dimecres, 12 de gener de 2011

Passat festes ...


Bé, ja no hem de pensar més en les festes i jo, de moment i espero que per algun temps, tampoc. Avui l'apunt és "a la carta", la mare m'ha demanat que el fes i, a mi, per molt que m'ho puguin criticar, m'ha semblat que estava bé fer-lo.

I és que ens hem passat unes festes una mica estranyes. Uns dies abans de Cap d'Any, la mare em va telefonar tota angoixada, tenia el pare, que pateix una angina de pit i és diabètic, sense reaccionar. Li vaig demanar si havia avisat a l'ambulància i em va dir que si. Vaig penjar, el telèfon, i la reunió on estava, i vaig sortir escopetejada.

No deixa de ser una sort treballar en el poble on vius, pel que en cinc minuts ja era a casa i, al meu darrera, dues ambulàncies, una d'elles medicalitzada i set persones que, en un tres i no res van muntar un mini-hospital de campanya en l'habitació dels meus pares. Electrocardiograma, la pastilla, l'hi han donat?, sí, sí, el pare començant a recuperar la parla i protestant per haver "molestat" a tanta gent ... Finalment se l'enduen ingressat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, a nou quilòmetres del nostre poble.

Bé, l'apunt obeeix a la necessitat del pare i la mare d'agrair la diligència, la celeritat, el bon tracte, la professionalitat i l'amabilitat de totes les persones que van intervenir en l'assumpte. Des del metge que va atendre la mare per telèfon i que, mentre parlava amb ella, ja havia enviat les ambulàncies, fins a l'última de les auxiliars de clínica que van estar, tothora, pendents de la salut del pare un cop ingressat a l'hospital. Passant pels cardiòlegs, infermeres, metges d'urgències, portalliteres ...

Gràcies a aquest sistema, segurament amb moltes mancances, però un dels millors i més universals del món, el pare es a casa i, de moment, està bé. I, ja sabeu que diuen: perdoneu, però algú ho havia de dir!. No és pas dolent explicar coses bones de les institucions, ni que sigui de tant en tant, i adonar-nos, també, que ens cal agrair més la feina ben feta, igual que queixar-nos si s'escau.

49 comentaris:

Alberich ha dit...

Celebro que el teu pare se’n vagi sortir bé i que tot vagi anar de la millor manera possible. Pel que llegeixo, en el cas hi ha una suma d’actituds diligents, de la que no és aliena la teva celeritat i energia. Les coses públiques també funcionen millor quan tots ens hi impliquem una mica, dintre les nostres possibilitats.
Una abraçada i que es millori del tot.

Vida ha dit...

Sí que s'ha d'explicar, igualment com quan la caguen, que també és molt sovint.
M'alegra que sols hagi estat un ensurt. Una abraçada!

XeXu ha dit...

És totalment just això que fas, que després som els primers a criticar, però si ho fem, quan una feina es fa ben feta, també ho hem de destacar, i per sort aquest va ser un cas per remarcar. Me n'alegro de que el tracte fos tan eficient i correcte, i que tot quedés només en un ensurt. No sé si és que per Nadal la gent pateix més afeccions, o és que ens hi fixem més, però és que en totes les famílies hi ha alguna que altra!

sargantana ha dit...

dons si...tens tota la rao
sempre he sentit despotricar de la sanitat publica

darrerament m'he vist obligada a fer-ne us i no sabria que criticar

la tasca que moltes persones fan dia a dia molt profesionalement i a sobre amb un sonriure a la cara es admirable tot sovint. i aixo no es diu, o no te tant resó

el mataeix que el tracte rebut en cap...
al que tenia un panic terrible donat les moltes critiques escoltades...es un tracte exquisit i molt serios i humà

si es aixis..tambe s'ha de dir

felicitats per el resultat de tot plegat
petons

maria ha dit...

És cert, les coses quan es fan ben fetes s'han de dir. A mi em queda el gremi ben a prop (ma mare i la meua germana) i de, tant en tant, m'agrada que se'ls reconega :)

m'alegre de que tot acabara en un "sustet"!

Galderich ha dit...

En primer lloc queda la satisfacció d'haver sortit de situacions certament angoixants. Quan tot ha passat més o menys podem estar una mica més tranquils.

I la realitat de com funcionem només la veiem en aquests casos que són el 95 % de les vegades. Cal criticar el 5 % però no ens hem de fixar exclusivament en les crítiques. Felicita la teva mare per l'apunt dedicat, i per la millora del pacient!

josepmanel ha dit...

