 |
| d'aquí |
La gent del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, s'han dedicat a perseguir papallones una distància prou considerable: més o menys 6.500 kilòmetres! I és que aquesta és la distància que es desplaça anualment la papallona dels cards, Vanessa cardui, tot i que ho fa en diverses generacions. A mi m'agradaria fer-ho en una de sola, però no parar mai quieta en un sol lloc, perquè començo a trobar-ho tot massa igual.
11 comentaris:
Ja hi signo. Ja saps que això de voltar a mi m'encanta...
Signat
El porquet de Sant Antoni
a tots ens agradaria poder anar de flor en flor...
Doncs ja saps, a seguir les papallones!
Cada any 6.500 quilòmetres... ja em canso només de pensar-ho. :)
Bé, si fos en diverses generacions, encara m'hi atreviria.
... jo m'apunto al viatge!
Jo sóc massa capullo i ja m'està bé estar on sóc...
Mmmm CLI ¡¡que bonica la paraula papallona en català! Saps com es diu en gallec? Bolboreta.
Des de la primera vegada que la vaig escoltar, la declarar la meva paraula preferida en aquest idioma :-) sempre que he de posar nom a alguna cosa femení, en dic Bolboreta ... bueeeno, menys als meus gosses que no em van deixar. Em deien a casa que amb aquest nom les amariconaba jajaja
Des de sempre m'han agradat les papallones ... però vaja, moure 6.500 km per a mi és ... una mica molt ... al meu m'ho dius a mi prop de les flors que creixen per aquí ... Les flors són boniques a tot arreu, jo intento quedar-me amb això, el millor de tot, sempre n'hi ha. Els cards punxen ... no, mai recorreria 6500 km per acabar punxant-me al final, no, no, no noooo :-)
Camina CLI, no et vagis a fer un caho viatge tan enoorme per res, queda't amb nosaltres si us plau ... imagina si després de recórrer aquesta distància aquests cards són iguals als del costat de casa teva :-)
Muuuchos petons preciosa. No has fet vaga? jo no (no tinc cap, ni crec que serveixi de res un dia) .. però sí que he anat a la mani, de vegades no cal anar molt lluny per veure molts units pel mateix. M'ha agradat .... valgui o no valgui de res, m'agrada veure la gent unida per alguna cosa que valgui la pena.
Ànim meva estimada papallona :))
abans de ser papallona s'ha de ser capullu. Oi? Doncs en aquesta fase estem.
havent-t'hi flors maques, la papapallona prefereix els cards? una mica tonta, no?
Volar como el viento, creo que es el sueño de muchos. Yo nunca me he considerado de ningún lugar en concreto
un abrazo
Volar, marxar per tenir unes terribles ganes de tornar, i decebre't de nou, per poder tornar a sentir el pessigolleig d'haver de prendre un nou vol, en un bucle finit pel temps que no perdona.
Gràcies per ser-hi!
Publica un comentari a l'entrada