divendres, 20 d’abril de 2012

Web de la setmana: el congost del Colorado

De sempre, de ben menuda, he xalat cosa mala amb els mapes. Si prens un mapa d'una zona de la que hagis llegit, tant li fa si ha estat llibres de viatges, novel·les o fullets turístics, pots passar una bella estona anant amunt i avall, talment com si ho haguessis fet de bo de veres. Ara, però, es pot fer de la manera virtual que ens proposa aquesta WEB entre les moltes que se'ns ofereixen d'arreu del món.

Potser és perquè el meu esperit l'inspira manitú i sé que algun dia hi aniré, i és que la gorja, -canyó, congost- del Colorado sempre ha estat una de les meves preferides.
d'aquí
Que tingueu un bon cap de setmana. Haw!

9 comentaris:

Vicicle ha dit...

M'encisen els mapes de tot tipus. Els Atles eren una de les meues diversions preferides de xiquet, i també ara. Preparar una ruta ciclista sobre el paper i fer-la desprès a pedalades és un veritable plaer. Li he fet una ullada al parc de Yellowstone i saps qui m'ha donat records per a tu?... Efectivament, el yogui i el bubu. Bon cap de setmana.

MARTELL DE REUS ha dit...

Com excursionista que sóc, també m'entussiasma el món de la cartografia. I el Colorado és un d'aquells indrets del món que m'agradaria visitar tot i que ara amb la crisi no crec que puguem anar massa més lluny que del Congost de Montrebei.

Allau ha dit...

Tinc d'aquest canyó un record tan aclaparador que no sé si gosaré tornar-lo a mirar: em va donar una mica de mal rotllo. Aquest és un dels motius pels quals mai no viatjaré a Mart.

Cris (V/N) ha dit...

El meu viatge somniat és Tailàndia.... I tants i tants que es quedaràn per fer, oi? Un petó Clídice, molt bon cap de setmana :)

Elfreelang ha dit...

Els mapes no són pas el meu fort....gràcies per les recomanacions i haw! Molt bon cap i cos i extremitats de setmana!

Pons ha dit...

El congost del Colorado? es una simple esquerda comparada amb el congost de la vall marineris

Gemma Sara ha dit...

Jo sóc un desastre amb els mapes, fins i tot amb els mentals... Quan veig el Grand Canyon veig la Thelma i la Louise fent-se un petó. Bon cap de setmana!

Olga Xirinacs ha dit...

L'indicador, sempre atent, m'avisa que el meu sistema és massa vell per poder veure la Vall Vermella o Colorado Canyon.
M'acontento, per ambientar, escoltant la música d'Herdé Grofé, que en va escriure una Suite memorable incluint-hi el pas del cavall.
Bon sant Jordi, també a cavall.

Clidice ha dit...

Vicicle jo també era fan absoluta dels Atles, maldava perquè me'n regalessin un i em va costar déu i ajut. Això si, de llibres de viatges no me'n faltaven, i els meus estimats Salgaris. Gràcies pels records d'en Iogi i en Bubu, dos dels meus preferits, sobretot perquè estaven a Yellowstone :)

MARTELL DE REUS home, Montrebei és prou parençós, però no és exactament com el congost del Colorado, ni provant de posar-hi molta imaginació. A més, la crisi no durarà sempre home, ànims, que en aquestes et toca un "sueldunescafé" per a tota la vida! :)

Allau no? no aniràs a Mart? i jo que pensava que la propera trobada blogaire la faríem als peus del mont Olimp! caxis! Imagino que la gorja del Colorado deu ser abassegadora, encara que, de tant imaginar, acabes arribant a puestu i dient allò de: "me l'imaginava més gran". Però bé, és el risc que es corre :)

Cris (V/N) doncs a Tailàndia falta gent! si somnies que sigui amb una guardiola a propet i, euro a euro, un dia d'aquests et trobes a Bangkok. Una abraçada :)

Elfreelang hahahaha això és que els has "provat" poc, els mapes vull dir. Bé, a alguns ens fan viatjar tant o més que no pas els propis viatges, per això quan veig algú que no els sap llegir em sap molt de greu. Tu ves provant! :) Un petó guapa :)

Pons t'imagines poder-hi anar? a la propera missió tripulada sense retorn m'hi apunto! :)

Gemma Sara òndia, Thelma i Louise, dos dels meus mites! bé, no sé pas si seria capaç de fer allò que van fer elles, prefereixo anar-me'n a Mart, ni que sigui sense retorn, i veure per mi mateixa la Vall Marineris que diu en Pons :)

Olga Xirinacs hi ha tantes maneres de viatjar! els mapes també ens ho permeten, i no tenen edat. Des dels tems del mestre Abraham Cresques, fins a l'actualitat, principalment hem viatjat amb la imaginació, perquè els que ho podien fer, de bo de veres, eren comptats. Espero que tinguis un felicíssim dia de Sant Jordi, mestressa! :)