dilluns, 5 de novembre de 2012

Cita d'Adrienne Rich, el llenguatge i la Constitució de la República Catalana

d'aquí

Sembla que ara, amb això de la crisi, no sigui el moment de cap altra reivindicació. I en el seu nom, el de l'expressió irada de tot i tothom contra qui ens dirigeix, i a la que, de ben segur, ens assisteix la raó -val més adonar-se'n tard que mai, diuen-, altres afers, altres injustícies que ens cal reparar, no siguin matèria a tractar. En el mateix sentit que escoltem com ens recriminen de can govern de Madrid, que ara no toca parlar de reorganització territorial o d'independència, perquè, segons diuen, hi ha crisi i n'hem de sortir entre tots. És clar que, seguin aquest principi, ens podem trobar fent el joc a un govern d'ultradreta, centralista i, perquè no dir-ho, que fa molta vergonya ("me gustan los catalanes porque ... hacen cosas"). Amén que, quan ens diuen que cal dur el vaixell a bon port entre tots, una no es pot estar d'imaginar-se aquestes ments preclares amb un megàfon, cridant: rema! i cadascun de nosaltres suant a mars -i mai més ben dit- per dur-los a ells a bon port, a canvi de les escorrialles, com sempre.

És per això, que temes com el llenguatge sexista ens puguin semblar totalment allunyats de la realitat que ens envolta, atenent aquesta mena d'espiral accelerada on ens hem instal·lat. I és que ja ho va dir aquell, parlant dels temps actuals i reajustant la frase de Karl Marx: "la política és l'opi del poble". No hem d'oblidar, però, que amb crisi o sense, la realitat continua essent-hi. I si abans crèiem pertinent parlar de sexisme, malgrat que en la resta del món hi pogués haver misèria, no veig cap raó perquè no en continuem parlant ara. Així, respecte al masculí com a neutre en el llenguatge, la poetessa ens diu:
"Quan algú amb l'autoritat d'un mestre, per exemple, descriu el món i tu no hi ets, hi ha un moment de desequilibri psíquic, com si et miressis en un mirall i no hi veiessis res". Adrienne Rich.
Així, doncs, aquest no és un problema absurd, haurem de decidir respecte el llenguatge també, i la inclusió de totes les persones en pla d'igualtat. Que el llenguatge no és cap bajanada ho vam poder veure l'octubre passat en el Parlament Australià. A casa nostra, els moments constituents que podem arribar a viure també en seran sensibles. Si Catalunya esdevé un estat independent, la redacció de la seva Constitució no serà pas una qüestió banal, si vol ser una Carta Magna que inclogui tota la societat, homes i dones, allò masculí i allò femení. O serà la realitat la que, al cap i a la fi, imposarà el seu criteri, sigui la que sigui, i haurem de seguir lluitant tots aquells homes i dones que creiem que la biologia no és destí? Crec que paga la pena fer les coses ben fetes, ni que es trigui una mica més, perquè, la veritat, per fer un pedaç malgirbat ja tenim la transició i tota aquesta patuleia d'impresentables.


Adrienne Rich ha estat traduïda al català, l'Atlas d'un món difícil, per la nostra poeta (que no poetessa) tarragonina Montserrat Abelló. I també: un article interessant de Patrícia Soley-Beltran, d'on surt la cita: El 'genero': esa palabrota

13 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Dius que "...la redacció de la seva Constitució no serà pas una qüestió banal, si vol ser una Carta Magna que inclogui tota la societat, homes i dones, allò masculí i allò femení."
No sé si insinues que el redactat ha de tenir aquell to diguem-ne "saurenc-mayolista" del "tots i totes, els catalans i les catalanes", etc.
Vull suposar que no, però si suposo malament, que també podria ser, ho respectaré com no podria ser d'altra manera però deixant ben clar que no hi estaria gens d'acord.
I parlant del redactat de la nostra constitució, et passo uns comentaris i suggeriments que potser t'interessaran:
http://vigilant-far.blogspot.com/2012/11/llengues-oficials-per-que.html
Bona setmana!

Carme ha dit...

No deu ser fàcil fer una constitució, i s'han de tenir en compte qüestions tan bàsiques com aquesta, és cert.

No he llegit Adrienne Rich i me n'has fet venir ganes.

Tirant lo Bloc ha dit...

