dimecres, 15 de juny del 2011

Se m'acut que ...

d'aquí


Som tots de la mateixa fusta: de la que es corca. Només els que en som conscients podem provar de posar-hi esmena.

25 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gran reflexió

Anònim ha dit...

El Cristo de la Bona Mort de Benimarfull és molt més bonico, on vas a parar, eixe sí que et fa donar-te conter de... de la precarietat de no-sé-què, vamos de que en uns anys tots corcats i baix terra, els anys passant i mosatros fent-se velles i el Cristo jovençol ahí penjat amb cara d'home descansat després d'haver-ho fet... quins músculs, quin cos! De menudes ens portava loques, i està comprovat que continuarà fent-ho quan ens fem aueles parrudes, no hi ha més que mirar a les dones com s'emocionen en vore-lo el dia de la provessó...

Evocacions ha dit...

Efectivament

Angel Corrochano ha dit...

Creo que la frase es de gran profundidad. Todos debemos tomar nota y muchos aplicarse la receta.
Abrazos

Alberich ha dit...

Ben cert.

Pilar ha dit...

Però de fustes ni ha de moltes menes, sortosament. Els tractaments anti cors funcionen en totes.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bona reflexió, Clídice!

Montse ha dit...

això ve a ser com allò de no hay más cera que la que quema, ¿no?

no.

no.


ok.

Molt bona reflexió, com ja t'han anat dient!

Olga Xirinacs ha dit...

Hi ha fusta d'embarcacions vikinges i romanes que encara dura; devien ser tallades en la lluna apropiada.
Nosaltres, tots, som de mala collita, així ens van plantar, així ens van tallar i així ens consumirem. Amen.
És que has posat una fusta conventual que incita a meditar. Així sia.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

'el pan de oro' no evita la corca? ;)

Brian ha dit...

Hmm... Deixem discrepar: en primer lloc no tota la fusta es corca amb la mateixa facilitat; en segon, si és una metàfora de la mort, això no té esmena possible. Malgrat tot, bon intent :)

Rokins ha dit...

sort que la fusta és molt maneable i es pot anar polint ;-)

Thera ha dit...

Upps! Quin acudit... però, jo també sóc de les que penso que la fusta sempre es pot polir, tractar, embellir,... sort que no som de vidre!!!!

Garbí24 ha dit...

posarem unes gotes de anticorcs al vermutet per tal durar més temps

lolita lagarto ha dit...

jo ja vaig tapant forats...:)

Joan ha dit...

Caram, et manifestes atea i tot seguit ens penges un crist. Qualsevol diria que en comptes d'escriure, prediques. ^^

Galderich ha dit...

Toquem ferro!

David ha dit...

No crec que hi hagi manera d'esmenar-ho. Però sempre és convenient saber de quin mal s'ha de morir.

Puigmalet ha dit...

¿Toquem ferro o toquem fusta?

Mr. Aris ha dit...

vols dir que tots som iguals davant la llei?

Eduard ha dit...

Estic completament d'acord. A més cobrir-se de pa d'or fa lleig i tampoc no et fa immune a la carcoma i els termits.

El porquet ha dit...

Reconèixer el mal és el primer pas per a posar-hi remei... però quin remei?

Clidice ha dit...

Ni el pa d'or, ni tota l'ornamentació del món, pot evitar la trista realitat: pulvis et umbra sumus (Horaci). El barroc, del portugués barroco: "perla falsa", és un art enfarfegat i extravagant que apareix el segle XVI en un moment de profunda CRISI ECONÒMICA, POLÍTICA, SOCIAL i CULTURAL. No sé pas de què em sona tot plegat. La fretura dels humans per trobar quelcom real, sòlid, on aferrar-nos i la trista realitat de què, sota tanta bellesa hi jau una esperpèntica calavera.

Per cert que, per a mi, la música barroca és insuperable :)

Merci a tots per ser-hi! Si pogués us pagaria una ronda a tots i totes :)

Rafel ha dit...

La reflexió és bona, però m'has deixat descol·locat. On deixo això de dir que aquella persona és de bona fusta?

Clidice ha dit...

ai Rafel serà que és de la que triga més a corcar-se :)