dilluns, 1 d’octubre de 2012

Totes ... Budes? (Digressions d'una avorrida tarda de diumenge al davant de la Viquipèdia)

d'aquí. Per prendre mal!
(ja em perdonareu, però fa cara d'estar encantat d'haver-se conegut, ves)
"Ets molt budista, tu!"

Em miro qui m'ha engegat aquesta frase amb un cert estupor, budista jo? -no és la primera vegada que m'ho diuen-, però, per a mi, el budisme té més a veure amb artistes de Hollywood, neorurals vegetarians despentinats i senyors orientals vestits de color carbassa i granat (safrà, en diuen), cantant coses i anant amunt i avall dins unes sandàlies balderes (que sempre que se'm fan presents me'ls faig caminant a grans gambades com si es calés foc en alguna banda, i em recorden la hermana Rosario, que també duia hàbit i sandàlies i caminava a grans gambades, encara que ella fos dominica i no budista, gens budista, que ens requisava els cromos dels Bonys -llegiu bonis, i no bonys- i se'ls quedava ella perquè en feia col·lecció, que encara recordo que eren unes fitxes de "los grandes descubrimientos de la humanidad", que es posaven en un fitxeret molt bonic i que em costava tant d'aconseguir, perquè a casa no eren de comprar gaire porqueries, deien, i la hermana et preguntava amb el seu mal humor: tienes repetidos? i quan, tímida i esporuguida, els ensenyaves et sortia amb què a classe no es podia jugar amb cromos i et desapareixien ... la molt ... ommmmm!).

Sembla que la cosa budista ve d'en Siddharta Gautama, que es va dedicar a establir una sèrie de regles espirituals per allà als Nepals fa dos mil sis-cents anys. (I de sobte me n'adono que havia llegit el Siddharta de Hermann Hesse, fa mil anys o més, sense pensar, gens ni mica, en el budisme). Segons la Viqui (-pèdia, no pas la Viqui, la cunyada de la cosina de la veïna del davant de casa), els budistes segueixen vuit passes per arribar al Nirvana, que és el que ens diuen les Quatre veritats on s'ha d'arribar. (Això m'ha fet pensar en ma padrina que deia sempre: "si ve fulaneta, li diré quatre veritats!", però em sembla que no parlava del budisme ella, que la padrina era molt de missa).

Anem a mirar-nos-les, amb tots els respectes (els budistes de bo de bo solen tenir sentit de l'humor, que ho he comprovat, pel que no pateixo gaire)
Primera Noble Veritat: tota existència està impregnada de patiment, de pena, de frustració per la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
(ara vas tu i descobreixes Amèrica! que ja està descoberta! -cita de Les Luthiers, a la Cantanta del Adelantado Don Rodrigo Díaz de Carreras, de sus Hazañas en Tierras de Indias, de los Singulares Acontecimientos en que se vió Envuelto, y de cómo se Desenvolvió
Segona Noble Veritat: l'origen del patiment es troba en l'afany de viure, el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
(doncs ... ídem)
Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
(doncs no sé pas si jo, d'això, en voldria tres unces!)
Quarta Noble Veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí de les vuit passes. Qui el segueix s'acosta a la il·luminació.
(i a l'avorriment infinit?)

Les vuit passes són:
1. Coneixement recte de les Quatre Veritats. (D'acord, ja les he estudiades)
2. Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges. (Cap problema, és que fa tanta mandra odiar i envejar! Cansa!)
3. Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. (Amb el mentir d'acord, amb el parlar ... uf! jo que em parlo al damunt!)
4. Acció recta: bona conducta moral. (Cap problema! ... uhmmm ... això de moral, qui és qui ens diu el que és? que segons qui ens ho digui fa més por que goig)
5. Ocupació recta: guanyar-se la vida sense fer mal. (Toooootalmentedeacuerrrrdojosemariaaaa)
6. Esforç recte: fomentar tendències bones. (Pas de probléme)
7. Pensament recte: no cedir als desigs. (Eiiiiii, depèn de quins eh! no fotem! ni a la xocolata?)
8. Concentració recta: meditació. (Això, meditem, germanes i germans: xocolataoooommmmm)
Vistes les Veritats i les passes i tot plegat, tot molt recte, i considerant que tampoc es diu cap gran bestiesa, que això, essencialment, és el que he escoltat a casa tota la vida (fins i tot en el control del consum de la xocolata), em costa més entendre la necessitat d'anar vestida com si em vessés la bilirubina o estripar-me les costures intentant fer la postura del lotus.

