dilluns, 17 d’octubre del 2011

No sé jugar als escacs

En Felipe és el meu heroi particular. D'aquí

És veritat, no sé jugar als escacs. Bé, sé com es mouen les peces, en això no faré el ridícul, i he assajat, fins i tot, de fer veure que segueixo amb interès una partida. Però, no sé si és la meva hiperactivitat, que m'acompanya de la més tendra infantesa, o que, reconeixem-ho, és un joc avorrit de morir, que no sóc capaç d'enganxar-m'hi.
Tauler de senet, d'aquí
En canvi, durant una temporada, i per mitjà d'un joc sobre l'antic Egipte que tenia instal·lat en el meu i486 -prehistòria pura per ambdues bandes-, vaig jugar al senet, el joc de tauler més antic que és coneix. Malgrat tot, no n'he tingut mai cap de físic -que ja m'agradaria tenir-ne un com el de dalt-, finalment, i darrera d'una petició del meu fill gran, a casa ha entrat un backgammon.

d'aquí
No us podeu figurar com m'ha enganxat aquest joc, mescla d'atzar i estratègia, i tota la seva aura de viatge en el temps -diuen que hi jugava l'emperador Claudi, qui juntament amb el Felipe de la Mafalda, és un dels meus altres herois-, i, perquè no reconèixer-ho, el fet que sigui un dels jocs més apreciats en els territoris de Sa Graciosa Majestat, ja sabeu la meva flaca per la cosa britànica. Un joc ràpid, emocionant, i al damunt puc jugar-hi amb una copa de ruby o tawny, bé, depèn del dia, tant li fa. Perfecte!

37 comentaris:

Evocacions ha dit...

Els escacs, però, també són força entretinguts.

kika ha dit...

jo diria que el backgammon és interessant d'entrada però amb el temps es fa avorrit... es torna repetitiu.
cosa que mai li passa als escacs... el senet, el vull provar!

Josep Manel Vidal ha dit...

M'avorreixen els jocs, no tinc remei. O sí?

Carme Rosanas ha dit...

Pel que fa als escacs, em passa exactament el mateix que a tu. No m'han agradat mai. I pel que fa al Backgammon, em va engrescat també, per la seva agilitat i rapidesa, però finalment se'm va fer repetitiu, com diu la kika. Però ningú em treu una bona temporada que ho vam passar molt bé amb ell.

MARTELL DE REUS ha dit...

En canvi un joc de taula que a hores d'ara està en hores baixes és el "Monopoly"

Garbí24 ha dit...

em costa molt enganxar-me als jocs de taula, tot i que potser segons el que expliques a l'escacs et guanyaria....bona setmana!!!

en Girbén ha dit...

Segons la bíblia "Juegos de todo el mundo" (Unicef, 1978), el joc de taula més antic conegut és el sumeri Reial Joc d'Ur, de fa 4500 anys.
Un taulell preciós d'incrustacions (que el llibre ensenya a replicar), amb fitxes rodones amb incrustacions de nacre les unes i de lapislàtzuli les altres, i tres daus piramidals. Segons s'ha deduït, perquè les regles no les varen trobar, era un precedent del backgammon, fixa't tu!

Allau ha dit...

En teoria m’haurien d’agradar els escacs, però no sé perquè, mai no m’han atret. A mi dóna’m l’Scrabble.

Molon labe ha dit...

Doncs no et dic si et dóna pels escacs "xinesos / japonesos", o directament pel go, que com ells diuen "No es viu per jugar al go, es juga al go per viure"

Angel Corrochano ha dit...

No soy demasiado de juegos de mesa, muy poca paciencia, cualquier día de estos pruebo con el backgammon, es que siempre oigo cosas buenas de él.
Un abrazo y feliz semana

Pilar ha dit...

Jo sóc més de dòmino...Però segons durant temporades curtes.

Anònim ha dit...

... Clidice, jo et feia més de 'Farmville'... ;-)

Sergi ha dit...

Estic com tu pel que fa als escacs, en sé els moviments i para de comptar. Però als altres no hi sé jugar tampoc, i ara que ho dius, fa molt que no jugo a jocs d'aquests, i sempre m'havien agradat. Un que vaig descobrir fa temps, força més modern, era l'Avalone, que em va semblar interessanat, però no hi vaig jugar prou com per enganxar-m'hi del tot.

