dimecres, 31 d’octubre de 2012

Les llistes (petit, i gratuït, manual d'autoajuda)

Fa uns quants anys que faig llistes de coses. Normalment llistes mentals, que m'ajuden a definir millor allò que penso. Les llistes són una bona manera de precisar, de convertir un marasme en una paraula o en una frase, un exercici de síntesi, en definitiva.

Vaig començar a fer llistes a partir de quan l'àvia em donava troques embolicades perquè les desembullés, mentre els meus ditets anavent tibant d'aquí i d'allà, amb l'àvia repassàvem, sobretot qui eren els parents, a quina branca pertanyien i quina característica els definia. A més, les llistes, si són per escrit, et permeten jugar amb els conceptes, i fer anar fletxes amunt i avall, relacionar coses que, moltes vegades no ho faries en el pensament, veure reiteracions innecessàries, connexions impensables... Aquesta part la vaig aprendre amb la hermana Altirriba, que em va ensenyar a fer esquemes. Per cert que va durar ben poc a l'escola, era massa intel·ligent i tenia massa entusiasme per ensenyar, vaja, fora de la norma.

Així, en algun període de la meva existència, en un d'aquells moments on pots caure en la terrible temptació de comprar-te llibres d'autoajuda, vaig decidir no "ajudar" a cap autor i ajudar-me soleta, aleshores vaig fer dues llistes en dos fulls distints: la llista de les coses més terribles, repugnants i horroroses que m'han passat a la vida, de les indignitats rebudes i comeses, i la llista de les coses bones, edificants, importants, gracioses, alegres, elegants que havia fet mai. Noteu el meu extrem dramatisme, inevitable en aquells instants, què hi farem!

Va ser un exercici interessant que no vaig fer en un sol dia. Cada dia m'hi posava a reflexionar i escrivia només dues línies a cada llista, per força. Primer vaig tendir a omplir més el full de les coses horribles, però això, evidentment, no em va satisfer. També em semblava que les coses que posava a la bona eren bestieses sense importància. La llista em va obligar a revisar-ho tot una altra vegada, per la qual cosa, aquelles coses tan dramàtiques de la llista negativa van ser reformulades i van anar passant poc a poc a la llista positiva. Potser ara ja no eren tan grandiloqüents, ni tan teatrals, però eren coses bones que n'havia extret de les dolentes.

Finalment em vaig obligar a revisar les quatre rampoines que quedaven en la llista negativa, perquè, desenganyem-nos, servidora no és pas tan important com per haver fet res tan abominable com perquè quedi escrit en un paper. Finalment vaig poder fer una sola llista, encara deu voltar per casa. Ara, amb la consciència ficada en la llista, procuro que allò que faig només sigui susceptible d'anar a parar a una d'elles. A quina?

Que tingueu un bon -i reflexiu- Tot Sants i pels que feu pont un bon Dia de Difunts, i pels que treballem ... també.
-----
El 19 de febrer de 2010, la Kika, també parlava en el seu blog de llistes.

21 comentaris:

El porquet ha dit...

Caram, Cli, m'has deixat sorprès amb aquesta metodologia. Primer pel seu propi funcionament i després perquè és un exercici d'autosinceritat molt exigent. No tothom (i m'hi incloc) té aquesta capacitat de ser tan sincer amb un mateix. Ja sé que hauria de ser així, però a vegades crec que fa por enfrontar-se d'aquesta manera tan despullada (un full en blanc) amb el pitjor (i millor) d'hom.

Et vull felicitar, doncs, per aquesta gran capacitat que tens i que, a més, has aconseguit que et reporti resultats positius!

Alba ha dit...

Jo també faig llistes.... a la feina, a casa... faig llistes de les tasques que tinc per a fer i així un cop les vaig complint i taxant de la llista em sento més realitzada...
M'ha encantat la teva manera de dividir les coses bones de les dolentes i com al final no n'hi ha cap que sigui prou dolenta com per a que quedi escrita en un paper... M'encanta!!!
Bon dia Clidice!!!

Epolenep ha dit...

Hola Clídice, jo també sóc de llistes, però potser no tan constant com tu... tu ho has explicat de manera tan tan bonica!

Galderich ha dit...

Jo sóc massa caòtic per fer llistes! En tinc de les coses que s'han d'adobar a casa i sembla eterna...

