dilluns, 14 de novembre de 2011

Autoajudem-nos

de Quino

Hi ha tota una categoria de llibres, avui, que s'agrupen sota l'etiqueta d'autoajuda -de fet, jo en dic els llibres "jo, de tu" o "no siguis soca i fes-me cabal"-, i que vénen a ser una mena d'escrits, perpetrats per psicòlegs o, el que és pitjor, parapsicòlegs, vidents i visionaris varis, i que pretenen donar-nos les crosses necessàries per tirar endavant ... la seva economia. D'això no en dubteu ni un sol instant.

I per què cal ser crítica amb aquest tipus de llibres? Doncs és ben fàcil, perquè exploten miserablement l'autocompassió, la baixa autoestima i utilitzen, sense pagar drets d'autor, els consells més bàsics de la iaia. Això, per no parlar dels que treuen profit de la vessant religiosa de l'assumpte, que ja ratlla el deliri i els que, com no pot ser d'una altra manera, en un acte de cinisme descarnat, ens "ensenyen" com fer-nos rics en dos dies. És preclar que, si no ens en fem, de rics en dos dies, sempre serà responsabilitat nostra, que l'autor del llibre, amb la seva venda, ja se n'ha fet.

Això si, hi ha una part d'aquests llibres que defenso i defensaré sempre: el títol, i que, gràcies a això són els llibres més barats de la història. M'explico. No seríem humans si no tinguéssim "dies d'aquells", on la nostra autoestima se n'ha anat de boleiu i tenim l'ego malmès, tot fent una rebequeria, digna de qualsevol mocós de dos anys. És aleshores quan entra en marxa el Pla B: la lectura de títols -el dia que estàs més fotuda, les sinopsis-, dels llibres d'autoajuda.

Si vius a la capital, o tens la sort de viure en una població on hi ha un establiment d'aquests llibreria-supermercat -en aquests casos no ens val una llibreria prestigiosa i que entengui de literatura-, ja tenim mitja feina feta. En el cas de viure en un poble amb una papereria amb quatre llibres i una biblioteca desangelada, us suggereixo entrar en alguna web d'aquestes de venda de llibres, tipus cadena francesa o de les que diuen que són casa de llibres.

Així, si ens podem permetre l'autoajuda presencial, hem de disposar d'una mitja horeta -més podria resultar perjudicial, que ja ho diuen: les neurones no tornen-, i ens passejarem, mandrosament, emmig del marasme de títols -tots en castellà, és clar-, com: Practicar la felicidad: psicología positiva (n'hi ha de negativa? quina mala fe!), El buen duelo: amor y resilencia (aquí podeu aprofitar per introduir la variant humorística i demanar-li al noi/a de l'armilla -en aquests llocs sempre en duen- què vol dir resilència, i veure'n els resultats), Escucha el susurro, vive tu sueño: descubre el manantial de la inspiración verdadera (no em direu que amb les paraules susurro i manantial de la inspiración verdadera no se us ha passat una mica el mal rotllo?), La asertividad: expresión de una sana autoestima (veus? a això veníem, tu! Si dueu un smartphone, sobretot que tingui google, que ja veieu que cal consultar una miqueta la viquipèdia: assertivitat) i així, anar fent, sense gastar ni un ral, perdó, ni un cèntim d'euro (que encara no n'hem sortit, de moment, que tot arribarà).

Si la vostra opció és la rural, o sigui la consulta per Internet, en una sola web n'he trobat 7.218 títols, que aviat està dit. És clar que, això, només és útil pels que ja no tenim iaia, perquè si en tenim no ens cal per res. Vas a veure la iaia, que sempre té un criteri distorsionat, i a l'alça, sobre la nostra vàlua. La iaia ens farà xocolata calenta, o llet i pastes, li expliquem les nostres penes i, de ben segur, que en sortirem amb l'ego ben acaronat, encoixinat, reparat, eixorivit i animat. I, al damunt, segur que encara ens posa algun bitlletet a la butxaca. I això, si que ens ajuda!

39 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No sé si entraria exactament en aquesta categoria de llibres però recentment n’he llegit un que em va agradar molt i recomano a tothom: "El principito se pone la corbata", de Borja Vilaseca. És primet, es llegeix en poca estona. N’he regalat uns quants a familiars, amics i clients i agrada força. No em paguen comissió.

