divendres, 29 de juliol del 2011

Per fi!


A l'ambulatori! Ai, no! el CAP*. No solc anar a cal senyor metge si puc evitar-ho, això fa que, sovint, cometi l'error d'auto-medicar-me amb substàncies tan pernicioses com el paracetamol. Tanmateix hi ha dies que no te'n pots escapar, quan una lesió ja fa dos mesos que l'arrossegues o t'has de fer l'analítica ritual.

Si, perquè per a mi, l'analítica anual és un ritus des que en tinc memòria. Primer perquè a la més tendra infantesa van haver d'operar-me dels carnots i les amígdales, i sembla que no se'm coagulava bé la sang, i després dels dotze anys, i la primera visita al ginecòleg, sempre més ha estat així.

Aclareixo que la visita al ginecòleg amb la primera regla, el gener de l'any que en feia dotze, va ser una de les visites, també rituals, a les que ens sotmetia la mare, en excès afeccionada al correctors dentals i l'ortopèdia, així com al control total sobre la seva prole.

O sigui que tots els germans hem dut plantilles que no calien, ulleres que segur que tampoc calien i ortodòncia que si que calia. Bé, d'ortodòncia per a mi no, que les dents del davant ja les tenia raonablement endreçades. I una cosa és "arreglar" els fills i una altra fer despeses innecessàries.

Quan ma mare es quedava una estona mirant-nos mentre jugàvem, la seva mare, àvia nostra, sempre deia: "i ara, quin defecte els hi veus?". Perquè era del tot segur que, després d'una repassada materna, servidora acabés caminant passadís amunt i avall amb un annex de l'Enciclopèdia Espasa al cap.

I, em preguntareu, a què ve tanta disgressió? Doncs a què estic al CAP fent cua, però sembla que la meva metgessa va força retardada, i com què no em ve de gust xerrar amb ningú dels que hi són, doncs xerro amb vosaltres. Virtualment és clar que, de moment, xerro amb la llibreta.

Anar al metge quan no s'hi sol anar pot ser un bon motiu de distracció. Entenc que anar-hi massa sovint pot ser motiu de desenvolupament de tics psicopàtics, però, de tant en tant, no és pas dolent del tot.

D'entrada et cal fer una cua de mitja hora per saber on has d'anar. Evidentment que aquesta se la salten els "habituals", però jo no en sóc i tampoc han tingut la precaució de posar un panell amb el nom del metge i el número de consulta. Tot i que tenen una pantalla enorme on t'avisen tota l'estona que l'extracció de sang és a les vuit del matí (són les onze) i tota una senyora pissarra d'aquelles Velleda ... en blanc.

Al mostrador, dissenyat per estar-hi treballant com a mínim quatre persones, em puc imaginar quin goig devia fer el dia de la inauguració, només hi ha una noia, amb aspecte de "jo-vull-estar-a-Sant-Miquel-del-Fai", que va atenent la cua que, hores d'ara, arriba al carrer. Som una trentena de persones.

Pel que a mi em cal també podria "atacar" a qualsevol de les persones que passen vestides de blanc i preguntar-los, sense miraments, on visita la doctora L., però em sembla que no és la seva feina, a més, segurament que les visites van endarrerides i, per tant, no em cal córrer per escarxofar el cul en una cadira. Així també tinc ocasió de veure el personal i escoltar algunes converses, típiques i tòpiques, de les de "cal metge".

Avui és evident que hi deu haver ginecòleg, perquè sobtadement em sento "desocupada", insubstancial i com si la meva tasca a la vida hagués perdut tot significat. Unes quantes noies lluïnt les seves voluminoses panxes, som al juliol i això vol dir temps de parir, s'ensenyoregen del vestíbul. Les trobo excessives, tot i que, en el seu moment, les meves dues panxes es podien considerar glorioses, no tinc la sensació que la resta de la meva anatomia s'hagués desenvolupat fins a aquests extrems. Em toca creure que són una altra generació, més "refetes" com si diguéssim, és clar que jo berenava pa amb xocolata, res a veure amb la "bollería fina" d'ara. Les panxes desapareixen i el vestíbul torna a recuperar el seu tamany habitual.

