dimecres, 19 d’octubre de 2011

Fronteres de vidre

Qui sóc jo? La que escriu o la que escriu a l'altra banda del mirall?

No en va, en Francesc Mompó, psicòleg, filòsof i mestre, es veu temptat de capbussar-se en el món de Narcís i en la paradoxa.

El format del llibre són vint relats curts, des de la queixa irada de la nostra obra, l'avi que parla amb el televisor, el món inconegut que se'ns presenta sense avisar ... Relats que reflecteixen les preguntes que ens anem fent, ara i adès, i que, sembla, sempre restaran sense resposta.

Però qui vol una resposta sabent, com sabem, que l'important sempre ha estat en les preguntes?

Mompó i Valls, Francesc. Fronteres de vidre. València, 2011. Editorial Germania. Amb il·lustracions d'Àgueda Climent.

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Doncs mira, m'ha semblat que pot estar bé i acabo de contactar l'editorial per si podrien enviar-me'l a Alemanya. Com l'editorial es diu Germania, m'ha semblat que un no és impossible ;)

El porquet ha dit...

Doncs mira, ara potser pixo fora de test, però m'has fet recordar un "gag" de l'APM d'ahir en què deien "Per les seves preguntes els coneixeràs"

Aris ha dit...

doncs serà questió de llegirlo...
ara, tu ets la Clidice, o no?

Ángel ha dit...

Preguntas que son la esencia mismas el ser ... Buena recomendación
Un abrazo

María ha dit...

Sempre estem a la frontera del vidre CLI i si qui sap si som també tots mig Narcíss? espero que el seu engreimiento no m'hagi afectat a l'excés... no hi ha cosa que més odiï ;-)

M'he apropat perquè volia explicar-te que gràcies a tu , vaig a quedar estupendament amb una anònima catalana que es passa pel meu blog... em pregunta en el seu últim comentari si jo seria capaç d'adaptar-me a escriure en català en un blog català i li vaig a contra el que faig amb tu jajaja clar que el meu no té mèrit, no et escric en català només ho faig indirectament a través del traductor tant de bo pogués fer-ho de debò!! però mira al ximple al ximple... jo crec que llac ja vaig enxampant, així que mil gràcies CLI:-)



Un petonet cel

LEBLANSKY ha dit...

Ja sé que no ve al cas, però jo les fronters, si han d'haver-ne, les vull de plastilina :)

Clidice ha dit...

Ferran aquestes editorials menudes fan molta feina, i, al damunt, al País Valencià, ni t'ho explico :)

El porquet hahaha, no anaven tan desencaminats, coneixes l'efecte Jauss oi? :)

Aris sóc la Clídice? ui! ara tinc un problema tu! :P

Ángel casi que somos una pregunta (detrás de otra). El día que tengamos todas las respuestas mejor morirnos :) Un abrazo :)

María guapa, que tu catalán sea de máquina no indica nada más que un hecho esencial: las lenguas no son un impedimento para nada :) Yo, con el traductor, me atrevo a casi todo. Un besazo!

LEBLANSKY saps que mai m'ha agradat l'olor de la plastilina? em provoca migranya :( A mi les fronteres m'agraden, mentre no siguin amb filferrades espinoses, les fronteres conviden a ser traspassada, conviden a l'interès :)