divendres, 22 d’octubre de 2010

Web de la setmana: comprem mitjons?


Una de les meves manies, fins avui amagades al racó més recòndit del meu armari, bé, millor dit, en un calaix de la calaixera, és la compra compulsiva de mitges i mitjons, com més estranys i imaginatius millor. Res de les típiques mitges que, suposadament, faran de mi la dona més sexy del planeta, sinó quadres, rombes, ratlles, colors i dibuixos diversos i inversemblants.  Dec ser l'única persona del món que pot ser feliç quan li regalen mitjons. En aquesta web  també retrobem les ballarines japoneses d'un estil similar al que ja vam veure aquí.


Tabio és una firma japonesa de mitjons, no és estrany considerant la fixació pels peus d'aquesta cultura, i si voleu veure un passi de models força adequat, que transpua optimisme, candidesa i alegria, podeu veure'l aquí, i si també voleu fer un tomb per la factoria dels mitjons, amb unes curioses imatges sobre el control de qualitat (no ho hagués dit mai) ho podeu veure aquí. Això si, amb el so posat. Ai de qui se li ocorri preguntar-me quina olor fan els núvols, perquè obriré el calaix i l'escanyaré amb les mitges ratllades de bruixa.


(L'únic que els puc retreure és l'excesiva flaquesa de les models. No ens en sortirem mai? Ho atorgarem al fet de ser molt joves i orientals)

30 comentaris:

kika ha dit...

a mi també ma'agraden les mitges i els mitjons de colors. molt!!! no sé que ho deu fer això!

mar ha dit...

a mi també m'encanten!
els compres per internet?

Alguna botiga recomanada per triar i remenar en viu?

MARTELL DE REUS ha dit...

Amb aquesta web es pot donar definitivament per acabada la polèmica que anys enrera es va produir en forma de cartes dels lectors a "La Vanguardia Española" sobre els mitjons de "rombos"

Alberich ha dit...

Des de que els capellans ens varen prohibir anar a veure “Gilda”, quan manaven tant, que m’ha quedat un cert gust per les mitges amb costura i lligacama.
Salut.

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'ha agradat el passi de models!
A mi també m'agraden els mitjors, però per compres compulsives, sóc més Imelda Marcos. Tot queda als peus...

matilde urbach ha dit...

Jo estic per l'abolició dels pantis!!!
I ja posats, de la llenceria femenina de color carn. Puag.

Clidice ha dit...

kika no sé a tu, a mi em sembla que m'ho fa la reacció a l'uniforme de les monges i els seus horripilants mitjons marrons :(

mar no tinc un sistema per perpetrar el meu delicte ;) jo mato segons com surt hehehehe

MARTELL evidentment, mira que va ser bona aquella polèmica! :) rombes, i per què no? :D

Alberich tot un clàssic ;) si és que li poseu poca imaginació a la vida eh! :D Una abraçada

Eulàlia Mesalles a mi ja m'agradaria ja fer d'Imelda, però noia, porto quatre o cinc anys que no m'agrada cap sabata :( i les que m'agraden solen estar al Passeig de Gràcia, o sigui que vaig a veure-les com aquell que va al museu el dia que deixen entrar gratis :( Bon cap de setmana ;)

matilde urbach comencem a recollir signatures? tu creus que les aconseguirem per una ILP? fem consultes? ^^ Color carn ... brrrr ... un calfred m'ha recorregut l'espinada, ai!

sànset i utnoa ha dit...

Jo és que només m'interesso pels mitjons "made in mercadillo"...

*Sànset*

Joan ha dit...

Ostres, en la meva ingenuïtat creia que això dels mitjons de colors era una estranya obsessió de la meva dona. Ara ho veig clar, és contagiós!

Els pantis haurien d'estar prohibits. Els de color carn, amb cadena perpètua. Quina cosa més antiestètica, antieròtica i antitot.

Galderich ha dit...

Coneixia un representant de mitjons que em va comentar que una sèrie de cartes a La Vanguardia sobre si els mitjons de quadres es trencaven abans o no havien estat enviades per persones que pretenien que es parlessin de mitjons no llisos per a promocionar-los.
La suposada polèmica va durar una bona temporada amb l'augment de vendes de mitjons quadrats, de ratlles...

Miquel Saumell ha dit...

La gràcia d’aquest blog més aviat de caire intel·lectual és que quan menys t’ho esperes et surten amb una entrada sobre, per exemple, mitges i mitjons. Ens demostres que qualsevol tema pot ser objecte d’un article interessant si se sap agafar amb gràcia com ho fas tu.

Rafel ha dit...

Ostres, de nen en portava mitjons de quadres, pantalons curts i els genolls pelats ( Els Pets dixit)
Amb el pas dels anys s'han anat desdibuixant i són de 3 X 1.

Salut i imaginació Clidice
;)

Lluís Bosch ha dit...

Fa uns pocs anys em vaig aficionar al mitjons ratllats, molt més bonics que els llisos (o que aquells espantosos rombes dignes d'un càrrec de Convergència). Al Carrefour, si trobes l'oferta, n'hi ha uns de fantàstics a 2 euros el parell.

Estonetes ha dit...

