 |
| d'aquí |
Cerco a Google: "població mundial" i em surt una xifra curiosa, atenent que no m'imagino a ningú demanant que aixequem el dit per comptar-nos. Segons el Banc Mundial, al 2009 érem 6.775.235.741, en lletres (com en els contractes): SIS MIL SET-CENTS SETANTA-CINC MILIONS DOS-CENTS TRENTA-CINC MIL SET-CENTS QUARANTA-UNA persones en aquest manicomi rodó.
Atenent aquesta xifra, no us sembla que caldria redefinir els paràmetres d'individualitat? Més que res, perquè molt originals no podem ser tots i cadascun de nosaltres, oi?
26 comentaris:
a mi sempre m'havien dit alló que cada un de nosaltres es diferent i original dels els altres. De fet només cal que vagis a un camp de fútbol i ho podrás comprovar.
Amb la població tenim un problema. Al ritme de creixement actual, es preveu passar de 6 a 11 bilions pel 2050. I tots votant CIU...
Ni originals ni diferents... ni hi cabrem.
El Banc Mundial es deu fer pols quan veu la quantitat de gent a qui pot arribar a robar!
tot i així... encara hi deu haver moltes maneres de ser que no les ha provat mai ningú! :-)
Jo no patiria molt per la qüestió de l'espai. Amb un parell d'espolsades més que es faça la mare terra, com al Japó, hi haurà lloc per tothom.
La teva entrada m’ha fet recordar un vell acudit que es referia a xinesos:
Ara podríem dir que SIS MIL SET-CENTS SETANTA-CINC MILIONS DOS-CENTS TRENTA-CINC MIL SET-CENTS QUARANTA-UNA persones vaguen per un desert i algú ( un aliè) els pregunta cap a on van: “Ens hem perdut!”, responen tots en una mena de gemec unànime.
individus ho som (alguns), originals d'algun lloc també, l'originalitat.. si tothom en té és com si ningú no en tingués, no?
estic amb l'Alberich.. tots perduts en un desert estrany..
Malgrat el mite de vides paral·leles continuem sent individuals però a més de la xifra que dius has d'afegir a tots els que ja han passat per caixa i eren diferents als que encara sobrevivim...
Un percentatge alt d'aquests 6.775.235.741 me'ls trobo al matí al tren... però això anem com sardines...
Hi ha números que de tant marejants enderroquen qualsevol intent d'individualitat.
a veure si els puc convèncer de que em donin deu cèntims d'euro cadascú i puc deixar de treballar una temporada......
Ni se't acudeixi posar els que estan sense feina...que ens entre una depre a tots
Molts, perduts i afetgegats en un desert estrany,
A mi el que em sembla és que és ser molt agosarat donar una xifra així, ja que amb el temps que trigues a escriure el número ja han mort no sé quantes persones, i n'han nascut tantes altres. Molt acurat em sembla a mi aquest recompte.
Una xifra molt bonica, com qualsevol altra. I el millor és que tenim planeta i recursos per a tots, i amb escreix.
O millor, rectifico: hi ha recursos per a tots, però no tots poden acc edir a ells. Ai, que jo em pensava que al segle XXI ja no estariem així...
Deu ser precisament perquè som tants que augmenta la tendència a voler ser originals i a l'individualisme
sí, i això és el més perfecte de la creació, cadascun de nosaltres som únics i originals!
La banca és la que publica aquestes dades, deuen tenir algun interès...
La originalitat és una cosa ben estranya....segur que amb tants que som algú altre ha tingut la mateixa idea que algú altre en una l'altre lloc i no ho sabem ,no ho saben ...ara be no crec que hi hagi dos individus iguals!
Publicar una xifra així és una fanfarroneria del Banc Mundial. Només en el moment que algú fa clic a l'ordinador del BM (que deu ser un tros d'ordinador) per publicar-la, ja han nascut i s'han mort un bon grapat de congèneres.
Puigcarbó si oi? en les grans concentracions de masses és on "més" es veu l'originalitat.
Evocacions calla, calla, que amb això últim m'ha agafat un jeneséquaC que ni t'ho explico ;)
El porquet vaja, el món "ni-ni-ni" :)
MARTELL DE REUS ja es freguen les mans, deuen semblar el Nunyes del Crackòvia.
kika m'hi jugo un peix que no, però per tenir esperança no es perd res :)
josepmanel no em siguis cafre tu ara, caxis. No cal cridar al mal temps que ja ve sol.
Alberich ai pobrets, quina llastimeta. Devien ser parents dels que jugaven a futbol dins d'una cabina de telèfons oi? ;)
lolita lagarto potser, només potser, si comencéssim a pensar seriosament en el que som i el que volem, com a comunitat, ja no seria tan estrany aquest desert.
Galderich per això, perquè la cosa no ve d'ara, diguem que costa més de creure en la individualitat original i única no?
tirantlobloc ai pobre, quina claustrofòbia! :)
òscar si, com se sol dir: els números canten, i de quina manera!
garbi24 amb un cèntim gairebé ja passaríem oi? recordo que una cosa semblant va dir la Lola Flores quan Hisenda li va dir que passes per caixa: "si tos los españoles me envian un duro ...". Espavilada, tu.
Carme molts perduts i afetgegats i molts sense ganes d'enfrontar-se a la realitat.
XeXu bé, el recompte em sembla del tot inversemblant, sobretot per l'u final. Són xifres que, a la menuda, menteixen descaradament, però a l'engròs, les parts gruixudes vaja, no poden errar-la gaire, no trobes?
LEBLANSKY i jo tampoc, que vaig creure convençuda que la cuina seria un tubet de pastilles o l'ordinador d'Star Trek :(
pere doncs molt em temo que és privatiu de la cultura occidental aquesta dèria absurda. I ho estem transplantant arreu.
Deric vaja, ja sabia jo que m'havien fet de saldo! :P I és que mai me n'he sentit ni d'única ni d'original. Més aviat tendeixo a: "si se m'ha acudit a mi segur que ja se li ha acudit a molts d'altres".
rafel si, interès compost ;)
Elfreelang jo ja no crec en res, i menys després que m'hagin cridat pel carrer amb quatre noms distints convençuts que era "fulaneta de tal" :(
Puigmalet si, això segur, però si descuides les xifres del darrera i mires les del davant, les gruixudes, n'estic convençuda que no van gaire errats.
Em té meravellat aquesta necessitat de xifres "exactes", com si a partir dels mils de milions tingués algun sentit aquest 741.
O les xifres de morts i desapareguts al Japó, que per no dir que no en tenen ni idea cada dia en pots veure de ben diferents, mil amunt, mil avall. Xifres. No persones, no individus, no originals.
no som molta gent..?
Rodó? Res. Avui al telenoticies han dit que la terra no era rodona si no més aviat com una patata. I sobre els números, bonics i repetits, com tots nosaltres i els altres i els altres, etc.
Joan és ben curiós com, en el nostre imaginari, una xifra com aquesta, malgrat que sabem la seva incertesa, tenen una pàtina de "versemblança".
Aris si, oi? el mal és que a veure qui és el guapo que diu qui sobra.
marta (volar de nit) o sigui que en comptes d'un manicomi rodó és una patata boja? Té el seu puntet no? ;)
Una patata boja... o una magdalena!! Quina gràcia, tu...!
Publica un comentari a l'entrada