Un dels grans avantatges d'un projecte nou com pot ser un nou estat, és que moltes coses s'hauran de repensar.

Quan toqui, ja en parlarem!

María ha dit...

Avui seré àcida i corrosiva amb tot l'afecte que saps et tinc CLI,

em sembla una postura tan cega, irresponsable i de rebequeria de nena capritxosa què exposa aquesta dona aquí, que em costa creure que una persona tan raonable com tu pugui compartir i et dic per què.

Per començar critica el govern menyspreable de ultraderechas que efectivament existeix a Madrid, quan igual de ultraderechas i de menyspreable és el que patiu a Catalunya. Es riu de la crisi i la necessitat d'unió per sortir-ne, quan aquesta és l'única manera de sobreviure, no Catalunya, no Espanya, tots els ciutadans d'aquesta penínusula en què cada dia demostrem més amb aquestes (ximpleries) que ens falta un bull i estem com estem, per haver persones que deixen anar aquestes genialitats i es queden tan fresques.

  
Pensar on anirem de vacances a l'estiu o de quin color ens pintem les ungles dels peus o les parets de casa, quan no hi ha ni un mnedrugo de pa que per menjar ... demostra que el sentit comú va passar a millor vida.

Però en fi, serà que la cosa va de opis ... cadascú tria el seu, ara bé, tanta droga, acabarà matant les poques neuornas que ens queden vives xD :-)

Això sí ... per parlar, podem parlar de la pel · li del finde, l'extermini del linx ibèric o la caça de gamusinos ... mooolt edificant, pràctic, i coherent si Sr .. així oblidem les marioposas que tenim a l'estómac de la fam que tenim :-)

Ho sento CLI, de vegades m'agradaria callar i segur estava més maca, però algunes coses em fan bullir la sang, sortint com surto d'un desnonament, perdoneu si us plau.

Un petó gran cel.


I consti la meva estimada CLI, això no va contra cap reivindicació nacionalista, això va contra la falta de seny i l'estupidesa humana. Això podia haver signat altra genials, l'exministra AÍDO :-)


No me odies por favor jajaja... abuso, porque sé que no lo harás ¿no verdad?:-)

Galderich ha dit...

La redacció d'una nova Constitució catalana ha de tenir en compte totes les sensibilitats i ha de ser una constitució modèlica en tots els sentits.

Caldrà estar-hi alerta perquè ens hem d'encaixar tots... i totes! :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Una nova constitució necessita seny i consens. Per cert que si no recordo malament a Islàndia l'han modificat atenent els suggeriments dels ciutadans.

afegitó: el que posa els numeros aquests per identificar-te i demostrar que no ets un robot, els podria posar una mica més grans.

en Girbén ha dit...

Alerta amb tractar de poetessa a la Montserrat Abelló quan ella mateixa s'ha cuidat d'explicar que ho rebutja. I jo no em veig amb cor d'esmenar-li la plana a la seva veu digna, sàvia i longeva. No l'ofenguis, doncs, i tracta-la de "poeta", com ella vol.
Paga molt la pena d'escoltar-la, morta de rissa, repetint una i altre vegada el seu "Visc i torno a reviure", a duo amb la Mariona Sagarra, en el disc d'aquesta Lent, lent... Corrent!

Poeta!

Clidice ha dit...

Benvolgut Miquel Saumell, en aquests nostres temps, on reescrivim la realitat a marxes forçades, crec que hi ha capacitat suficient, per part d'intel·lectuals de prou talla (que no solen signar manifestos) com per no caure en les ridiculeses saurenc-fengshui-mayolistes. En un cas així, la generositat de tothom hauria de ser la premissa màxima, la generositat i la sana ambició d'inventar un nou paradigma en un món on els estats moren.

Carme jo també n'hi tinc de ganes a la Rich, i és que en això del gènere al defora ens duen molts d'anys d'avantatge, malauradament.

Tirant lo Bloc primer ha de tocar, oi?

