diumenge, 3 d’octubre de 2010

Avui!



Per si algú no sap que són: un 3 de 10 amb folre i manilles!


Els castellers del meu poble una colla petita que algun dia, potser ...

25 comentaris:

Ferran ha dit...

L'anunci és fantàstic. A disfrutar-ho molt, Clídice!

Ferran ha dit...

ps: qui és la Paula? on vol anar? (ànima investigadora periodística)

montse ha dit...

Un bon reportatge casteller.

Salut i bona diada castellera.

Agnès S. ha dit...

El primer 3 de 10 que parles, el vaig veure en directe ja fa molts anys al concurs, va ser impresionant! L'esclat, l'emoció...i això que no eren de la meva colla!

garbi24 ha dit...

bona diada castellera i sort per tots, intentaré de ser solidari amb el dia deixant que algú se'm pugi al damunt una estona.....;)

Casiopea ha dit...

Hola Clidice & cia,

Al meu poble tenim els Marrecs (http://www.marrecs.cat/). També és una colla petita, però hi posen molt d'"empenyu".

Pepe ha dit...

Pues en mi pueblino no hay de esto. En qué consiste el premio?

Clidice ha dit...

Pepe aqesta és la taula de premis, que no és que donin per gaire, que les colles estan formades per molta gent i tots hi participen "gratis total" la majoria de vegades. Els premis se solen invertir en lloguer de local per entrenar, autocars per desplaçar-se ... Ara, ser els campions si que és un gran premi, el prestigi d'haver estat els millors i el respecte que comporta :)

Lluís Bosch ha dit...

Sense ànims d'aixafa-guitarres, us desitjo sort al concurs, però alhora he de dir que no acabo d'entendre això dels castells. Potser perquè tinc vertígen i sóc poc competitiu, em fa por i pateixo quan ho veig. O sigui, que m'ho passo fatal veient un castell.
Un cop em van dur a Vilafranca a veure un concurs d'aquests i vaig anar-me'n a un cafè de la perifèria a llegir el diri i fer unes birres.

F.Puigcarbó ha dit...

com en Lluís, no acabo d'entendre questa falera pels castells, i menys encara com deixen pujar la mainada fins dalt de tot amb el risc que comporta. La veritat es que si ho miro encara que sigui per la tele pateixo molt, a més a més que fa anys que varen ivnentar les escales per enfilar-se.

Alberich ha dit...

Un molt bon cartell, el de la diada.
No he vist mai, en dirfecte, un castell de deu. Llàstima que els del que ens has posat, no el varen descarregar.
Molta sort a la colla del teu poble!
Salut.

Clidice ha dit...

ai Ferran que no hi puc ser! que l'aforament és molt petit :( però es pot veure pel 33 i per Inet! :)

Igualment montse! que es noti que en aquest país no tot són "barceloniades" :D

Agnès S. "gallina de piel" eh! va ser una fita memorable, jo plorant per la tele! :)

garbi24 tu rai que encara en tens que se't poden enfilar! :D als meus que no se'ls passi pel barret! :D

Casiopea és del que es tracta: de l'ampenyu ;P perquè una colla és una cosa que està molt i molt bé, sobretot pel que comporta d'integració :)

Lluís Bosch en cap instant he dubtat que si en deies res no fos exactament el que has dit ;P Jo no tinc vertígen, sóc molt competitiva, i hooligan dels castells :D De les birres també, però després :D

Francesc Puigcarbó si si! és clar, que has de dir tu! El que et passa és que et fot que la colla dels minyons de Terrassa sigui tan bona! hehehehe (ei de broma!) Un petó.

Clidice ha dit...

Alberich veure un de deu en directe és l'avantsala de l'infart :) però quin esclat quan l'anxaneta fa l'aleta :)

XeXu ha dit...

Aquest és el primer any des de fa molts que me'l perdo voluntàriament. Desplaçar-me a Tarragona i estar tantes hores fent castells (tot i que han modificat algunes normes) quan estàs tan poc motivat com jo, fa molt pal. Tot i així, s'hi preparen sorpreses molt interessants. Val la pena veure-ho, de veritat.

Per cert, jo hi era en aquest 3d10fm, va ser el primer de la història i el va fer Vilafranca en una diada que es van inventar totalment perquè Minyons el volia fer la setmana següent, i no podia ser que els de Terrassa passessin davant. Ens van cridar a moltes colles per anar a fer un cop de mà, jo encara estava a una colla petita i hi vaig anar. Increïble l'ambient i la perseverància, però va ser una guarrada perquè el van tirar cinc vegades fins a poder carregar-lo. Això no es pot fer segons les normes no escrites, però Vilafranca no perd mai, haguessin estat tot el dia allà si calia. En el món casteller les diades sovint tenen nom de Sant, i com que aquesta era inventada amb només aquest objectiu (no recordo que fessin cap altre castell, però potser m'equivoco), es coneix aquell dia com Sant Tres de Deu.

