dimecres, 12 d’octubre de 2011

Frase(s) d'una altra dona oblidada

Olympe de Gouges, pseudònim de Marie Gouze

"El matrimoni és la tomba de la confiança i de l'amor"

Olympe de Gouges (1748-1793). Escriptora, dramaturga, política feminista i antiesclavista francesa, autora de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791), que comença així:

"Homme, es-tu capable d'être juste ? C'est une femme qui t'en fait la question"
("Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.")

L'Olympe fou guillotinada pels revolucionaris francesos. Evidentment, el pensament crític sempre resulta incòmode, siguis del color que siguis i, més encara, si ets una dona. Si llegiu la Declaració dels Drets ... trobareu interessant el pensament polític d'una dona de fa ... dos-cents vint anys!

23 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

una rara avis, dit aixó, no se jo si no seria bo tornar a recuperar la guillotina i fer una bona neteja.

Júlia ha dit...

Francesc, no m'espantis, ja veus que la guillotina acaba per tallar els caps que no toquen i tot. Una gran historia la d'aquesta dama. Una altra dama de l'època també escapçada va dir allò de 'llibertat, quants disbarats es fan en nom teu!'

GEMMA ha dit...

Quines coses van passar i s'han de llegir! Sort que els temps van canviant.

Salutacions, Montserrat.

XeXu ha dit...

M'agrada la primera frase... però és clar, jo tinc tírria al matrimoni...

Ben cert que el pensament crític sempre està mal vist. Cal fer-lo callar. Segur que avui en dia, a molts els agradaria disposar de guillotines, per fer callar algunes veus. Encara que hi ha altres mètodes, no menys violents.

Carme ha dit...

Realment dues frases genials!

Ser una dona mai no ha estat fàcil, però aquestes dones d'altres èpoques eren unes heroïnes només pel fet de viure, si a sobre escrivien i criticaven la societat ... doncs això "màrtirs" de les seves idees.


Sempre penso que gràcies elles... les coses van bellugant. Admiració total!

Ferran ha dit...

Per ser dona al segle XVIII devien caldre uns bons collons *xist*

De fet, el *xist* val encara avui dia, a tants i tants llocs del món. Quin món :(

Titània ha dit...

No la coneixia. Gràcies per la teva tasca divulgativa, reina :)))

Eduard Ariza ha dit...

va ser una dóna extraordianaria, va passar molt de temps fins que tornés a aparèixer una fmeinista tant important. I com a home, afegeixo que, per damunt de tot, va ser una gran persona.

El porquet ha dit...

Curiós, molt curiós que fos executada pels revolucionaris... suposats garants de les llibertats de l'HOME (les majúscules no són gratuïtes).

A on queda la llibertat? i la fraternitat? Ja no m'atraveixo a preguntar per la igualtat...

el pidolaire entretingut ha dit...

I de frase feta a frase, s'ha preguntat alguna persona si la contrària és certa?

"La solteria és la resurrecció de la malfiança i l'odi".

rits ha dit...

i tant que una gran dona!
i una llàstima que avui en dia, hi hagi diferències.

veient la peli de la Clara Campoamor, un gran dia per recordar-nos l'importància de la lluita en el que e creu.

Helena Bonals ha dit...

No en vull saber res de guillotines ni d'esventats, ni de la Revolució Francesa, ho sento molt.

marta (volar de nit) ha dit...

Diria que hi ha matrimonis i matrimonis, dones i dones, i homes i homes. Hi ha de tot i encara més, dins de cada grup hi ha estones de tot... El que em resulta sorprenent és que des de ben antic, ja des dels grecs (si no abans) el paper de la dona hagi pogut ser tan penós tantes vegades.

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó la violència només genera violència, i així ens ha anat fins ara, potser ja va sent hora d'eradicar-la del nostre món.

Júlia estic amb tu i, a més, només ni que sigui per donar veu a una dona en una història plagada de veus gairebé exclusivament masculines, ja paga la pena.

GEMMA si, va canviant, però sempre hem d'estar amatents, perquè ens colen cada gol que fa feredat. Salutacions guapa :)

XeXu jo no li tinc tírria, ni li tinc amor al matrimoni. El matrimoni és el que és, un contracte destinat a preservar un patrimoni. De la resta, si es vol, se'n pot dir amor fins i tot ;) I estic convençuda que la guillotina és del tot actual avui, la fem servir arreu, fins i tot a casa nostra amb el centenar anual de dones assassinades. 53 en portem aquest any, si hagués estat l'ETA hagués estat un drama de proporcions majúscules, amb reis i papes ficats enmig. Com què "només" són dones mortes pel fet de ser-ho, la cosa no passa dels informatius més amarillistes.