Sempre m´ha encantat dur els mitjons a quadrets i sempre conjutants amb la roba que duc, de color i d`estil. Últimament i amb preocupació m´he descobert més d´un dia (dos concretament) amb un mitjó posat de cada color, pertanyets a parells diferent. Senyal de decandència personal, així que provisionalment em passe al calçat esportiu i mitjons blancs.

garbi24 ha dit...

també m'agraden les mitges...sebretot treure-les....boncapdesetmana.....

LEBLANSKY ha dit...

Clídice, ja saps que m'encanten els provadors de senyores. Si algun dia tens necessitat d'un ànima caritativa que t'aconselli sobre quines mitges o mitjons comprar, no ho dubtis: compta amb mi :)

LEBLANSKY ha dit...

Ah, sí, i jo també penso com tu pel que fa al model de noia triat: cal que siguin tan escanyolides? realment a algú li resulten atractives algunes d'aquestes models que sembla que tot siguin ossos?

Lluís Bosch ha dit...

Però ossos ben disposats i sobretot recoberts de pell, no?

Casiopea ha dit...

Hola Clidice,

Tant de bo pugués tenir els calaixos plens d'aquests mitjons, mitges i mitgetes tan xulos.

Per cert, el control de qualitat d'aquesta marca un 10.

Clidice ha dit...

Sànset ei que de la marca "Dungi" (dungitanoalaplaça) són molt bons eh! i n'hi ha la mar de xulos! :)

Joan alguna cosa hi deu haver que ens connecta a les dones amb la infantesa, ves a saber :) I si, els pantys són un drama per la humanitat, a més, sempre cauen :(

Galderich és que som molt desagraïts, la veritat. Ells ens tapen els peus, ens fan anar calentons a l'hivern, ens aixequen la moral (ehem), ens protegeixen i nosaltres no en fem cabal. Tse tse ;)

Miquel Saumell primer m'he ruboritzat, gràcies. Les mitges i els mitjons són una industria prou important com per ressaltar-ne la bona promoció :)

Rafel el cas és que "funcionin" no? però posa-hi una mica d'imaginació home! :)

Lluís Bosch no vaig al carrefú si puc evitar-ho, això d'arrossegar un carretó per interminables passadissos no està fet per a mi, amb el Condis de la cantonada ja faig el fet :)

Estonetes hahaha, doncs a mi ja no em fa por anar "desaparellada", si més no ja he començat per les arracades :D

garbi24 ben fet! a gaudir de les mitges, de la vida i del cap de setmana! :)

LEBLANSKY comptaré amb tu, a vore xe: un, dos, tres ... ;P què vols? que m'assassinin les carmesjotes que volten pel món Leblanskyà? ;P

Lluís i Leb encara em doneu esperances ;)

Casiopea sé que compartim mals vicis ;) oi que si? em va agradar que siguin una marca que cuida molt la seva imatge i alhora sembla que cuiden molt el producte :)

glamboy69 ha dit...

M'acabes de fer recordar que tinc tots els mitjons més foradats que un gruyere! Arrgh! Corro a comprar-ne!

Mireia ha dit...

quans viciats dels mitjons som! és que am i em deixes al Calzedonia i em torno boja, boja ...

Clidice ha dit...

Ai glamboy69 t'acabes de destrossar el glamour d'una tacada! ;P

Mireia veus? és cosa de dones això ^^

Aristofeles ha dit...

M'encanten els mitjons! Sembla que amb un mitjo una cama femenina es més atractiva. els més divertits que ha vist son uns que tenen dits, com els guants.

Mireia ha dit...

A mi m'encanta anar arreglada i... posar-me mitjons de color, tot i que, clar, de vegades quan la gent ho veu es peti de riure!!

GAIA ha dit...

Que xulos, però no és precisament la meva mania la de comprar mitjons. A mi em dona pel calçat (que també té a veure amb els peus)

Ferran ha dit...

Hehe, cada "loc" amb el seu tema :)
Maco, el web aquest; ara, la musiqueta una mica alienant, eh, al cap de dos minuts? :))

Anònim ha dit...

a mi també m'agraden els mitjons de colors!!!!
Per cert, he comprat a Punto Blanco a la botiga de Gran Via 2 però no m'atreveixo a fer-ho per internet. Algú ho ha provat i sap si funciona bé?

Clidice ha dit...

Aristofeles els mitjons amb dits són molt divertits, tot i que no m'hi acabo d'acostumar :)

Mireia2 :) la gent sol ser massa estirada i avorrida, tu a la teva posant alegria :)

GAIA uf el calçat! a mi últimament m'emprenya anar de sabateries, que no veig cap sabata que m'agradi. Bé, si, al Passeig de Gràcia, però allí només s'hi va a mirar :D

Ferran la musiqueta és, ja ho he dit una mica: "de què fan olor els núvols" oi? però bé, ja se sap, són japonesos :D

Anònim bé, jo compro moltes coses per Internet, des de bitllets d'avió, ordinadors, roba esportiva ... mai he tingut problemes. Això si, MAI compro en llocs on em demanen transferència. Sempre amb targeta, així, si no m'ho envien puc retrocedir el pagament.

Lale Mur. ha dit...

A mi també!!! A més, com que no m'agrada portar pantalons, gairebé sempre porto faldillas i m'encanten mitjons de tots tipus, però m'agraden més mitjons de colors! Mai he comprat mitjons per internet, miraré a veure si n'hi ha. Generalment compro a Calzedonia.