El porquet ha dit...

Jo prefereixo mil vegades els consells de la meva iaia, de la meva padrina, que com molt bé has definit (m'has fet riure) té un criteri força distorsionat de la meva vàlua. Però només com em diu "fillet" ja val tots les pessetes del món!

Aris ha dit...

hi ha una dita catalana que fa "com es nota que tens iaia" quan algu s'halaga massa ell mateix. Estic totalment amb tu, aquests llibres son una enganyifa, como moltes religions nou-vingudes, digali dianetica...

garbi24 ha dit...

tots estan tallats amb el mateix patró....escriuen el que els nostres ulls volen llegir, una constant que no ha de variar si el que es vol es vendre'n una bona pila.

Allau ha dit...

Ets molt generosa en dir que els escriuen psicòlegs. Crec que no cal presentar cap credencial per escriure aquesta mena d'ensarronades. I si en fèiem un?

Vicicle ha dit...

La cosa aquesta de la resilència és ben coneguda dels que som aficionats a la mecànica ciclista. De fet, és el terme que defineix la capacitat de qualsevol material de tornar al seu estat inicial desprès d'una prova d'esforç. Per exemple. La resilència de l'acer és superior a la de l'alumini. I pel que es veu la cosa deu fer el seu efecte benefactor al ciclista, que pot arribar a tindre una resilència a prova de crisis de tots els colors, sempre que no s'abaixe de la bici. De les dues avies que em pertocaven, una no la vaig conèixer, l'altra em donava un xavo -que aleshores no valia ja ni un xavo- i tota la seua indiferència. Jo em quedava igual, el que mai no has tingut, tampoc el trobes a faltar. Bon començament de setmana.

Ángel ha dit...

Nunca me interesó esta literatura de auto-ayuda. Los recetarios mejor para la cocina.
un abrazo

Xavier Aliaga ha dit...

L'èxit d'aquest llibres és inversament proporcional al nostre fracàs com a éssers humans a l'hora d'afrontar la vida com el que és: una successió d'entrebancs amb moments puntuals de calma i plenitud. La felicitat rau a entendre una mica això.

Sols els títols que cites ja són esgarrifosos.

josepmanel ha dit...

La psicologia folk té molt de predicament en aquella gent que cerca, després de tot, una mica de sentit comú. S'omplin d'obvietats i, al trobar-se entre les cobertes d'un llibre, prenen color de transcendència. Damunt, en una ocasió, vaig tindre la pensada d'acudir a la presentació d'un llibre d'un conegut psicologista, el Bernabé Tierno. Què voleu que us diga? Ell sí que sap fer-se creixer l'autoestima... Però pense el mateix que tu, visca les iaies!

Anònim ha dit...

m'has fet riure, he he he... la meva iaia també em mocava quan em queien els mocs, d'aquí deu venir la dita "Au, ves i que et moqui la iaia", no?

jo vaig descobrir la paraulota resiliència amb "Los patitos feos", i l'assertivitat amb (em sembla) "Rus zonas erróneas" (que, a bote pronto, o comesdiguiencatalà, vaig "traduir" per "tus zonas erógenas". En què devia estar jo pensant? eh? eh? eh?)

d'això... l'anònima Montse

Anònim ha dit...

fe d'errades (errades grosses com conills)

"Rus zonas erróneas" = TUS zonas erróneas.

Sorry, els meus dits ja no són el que eren en teclejar i el meu teclat té la majoria de tecles esborrades (per què deu ser?)

Altra vegada l'anònima Montse

Puigmalet ha dit...

Sóc adicte a faltar al respecte a aquests bons samaritans que tant ens ajuden. Entre els meus objectius més repetits hi ha Coelho, Louise L. Hay i Brian Weiss. Aquest darrer me'l vaig trobar un dia a l'aeroport i li vaig poder dir personalment què pensava de la seva magna obra.

Ferran ha dit...

Doncs em sap greu portar la contrària a l'audiència, però jo no en sóc tan crític. Vaja, ni tan ni tan poc: no en sóc. I no perquè en sigui precisament consumidor sinó perquè em sembla molt bé si a algú li poden fer servei. I segur que en fan.

I en tot cas, vaja, no entenc perquè algú hauria de mostrar-se crític (fins al punt que explica Puigmalet, que trobo extrem) amb una cosa que, si no vols, no consumeixes.

