Al desert de Pibara, a l'Austràlia Occidental, el jovent de Roebourne Yijala Yala comparteixen una peculiar visió del món, del seu món, mitjançant un joc, una mica delirant cal dir-ho, però que ens fascina per com veiem el món aborigen australià. El joc, no massa bo, però fantàstic a l'hora de mirar amb uns altres ulls: Love Punk. El de menys és el resultat. I, caram!, també hi ha zombies, quina pesta!
Bon cap de setmana!
6 comentaris:
El "Macquaire" (el diccionari de l'anglès australià), apart de definir feral amb el mateix sentit que el català: "animal assilvestrat", també recull l'accepció "d'aquells ciutadans que han decidit retornar a la vida aborigen". Un món fascinant, el d'aquests seminòmades, que prefereixen un dromedari a un 4x4 de luxe.
I Feral és el títol de la meva darrera novel·la gràfica (que, si no canvien les coses, mai veuré publicada). Com podràs imaginar, la cosa anava d'importar aquest concepte a la nostra realitat.
Bon cap de setmana! Tampoc està malament (en un altre snetit) "Las voces del desierto".
com a joc li dono un 2/10 com a originalitat un 8/10 i com a cosa rara un 10/10
No sé si ho he acabat d'entendre, però m'ha fet una gràcia molt marciana. Bon cap de setmana!
Girbén no llencis mai la tovallola. Per cert que, en certs racons dels Pirineus, tinc un cert déjà vu respecte al desert de Pibara. Coses meves.
Evocacions els deserts, qualssevol, són una font infinita d'inspiració. I ves que t'ho diu una muntanyera que té previst retirar-se a viure en algun cim alterós: el lloc on més m'he sentit fascinada, el desert.
pons007 coincidim en les puntuacions, per això he valorat la "cosa rara", perquè de jocs n'hi ha tants!
Allau m'agrada comprovar la marcianitat terrícola d'alguns dels habitants del planeta. Em quedo bocabadada hores i hores ...
Mai llenço les tovalloles...
Són utilíssimes per acabar de netejat els gruixos de pintura que resten als pinzells.
Publica un comentari a l'entrada