Vaja, que no, que no sóc budista, que els budistes ens han copiat a nosaltres i que, per tant, amb ser de per aquí en tinc ben bé prou. I que si ens hem d'il·luminar, allò de la llum i el túnel, ves que no sigui un tren que ve de cara.

Nota: En aquest apunt no es pretén fer mofa, ni befa, de cap religió, que, com se sol dir, per tot es fan bolets, quan plou. Namasté.

14 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Sembla que avui ningú gosa dir res. Jo sí: m'he fet un tip de riure, i que això em passi un dilluns al matí té força mèrit! Mèrit teu, és clar.

Angel Corrochano ha dit...

Je, je, je, je hablando de religión. Buena entrada Clidicé. Si el problema de una religión (la que sea) es cuando intentan marcarnos el paso a los demás.
Por cierto yo también tenía racionado el chocolate (terrible injusticia!!!)
Un abrazo

Clidice ha dit...

Bon senyal Miquel, així s'evidencia el que més volia destacar: com som presoners del políticament correcte. Ets un valent, gràcies!

Clidice ha dit...

Ángel adorar sin reflexionar, adorar sin condiciones todo aquello exótico, es una moda muy extendida y peligrosa, se suele dejar de ser crítico. En el fondo, seamos lo que seamos, todos tendemos al fundamentalismo y a la satisfacción inmediata. Pues para eso, nada mejor que el chocolate ;-)

Allau ha dit...

Crec que pels Alcohòlics Anònims són 10 passos. Guanyen per dos als budistes.

Clidice ha dit...

Allau catxis! encara haurem de promoure un encontre ecumènic per apropar postures!

pons007 ha dit...

es curiós que els dos ens haguem decidit avui publicar un post sobre religió, cadascú a la seva manera es clar xD

Clidice ha dit...

pons007, hem fet un bisbe blogaire, i mai més ben dit ;P

Galderich ha dit...

Comptat i debatut ja tenim la nostra religió tradicional que com que la conixem (cada vegada menys, però) ens permet fer bromes més tranquil·lament.

Clidice ha dit...

Galderich aquest és un dels problemes que ens haurien de preocupar, per què amb certes religions podem fer broma, o ironitzar-ne, i d'altres són intocables, o a canvi et pots trobar amb un tret al cap? Em pregunto si, en el nostre món civilitzat, no hauríem de protegir més allò que tant ens ha costat d'haver: la llibertat d'expressió.

Rokins ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Molt bon apunt Clidice. Realment això d'arribar al Nirvana sembla una mica massa sacrificat.
Només hi estic d'acord en això de l'enveja. Com deia Josep Plà: "La felicitat és no tenir enveja."
I per cert, la reflexió incial que el budisme et recorda més a les estrelles de Hollywood que a Sidharta, no té preu.

Rokins ha dit...

:-DDD
Ara que sabem quin camí hem de seguir, agafarem l'altre

Clidice ha dit...

Eduard Ariza saps què passa? que una ja té una edat (o dues) i les coses van passant i si al principi el budisme eren literatures, després va venir el Richard Gere i ho va esguerrar tot :P

Rokins aquesta màxima teva és digna de fundar una nova religió. Dueu hàbit i sandàlies els "rokinians"? :)