 |
| Riu Okavango |
Una foguera en un campament a la riba d'un riu, al costat d'unes tendes de campanya. Al cel brilla la creu del sud, i, de la boirina que s'escampa, arriba el xipolleig dels hipopòtams, alguns esbufecs i alguns grunys. Tres persones, amb sengles gots d'un beuratge altament alcohòlic a la mà, estan il·luminats per les flames de la foguera. Són dos homes i una dona. Un dels homes, amb accent argentí, diu: che, si viajar no te cambia, mejor no te movés de casa, l'altre home i la dona se'l miren, aixequen el got i brinden en silenci. Estan molt borratxos, aviat es ficaran a la tenda i, quan surti el sol, hauran de seguir el camí. Per què viatgen? És fàcil, per poder tornar.
(A vegades, fas un comentari a casa d'un amic i penses: té, mira, aquest em serviria pel blog)
8 comentaris:
Els comentaris a casa dels amics són una mina! ;)
Aii, els focs de camp, aiii, viatjar... i tornar... sobre tot, tornar!
Bona setmana, guapíssima!
montse-arare
A mi em passa de tant en tant, faig un comentari que és una batalleta, i penso que allò ho he de tenir al blog, perquè estigui ben desadet. No només escrivim al blog propi, això està clar, la nostra petja va quedant per tot arreu.
Mai m'he plantejat per què viatjo, només sé que m'agrada, que m'aporta coses que no tinc quan em quedo tancat a casa.
Suposo que diferent de viatjar és ser viatjant. Els viatjants,s egons que cre, viatgen en contra de la seva voluntat, no per tornar sinó que han de tornar per poder viatjar de nou. Aquesta és la seva feina i la seva càrrega.
Gregorio Samsa, el personatge de Kafka, que diu: "El viajar es cansado; pero yo no sabría vivir sin viajar. (...) el viajante, como está fuera del almacén la mayor parte del año, es fácil pasto de habladurías y víctima propicia de coincidencias y quejas infundadas, contra las cuales no le es cómodo defenderse, ya que la mayoría de las veces no llegan a su conocimiento, y que únicamente al regresar reventado de un viaje es cuando empieza a notar directamente las funestas consecuencias de una causa invisible. " Kafka em ve al cap ja que crec que vas ser a venint de Praga que em vas deixar aquest petit relat.
Jo no sóc viatjant, és clar, i vaig trobar perfecte el teu relat.
La inspiració és a qualsevol lloc....sempre atents
Els motius de viatjar són tants com viatgers...
El viatges són un plaer i com tot els plaers en ajuden a crèixer.
Jo no sé si viatjar m'ha canviat. Sí que puc dir que viure en un lloc m'ha canviat. En el fons, però, som com espnges que absorvim totes les experiències i ens quedem amb una cosa d'aquí i una cosa d'allà.
Jo no diria tan que viatjar canvia, però sí que fa sumar una experiència més que modelarà la nostra vida.
Montse-Arare hi ha gent que sembla que, quan estem massa temps en un lloc, ens hagin posat cactus sota el cul, ja se sap ;)
XeXu tens raó, moltes vegades és pel propi gust de conservar-lo. I és ben cert que hi ha experiències que només les vius si les veus :)
Eduard imagino que sí que podria viure sense viatjar, però sé que també tindria una mena de tristor perpètua. Tampoc em cal anar a les Quimbambes, viatjar, per a mi, és l'excepcionalitat, el començar, ni que sigui per uns dies, un nou estil de vida. A Praga hi hauré de tornar, que allí hi vaig anar amb la feina i no és ben bé el mateix :)
garbi24 penso que alguns som malalts d'això :)
Galderich no sé si estaríem gaire d'acord, si bé tothom s'explica, en el fons la majoria cerquem tres o quatre coses, no som tan originals :)
Eduard Ariza els plaers, els dolors, tot ajuda a passar l'estona, com deia aquell ;)
El porquet viatjar és conèixer, de fora i de dins, coneixes espais i gent distints, i també coneixes un tu distint. Se't fa la pell més fina d'allò teu, potser t'observes més de fora estant. Tot i que, aquest garbuix, sol donar resultats a posteriori, de tornada, i durant anys. Que alguns viatges són molt econòmics, perquè els fas i els refàs durant molt de temps :)
Publica un comentari a l'entrada