divendres, 17 de desembre del 2010

Web de la setmana: retorn als orígens

L'Arismendy Ramos és un "gaijin dominicà", o com ell mateix es defineix al seu perfil "Gaijin es una palabra japonesa que significa extranjero. Yo soy un dominicano residente en Japón y por lo tanto soy un Gaijin." Ara que està de moda entre alguna elit fer veure que això de viatjar és, gairebé, de mala educació, jo reconec públicament que m'agrada, no, menteixo, m'apassiona i que me n'estaré del que convingui per tal de poder-ho fer, tan si és cosa de belensestebans com de ducsdewindsors.

Però, és clar, la butxaca i el temps no sempre ho permeten, per això els blogs són una cosa meravellosa. L'Arismendy ens explica de primera mà coses sobre el Japó, un lloc que em falti (com tants) i me'n dolc cosa mala. Un dels somnis de la meva vida és pujar al mont Fuji a menjar-me un ou dur, que no sé si encara els hi fan, o si els hi han fet mai, però és un d'aquells mites que et queden gravats de menuda. En aquest apunt ens explica la moda del Furoshiki, un mocador ancestral que fan servir els japonesos per embolicar. No us perdeu el youtube, perquè dóna un munt de bones idees.

de Gerard Moliné

És evident que, si teniu una certa edat, acabeu lligant caps, i mai més ben dit, i penseu en el nostre fantàstic, útil i nostrat mocador de fer farcell. Una peça que abans existia a totes les cases i que ara, misteriosament, o en ares al nouriquisme que ens impregna, ha desaparegut de forma discreta, i que no estaria de més reivindicar per provar de viure en un món amb més senderi (ni punt de comparació amb aquestes bosses reciclables terribles de l'Ikea o el Carrefour). D'aquí a Google i trobar aquesta web d'en Gerard Moliné, un dissenyador de l'Urgell, només hi han anat uns quants clics. Perdeu-vos-hi perquè hi trobareu un munt d'objectes i dissenys interessants.
de Gerard Moliné

Ja ho veieu, en un sol apunt hem anat de la República Dominicana al Japó i, dels mocadors japonesos al nostre mocador de fer farcell a l'Urgell. I si és que, per molts escarafalls que es facin, viatjar, ni que sigui virtualment és el millor del món.

14 comentaris:

Alberich ha dit...

És cert. Què se’n han fet dels mocadors de fer farcells? Ara es porten els mocadors palestins i berebers, que s’hi assemblen, però només se’ls posen els nanos de bufanda o de tapa boques. Els dissenys d’en Gerard Moliné de la web que ens proposes són molt imaginatius. Em quedo amb el coporró , síntesis de copa i porró, que no es desdiu de les taules més pijas, sense perdre la nostrada identitat.

Joan ha dit...

Caram, acabarem marcats, em temo, però jo també sóc adicte a viatjar per aprendre i aprendre viatjant. Curiosos dissenys, encara que crec que molts són més estètics que útils i els veig més de museu que de llar.

sànset i utnoa ha dit...

Com bé dius: això és un fardo, i dels de tota la vida! Diuen que inventen, i ens plagien a nosaltres!

La neobarretina... bona iniciativa, però jo sóc un classicó!

*Sàsnet*

Pilar ha dit...

Ja ho diuen...El món és un mocador.

en Girbén ha dit...

D'una talla de roba de fardo la mare en va treure unes estovalles i quatre tovallons que després va rematar amb una pacient vora de ganxet. Són les que ara fem servir a casa.
Diu molt de nosaltres que les grans invencions catalanes fossin totes humils i sofertes.

Mr. Aris ha dit...

A mi no m'agrada viatjar perquè això significa agafar l'avio, exposar-te a una vaga aeria, perdre molt de temps en un aeroport, després un vol al Japó no vull ni imaginar-me quantes hores deu ser tancat alli, total per arribar a un lloc i veuré una muntanyeta com si aqui no en tinguessim. A més, tenint internet, pots veure les fotos del que vulguis.

Anònim ha dit...

M'has fet recordar el mocador de fer farcells. A casa el fèiem servir per portar coses!

M'ha agradat molt la barretina aquesta, la gerra PVC, etc. Genial el disseny atractiu i útil per a les coses de cada dia...

Brian ha dit...

Mira, doncs a mi sempre m'havia semblat que el mocador de fer farcells era una cosa universal. Potser perquè estava acostumat a veure als personatges dels tebeos (altrament dits "comics") amb el farcellet a l'espatlla, lligat d'un bastó...

Carme Sala ha dit...

Molt bona la Neo-barretina! M'apunto com a seguidora d'aquest Web del Gerard Moliné, m'ha encantat!

El Japó, també és el primer destí que tinc marcat en la meva llista de viatges pendents....si no fós taaan car :-(

Garbí24 ha dit...

m'encanta viatjar, m'en recordo del mocador de farcell, però no he estat al Japó......
Anem a fer un cop d'ull a la web

Rafel ha dit...

El món és un mocador, del Japó a l'Urgell només va un pas.

wanderlust ha dit...

Haurem de crear el grup dels farcellaires, mai se sap, tot torna.
M'agrada viatjar amb tu.

El porquet ha dit...

Aquest darrer estiu mon germà va estar al Japó. Van suar molt! però va tornar encantat.

Així doncs, país pendent per a visitar.

Clidice ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Personalment ja he recuperat el mocador de fer farcell de casa, el faré servir per transportar el sushi i el sake ;)