La crítica és un exercici molt fàcil, és cert. Potser si sovint forem més agraïts les coses anirien d'una altra manera.

en Girbén ha dit...

Prou saps, Clidi, que, havent viscut les festes en unes circumstàncies similars, n'hem tret les mateixes conclusions. És el millor obsequi possible i a sobre és doble: primer de tot la recuperació del malalt i, de retruc, percebre la bondat de les atencions rebudes.
Gracies per permetre'ns participar tant en la vostra alegria com en el vostre digne agraïment.

Carme ha dit...

Doncs sí, jo també penso que està molt bé dir-ho. I és cert malgrat les mancances el sistema d'aquest país és un dels millors.

I m'alegro que el teu pare ja pugui ser a casa i que es trobi bé.

La veritat és que he sentit darrerament uns quants casos de ben a prop (amics, veïns) que les coses han funcionat amb la mateixa celeritat i eficàcia.

Una abraçada!

Lale Mur. ha dit...

Bon dia, Clidice. Me'n alegro molt que tot surtis bé amb el teu pare. Hem de ser agraïts al sistema que tenim als nostres països, perquè pensant-ho bé en molts altres països mai tindríem un servei tan ràpid i eficaç. Un amic meu, que és doctor, sempre queixa dient que la gent només parla del sistema i dels doctors quan alguna cosa va malament, i no expressen els seus agraïments quan les coses van bé. M'ha agradat el teu post.
Salutacions des de Tarragona.

wanderlust ha dit...

Potser si que cal millorar moltes coses, però no sabem el que tenim; jo que estic molt en contacte amb nord-americans, és per ells i els que no tenen cap mena de possibilitat de pagar-se una assegurança mèdica un noviure i una angoixa continuada, sobretot quan ja tenen una edat o criatures petites. Els qui es poden pagar el que aquí en pagaríem per una mútua, el que els hi cobreix és tan poca cosa, que aquí posaríem el crit al cel. La cobertura sanitària total (entenent per total, poder passar per quiròfan, si cal) costa tan diners que és escandalós.
El NO poder anar al metge sense haver de demanar un préstec al banc és una sort de la qual en podem estar ben contents i que dona una tranquil•litat que mai millor dit, no es paga amb diners.

Me n'alegro per vosaltres i el teu pare que tot hagi anant bé i dins la normalitat.

vpamies ha dit...

Celebro que el teu pare estigui bé, Clídice.

La Sanitat és una de les coses que funcionen prou bé en aquest país. Firmava per una qualitat semblant en els transports, per exemple.

garbi24 ha dit...

Menys mal que ha passat l'ensurt....una vegada més queda demostrat que hi ha gent que si fa bé la seva feina tot i les mancances que pateixen.

lolita lagarto ha dit...

Me n'alegro que tot anés bé, la sanitat pública d'aquest país potser no és perfecte, però majoritàriament tracten de fer les coses el millor que poden... i és molt d'agrair.. tan de bo el sistema sanitari continuï amb les mateixes prestacions i no vagi en detriment.

fanal blau ha dit...

Una bona notícia, me n'alegro que tot hagi anat bé i que després de l'ensurt el teu pare estigui millor
I me n'alegro també del gest d'agraïr; és important i no sempre ho fem.
Gràcies!

Xavier Aliaga ha dit...

Crec que està molt bé, que s'ha d'aplaudir la feina ben feta, i més en un moment on s'ha posat de moda posar a parir el sistema públic. Plas, plas.

I m'alegre molt de la recuperació de ton pare.

Puigcarbó ha dit...

diguin el que diguin, urgències o emergències funciona i funciona bé, he tingut unes quantes experiències familiars. Almenys al Hospital Parc Taulí.

SM ha dit...

Aquest és un post que s'ha d'agrair. Està molt bé qeu te l'hagin demanat i que tu l'hagis fet. Sempre correm a criticar el personal sanitari quan ho fan malament, també està bé reconèixer quan ho fan bé, encara que sigui la seva obligació. M'alegro que el teu pare se'n sortís.

tirantlobloc ha dit...

El millor de tot, és que hagi acabat bé!

Felicitats a l'equip mèdic.

marta ha dit...

Cert, sembla moltes vegades que no sabem agrair la feina ben feta, només veiem la mal feta.