Ferran Porta ha dit...

Com tornis a malparlar dels escacs ja no t'estic!

Senet? pinta interessant; fem una partida?

Mr. Aris ha dit...

jo tampoc sé jugar a escacs però m'agrada, tot i que m'emprenya molt perdre...aquests altres jocs que dius m'agradara provar-los. Suposo que el problema dels escacs es quan no saps gaire més que unes jugades es fa avorrit.

Gemma Sara ha dit...

Deu fer 30 anys que no jugo a escacs, i tampoc no en sabia gaire... A casa la tradició (el meu avi i el meu pare feien unes partides antològiques) és el parxís, tan modest i tan resulton.

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

No me'n recordo de com va el backgammon, eltenia un d'aquells mítics Juegos Reunidos, però ja et dic que se m'ha oblidat del tot.
En canvi, els escacs, com anar en bicicleta, no s'obliden. I els seus apassionats no els troben en absolut avorrits.
Ara, nom tu , sóc un pèssim jugador. Jo crec que hi ha ments que accepten el desafiament estratègic dels escacs i d'altres que no. Però caldria fer un seriós estudi sobre el tema...

Casiopea ha dit...

Hola Clidice i cia,

doncs em sé del pare d'algú que si llegeix aquest post no li agradarà el que dius dels escacs. no no no no

LEBLANSKY ha dit...

Clídice, em passa com a tu: soc un viciós dels jocs de taula, però no puc amb els escacs. A la que ho intento, em trobo amb qualsevol listillo que em comença a parlar de tal o qual jugada assajada que ha llegit aquí o allà, i a mi no hi ha res que m'agradi menys en els jocs que la tècnica, la partida programada. Què avorrit!

AlfredRussel ha dit...

M'adone que fa segles que no jugue als escacs i, el que és pitjor, que mai no he jugat al backgammon (i que, de fet, quasi no sé ni de què va...). Crec que m'he quedat ancorat en el parxis. Tan bon punt passen aquestes calors impròpies i torne a abellir seure al tendur, igual m'hi pose al dia...

El porquet ha dit...

Doncs a mi, de ben menudet, un Nadal em van regalar una màquina d'aquelles que es va posar molt de moda de jugar als escacs contra la màquina. El bitxo en qüestió es deia "Kasparov".... uauuuu! molaaaa!!!!

I ja em veus a mi enganxat jugant amb la maquineta que tenia 8 nivells, però al cinquè ja era impossible jugar perquè per a cada moviment es passava mitja hora pensant.

Així que, dintre dels límits d'una partida racional de temps, vaig aconseguir vèncer-la fins al quart nivell! ;p

Ara no hi jugo tant, però de tant en tant faig partidetes al joc que tinc al mòbil... i m'ho passo teta!!!!

Visca els escacs Cli!!! No vull que me'ls critiquis, fan pensar un munt! I em posen dels nervis!

Ara, la copeta no te la rebutjo, eh?

Marta Contreras ha dit...

A mi m'agrada molt el backgammon. Potser sí q pot arribar a fer-se avorrit, pro a mi encara no se m'ha fet. A més hi ha 3 o més versions possibles ( q juguen amb la posició inicial de les fitxes i algun detallet més ).

lolita lagarto ha dit...

prefereixo els jocs de taula amb amics.. és increible com l'estat psicològic afecta la partida.. i riure, riure molt quan guanyes i enfotre-te'n quan perds..:)

els escacs són menys psicològics i costa més guanyar.. has de tenir les neurones molt clares i fa mandra.. però si ja en sabés molt i no n'hagués d'aprendre ..suposo que m'ho passaria bé.

Ignasi ha dit...

No conec el senet però els escacs són el millor joc al que mai he jugat (i mira que m'hi he deixat hores!)

Clidice ha dit...

Evocacions no en dubto :) però mira, a mi em passa com en Felipe :)

kika bé, si jugues contra una màquina de ben segur que si, però si forma part d'una mise en scéne social ... :)

josepmanel a mi també, la gràcia són les persones ;)

Carme els jocs sempre com a complement :)

Clidice ha dit...