Clidice ha dit...

Carme tan si hi estem d'acord com no, escoltar la veu de les dones que també van parlar en el passat és l'important, sobretot en un passat en el que sembla que les dones no havíem existit més enllà de ser moneda de canvi.

Ferran tens raó, aquesta dona els va tenir ben posats ... els ovaris *re-xist*. Un món on ser dona i pobra és encara pitjor que ser pobre.

Titània hola reguapíssima. És ben trist que haguem de sortir de la normalitat i revindicar-nos, encara. I el més trist, també, que hi hagi homes que no siguin capaços de comprendre-ho.

Eduard Ariza en aquella mena de món que li va tocar viure, el seu pensament fou genial. Només cal estudiar una mica d'història per copsar la magnitud dels seus actes.

El porquet si, allò que van dir els revolucionaris francesos ve a ser el símil de la democràcia a l'Atenes de Pèricles: cada ciutadà (home, atenès i lliure, vaja ric) un vot. Cal que sempre tinguem present la realitat d'allò que parlem.

Clidice ha dit...

el pidolaire entretingut l'estadística, malauradament, la coroborra. I que consti que sóc una persona casada de fa 27 anys i no se m'acut cap altre estadi millor on m'hagués pogut desenvolupar, com a dona i com a persona. Però la meva fortuna -o la vostra, que no en dubto-, no és rellevant en aquest cas. Altrament, l'important no és la veracitat de la frase, sinó la contextualització històrica del personatge, que li dóna una rellevància descomunal.

rits he vist la pel·lícula de la Clara també. De fet, vaig voler fer coincidir l'apunt amb aquest dia, que no celebrem gran cosa -més enllà dels premis c@ts-, i que emetien la pel·lícula, per veure que, passen els anys i hem aconseguit coses, però a preus molt alts per les persones que les han lluitades i, sobretot, amb molta solitud.

Clidice ha dit...

Helena Bonals vaja, la veritat és que la R.F., contràriament al que sembla que ha de ser, a mi no em cau gaire bé tampoc. Malgrat que la situació prèvia que vivien tampoc era cap meravella, i la de durant, i després, ja ni en parlem.

marta (volar de nit) fa dos-cents vint anys imagino que els matrimonis eren poca cosa més que la dona com a receptacle pels descendents dels mascles, com a divertiment, i com a ornament dels salons. Així potser ho comprendríem millor. Malauradament, els estudis sobre la cosa matrimonial d'avui, sembla que no milloren l'assumpte. I és que quan basem un tracte humà en premisses enganyoses (amor per sempre, fidelitat incondicional i bla bla bla) no ens ha d'estranyar que la gent s'acabi sentint estafada.

Ángel ha dit...

Eso me hace pensar, si realmente hemos avanzado tanto en la sociedad.

En realidad el paso del feudalismo al capitalismo, lo que significó las diferentes revoluciones burguesas, no solucionan el problema de la desigualdad entre hombre y mujer y es que, incluso hoy, el papel de la mujer en la familia (desde el punto de vista del concepto burgués de sociedad) sigue siendo esencial para mantener la supremacía del hombre como valuarte del poder económico y político de toda una clase social.

Un abrazo

tirantlobloc ha dit...

No coneixia aquesta Declaració. Deunido per l'època! Gràcies per la informació!

Aris ha dit...

Uala, aquesta frase deixa al matrimoni pel terra, home, en alguns casos es així i potser a l'época que es va escriure encara més...
A les revolucions s'acaba tallant el cap a tothom...es el perillós...o si no que li preguntin al Robespierre...je je

Clidice ha dit...

Ángel no puedo añadir nada más, quizá mi desconcierto en ver como, en los últimos años, se ha retrocedido hacia una nueva "muñequización" de las mujeres, con el beneplácito de toda la sociedad.

tirantlobloc no coneixem res del que han fet les dones, perquè sempre se'ns ha amagat o s'ha destruït.

Aris fas bé de contextualitzar, les dones, aleshores, no eren gran cosa més que objectes d'intercanvi. Hi ha estudis molt interessants de documents notarials a la península mateix, on així s'evidencia. I respecte a les revolucions-de-tallar-caps, mira, digues-me vella, però a Egipte ja comença a flaquejar per arreu. Segur que sí que convenia fer alguna cosa, però permetre que la injustícia campi no em sembla la més adequada per intercanviar una altra injustícia. La llibertat, segons l'hem comprada, no deixa de ser una gran injustícia.

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

No en coneixia l'existència d'aquest personatge. Molt malament, i jo em faig dir francòfil. Seguiré investigant. Gràcies per l'esquer.

Clidice ha dit...

Hola Manuel Pérez i Muñoz :) de res, a disposar :)