Soit c'est qu'il soit, em quedo amb la Mafalda i els seus. 10000 vegades, que és una meravella.

Brian ha dit...

Quan jo era jovenet, abans de l'era televisiva, hi havia una senyora (bé, de fet era un senyor, però això és detall sense importància) que es feia dir "Senyora Francis", que feia un programa de radio amb tanta audiència com ara els realitichous del Sardà. (També hi havia la Fortuny i altres, però la Francis era la líder de la audiència). Fa temps que em pregunto com és que cap àliga de la telescombraria no ha ressuscitat a la senyora Francis.
PS: per cert, tu no et dediques a la radio? Podries fer la primera pela. (I passar-me una comissió per la idea :).

María ha dit...

Seràs dolenta CLI? jajaja com que solament llibres d'autoajuda en castellano? ....

PRESA BONICA, UNA PILA D'ELLS:-)

En la resta estic d'acord amb tu, gairebé tots aquests són com les gestores de deutes -les hi agrupem i pagarà menys- com podem ser tan rematadamente ximples!! els deutes són les mateixes, només et dilaten el pagament i incluso incrementen de vegades fins al tipus d'interès...

Veuràs perquè sumis al teu llistat t'explicaré que ahir mateix en FaceB, veig a una bloguera amiga recomanant a un escriptor d'aquests, tipus vident que promociona l'OXITOCINA per aconseguir la felicitat i jo acordant-me de les 26 hores que vaig passar sofrint per la seva culpa, amb contraccions cada minut sense dilatar ni un centímetre ... si és que de debò...quant *predicador!!... amb el fàcil que és com el teu dius, prendre't un bon bol de xocolata calenta, després d'explicar-li les teves penes i tirar-te bona llorera i algú mentre t'abraça... com una rosa et quedes!!:-) .. pot ser la Iaia o el Iaio jajaja


Com m'agraden MAFALDA i MIGUELITO!! graacias CLI




Un petó preciosa i feliç setmana

Galderich ha dit...

Això d'autoajuda és més vell que l'anar a peu. En fi, algun dia d'aquests en parlaré...

A mi personalment em fan gràcia... és greu doctora?

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Estaria temptat de plagiar el cèlebre passatge de l Quixot en què el batxiller, el pàrroc i no recordo qui és l'altre fan net de la biblioteca de l'il·lustre hidalgo per prevenir futur atacs de follia cavalleresca, aplicat al món dels llibrets aquests d'autoajuda.
I, com en feia Cervantes, salvar-ne uns quants, és clar!
Potser ens hi posem un dia?

LEBLANSKY ha dit...

I com sempre, genial el filòsof -il·lustrat i il·lustrador- Quino!

enfrancis ha dit...

Arthur Bloch, el de les lleis de Murphy té un llibre, força obviable per cert, on en fa burla dels llibre d'autoajuda. En vastellà, de ilusión también se vive.

Te frases guais, com un capítol que es titula soy guai i todopoderoso

Joan ha dit...

Comença per ajudar-te a tu mateix, diu la vella saviesa popular. I és clar, escrius una manual d'autoajuda i si està bé i et forres com a mínim has complert el primer objectiu.
els títols són una joia. M'encanta l'ús reiterat de frases tòpiques.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo estic d'acord amb els antiartistes Eduard i faria un escrutini com al Quixot. O sigui, la majoria a la foguera, com al Quixot. Com a mínim, però, en salvaria un que em van recomanar i que vaig trobar que tenia interès. No diré el títol perquè ja he oblidat tot el que deia.

Clidice ha dit...

Miquel Saumell doncs, si vols que t'ho digui, i amb tota la franquesa i el desvergonyiment que em dóna ser la teva seguidora, m'estranya que algú com tu necessiti un llibre que li expliqui allò que de veritat importa. Però bé, podem fer passar pop com animal de companyia :)

El porquet ai fillet! ;) si no hi ha res com una bona padrina! de les que tu i jo coneixem, amb davantal inclòs :)

Aris dia...quèèèè? Ho he mirat i m'he espantat tu! quina barra que tenen alguns i que babaus que som els altres! Ara faré una religió jo, i el contacte amb el déu sempre es farà per mitjà del tequila. Quilsvafotre!

garbi24 tens raó, es tracta d'anar donant la raó i acaronant l'ego. "Tu si que vals, ningú no et comprén, bla, bla, bla ...".