MARTELL DE REUS el Monopoly sempre, sempre, ha estat avorrit de morir :P

garbi24 hehehehehe, no et facis gaire il·lusions, sóc terriblement competitiva! :)

Girbén això diuen, però no s'acaben de posar d'acord. De fet, el senet i d'altres jocs, amb el backgammon, són de la mateixa "família" :)

Allau si que em xoca que no t'agradin a tu, tot un senyor matemàtic :) a mi també em mola l'Scrabble (o l'sbracle, que sóc dislèxica ;P)

Clidice ha dit...

Molon labe el go és la pera també :) i el mah jong. Vaja, me n'adono que sóc viciosa dels jocs de taula :)

Ángel tu prueba, pero siempre en buena compañía ;)

Pilar el dòmino és el rei, pels que us agrada comptar, a mi em posa els nervis nerviosos, com si diguéssim :P

tirantlobloc glups! hehehehe, això només és per buidar el cervell :)

Clidice ha dit...

XeXu no conec l'AValone, ara m'he picat tu, ho hauré d'esbrinar :)

Ferran ja no "m'està" mitja família per això, sóc l'ovella negra, bé l'ovella pigada. Què hi farem! :P

Aris som iguals, això de perdre no mola oi? I si, els escacs són pels "llestos" de la classe :)

Gemma Sara ei, i el parxís per parelles? jo havia participat en campionats i tot ^^

Clidice ha dit...

Col·lectiu d'antiartistes uf! si l'estudi ha de ser seriós millor fem una partida de parxís eh! ;)

Casiopea el pare d'algú ja va llençar la tovallola fa anys, com el marit d'algú, com els fills d'algú. Diguem que "algú" té molt assumit que no té "arreglu" :)

LEBLANSKY a mis brassssossss! :D

AlfredRussel ei, fa una partida de parxís? però no es mou fitxa fins que no treguis un cinc eh! :)

Clidice ha dit...

El porquet és que ens cal que ens facin pensar més? bé, imagino que el meu problema té a veure amb la manca de capacitat d'atenció. Encara que, ara que ho penso, em puc passar hores immòbil mirant com es desplaça una mantis religiosa. Alguna cosa falla tu :)

marta i si apostes aleshores ja entres en el món de la ludopatia :P visca! vici!

lolita lagarto tu ho has dit: quina mandraaaaa. A més, amb els escacs no pots riure, ni fer barrila, ni fotre-te'n dels rivals, ni aixecar-te a buscar un bol de crispetes, ni fer l'enze ...

Ignasi no m'estranya venint de tu, però, és clar, els que preferim el que li he dit a la lolita els escacs se'ns fan una pelet "quiets" :)

Clidice ha dit...

I que consti que, com li he dit a la Casiopea, que ella ho sap, he crescut i viscut envoltada de gent apassionada pels escacs, sobretot els mascles de la família, pare, germà, parella, fills. Però que voleu, a mi doneu-me una partida de Remigio, una de parxís, o una de backgammon i la possibilitat de fer xivarri, i em teniu més feliç que un anís ^^

Elfreelang ha dit...

Jo sí se jugar als escacs, no gaire destrament, però em defenso...al backgammon crec que no he jugat mai...però en general m'agraden els anomenats jocs de taula...i el parxís! uf el parxís el recordo ...partides maratonianes amb els meus avis...

Clidice ha dit...

Hola Elfreelang a mi em perd la impaciència (bé, entre tu i jo, i ara que no ens llegeix ningú, la meva incapacitat, però això no ho reconeixeré mai!) :)

Lluís Bosch ha dit...

Dius que no saps jugar als escacs, però en canvi saps jugar a les estratègies polítiques per aliar-te amb Convergència i desplaçar un ajuntament d'esquerres. És clar que d'Esquerra Republicaa de catalunya es pot esperar qualsevol cosa mentre no sigui ni d'esquerres ni republicana. Això sí, molt catalana.

carina ha dit...

Clícide com a tu m'agraden el jocs de taula, amb l'escacs em relaxo molt i em puc concentrar durant hores, però sóc més de jocs més comunitaris: el parxís, el Risk, per exemple, el meu favorit

Alyebard ha dit...

Doncs jo m'apunto als escacs, a una de go i hauré de veure això del senet. Algú ha dit Risk?

Clidice ha dit...

carina tens sort de poder-te relaxar, la realitat és que ho envejo. El Risk també va ser un gran joc, amb els meus germans :)

Alyebard seeeee, fem un Risket? :)