 |
| d'aquí |
"... la ciència ha estat produïda per un subconjunt particular de la raça humana -és a dir, gairebé totalment per homes blancs de classe mitjana- sinó que també ha evolucionat sota la influència formativa d'un ideal de masculinitat particular."
Evelyn Fox Keller, a Els llaços històrics entre ment i naturalesa
14 comentaris:
RESUMINT: RACISTA I MISÒGIN
Ostres! Quina imatge de la ciència!
Ben bé inesperada! ;)
hi han coses que costaran molt de canviar.....i lo fàcils que són de fer-ho
I, per a les escasses valentes que sotraguegen la ciència amb grans avenços, de Hildegard de Bingen a Lynn Margulis, tot són pals a les rodes i descrèdit injustificat.
Si t'hi fixes, no només la ciència. Si descomptem això de la classe mitjana, per la resta es pot dir que la història de la humanitat l'ha escrit aquest subconjunts particular. Per sort, això està canviant, sense anar més lluny, la història dels EUA ara per ara l'està escrivint un negre, i la d'Europa una dona. Això ja és un canvi important, no? Penso i espero que en un futur la diversificació augmentarà.
Francesc Puigcarbó home! doncs ... potser si, una miqueta :P
Carme és per sotraguejar una mica, que tantes vegades acceptem el pinso sense rumiar gaire! ;)
joan gasull si fos senzill ... o potser sí que ho és i ens fa mandra! :)
Girbén perquè, segurament, aquí és on s'aplica l'altra diferenciació, no la de sexe, sinó la de gènere. La ciència, o millor dit, els científics, com tots els col·lectius, tendeixen a protegir en extrem els seus factòtums. En això, els humans repetim patrons fins a extrems deplorables.
XeXu tens raó, però, el negre americà seria possible si el seu aspecte no fos "tan blanc"? La dona alemanya, seria possible si fes política femenina, feminista, i no s'hagués posat a manar exactament igual que un home? Aquí ens entra no la diferència de sexe o de pell, sinó la diferència de gènere, de rol. Seria possible un president americà amb un piercing o una presidenta d'Alemania negra, lesbiana i amb rastes?
Hi ha una part de la ciència --o millor dit de persones que han fet ciència-- que ha estat anomenada "l'altra meitat de la ciència", que ha passat desapercebuda o camuflada. Són les dones que s'hi han dedicat. Una vegada, parlant de Lynn Margulis amb un jove estudiant de biologia. de la qual jo acabava de traduir un un llibre, un jove estudiant de biologia d'Oviedo em va dir: "¿Por que, cuando me explicaron en clase la teoría de la endosimbiosis de Margulis, no nos dijo el profesor que era una mujer... y que estaba viva?" Fa anys que escarbo en la història de la ciència i he anat trobant-hi moltes dones.
La lectora corrent, segurament, Mercè, que la imatge d'una dona contradiu el paradigma del científic i per això, també, les dones científiques han d'adscriure's a la imatge estàndard de l'home científic. Tenim tan implementada la imatge que fins i tot els anuncis de sabons els fan actors "disfressats" de científics. I quan dic disfressat ho dic en el sentit que, qualsevol, per Carnestoltes, si es vol disfressar de científic, prendrà una bata blanca i un microscopi i apa! Em pregunto perquè, per exemple, no veiem mai un científic amb una bata de flors? Seria possible? Hi ha alguna raó científica que ho impedeixi?
és que la ciència no és tan "científica" (inqüestionable)com es pretén...
a més a més dels rols també s'hauria de canviar la manera unilateral de mirar el món que té la ciència..
si la ciència demostrés que déu existeix molts fins i tot s'ho creurien..:)
Jo trobo que bona part d'aquesta cita (per no dir tota) és aplicable a moltes altres vessants de l'activitat humana, per exemple, l'art.
"Em pregunto per què, per exemple, no veiem mai un científic amb una bata de flors? Seria possible? Hi ha alguna raó científica que ho impedeixi?"
Hi havia alguna raó perquè, fins fa poques dècades, per jugar a tennis calia anar blanc (o blanca) de cap a peus? Em sembla que era l'únic esport en què passava això. Potser d'aquí a unes dècades als laboratoris la gent també anirà vestida de colors, com ara ho veiem en els partits de tennis.
Una explicació que podria trobar per al blanc de les bates de laboratori és que és el color en què més es nota la brutícia (excepte si la brutícia també és blanca). I al laboratori cal estar nets.
mira que n'es de classista, racista i misògina la realitat, eh?
lolita lagarto em temo que n'hi ha hagut uns quants de científics que han perdut el temps, i la salut, en això de demostrar l'existència de Déu. Però cadascú es distreu com vol, o com pot :)
Eduard Ariza bé, jo diria que és aplicable a tot, en el sentit que té de fer-nos adonar com ens dominen els estereotips.
Lectora corrent bé, aquesta és l'explicació "correcta", i no en dubto gens. Però, com per casualitat, se m'acut que potser té a veure, com tantes coses, el color amb el gènere. Al cap i a la fi, el blanc s'associa amb la puresa, el "señorío" (;P), amb l'aristocràcia (qui va de color blanc vol dir que té qui li renta), o els tons suaus s'associen a una suposada feminitat. Algú s'imagina en Salvador Macip amb una bata de flors parlant-nos des del seu laboratori? ;P
pons007 la realitat la fem, i la patim, tots plegats. No dubto gens que mantenir l'estereotip de mascle alfa blanc de classe mitja i heterosexual pot arribar a ser una tortura per tots aquells a qui "els pertoca" i no combreguen amb algunes de les condicions.
Per alguna cosa s'ha de començar. Hi ha uns precedents, que han d'entrar com poden, i ara podria ser més fàcil per altra gent, no tan estereotipada. Però ja es veurà, no veig precisament un món amb tendències progressistes.
Respecte a les teves preguntes, la resposta és 'no crec'. Te'n faré jo a tu, tu els votaries? Ara per ara, aquests conceptes donen mala imatge, sense ser intrínsecament dolents, però no generen confiança. Com a polítics, molta gent mostraria cert rebuig, es tracta d'una mena de classisme que hem generat entre tots. El polític és un paio ben vestit i encorbatat. No ess quadra un rastafari en aquesta posició. Però no cal anar tan lluny. Si tu tens una empresa i has de contractar algú, no voldràs que se't presentin de manera una mica polida i arreglats? Si tenen mal aspecte, perden punts d'entrada.
Si a tu aquestes coses no t'afecten, que pot ser, pensa que ets de la petitíssima minoria de la nostra societat que no hi donaria importància, i en això sí que hi hauríem d'estar d'acord.
Publica un comentari a l'entrada