dilluns, 13 de setembre de 2010

Ha Noi: primer impacte


Si arribes a Ha Noi procura que sigui en diumenge, així no et sotraguejarà tant el caos circulatori i tindràs tot un dia per fer-te a la resta de curiositats que té la ciutat per a un occidental.

Diu la dita, no sé si en Pàmies la té recollida, que: "a la Xina condueixen per la dreta com els europeus, al Japó per l'esquerra, com els britànics, i al Vietnam per tot arreu".

Això es comprova de forma empírica en pic surts de l'hotel i sents un clàxon de motocicleta que t'obliga fer un bot i a tornar portes endins. Evidentment la vorera és un lloc tan bo com un altre per a circular.

Així, per la mateixa regla de tres, els semàfors són merament aproximatius. Al davant del llum vermell l'opció d'aturar-se es basa en el criteri personal: les ganes o la predisposició que se'n tingui.

I, sobretot, el més important, essencial diria jo, és tocar el clàxon. Els habitants de Ha Noi, i de gairebé tot el Vietnam, segueixen la màxima: "toco el clàxon ergo existeixo". Sinó seria difícilment comprensible com, a les cinc de la matinada, i circulant un tipus tot sol pel carrer en una motocicleta, fes els mec-mec de rigor diverses vegades.

Sortosament hi ha molts pocs cotxes al Vietnam, resulten caríssims i el trànsit s'autoregula força bé gràcies a què no corren gaire. Aquí en teniu un testimoni que també en parla. També he sentit a dir que tot hanoienc té dues motos, l'una per a circular i l'altra per a tenir-la aparcada a la vorera.


La policia? Bé, no vam veure'n gaires d'agents de policia, que en vietnamita es diu "canh sat" (i no és conya). Només en vam veure un parell que, en una cantonada, es dedicaven a parar de tant en tant alguna jove motorista i la tenien entretinguda demanant-li els papers.

Aquest vídeo, de Mat To, il·lustra amb força precisió com funciona la cosa del trànsit allí. Ah! i no cal patir-hi t'hi acostumes aviat i et sembla el més normal del món veure les motos a la vorera i tu circulant a peu enmig del trànsit.


Trajet Moto Hanoi from Mat To on Vimeo.

Les fotografies pertanyen a l'àlbum familiar.

23 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

aquesta descripció em recorda una de l'Albert Om sobre Nàpols. Jo que em queixava de Marràqueix, pobrets si allí condueixen com els àngels comparat amb aquests

Pepe ha dit...

Todo es cuestion de tiempo; si su economía sigue creciendo pronto llegarán a los coches para todos, a los semáforos tomados en serio, y luego a las rotondas. Barcelona, por poner un ejemplo, en los años 20 lucía parecido a lo que hoy es Hanoi, en lo que a tráfico se refiere, aunque quizás nunca hubo tantas motos. Dales tiempo.

XeXu ha dit...

Primerament, he de confessar que en veure el títol l'he llegit d'una altra manera, estil 'Ah noi'... ehem, és molt d'hora...

Ja havia sentit que per allà això de la circulació viària és un caos total. Ens queixem de les nostres ciutats, però a part d'algun cafre, la gent respecta els senyals i les normes, de manera general. Encara que t'hi acostumis, quin estrès això de tenir motos per tot arreu, jo sóc força poruc amb els vehicles.

Per cert, és normal que si no foten ni cas als senyals, vagin tocant el clàxon, no? És la manera de fer notar la seva presència. Segur que en tots aquests dies no vas veure ni un accident.

garbi24 ha dit...

deu no do quin caos....i aqui ens queixem

Pilar ha dit...

Mai més tornaré a dir que a Roma la circulació és caòtica!
El nom que rep la policia té el seu què de romanticisme. El trobo genial i potser defineix perquè no els trobes en lloc. Segur que deuen estar arrapapats en grans butaques, amb un suc (o el que els agradi) a les mans, descansant.

Alberich ha dit...

N’has fet un relat molt divertit del caos circulatori de Ha Noi...Ara ja entenc millor el perquè els americans van haver de sortir d’allà a estampida...;-)

Galderich ha dit...

Quan el caos és caos tothom més ho menys ho controla i t'acostumes aviat. Jo recordo les carreteres de Grècia que quan algú volia avançar ho feia sense problemes perquè tots els cotxes (els qui avançava i els que venien en direcció contrària) anaven cap a l'arcen (no sé com es diu en català!) i passava pel mig.
Fins que no em vaig acostumar i vaig veure que era una pràctica comuna...

marta ha dit...

A la Xina també piten i van força lents, però més o menys sí que fan cas dels semàfors i són una mica més ordenats. Però lo de pitar sense parar, és pesadet tu!

Allau ha dit...

Havia llegit que Barcelona té percentualment el major nombre de motos del món. Crec que s'ho hauran de tornar a mirar.

Jordi ha dit...

I en queixem d'aquí, eh? Quan vaig anar a el Caire, també vaig tornar garrativat. Vaig pensar que mai més em queixaria del trànsit aquí. He tornat a recaure, però! Hauré de tornar a viatjar allà o posar-me els vídeos per recordar-ho!

Joan ha dit...

Després de voltar una mica te n'adones que som un rondinaires. Però coi, que d'altres siguin encara més cafres no ens eximeix. Jo he vist cinc persones en una moto carregant cadires, avançament per la mitjana de l'autopista, bicarrils convertits en quatricarrils ... Genial la nomenclatura de la llei i l'ordre!

