divendres, 18 de març de 2011

Web de la setmana: el món encara gira

Difícil, molt difícil triar una web que s'adigui amb l'estat d'ànim general i, no cal dir, una que se n'allunyi del tot sense sentir-se culpable. Al cataclisme que està patint el Japó, podem sumar-hi els problemes que segurament acabarem tenint nosaltres per la inestabilitat, per dir-ho suau, dels països productors de gas i petroli. A tot plegat només cal sumar-hi la crisi i ja tenim un bon poti-poti digne de colgar-nos sota els llençols i que no ens despertin. Una altra opció és adherir-se a la campanya que ens explica la Lale, For Japan with Love, i no publicar res avui, només el logo. En realitat això seria el més senzill i el menys compromès, també.


d'aquí
Potser l'erro, però aquestes tragèdies serviran de ben poc si som incapaços d'anar una mica més enllà. I penso en Haití? Algú es recorda d'Haití? En aquesta WEB de les Nacions Unides hi trobareu una mica d'informació. Més que res perquè encara hi són, encara intenten sobreviure i encara els cal molta ajuda. Podrem o no podrem, però tinc molta por d'oblidar el que passa cada dia al darrera de l'última novetat en catàstrofes, i Haití en pot ser el símbol: catàstrofe + Tercer Món + manca de recursos naturals = perpetuació de la misèria i les epidèmies + oblit.

13 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

Aixó és perdre el temps, com el minut se silenci, tot plegat de cara a la Galeria i per tranquilitzar hipócritament consciències. Ta mu leho Japong! i no ho dic de conya, està molt lluny i passi el que passi aviat deixarà de ser noticia i ningú es recordarà d'ells.
Avui ja no són portada als diaris, els ha sobrepassat la resolució de l'ONU contra Gadaffi.

Bon cap de setmana

Estonetes ha dit...

Bona recomanació, jo també crec que les notícies passen i van tapant-se unes a altres, de tota manera esta de Japó durarà més per les relacions comercials que tenen amb occident.

sànset i utnoa ha dit...

Per què són tan reals les sumes que fas al final? no és matemàtica, podrien canviar. Però, pel que sembla, el món n'hauria de ser un altre de ben diferent...

*Sànset*

Olga Xirinacs ha dit...

L'Univers és com és i per ara ningú, per savi que sembli, sap per què. Sóm un punt imperceptible on ha nascut amb feines i treballs un pensament imperfecte. Perquè imperfecta és la Terra, malgirbada a plaques que ballen i s'encavalquen. Quan no és la Terra és la guerra. Diríem que el nostre destí és nefast, i només em remeto als fets.

Alberich ha dit...

Tots estem prou consternats amb la desgràcia tangible del Japó i la virtual que ens amenaça.
Jo prefereixo dir-ho en veu ben alta!.
Salut.

jomateixa ha dit...

sempre hi ha una notícia que passa davant d'una altra, el bo és que no ho deixem passar i hi anem pensant perquè no es quedin perdudes i oblidades en el temps.
els desastres no sempre es poden evitar però després tots podem ajudar-hi una mica o molt...

garbi24 ha dit...

el món és un desastre...si hi ha diners hi ha solució, si no hi ha resa guanyar-hi....que s'espavilin com puguin.
També val a dir que hi han cultures on hi posem més empenta que d'altres, però no vull criticar a ningú que estigui en estat de desgràcia. També es podria ajudar a tothom si veiéssim que realment el que hi posem arriba a lloc

Joan ha dit...

El món girarà amb nosaltres o sense. Però la memòria va massa sovint lligada a les portades de premsa. Tot nou i ràpid, que massa dies cansa.

Aris ha dit...

Bé, alguns fem modestament el que podem, no es gaire però es que no podem més
http://www.msf.es/informate/boletines-msf/emergencias-humanitarias-japon-libia

Casiopea ha dit...

Hola Clidice i companyia,
Recomano llegir James Lovelock.

rits ha dit...

Tens molta raó, l'oblid encara pot ser pijtor que la catàstrofe. I saps què m'engoixa també? que es dóna per suposat que s'oblidarà i que ara diem molt però d'aquí poc, ens oblidarem. Es dóna per fet. Fa dies que sento això que d'aquí un temps s'oblidarà la tragèdia.

Això també és molt trist perquè vol dir que encara que ara estiguem copsats, no estem disposats a canviar res, potser ara de cop, però com que en el fons no va amb nosaltres.

Ai, m'estic explicant fatal, però fa dies que m'he adonat de tot plegat. De la poca importància que per alguns tenen les notícies. Suposo que només ens preocuparem de debó quan ens toqui a nosaltres, segurament d'aquí uns mesos, com dius per les repercusions del preu del petroli

Rafel ha dit...

Tot i ser fets igual de lamentables, des d'alguns mitjans i fotografies ha hagut morts de primera i de tercera ( uns no surten a les fotografies, els altres en van sortir del dret i del revés )

Clidice ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris, de tots i cadascun de vosaltres en puc aprendre molt (Lovelock i Gaia inclosos). La realitat és que no crec que el món sigui avui més complex del que ho va ser en altres períodes, potser l'augment sigui proporcional a l'augment de població. Tanmateix, el fet que en siguem conscients, gairebé al segon, fa que ens sigui molt difícil trobar l'equilibri i entendre quines activitats nostres puguin tenir repercussions en altres àrees del món. Tampoc és qüestió de flagel·lar-se, però entendre que no es pot matar tot el que és gras, no està de més.