Allau ha dit...

Crec que tots coincidim que la sanitat pública és força bona en la majoria dels casos i, malgrat tot, només es publiciten les queixes. Molt bona la iniciativa de la teva mare: es nota que està ben informada de les possibilitats de la xarxa. Una abraçada a tota la família!

Ángel ha dit...

Me alegro que todo acabara bien, y que tu padre se encuentre ya de vuelta en casa, menudo susto!!!

Por otro lado fíjate que soy de los defensores a ultranza de nuestro sistema público de sanidad. Es de los mejores del mundo. El problema son esos políticos, chupócteros y oportunistas especuladores que promueven la privatización y el recorte de la sanidad pública.

Un fuerte abrazo

rokins ha dit...

En el camp de la santitat i tb l'educació es nota molt qui treballa amb autèntica vocació...
Quan et trobes amb un equip professional i a sobre, amable, és d'agrair-ho... en privat i en públic...
Una abraçada al pare!

Pilar ha dit...

Trobo que és un bon apunt. Una abraçada!

pere ha dit...

Està molt bé recordar que hi ha moltes coses que funcionen, i que funcionen bé. I quan calgui ja criticarem els detalls que van malament i, si podem, suggerirem solucions.

M'alegra que el teu pare torni a ser a casa.

Una abraçada

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Que es millori, me n'alegro que no hagi estat res. I tens raó, no es tracta de queixar-se sempre, també s'han de reconèixer les coses ben fetes. Molta salut per tothom!

Aris ha dit...

Si, el pitjor que et pot passa es tenir que anar d'urgències per les festes...fa anys li va passar a la meva mare i varem anar al clínic, i encara que ens varem tenir que esperar molt, la van tractar molt bé i li van solucionar...es té que entendre que no es el mateix una averia mecànica que una malaltia humana. Desgraciadament la medicina encara depend molt de qui estigui de guàrdia, els seus coneixements i la decisió que pugui prendre. no son matemàtiques

Aris ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
glamboy69 ha dit...

Tenim una sanitat pública molt bona i envejable!! JA veurem en que queda després d'aquest govern que ha posat de conseller al cap de la patronal de la sanitat privada...

La meva maleta ha dit...

Sort que no va passar d'ensurt. Me'n alegro Clídice.

I trobo molt tendre, que la teva mare vulgui agraïr les atencions rebudes. La comprenc i penso que en una situació així, jo hauria fet el mateix;

Cal rondinar quan no es rep un tracte correcte, però de la mateixa manera, els professionals que sí fan bé la seva feina, agraeixen (segur) una paraula amable.

Rafel ha dit...

Celebro que no fos més que un ensurt.
La sanitat que tenim és bona, però no oblidem que el factor humà és primordial per a que no només sigui bona, sinó que ho sembli.

Puigmalet ha dit...

A partir d'ara obre el bloc als suggeriments familiars, llobregatina, que tenen molta raó de ser. Molta salut per a la resta de la dècada!

Vicicle ha dit...

Arribe tard, ho sento. Massa embolics per a res. Bé, el primer, me n'alegre molt que el teu pare se n'haja sortit. Sóc molt crític amb la sanitat pública valenciana, però no tant amb els professionals de la sanitat que fan tot el que podem, com amb els mitjans de que disposen, cada volta més minsos.

Geococcyx ha dit...

M'alegro que el teu pare ja estigui prou bé per estar-se a casa. Que s'acabi de recuperar del tot, i t'envejo la sort de tenir els pares tan a prop: la feina encara la tinc més aprop que tu ;-) però els pares força més lluny i separats pel mar...

El porquet ha dit...

Primer de tot, desitjar que el teu pare ja estigui ben recuperat i amb ànims de donar guerra.

Segona. Gràcies per explicar les coses bones que també té el nostre sistema.

Tercer. Una de les personetes que més m'estimo en aquest món treballa dins el sistema sanitari. M'ho diu i no ho para de repetir... hi ha perill de que el nostre sistema sanitari no aguanti tal i com l'hem vist fins ara. L'abús que n'està fent la gent de les urgències dels hospitals és clamorós i molt preocupant. Està totalment a favor del copagament o alguna mesura similar que faci que es puguin recaptar més diners i es pugui donar millor atenció a la gent que realment ho necessita (i no el nen que ha tingut tosseta tota la nit o com que marxem de vacances vull que li faci una ITV al nen... casos absolutament reals).

montserratqp ha dit...