Clidice ha dit...

Allau quan tu vulguis, la J.K. Bowling sempre està disposada a noves aventures :)

Vicicle doncs em sap greu per tu, això de la iaia. Encara que sempre en pots adoptar una :) (n'hi ha de soltes), no m'estranyaria, però, que tinguessis gent al teu voltant que et valorés, per això ja han cobert la funció :) Això de les bicicletes m'ha encantat, en realitat, el món és una bici :)

Ángel perfecto, no sé que haría sin mis recetarios de cocina, en cambio puedo hacer de todo sin libros de autoayuda :) Abrazo

Xavier Aliaga oi què si que fan "cosa"? Bé, sembla que té èxit això d'arribar als ports sense esforç, per això aquests llibres són tan valorats. Serà que sóc massoquista jo .)

Clidice ha dit...

josepmanel el mal és aquest, que s'aprofiten de la feblesa. I em sembla del tot imperdonable. Les autoritats sanitàries vigilen perquè no ens enverinin el cos, no? (teòricament), doncs també haurien de vigilar que no ens enverinessin el cervell. I, visca!

Montse l'anònima ja passa això, quan vaig veure el llibre de las zonas també em vaig confondre. Prefereixo no rumiar el perquè ;) per si de cas.

Puigmalet ets el meu heroi! On puc trobar un poster teu? Vestit, eh! senyora Puigmalet! Una vegada vaig sopar al costat del Ken Follet(tortuga) i no vaig gosar assassinar-lo :( tota la vida me n'he penedit.

Ferran doncs jo sí que en sóc, perquè exploten econòmicament les febleses de la gent, prometent-los felicitats a preu de llibre de butxaca, que, l'únic que fan és fer feliços als escriptors i els editors. I, això si, la Mafalda ens ajuda moltíssim més :)

Brian de fet si que ho han fet, però més a lu patilleru i a telessinco, amb tots aquests programes on la gent ventila les seves misèries en directe. I no, no m'hi dedicaria mai, a mi, la intimitat em provoca molt rubor.

Clidice ha dit...

María es curioso, pero cuando vas a las librerías, sólo encuentras en castellano. Y esos de las gestoras de deudas son unos vampiros. Sólo tienes que hacer un ejercicio, ver en que cadenas se pasan según que anuncios y entre que programas. Así se pude inferir a que ratio de población van dirigidos, y que es lo que explotan. La credulidad y la desesperación. Y en eso de la oxitocina, es lo que dijo el torero: "hay gente pa tó". Feliz semana para ti también. Un beso.

Galderich hi ha res que no et faci gràcia a tu? :) M'encantarà veure'n al Piscolabis una entrada.

Col·lectiu d'antiartistes no sé pas si podria dir-ne cap, per casa en deu voltar algun, però fidel a la meva màxima, només el tinc pel títol. Que jo recordi, el millor títol que he comprat ha estat Estima i no pateixis :)

LEBLANSKY i què faríem sense ell!

Clidice ha dit...

enfrancis això del "soy guay y todo poderoso" em sembla el resum perfecte d'allò que pretenen vendre'ns aquesta penya. Gràcies!

Joan és que alguns d'aquests títols vénen ganes d'anar-los repetint, mastegant-los, assabrorint-los. Reconec que em fascina el kitch. :)

Òscar Roig i Carrera vénen hiverns crus i potser no podrem pagar el gas de la calefacció. Si tenim xemeneia ... ;)

Eduard Ariza ha dit...

No coneixia el gènere. M'ha fet gràcia descobrir-lo.

Miquel Saumell ha dit...

El pop a la gallega sublim, però ja saps que degut a que jo no llegeixo novel·la l’oferta de lectura em queda una mica limitada :-)

Gemma Sara ha dit...

Esteeeee doncs jo sí he llegit força "autoajuda", quan estava xunga. Em vaig llegir el famós "Tus zonas erróneas" i em va semblar que fins i tot m'ajudava una mica (una mica mica miquetona), també vaig atacar "El secret", que està en català però és una monumental presa de pèl, i després hi ha llibres monos com "La bona vida", de l'Àlex Rovira, amb les seves cites i les seves frases boniques. En fi, que dins d'aquest gènere també hi ha llibres millors i pitjors, com és normal.
El Quino, com sempre, boníssim.