María reina mora, tu estas guapa hagas lo que hagas, no sufras por ello. Sabes que soy consciente que será difícil ponernos de acuerdo en esto, sobretodo porqué tu postura es, a conciencia, "desde el otro lado", estableciendo bandos donde debería haber -y tu que ejerces el derecho deberías saberlo- aceptación de la realidad y firma de papeles de divorcio si no se llega al acuerdo. En este caso, el juez debería poder ser la democracia. Algo de lo cual algunos se llenan la boca cuando no mandan y que se olvidan cuando llegan al poder, entonces sólo les vale la sacrosanta Constitución (ni que fueran las tablas de Moisés!). En este mundo, los estados andan muriendo, un nuevo estado al uso no tiene ningún sentido, pero si que lo tiene que una sociedad decida, en su mayoría de edad, emprender un camino distinto. Y el señor Mas es de derechas, sí. No hace falta decir que no es mi candidato, pero si mi presidente. En madriT manda la Faes, y eso, como mínimo, es un "pelín" más de derechas :) Un besote lianta.

Galderich la sola idea de poder fer-la resulta terriblement engrescadora i esperançadora, al més pur estil de la 2a República Espanyola. Podríem ser els més avançats del món i impedir que vingui algú a massacrar-nos?

Francesc Puigcarbó Islàndia és un bon exemple, gens comparable per latitud, habitants, i dependències energètiques, però la gent demostra que ja no combrega amb les rodes de molí dels estats consolidats després de la 2a Guerra Mundial. I sí, això del robot és un "quentu", però sinó se'm colen els impresentables :(

Girbén tota la raó, esmenada i significada l'errada. I ho trobo d'allò més pertinent, atenent el significat de l'apunt. El llenguatge mai és innocent. Poeta!

Angel Corrochano ha dit...

Claro que deberíamos remar todos juntos, pero al margen de estos políticos y de estas políticas. En nuestro favor, en el favor de las clases populares.

Desde luego que la transición fue un desastre y que cerró multitud de heridas en falso, pero nadie plantea autocríticas y una política capaz de revertir el "estado de las cosas".

Porque este "estado de las cosas", es lo que conviene a las grandes fortunas, a los bancos y a los poderosos y a ellos les tiene sin cuidado banderas, patrias o fronteras siempre que no enturbien sus intereses.

Parece que estamos condenados a vivir en una eterna soñolencia.

Buen Post
un abrazo Clidice

Gemma Sara ha dit...

Jo no m'acabo de decidir, això del tots i totes és farragós, però és veritat que visibilitza (eo, que som aquí!). També visibilitza l'estranyesa que provoca llegir en alguns pamflets la utilització del femení per referir-se a tot el gènere humà. I per què no? Sembla que el femení hagi sortit de la costella del masculí... Sí, poder fer una nova Constitució almenys et permet plantejar-te aquests temes. I com ho diuen els islandesos? (potser no els cal tanta martingala lingüística perquè hi ha més igualtat real).

en Girbén ha dit...

I que n'ets de maca!!!
I una mica poeta, avui sobretot, quan, com si res, saps ajustar-te al designi volgut de les paraules.

María ha dit...

Graaacias bonita ... sabía que no me equivocaba al decir lo que de sobra sé que no compartirías, aunque estoy segura que tú y yo sí que pudríamos firmar un convenio regulador ( bueno yo, hasta podría ser tu “marida” encantada:-) ahí sí que te doy la razón... cualquier acuerdo por malo que sea siempre es mejor que un buen pleito y sabes que yo soy absolutamente partidaria de que se os deje celebrar ese refrendum que no me explico por qué produce tanta urticaria... lo de modificar la Constitución es la disculpa barata de turno, este verano se modificó y ya ves... seguimos todos vivos... en fin, que me alegro no haberte molestado con ese desahogo... entré de puntillas, por si lo que leía me daba con la puerta en la nariz... así que me has alegrado la tarde.

Y... mira, te soy sincera, si en el futuro cuando vuelva a Barcelona ya sois otro país, hasta mola... digo jajaja me voy a pasar unos días al extranjero:-)

Muaaaaaaaaaaaaakss inmeeenso gracias por aguantar mis liadas:-)

Cuídate mucho cielo.



PD
Perdona que te escriba sin corrector... así digo las bobadas más segura de que las digo:-)

Clidice ha dit...

María lo bueno que tiene esta independencia para muchos, es que la queremos para poder abrirnos más al mundo. Lo conseguiremos? Quien sabe! Ya sabes que soy del tipo tranquilo, la montaña te enseña que, antes de levantar un pie debes tener el otro asegurado. Un besazo guapa.