on ens allotjàvem era un hotel perfectament normal i no s'oferien serveis "extres" als clients. Però ja se sap, l'ocasió d'aconseguir una propina més substanciosa i, imagino, la tendència dels occidentals a fer turisme sexual a l'antic regne de Siam, t'acaben posant en un compromís. Em va comentar el meu company que el massatge va ser molt competent però que, arribats en un punt, la noia li feu esment de si seria el seu desig un "happy ending".

Evidentment que no li vaig preguntar al meu company de fatigues que va contestar, perquè fes el que fes sempre em diria que no, oi? Tot i que em qüestiono,(en realitat no) per què a mi no m'ho va demanar?
Ah! no era això? vaja!

29 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Hi ha coses que no cal preguntar, ja saps quina serà resposta.
Jo era dependent de l'Orriols el massatgista del Sabadell, quan m'agafaven pinçaments a l'esquena. UN DIA EM TRENCARÀ EL COLL - EM DEIA - PERÒ SORTIA COM NOU.

Garbí24 ha dit...

La pregunta es, tu que haguessis contestat?

Alberich ha dit...

No siguis malpensada, dona...Sovint el que et demanen és si vols sortir-ne viu o il·lès amb això del happy end...

Sergi ha dit...

Ups, amb això sempre fem conya quan ens fem massatges improvisats, però no m'ha passat mai de veritat. També és cert que no tinc cuartos per anar-me a fer massatges, i menys a Vietnam! Però em sembla que amb la meva cara d'espantat la noia ja sabria la resposta.

Galderich ha dit...

El teu problema d'esquena ve d'estar tant de temps davant de l'ordinador.

Sobre el "Happy ending" no sé si mai m'ho han proposat perquè les poques vegades que m'han fet un massatge m'he quedat adormit literalment a la llitera... :-(

Angel Corrochano ha dit...

Creo que compartimos problemas de espalda, y sí, tengo muy claro que es un mal directamente relacionado con nuestra mala costumbre de ir todos los días a trabajas.
Una anécdota muy divertida la de Hue ... yo tampoco hubiera preguntado. A mi lo que más me jodío fue cuando antes de salir de viaje, hace un par de años, me voy a mi médico y tras explicarle que necesitaba las vacunas de la hepatitis A y B (según recomiendan en la web de medicina exterior del Ministerio de marras) me pregunta si es que voy ha hacer turismo sexual ... en ese momento me sentí como un aberrante depravado ...

Un abrazo

romanidemata ha dit...

...fer estiraments, ioga o el que sigui... al principi com a disciplina, deu minuts cada matí , només llevar-te , amb el temps, poc, deixa de ser una rutina per ser una cosa natural, integrada i t'estalviaràs dependències d'amor i odi... vaja com un amant que no pots viure amb ell però tampoc sense ell... de tant en tant un bon shiat-zu és bo per intercanviar...

jo ho faig gratis :)

apa salut

Lluís Bosch ha dit...

Ni que sigui un massatge de tant en tant, la qüestió és que com a mínim durant unes hores veus el món d'un altre color.
Sobre el "happy end", fa poc hi va haver una trifulca molt curiosa, i molt aprop de casa nostra: entre les perruqueries xineses de l'Arc del Triomf es discutien les que oferien tallat de cabells més final feliç, i les que només tallaven cabells. No se sap ben bé com ha acabat la disputa.

Joan ha dit...

Sana costum això dels masatges, ni que sigui per pal·liar la no-tan-sana costum d'anar a treballar ...

Ostres, el primer cop que vaig estar a l'Asia em va costar molt decidir-me a passar pel massatge tot i la insistència de la meva dona. Em sentia incòmode davant la idea de certes propostes. Un massatge és per relaxar-se i jo anava tens ja d'entrada!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tens "estrés" Clídice? Òndia, que potser no arribes a fi de mes?

Marta Contreras ha dit...

No t'ho deuria proposar perquè no et deuria veure prou receptiva :)

Ferran Porta ha dit...

Fijo que la del massatge al teu company de fatigues no sabia que la seva companya de fatigues era a l'altra banda de l'habitacle. Si no, potser se n'hauria estat, de preguntar-ho...

Ernesto Niebla ha dit...

Molt bona cosa això dels massatges. Al carrer Ali Bey hi vaig anar a una perruqeria xinesa i la massatgista em va treure el mal del genoll. Una hora i mitja de patir i després vaig sortir nou.

Striper ha dit...

Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.

Unknown ha dit...

No hi ha res com un massatge...bé, sí, un final feliç.
I sobre el fet que no t'ho proposàs a tu, et cont una anècdota: vam anar a un spa 3 amigues, una d'elles especialment guapa. Ens feia el massatge una dona que totes vam intuir que era lesbiana. Van entrar d'una en una, com és evident. Quan ens vam tornar reunir, encantades, relaxades, la més guapa diu: "m'ha agradat força, però no he entès massa bé perquè m'havia de fer un massatge als pits...". Resposta de les altres dues: "Als pits????? A mi ni me'ls ha mirat, ha botat". I l'altra: "què? idò amb les meves tetes s'ha passat 10 minuts bons!" Imagín que pot resultar difícil ser sempre correcte...
Per cert, fa tant que no em donen un massatge...quina enveja!

Jordi ha dit...