Quina mare tan maca que enmig de l enrenou pensa en donar les gracies (o encarregar-ho a la seva filla). Malgrat que de vegades no, en general el nostre sistema sanitari es excel.lent (potser ho dic comparant-ho amb el d altres paisos on n he tingut experiencia). I gracies a tu per mencionar la meva vila, que em sembla que mai l he vista "publicada" per un rao positiva. Bon any!

Joan ha dit...

Vaja. Jo també me n'alegro que tot hagi acabat bé, i que puguis escriure això per felicitar. En general la crítica té més pista, sí, però no està de més ser agraït quan cal. Esperem no haver de menester gaire sovint aquestes eficiències, però.

María ha dit...

M'alegro infinit CLI,

que el teu pare estigui recuperat i bé.
És cert que només ens acordem de criticar el que falla, la qual cosa no funciona i el que surt malament i ...

Per contra quan el sistema ( en aquest cas el d'urgències mèdiques) ha tingut un comportament diligent gràcies la qual, el teu pare està avui feliçment a casa, ningú s'acorda d'agrair-ho, fer-ho constar en acta i de llacuna manera, reconèixer que no tot és tan terrible com de vegades a força de *centarnos a criticar sembla.

Mu bé, la meva nena, per això em caus tan ben tu, a les dures i les madures:-)

Un petó, no millor un motón CLI... altres dos per als teus pares.

María ha dit...

¡¡Ah!! se me olvidaba... thanks por lo de ayer:-)

Clidice ha dit...

Perdoneu, però aquests dies estic de "baixa activitat", en part derivada de l'origen d'aquest apunt (i dels exàmens també). Gràcies pels bons desitjos de tothom, el pare sembla que evolucioni tot el bé que es pot evolucionar en aquests casos. I tots estem raonablement tranquils.

Alberich bé, la mare va reaccionar com cal, sense perdre els nervis. Cal que tots tinguem sempre a mà les eines que ens poden ajudar: un telèfon, un parell de números: 061 i 112 i les pastilles del cor.

Vida si, també hi ha gent que no fa com cal les coses, però en el balanç de casa la part positiva sempre ha superat la negativa.

XeXu em van explicar que sembla ser una qüestió de clima també que hi ha més afeccions cardíaques en aquest temps. No ho sé pas, només sé que el pare ja fa anys que no mira el Barça en directe ^^

Clidice ha dit...

sargantana gràcies, i jo et felicito a tu per haver retornat amb tan bon ànim :)

maria doncs, de part nostra, i per la part que et toqui, també et felicito. Són feines dures, ma germana va treballar a hemodiàlisi com a auxiliar un bon temps, i cal admirar qui les duu a terme.

Galderich les crítiques, si són constructives, sempre són desitjables per millorar qualsevol cosa. Però també cal practicar l'amabilitat per totes les parts :)

josepmanel té, mira, sense llegir-te és el que li acabo d'escriure a en Galderich :)

Girbén bé, ho hem compartit plegats. La veritat és que són moments on et sents molt poca cosa, sentir-te "segur" és molt important, i això gairebé només ho fa el tracte.

Carme i Lale Mur estem tan acostumats a sentir parlar de la Sanitat Pública en termes monetaris, que ens oblidem de les persones que hi treballen, i els veiem com a robots. No és gaire just, no.

Clidice ha dit...

wanderlust tens raó, si no tenim en compte els referents de la resta del món, no som capaços de valorar allò que tenim i també podem tendir a abusar-ne.

vpamies bé, si més no l'ambulància va fer el seu fet :) La cosa dels transports penso que milloraria a bastament si els treguéssim els cotxes oficials als que manen ;)

garbi24 i lolita lagarto mai hem de dubtar de la professionalitat de la majoria de persones que treballen en la Sanitat Pública, com en l'Educació. Perquè de gent que no ho fa com cal n'hi ha a tot arreu, però la majoria fa la seva feina amb el convenciment que cal fer-la ben feta.

fanal blau, Xavier Aliaga i SM en aquest cas, per la mare, donar les gràcies públicament era molt important, malgrat que van respondre a una enquesta de qualitat, ells necessitaven dir-ho als quatre vents. Serà que la mare no és gaire de queixar-se :)

Clidice ha dit...