El millor és anar esborrant el que et crea neguit i mal rotllo de la llista mental per intentar tenir una llista de les coses que valen la pena. Valorar el que és positiu i menysprear el que és negatiu. Crec poc en allò de veure la part positiva de les coses negatives...

lolita lagarto ha dit...

a mi no se m'ha acudit mai fer llistes.. ara això sí, diria que és habitual en mi el fet de repensar constantment allò que passa o em passa de manera que segons com es podria dir que cada dia llista nova..i si hi hagués dues llistes una seria pensada amb el sentiment i l'altra amb el pensament.. em sembla que tot plegat no se surt gaire d'una base profunda i caòtica..

Angel Corrochano ha dit...

Que gran historia Clidice, todos deberíamos esforzarnos por rellenar tan sólo esa lista de las cosas buenas, además reconforta coño!!!
Feliz festivo
Un abrazo

joan gasull ha dit...

jo ni la del stuper tu.....soc for¢a organitzat pero no faig llistes....ni pont. Bona castanyada

pons007 ha dit...

així doncs no publicaràs la teva llista...?

Tirant lo Bloc ha dit...

... hauria de fer una llista de les llistes...

Eduard ha dit...

Em sembla fantàstic com anar transvassant coses de la llista lletja a la llista bonica. Provem-ho de fer cada dia amb tot?

rits ha dit...

Seria allò que de tot el dolent que ens passa en podem treure coses bones? una miqueta, no? avançar i veure cap on ens porten les experiències i la manera de ser que tant ens fa mal.

Bona pensada. A mi que tb molt sovint faig llistes, potser m'aniria bé.

Jo demà tb treballo, xò serà divendres!!

Rafel ha dit...

Està bé això de fer llistes durant l'any i, també, tenir-les mentalment.
M'havia fet la idea de que es fan més per cap d'any i potser és per això que no acaben de funcionar.

Lectora corrent ha dit...

Com en Galderich, jo sóc bastant caòtica. Em faig llistes per anar a comprar i després me les oblido a casa o, si les duc al damunt, m'oblido de mirar-les i quan he sortit del mercat o del súper m'adono que he oblidat coses i, si no són urgents, les deixo per a apuntar a la següent llista. I de coses per fer... també faig la llista i de vegades, tot i tenir la llista gairebé davant dels ulls, la meva procrastinació innata em fa fer coses diferents. Com ara llegir aquest bloc quan m'havia assegut davant l'ordinador per revisar un article que he de tornar amb la meva avaluació abans de dilluns.

Gemma Sara ha dit...

Jo no acostumo a fer llistes (a la Sara li faig fer la del súper de vegades perquè practiqui, però no la seguim gaire), però "objectivar" en un paper el que et passa per dins, escriure per desfer nusos sí que em sembla bo, en la forma que sigui. M'ha fet gràcia això de forçar els contrastos per veure que finalment tires cap a the bright side of life ;)

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Jo també tinc el vici de fer llistes, sobretot de coses bones i coses dolentes, de pros y contres. També faig llistes de records, tasques pendents i tasques fetes, i de moltes altres coses.
Una vegada les he fetes, agrupo les llistes en dos llistats: les importants i les que fan nosa.

Elfreelang ha dit...

jo també faig llistes de coses....que després oblido o no... et desitjo una bona llista de coses bones per la setmana entrant!

Olga Xirinacs ha dit...

Les fèiem a col·legi, sobretot de sacrificis; se'ns demanaven sacrificis per acontentar Jesús, Maria, les animetes... sempre.
Si no són les del súper, totes les altres et fan sentir culpable: amb tu mateixa, amb aquells a qui deus carta, visita, etc.
Ara ja només per ajudar la memòria en les activitats més immediates. Qui té secretari no cal que faci ni tan sol això...

Clidice ha dit...

El porquet entre mirar-se al mirall i veure's, i mirar-se al mirall i castigar-se, hi ha d'haver una diferència essencial. La maduresa ha de servir d'alguna cosa, que sinó passa com diuen a la Garriga: de verd a podrit ;)

Alba i és que dona, amb la burrada de gent que hi ha al món, a veure si serà una servidora més especial que algú altre. Tots solem ser bona gent, d'estar per casa i és tot un descans! :)

Eponelep gràcies guapa, les coses, quan s'expliquen a toro passat, ja se sap ^^

Galderich home, si ets capaç de véncer allò negatiu, per entendre'ns: algú et fa la guitza i tu, en comptes de sentir-te malament i que t'afecti en el teu dia a dia, ets capaç de sentir-te indiferent, això és una cosa bona d'una de dolenta, no? Fins i tot podríem agrair a les coses "dolentes" l'oportunitat que et donen de provar-te :) La llista de coses a fer a casa no s'ha de fer mai, que és infinita!

lolita lagarto les llistes escrites no serveixen sempre, quan una està relativament satisfeta amb la seva existència no calen. En canvi, quan el caos ho domina tot i el pànic es pot fer evident, convèncer-se que seure i escriure és una cosa bona, pot donar un cop de mà ... o no. Que ja se sap: tants caps ...