Clidice ha dit...

Eduard Ariza caram! me n'alegro doncs :)

Miquel Saumell doncs potser que la propera ateneuesfera la fem al davant d'un plat de pop. I fas mal fet de no llegir novel·la, si més no algunes :)

Gemma Sara no dic pas que, quan estem xungues, no ens puguin ajudar. Malgrat que, molte em temo, no ens ajudaran més que ho faria una bona amiga o una iaia de manual. Aleshores, no creus que és una mica massa pagar a algú amb qui ni tan sols et pots abraçar? :)

Gemma Sara ha dit...

Caram, aquest argument és irrefutable! ;)

Clidice ha dit...

;)

Rafel ha dit...

Bon article. Tu rai que tens la força tel·lúrica de Montserrat a la vora.
Quan m'he llegit algun d'aquests llibres, tipus El poder és dintre teu, he pensat que jo estava meravellosament bé. De tan simple i ximple com és.

Salut i força interior.

carina ha dit...

Clícide,
tens raó en aquest sector hi ha molt oportunista, però no m'extranya, quan era a la universitat treballava en una llibreria i la gent entrava a carrera feta a comprar-los, sempre recordaré dos títols que em van deixar frapada: Y Dios llegó en una Harley" i "Sopa de pollo para el alma", no sé de què devien anar però ens els treien dels dits. Llavors també hi havia unes versions més patilleres rotllo: Soy gorda y no me gusta hacer régimen o No me quiero (me'ls estic inventant, però per aquí anava). No ho entendré mai, però és clar Jorge Bucay és cada any que treu llibre rècord de vendes Per què? I don't know

Clidice ha dit...

Rafel tens raó, jo jugo amb avantatge, només obro la finestra i la tinc a "ella" :)

carina segurament hi deu haver un percentatge dels llibres etiquetats sota "autoajuda" que puguin ser treballs seriosos de professionals competents. El mal és el que tu dius: els oportunistes, els que detecten el filó d'or i l'exploten fins a l'esgotament. De moment, però, sembla que té molt bona salut el gènere :(

Enric H. March ha dit...

Si la gent anés més a missa no els caldria llibres d'autoajuda ni psicòlegs.

Clidice ha dit...

Bona Enric H. March! La veritat és que, abans, aquesta funció, la de sanejar l'autoestima la feien les pràctiques religioses, els safarejos públics i els cafès de poble. Ara, però, la cosa s'ha complicat una mica, però ben mirat està bé veure que som la mateixa bèstia ;)

Manel Aljama ha dit...

Molt bo. Per afegir o matitzar:
Els llibres d'autoajuda només serveixen per enriquir l'autor i és ben cert. També que han vingut a ocupar el lloc no només de la iaia (ja no està a casa) sinó també del capellà i si no dels "consultoris" de tota la vida.
També n'hi ha excepcions, com per exemple la tasca que fa el programa de Ràdio l'Ofici de Viure, Sebastià Serrano o Eduard Punset, dic aquests perquè parlant de comunicació, reflexió, relaxació no ens estan ficant en cap secta i ni molt menys que ens farem rics només desitjar-lo.
Com han dit més amunt és un signe de la societat. La gent té dubtes i no té a mà ni la iaia ni el capellà. Llavors la indústria li posa a mà un stand de llibres d'autoajuda quan de fet sempre han existit, són els contes per pensar, les faules, etc que no són altra cosa que sentit comú. La pirateria arriba a tal punt que un veterà com Ramiro Calle es queixava que el que ell havia traduït com anònim havia estat publicat amb unes altres paraules amb els drets d'un tal Bucay... No només la iaia ha de reclamar pobreta!
De la mateixa manera que ningú aprèn una llengua sense esforç no modifica la seva conducta ni que el llibre sigui bo, per exemple el comportament vergonyós de la nevada de març 2010. Segur que molts d'aquest n'havien llegit uns quants de llibres de "bones intencions" però segurament no l'havien entès.

Clidice ha dit...

Manel Aljama sembla que tots cerquem solucions fàcils i ràpides a problemes que requereixen reflexió i renúncia. I s'entén, ens volen nens aviciats que així, a la mínima, ens ruixen amb una mica de manà i ja estem tranquil·lets. Vaja, com el "soma" d'El món feliç de Huxley. Gràcies per passar per aquí :)