Al fisio on anava, home ell, mai em va proposar un happy end. Cas que me l'hagués proposat... hagués fugit cames ajudeu-me!

Així que no és cap llegenda urbana això del final feliç...

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó oi que si? lògica aristotèlica ;)

garbi24 mmmmm i tu? :D

Alberich hi ha dies en què trobo que tens tota la raó, ai!

XeXu bé, això dels cuartos només consisteix en estalviar durant un parell d'anys. I ja tens raó ja, la majoria d'homes us espanteu amb aquesta proposta, xoca massa amb la nostra educació, i ja ho trobo bé eh!

Galderich tens tota la raó i, per la resta, em ratifica la cara tan increïble que fas de felicitat, a tu no et cal :)

Ángel es que eso del trabajo es un vicio, tendríamos que quitarnos ;) y vaya preguntitas el doctor ese, que espanto. Un beso :)

Joan Calsapeu-Layret i on dius que tens "consulta" ;P si, tens raó, però hi ha afeccions que arriben a extrems patològics, aleshores ja no et queda més remei que anar a "patir". Salut :)

Clidice ha dit...

Lluís Bosch si que en vaig sentir alguna cosa de les distraccions que se us proporciona als barcelonins si ;)

Joan si trobes algú que "entén" el teu cos acabes patint addicció, i si té preus raonables més encara. La veritat és que fa com angúnia si, i que se't confirmin les sospites no ajuda gaire :(

Xiruquero-Kumbaià t'he enviat un missatge de correu electrònic.

Clidice ha dit...

marta potser era això ^^ encara bo que no ho va fer, era l'última cosa en què pensava després dels crecs i els crucs de les meves vèrtebres ;P

Ferran doncs no, ho sabia perquè vam entrar plegats, per a elles no és cap drama això. A nosaltres ens sobta però elles estan acostumades a certes demandes i més dels occidentals que sembla que anem pel món avasallant i menystenint.

Clidice ha dit...

Ernesto Niebla aquí vam perdre'n la cultura que teníem dels romans. Un massatge de forma regular, ni que sigui d'una part del cos, esquena o cames, i si tens la sort de trobar algú que no cobri massa, és bo per la salut del cos i del cap. :)

Striper fes fes ^^

Vida huas huas huas! apa que tambéeee ... Hi ha gent per tot al món. I la veritat, preferiria no haver-hi d'anar, senyal que no em caldria :S

Jordi hahahaha ja t'imagino :D tu rai que corres molt! I si, no és llegenda urbana.

Manel Aljama ha dit...

Opino com s'ha dit: "Hi ha coses que no cal preguntar..." (F. Puigcarbó) i "tú que haguéssis contestat?" (garbi24).

No he tingut ocasió d'anar al Vietnam ni Tailàndia però sento històries que ja són un clàssic de parelles que tornen en seients i files separades després del massatge. En algunes ocasions les del "final feliç" són elles i no elles.

Jo crec que tots els membres de la parella han de ser tolerants. Per aquella gent és una propina i nosaltres no podem comprometre una relació perquè el client s'ha posat mol trempat o ella s'ha mullat massa (pel mateix massatge) i la massatgista no ha trigat ni un segon en oferir-se...

Crec que val més això que viure amb el dubte permanent o el ja no confio tant...

Una abraçada i molts petons de benvinguda a la feina!


PS: Calen molts massatges i si són amb final feliç millor que el treball és un càstig!

MARTELL DE REUS ha dit...

Viatjant sempre s'aprenen coses noves: així un happy end no és el mateix a Siam que a Hollywood?

Clidice ha dit...

Hahahah Manel si, algú que venia si que va acabar malament amb la parella el pobre, només per haver-ho explicat i tot i jurar que havia dit que no, la dona li va fer morros uns quants dies ^^ I s'estranyava perquè jo no tenia cap interès en preguntar al meu company què havia passat. :)

Clidice ha dit...

Molt bona MARTELL DE REUS, no, em temo que no és "exactament" el mateix :D

Anònim ha dit...

Senyal que entre tu i el teu acompanyant hi ha més confiança que entre aquells dos que comentes que van tornar separats.
Aquesta anècdota, alhora, reflecteix una trista realitat.

zel ha dit...

Cuida't i confia, confia, que sap què fa....

Clidice ha dit...

Albert B. i R. si, jo em vaig quedar una mica trista davant de la situació, perquè ens dóna la dimensió d'allò que anem a "fer" pel món.

zel mai he tingut cap dubte :) tinc la gran fortuna de no ser "patidora" en certes coses :)

Montse ha dit...

Em sembla que em cal posar-me en contacte amb Joan Casalpeu Layret...

a nosaltres, en un aniversari, ens van regalar una sessió en un balneari d'aquests urbans, amb massatge inclòs. Em va mosquejar que, de les dues noies que ens van fer el massatge (una a cada un) a mi em va tocar "la lletja" :D

i el meu "manso" no em va dir si li havien preguntat això del happy ending (que jo pensava que era happy end, he de fer un petit gran reciclatge d'anglès)

lagarto-lagarto...

Clidice ha dit...

Arare uiiii si que fa una mica de iuiu eh? bé, això dels massatges, si trobes algú que cobri el just, t'hi pots acostumar. Malauradament alguns ens hi hem d'acostumar sinó ni caminaríem :(