Ángel Corrochano si es que Ángel, pillados uno a uno, hay pocos pa tirar. Vaya, que la mayoría podríamos catalogarnos de buena gente, o al menos gente pasable :)

joan gasull la del súper, quan la faig, sempre la perdo i com què tinc una memòria pèssima acabo comprant tot de coses que no em calen i deixant-me les que si. La perfecció no existeix, ai las!

pons007 naaaaa, és molt avorrida.

Tirant lo Bloc caram, si en tens més d'una malament rai, t'hauràs de fer un índex ^^

Eduard diuen que sóc una optimista irredempt i que sóc capaç de veure-li gràcies a tothom. Però què vols que et digui, tenim tan poc temps i passa tan ràpid!

rits al final només quedes tu i allò en què has gastat el temps. El truc es provar de no gastar-lo en allò que no et ve de gust, més enllà de les obligacions que tots tenim per la cosa del menjar, que ja se sap :)

Rafel les del cap d'any em temo que es fan en un estat d'eufòria alcohòlica lamentable i no compten ;) "l'any que ve" ni que sigui l'endemà, queda massa lluny :)

Lectora corrent en això de l'anar a comprar som de la mateixa camada tu i jo, quin desastre! I jo, ara mateix, hauria d'estar acabant una PAC i no procrastinant per aquí, però què vols que et digui, en la meva llista això és més satisfactori que allò altre, al cap i a la fi també ho faré :)

Gemma Sara ja saps el que ens passa als que tenim de filòsofs de capçalera en Homer (Simpson) i els Monty Pyton ^^

Eduard Ariza Ugalde a vegades m'apareixen papers de temps pretèrits (sortosament ningú més els veu) i me n'adono d'aquesta mania meva, i teva :). La gràcia és que el temps ho torna tot una mica pueril, no cal torturar-se.

Elfreelang moltíssimes gràcies! de moment l'agenda em diu que la llista és llarga, però en tinc moltes ganes també :)

Olga Xirinacs uf! sacrificis per acontentar Jesús! i aquest Jesús ... s'acontentava amb poc o amb molt? Això dels "sacrificis" sona força cruent. Les meves llistes tenen tirada a fer-me veure que no n'hi ha per tant, que només hi ha una cosa inapel·lable i que, en el fons, ni tan sols això fa gaire angúnia, perquè com deia Epicur quan en parles no hi ets, i quan hi ets ja no ho pots saber. Una abraçada :)

Virginia Palomo ha dit...

A mi les llistes em posen molt nerviosa perquè les vaig i no les compleixo i les veig i encara em poso més i més nerviosa....

María ha dit...

Vaja, mai havia pensat que fos tan útil això de les llistes, mai he fet una d'aquestes, ni per comprar tan sols, per això ho faig tan remal :-)

Ara m'explico per què m'enrotllo tantíssim jo, ha de ser això, que tinc dèficit de llistes :-) a més mira que és casualitat, just ara que m'he atoimpuesto moderarme una mica al blog perquè t'asseguro que la segona part, la qual t'ensenyava teva tia aquesta sempre se m'ha donat de por, tant tant que sóc capaç de trobar qualsevol tipus de relació amb les coses més diverses que puguis imaginar sense cap dificultat ... clar que la relació només es la ceo jo :-)

Ets molt disciplinada CLI, es nota i no saps l'enveja que em dones, jo sóc àcrata de pensament, de comportament i fins d'entesa ...
Encara sort que per aquí tinc bons porfes i em fixo molt. Potser sort i aprneda alguna cosa :))

Saps que el meu oncle quan anava a confessar portava els pecats (una criatura de 10 Naos s'imagina que crims serien) apuntats en un rotllo de paple higiènic jajaja crec que vaig haver de prendre exemple i ara no caminaria tan perduda enmig dels mil milions de paraules que se m'escapen encara sense volent :))

Muuuhcos petons cel ¿hasa estudiat tooodo? segur que sí, ets tot listura :))

Muaaaaaaaaakss preciosa.

Feliç nit

Clidice ha dit...

Virgínia Palomo bé, aquestes no són unes llistes per acomplir, les llistes també poden servir per finalitzar els temes, no tenen perquè ser imposicions, ni tasques a fer. D'aquestes no en faig mai ^^

María soy disciplinada por ... disciplina! porque siendo tan caótica, si no hubiera desarrollado la autodisciplina ya habría desaparecido bajo montañas de papeles y proyectos sin elaborar. :) Ya ves, a todo se llega. Un besote :)