divendres, 7 de gener de 2011

Web de la setmana: un museu a la Xarxa

Avui no hi sóc, tinc festa i l'aprofito per anar a algunes exposicions a Barcelona. Per això us deixo un museu, però no és un museu convencional. Dia D, hora H, costes de Normandia. Tropes canadenques formen part del desembarcament. Els fets, les imatges i els testimonis del 6 de juny de 1944 els podeu trobar en aquesta web interactiva, basada en el docu-drama de la televisió canadenca Storming Juno. Per navegar amb so, és clar.

12 comentaris:

Alberich ha dit...

El juny passat vaig estar “in situ” i vaig visitar la majoria dels llocs històrics on van passar els fets del dia D l’any 1944. En quan als canadencs hi ha un cementiri, a prop de Caen, on hi reposen uns quatre mil. Fa esgarrifar veure que gairebé tots tenien la mateixa edat ( 18 o 19 anys) i van morir els mateixos dies, quan van fer-los atacar aquella població .
Trobo a faltar iniciatives com les d’aquesta magnífica pàgina relatives a la nostra Guerra. Si més no per la adequada didàctica i la gent més jove tingui noticia de l’horror i la barbaritat irracional d’aquesta mena de fets.

El porquet ha dit...

Quina currada de web! Gràcies Clidice.

òscar ha dit...

Barcelona avui, i coincidint amb el primer dia de les rebaixes, també pot ser tota una batalla.

Gaudeix de l'oasi de les expos.

Aris ha dit...

quina web més treballada! Es sorprenent com gent de Canadà o Austràlia vinguès de tan lluny per participar en aquesta guerra, suposo pels seus lligams anglosaxons. Per cert, us recomano el meu apunt La 9ª companyia, més que res per l'influència dels militars republicans en la II guerra mundial
http://elmercatdesantantoni.blogspot.com/2010/10/la-9-cia.html

garbi24 ha dit...

Vaig cercar i veure moltes coses de Normandia l'any passat quan hi vaig anar....aquesta no la coneixia, bona troballa, encara que hi veiem els horrors de molta gent que no va poder disparar ni un sol tret i que no sabia on anava, senzillament va ser engolit per les fredes aigues.

Joan ha dit...

Espero que es tracti d'un apunt programat ...

"Avui no hi sóc" !? Encara m'estic trencant de riure.

Brian ha dit...

M'ha interessat el comentari que fa l'Alberich. Respecte d'aquella guerra hi ha un consens mundial sobre qui eren els "bons" i qui els "dolents", i això permet fer aquest tipus de documents centrats en el drama bèl·lic sense que calgui entrar en més consideracions. Respecte de la nostra guerra hi ha encara un gruixut cos social que es considera hereu dels vencedors i un altre no menys gruixut que es considera hereu dels vençuts. Això faria molt difícil un tractament asèptic dels fets centrat en la didàctica de l'absurd de la guerra.

Sobre el que diu l'Aris, cal tenir en compte que la implicació de Canadà i Austràlia te el seu origen en les aliances de defensa anteriors, entre aquests i altres països amb els Estats Units, en front del militarisme japonès. Cal tenir en compte que la segona Guerra mundial va començar essent dues guerres independents: la de l'Àsia i el Pacífic, i la europea.

Sobre què fa que (o que va fer) que milions de joves, quasi adolescents, fossin empesos a matar-se als uns als altres, i que ells ho acceptessin, és un dels enigmes més difícils de la ment humana.

Puigcarbó ha dit...

no hi ha bons i dolents a les guerres, hi ha vencedors i vençuts, i aqui no acabem de fer net ni enfrotarnos sense por al passat. No ens en sortirem, hi ha massa recels.

tirantlobloc ha dit...

Bon document! Gràcies per compartir-lo.

Impresionant el "avui no hi sóc"... què faríem sense la programació de posts!

Olga Xirinacs ha dit...

Això està bé, començar amb guerra. Lliga amb l'informe aparegut ahir als diaris sobre l'armament que Espanya ven als llocs perillosos.
Solució no n'hi veig.

Albert B. i R. ha dit...

Tot el que sigui recordar la història que hem viscut em sembla positiu. A més, fer-ho d'aquesta manera pot apropar un públic que potser d'una altra forma no s'interessaria per aquests temes.
La presentació i el format, espectaculars!

Clidice ha dit...

Alberich quan la vaig conèixer vaig pensar tot seguit en els teus apunts. Un medi com aquest pot facilitar que el jovent sàpiga.

òscar res de batalles, jo les defujo :)

El porquet, Aris, garbi24 les webs d'aquest estil, basades en la idea del "museu de la persona", amb testimonis directes dels protagonistes, cada dia més s'estan imposant.

Joan home, és clar :) Ara si que hi sóc però eh! res de respostes programades als comentaris :)

Brian bons i dolents, un concepte cada dia més boirós. Els testimonis personals de qui hi va participar pot ajudar-nos a comprendre una mica més, mai n'hi ha prou.

Puigcarbó aquí fem vergonya, perquè els uns no volen que es reivindiqui la legitimitat dels que hi havia abans que ells i els altres no volen enfrontar-se a la realitat d'haver de reconèixer els errors.

tirantlobloc gràcies a tu per venir a veure'l. La programació és una meravella ;)

Olga Xirinacs no, no sembla que n'hi hagi. Si més no mentre permetem que pensin per nosaltres. L'altre dia en Valentin Popescu deia: "quan vint milions d'alemanys volen saber què han de pensar llegeixen el Bild". Molt simptomàtic, no trobes?

Albert B. i R. aquesta és la forma que més s'està treballant en l'actualitat en el món de la museística.