Em sembla xocant que no sigui capaç de reconèixer a ningú del poble. Això em diu dues coses: l'una, que fa molt de temps que no venia, l'altra, que el poble ha crescut molt, potser massa fins i tot, vista la desproporció entre el servei i la gentada que ha d'atendre. Finalment em toca i la pobra recepcionista, la Marga, sé que es diu així per la targeta que li penja de la butxaca, m'indica on he d'anar. L'anterior a mi ha aprofitat l'avinentesa per dir-li quatre fàstics sobre el sistema sanitari i la pobra ha accentuat la seva cara de "jo-vull-ser-a-Sant-Miquel-del-Fai". Aprofito per somriure-li i ser el més breu possible. Li ho demano si us plau i li'n dono les gràcies.

I veus? he tingut temps de sobres. Encara m'estic esperant i ja us he explicat tot això. No cal posar-se nerviós. Amb els que manen si, amb els que treballen no. Té, mira, ja em toca!

Ah! i bones vacances! ens veiem al setembre!

*CAP: Centre d'Assistència Primària. 

32 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Un ús creatiu del temps perdut a ca'l metge. Bones vacances!

Vicicle ha dit...

Bones vacances i bones anàlisis!

Galderich ha dit...

Jo per anar a cal metge, de les poques vegades que afortunadament hi haig d'anar, sempre m'emporto un llibre. N'hi ha que són puntuals i no em permeten llegir... ;-)

Brian ha dit...

Jo faig com en Galderich. Abans d'ahir vaig anar al dentista amb un llibre i el paraigua; ni va ploure ni em van fer esperar.
Bones vacances.

Miquel Saumell ha dit...

Bones vacances!

Carme Rosanas ha dit...

D'això si que se'n diu aprofitar el temps, Cli!

A mi em costa molt anar al metge i fins i tot seguir els rituals anuals, que son anuals i mig i bianuals segons les èpoques, no sé com m'ho faig però sempre em passo de llarg...

Tant! que un dia que em vaig creuar dos cops seguits pel carrer amb el meu metge de capçalera, em va aturar i em va dir: Vostè és pacient meva, oi? quan li vaig haver confirmat em diu: Doncs fa molt temps que no la veig i un control anual se l'hauria de fer... em vaig quedar de pasta de moniato i li vaig dir que hi aniria, que sí que sí, amb tota la intenció del món de fer-ho de seguida... pe`ro finalment no va ser tant de seguida, tampoc. Crec que no tinc cura, en això.

Molt bones vacances, maca!

Garbí24 ha dit...

bones vacances amb la recent pasada ITV particular.....espero que hagis sortit amb l'anganxina amb els foradets en el 7 i el 2012....

Elfreelang ha dit...

Jo procuro tant com puc no anar-hi! i m'has donat una molt bona idea endur-me el portàtil i anar escrivint mentre es fa cua...una gran idea!

Elfreelang ha dit...

Ui se m'oblidava molt bones vacances!

Mr. Aris ha dit...

Jo deixo l'analisi pel setembre, que ara no en tinc ganes...i faig com el Galderich i cia, m'emporto un llibre...
bones vacances!

Joan ha dit...

També sóc del clan del llibre en les poques ocasions que trec el cap per allà, però això d'escriure un apunt "en directe" té el seu què.

Anònim ha dit...

Bones vacances i gràcies per aquesta mostra de com treure partit d'una situació quotidiana!

Carme Sala ha dit...

Jo sóc (per sort) una pèssima usuaria del CAP que ens pertoca...i sempre que em cal visita, primer he de demanar quin és el metge que em pertoca, perquè no li recordo mai el nom ;-)

Espero seguir així!
Bones Vacances Clidice, ens llegim a la tornada!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

A mi em posa molt nerviós anar al metge, sobretot quan em fan esperar. Mentre m'espero sempre penso que em diagnosticaran les mil i una, clar que després surto més content que un gínjol (fins ara, i toco fusta). Bones vacances!

Unknown ha dit...

M'has fet pensar en el sr Boi Ruiz i les seves retallades. Potser el fet de ser les 11 quan les anàlisis començaven a les ens diu la bondat del seu model de sistema sanitari... Bon estiu!

Pepe ha dit...

Ir al médico es como pensar: peligroso. Buenas vacaciones!