Thera ha dit...

Dona..., de caòtic ho sembla...i això, llavors ens queixem... Salut!!

Cris (V/N) ha dit...

Marededéusantíssima!!!!!!!!! Em tornaria boja si tingués que conduïr allà, Clídice, uf :(

Rafel ha dit...

... i jo que em creia que amb la circulació de Roma i conduir per l'esquerra a Escòcia ja en tenia prou.

Per cert , si tothom toca el clàxon, no se li ha acudit a ningú de substituir-lo per una vuvuzela. :)

Lluís Bosch ha dit...

Noi amb Ha Noi! La fotografia de la manifestació de motocicletes és molt bona!
Jo elq ue no acabo d'entendre és que aquesta gent inventés tota aquella història de la filosofia oriental, el zen i demés...!

Manel ha dit...

Abans de sortir de casa t'has d'encomenar a tots els sants per a poder sobreviure a aquesta experiència, oi?. Jo no ho vaig fer quan vaig anar a Egipte. Agafar un taxi a El Caire tota una proesa i el recorregut, per carretera, Abu Simbel - Aswan res a envejar a les curses de cotxes.
Sigui com sigui tornaria ara mateix...

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó els de Nàpols són uns mindundis i ho sé perquè vam parlar amb un napolità ;)

Pepe bueno, no lo veo yo muy claro, esa gente usa la moto como antes la bicicleta, los coches no les solucionan mucho, al menos en los desplazamientos urbanos, será cuestión de ver que pasa :)

XeXu hihihi que bo! t'hi acabes acostumant de tal manera que ni els veus, sembla mentida oi? I no, no en vaig veure cap, una moto que va caure i el tipus l'emprenia a cops de casc contra la noia que l'havia fet caure i prou. Més aviat còmic.

garbi24 quan tornes t'has de ficar a Barcelona i et sembla que estàs al desert :P

Pilar Roma? naaaaa, els romans condueixen com un professor d'autoescola comparant! I si, els polis solen estar arrepapats ... en hamaques!

Ferran ha dit...

Buf, no em vull ni imaginar, en mig d'un merder com aquest. Ni com a vianant ni com a conductor. Sóc súper germànic, jo: no corris, posa sempre l'intermitent, pensa en els altres conductors (i en els vianants)... Ni quatre dies, duraria a un lloc com aquest. M'encanta que ens ho expliquis, així ja no cal que m'hi arribi ;)

Clidice ha dit...

Alberich bé, diguem que els americans no han marxat, ara mateix en són els amos i els vietnamites, si més no al sud, no semblen pas descontents.

Galderich tu ho dius, al caos t'hi acostumes amb molta facilitat, en una estoneta ja semblàvem "nadius" :)

marta si que ho és, tot i que tinc la sensació de no haver-ho escoltat al final :)

Allau si, a Ha Noi n'hi ha més de 2 milions, no és broma!

Jordi si que és important aprendre que moltes vegades ens queixem pel gust de fer-ho ^^

Joan si oi? el rècord a Ha Noi va ser, en una motocicleta, pare, mare, iaia i tres infants. Serà que són tots tan menuts! :)

Clidice ha dit...

Thera és caòtic i encisador alhora, et poden agafar ganes de quedar-t'hi a viure!

Cris (V/N) per això no hi pateixis, hi ha els cyclos, que vénen a ser els ricksaws d'allà i que van de fàbula, fins i tot pots fer migdiadeta i tenen preferència! :)

Rafel si ho substitueixen per una vuvuzela la taxa de suicidis segurament es multiplicaria per milers, quin espant! :P

Lluís Bosch si, xoca molt, vas als temples i molta conya, molt tipus vestit de safrà, i t'ho expliquen molt convençuts, però a la que surten al carrer ... sembla que aquí tot ho tenim una mica massa idealitzat. La gent és igual a tot arreu.

Manel no he estat a Egipte, però quan vas per carretera aprens a no mirar, sinó se't pot fer una úlcera d'estómac. Jo també hi tornaria, fins i tot m'hi quedaria una temporadeta :)

Clidice ha dit...

Ui Ferran! doncs jo que sóc molt quadriculada conduïnt m'hi vaig adaptar en ... posem-hi cinc minuts. Només has de fer com el Bruce Lee: be water my friend, fluir i gaudir :)

pratinsky ha dit...

Hola Clidi, el que dius dels caps de setmana en quant a "intensitat" es cert, però sembla que tant a Hanoi com a Saigón es concentra el fenomen a alguns punts concrets en els que els motoristes es troben
per veure i ser vists. A Hanoi (en un carrer (Trang Tien) que va del parc central a la Òpera, i on la majoria de botigues son llibreries i galeries d'art, hi ha una gelateria a la que s'accedeix en moto i que cada cop que hi passava (fos l'hora que fos) estava a petar.

Clidice ha dit...

Tens raó pratinsky tot i que les fotos que poso no són de la "zona central", n'estàvem allunyats uns deu minuts a peu. La cosa que ja em va deixar esmaperduda va ser entrar en un mercat tancat, una "plaça" de les d'aquí, i veure que la gent també hi entrava amb la moto! això de veure les parades, els compradors, les motos dins d'un edifici, em va superar :P