Puigcarbó i què et podria explicar a tu, oi? Si ja deus tenir passi-descompte! Sort en tenim de poder-nos-en refiar!

tirantlobloc i que consti que són gent que va MOLT de bòlit!

marta cal mirar el món amb els ulls de l'optimisme, que allò dolent ja ens sol venir donat sense cercar-ho :)

Allau ui! ma mare el primer que va fer quan en va tenir ocasió va ser fer un curs d'ordinadors i d'Internet. Si bloguegés seria pitjor que jo! :)

Ángel si esos que tu dices fueran menos, el sistema fuera más racional, y cobraran correctamente, esto sería un oasis de paz. Creo que quieren las palmeras para ellos solos, desgraciadamente.

rokins si, són els dos camps on es "detecta" més aviat la feina ben feta.

Pilar gràcies, diguem que és l'apunt de la mare :)

Clidice ha dit...

pere i Òscar Roig i Carrera agrair-ho no vol dir negar-nos a veure les mancances, i si, hi pot haver una infermera reganyona, un metge que s'equivoqui i un munt de "faltes" més, però el balanç, sempre que l'hem hagut de fer, a casa, ha estat clarament positiu.

Aris les hores d'espera, sobretot pels familiars es fan llargues, però per a això existeixen les nintendo i unes coses d'aquelles antigues que es diuen ... llibres?

glamboy69 no hem de desesperar, també saben que una sanitat universal i de qualitat va molt lligada a la pau social. Esperem que ho recordin, si més no.

La meva maleta ui, si la deixes a ma mare, acaba fent-los un fricandó per a tothom i no em trec metges i infermeres de casa en mesos! que té vocació missionera :)

Rafel és això: el factor humà. I ja es prou trist que, tantes vegades, hagin de treballar amb tanta pressió que els és molt difícil tractar el malalt de cap altra manera. Però la responsabilitat és nostra, de tots, per permetre aquest sistema.

Puigmalet bé, a partir d'ara li diré a la mare que em faci la meitat dels apunts, prepareu-vos per això: "et recordes de la Manuela? - ???? - si dona, la cosina de la cunyada de la neboda d'en Pere de cal Fusterot? - ????? - si, aquella que anava a cosir a ca la sogra de la Maria, la peixatera - ???? - si, dona, la de la parada d'entrant a plaça a mà dreta? - ???????????? agh!" (m'encanta ma mare! :D)

Clidice ha dit...

Vicicle entenc que és admirable el que arriben a fer tots plegats, perquè en el fons són persones tractant persones i, sortosament, no ho obliden. Moltes vegades som els "clients" els que oblidem que ells també són persones.

Geococcyx tinc els pares MOLT a prop, viuen a casa nostra, som una d'aquelles famílies "d'abans" i és tota una tranquil·litat. Els vaig tenir lluny durant els anys que els meus fills eren més petits i t'asseguro que no em va agradar gens, et planyo.

El porquet l'abús és increïble, mentre m'esperava a urgències vaig observar que, el 90% de la gent que estava allí era "visita d'ambulatori". També, ara fa anys, vaig viure en directe l'abandonament d'un avi a urgències per marxar de vacances els "titulars", va ser una situació de la que, encara ara, no m'he recuperat. :(

montserratqp del teu poble en puc dir coses molt bones :) no només per la sanitat, també hi he treballat un parell d'anys i, malgrat que vaig conèixer gent de la més poca-vergonya del món, també vaig conèixer gent fantàstica i que m'agrada retrobar. Bon any!

Joan vista la resposta a aquest apunt, estic contenta de veure que l'agraïment i la "bona propaganda" també tenen públic :)

María gràcies guapa :) En casa nos enseñaron a pedir las cosas por favor y a dar las gracias. Y en este caso creo que está bien darlas en voz bien alta, porque cada día hay un montón de gente que entra y sale de los hospitales habiendo de darlas.

Clidice ha dit...

Ah! i una abraçada per tots i cadascun de vosaltres. Us convidaria a un vermut, o a un fricandó ;P, però encara no m'han ensenyat a "passar-lo per mail" :D

Rafel ha dit...

Prova amb un arxiu comprimit :)

marta (volar de nit) ha dit...

Valorar les coses és important. M'agrada veure que es valora el sistema sanitari que tenim, m'agrada que el teu pare estigui bé, m'agrada que t'hagin encarregat escriure aquest apunt i m'agrada que ho hagis fet.

Clidice ha dit...

marta (volar de nit) m'agrada que t'agradi :)