Clidice ha dit...

Merci a tothom! ens seeyouem al setembre! :D

rits ha dit...

Bones vacances!!!! i que no sigui res el metge!!a mi, anar-hi em posa dels nervis!!!

Barcelonauta ha dit...

Al meu CAP, més que senyores amb panxes hi ha iaios amb bastó... Bon estiu!

Eduard ha dit...

Com a bon hipocondríac, vaig al metge força sovint. Encara no he parat mai a cal ginecòleg (però tot arribarà). D'altra banda t'hauries d'enduu entreteniment de casa. Un llibre com diu el Galderich és el millor.

Lluís Bosch ha dit...

No entenc com es por criticar i alhora avalar la retallada de CiU. Al cap i ala fi, tu ets regidora d'un poblet gràcies a haver pactat amb la dreta dura, no? La dreta de Ciu, vull, dir, la mateixa que pacta amb el PP. Ja cal tenir pebrots i sobretot una ètica nul·la per escriure ara això que ecrius. Em xoca que els teus comentaristes (llepaculs, etc) t'ho passin per alt. Suposo que el teu argument és el nacionalisme, què hi farem. Tots (i totes) sou iguals: en nom de la pàtria li doneu pel cul a la pàtria. Perquè no expliques això?
http://www.youtube.com/watch?v=LzJLkjJg_Qw&feature=player_embedded

Anònim ha dit...

Les sales d'espera donen per a molta literatura, fins i tot per a una becaina! sobretot ara que gràcies a les retallades hem d'esperar més.

Ah i Bones vacances i llepades!
Lluís Bosch vine cap aquí que també te'l lleparé :P

Montse ha dit...

ai, que bé que expliques les coses!!!

per cert, a mi em treuen l'ortodòncia d'aquí a una setmanaaaaaaaa!!!

tens un premi al meu blog, reina mora.

Molt bones vacances!!!!

El porquet ha dit...

Ai Cli! Anem molt mancats d'aquest humor que desplegues en aquest país. Potser, també és cert, que hi ha gent que no pot estar per cap mena d'humor si no és el que comença per mal.

Gairebé no et desitjaria bones vacances perquès sé segur que faràs el possible per a que aquestes ho siguin... i ho aconseguiràs!

De totes maneres.... bones vacances!

Clidice ha dit...

Ei! passava per aquí! merci per venir, si em trobeu per la geografia pàtria, fanta i ganxitos pagats! :)

Ferran Porta ha dit...

Bones vacances, Clídice! Estic ben desaparegut però no m'ho tinguis en compte: són les circumstàncies, com si diguéssim.

Molt bon agost tinguis!

Rafel ha dit...

Bones vacances, enhorabona pel tracte positiu a la recepcionista ( per dir-ho alt i clar en el blog ) Normalment vivim en un entorn on queixar-se té molta premsa i que rebi qui menys culpa té habitual, però la part positiva ja s'amaga més.

Bones vacances, ens veiem per Sant Miquel del Fai , i si no, per setembre al blog.

Alyebard ha dit...

Jo aprofito cada cop que em toca anar el CAP, és a dir, cada quinze dies per a aprendre idiomes: fula, mandarí, amazig. Per cert, algú s'hauria de prendre una til·la o un tranquimazin. ;-) Les dretes que dolentotes que són.

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Avui que he tingut temps, com sempre ha estat un plaer llegir-te! I com solen dir, qui no es consola és per què no vol... Qui ho diu, això, els polítics?Mmmm.....

Anònim ha dit...

Bones vacances!
Jo darrerament tan sols he anat al CAP per demanar que no afectin les retalaldes i no els tanquin!

Allau ha dit...

Observo que l'ortodòncia és de seguiment obligat. Als meus temps (anys 50) tots teníem dents fabulosos. Contra Franco l'odontologia era molt més feliç.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Estic amb Allau, aixo de l'ortodoncia amb Franco no passava,l i per cert, el metge venia a casa, a banda que encara les avies feien servir les herbes remeieres amb alguna cura de cavall, com la de les angines que et posaven un pal amb coto fluix impregnat de tintura de iode aplicada directament. O mort o curat.

Bones vacances, jo ja las he gastat. Casum dena!