dimecres, 5 de maig del 2010

Aquesta doble vida em durà a la misèria

youtubejant


i d'una cosa me n'he anat a l'altra i ...

... a una altra ...

12 comentaris:

SU ha dit...

O a la glòria blogaire, xati! (de fet, em sembla que ja hi ets!).

Salut i un petó amb ganes enormes de ballar! (per què serà?)

SU

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ara ja m'he perdut. Que et dediques al Cabarete per fer un extra?

Anònim ha dit...

Fred Astaire era realment un ballarí versàtil, no li coneixi la vena Michael Jackson!

Galderich ha dit...

youtubejar és perillós perquè d'un enllaç a un altre pots acabar malament. Malgrat tot, el tema ball no és el meu fort i m'enganxo en altres temes al Youtube.

Garbí24 ha dit...

Si no vols acabar a la misèria potser caldrà desdoblar.....la vida

Clidice ha dit...

ei, gràcies Su, birra pagada ;P i gràcies també a tu Francesc P., estretdebering, Galderich i garbi24. En realitat volia destacar que els suposats innovadors només són "homenatjadors" (ehem). En Miquel de can Jacsó, a Smooth Criminal fa un, ehem, homenatge a diverses pel·lícules, sobretot a Daddy long legs (1955) de Fred Astaire i Leslie Caron i a The band wagon (1953) del mateix Astaire i Cyd Charisse. O sigui que, una mica més el de sempre, copy-paste ;)

Anònim ha dit...

Pel que dius, en el fons, els mateixos que diuen que "innoven", en el fons, només segueixen, molts cops, patrons del passat que recuperen.

en Girbén ha dit...

Creu-me Clidi, érem molt de ballar -i això és com anar amb bici que no es perd-. La pega era i és que les piruetes demanen mooolt d'espai i si li fots pel terra el cubata a segons qui es pot tornar un Killer.
L'Astaire és un dels gegants immortals.

Lluís Bosch ha dit...

Ai les dobles vides... que complicades que són. Demana que ni sigui triple, que llavors ja flipes.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Deia Josep Pla que l'originalitat és una superstició o una cosa semblant. Desenganyem-nos, segurament tot està inventat a aquestes alçades. Ara bé, el fet de fer passar per teva l'obra d'un altre, d'això s'en diu plagi, i està molt mal fet. Però de seguir la tradició dels qui t'han precedit i a qui admires, i portar-los al teu terreny aportant la teva pròpia personalitat, n'ha sorgit gairebé tot art que valgui la pena seguir. Això no invalida aquest art, al contrari, el fa gran. O digue'm a qui vols imitar i et diré qui ets!

Clidice ha dit...

Albert B. i R. molt em temo que ens la passem repetint vells patrons, què hi farem! Girbén sóc de les que necessiten pista a l'hora de ballar, per això ja no vaig mai a les discoteques :( Lluís que t'he d'explicar a tu, oi? ;P Òscar vaja, jo que et voldria imitar a tu! ara tinc un dubte, qui sóc? ;P

Robert ha dit...

..llarga vida a Jacko...