Pepe ha dit...

Pues yo creo que con par de birritas se escala mejor, y da luego menos miedo bajarse. Mi pueblino también se llama Villafranca, así que podemos proponer un hermanamiento; nosotros importamos unos castells de estos; lo que no sé es qué tenemos para exportar (algo quedará de jamón y vino antes de que nos pongan la refi).

Lluís Bosch ha dit...

Mmm, sí... em temo que sóc molt previsible. Confesso que el folclore no l'entenc, i que en especial el so de les gralles em posa dels nervis. Quan sento la gralla, em sento com un bou que va al correbous i em venen ganes de sortir per cames. Per no semblar poc o mal català -una possible interpretació- diré que em passa el mateix amb el folclore de tot el planeta sense distincions.

ATB ha dit...

Aparte de lo que tienen de folklore para autoconsumo, la verdad es que me parecen los Castellets un ejercicio de solidaridad, fuerza equilibrada y renuncia personal para conseguir un objetivo colectivo, un bello edificio común sostenido por tod@s y por cada un@ según su habilidad y capacidad de esfuerzo.

Hace años los viví en Vic. Me sentí muy ajeno, pero me parecieron bonitos. Espectaculares.

Besos

Pilar ha dit...

Tot just acabo d'arribar-hi. Desprès mirarè de penjar alguna cosa. Pel que fa a la petita colla del teu poble, segur que algun dia...SEGUR!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Jo tinc sentiments molt aqmbivalents, respecte els castells. Pesn que s'ocukten dades de les lesions que n'hi ha més i són més greus que el que ens volen fer creure. L'any passat vaig ser a Santa Tecla a Tarragona i vaig mirar-los una estona. D'una banda emociona, però també fa patir. (o emociona perquè fa patir?

La meva filla gran, a qui li agrada enfilar-se "pels puestus", deia que li hauria agradat ser enxaneta. Però no en serà (ni jo ni el seu pare no li deixarem...)
O sigui, que ni sí, ni no, ni tot el contrari: en aquest assumpte sóc poc definida...

kweilan ha dit...

A mi m'agrada veure-ho i ho trobo emocionant.

Clidice ha dit...

Ai XeXu és que als de Vilafranca els tinc flaca jo, que són massa propers a nosaltres :) a més aquest any han guanyat també :)

Pepe no creo que pusieran ninguna pega a vuestra "aportación" en forma jamón :P

Lluís Bosch sempre m'ha fascinat com els suposats "comunistes" abomineu dels costums gregaris d'aquells a qui teòricament pretenenu "alliberar", com si la humanitat no fos com és i només alguns sapiguessin com som tots plegats :) ei de bon rotllo eh!

ATB dichosos los ojos! bueno, estas son esas cosas que si las has vivido de pequeño emocionan, sinó estan bien pa las fotos y eso :) pero la metáfora que contienen pienso que es muy importante.

Ai Pilar què difícil! però bé, la il·lusió sempre hi és. a veure que ens expliques :)

Eulàlia Mesalles potser perquè m'he hagut d'empassar la por respecte als meus fills, dalt de la muntanya, o perquè he tingut la sort, o la dissort, de veure algunes coses per aquests móns de déu, no ho podria veure mai com tu. La protecció total no existeix, és un miratge. La vida està allà, fora, perquè la visquin, ara, si no teniu entorn casteller tampoc té massa sentit :)

kweilan a mi sempre m'emociona, i em fa por, i em fa glatir, i em torna a emocionar :)

rits ha dit...

i què? com ha anat? acabo d'arribar de passar el dia fora i estic completament peix!!!

és tot un espectacle!! fa temps que no hi vaig a cap, recordo la diada de Sant Félix de forma ben especial!

Clidice ha dit...

sembla rits que els de Vilafranca no tenen rival ara com ara :) o sigui que ja cal que les colles espavilin! :)

Rafel ha dit...

Si teniu el campanar més alt, perquè no podeu fer un castell a joc?

Els del meu poble: Sants, varen començar gairebé de zero i diumenge van ser sisens.
Tot és possible i tot està per fer.

Clidice ha dit...

Gràcies Rafel! serà difícil però la il·lusió sempre hi és :)