divendres, 27 d’abril de 2012

Web de la setmana: Translating Melvin

Has pensat mai en parlar amb una planta? els de Translating Melvin diuen que ho han aconseguit, sinó mireu aquesta WEB.

d'aquí

Al final resultarà que tenien raó les meves àvies i les seves converses amb roses, geranis, clavells i clavellines!

i Felicitats Montserrats! Que passeu un bon cap de setmana (i un bon pont si s'escau)!

19 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Que la onomastiquis bé, montserratina! No hi ha res com una bona conversa presocràtica amb una falguera.

Clidice ha dit...

onomasticant estem pratenc, gràcies. I, tantes vegades és molt millor fer-la petar amb un ficus que no pas amb segons qui! ^^

Vicicle ha dit...

Felicitats, Clidice. A mi no em fa cas, del clic no puc passar. Ja ho intentaré desprès. Un petó.

Ángel ha dit...

Yo recuerdo a mi madre y sus conversaciones con los potos cuando los regaba ...
Me paso por esa Web
Mucha gracias, buen fin de semana y muchas felcicidades Clidice

Carme ha dit...

Moltíssimes felicitats, guapíssima!

Provaré això de parlar amb les plantes... aprofitant que ja vaig sent iaia... :) qui sap si escolten millor que els humans i guanyo alguna cosa.

Tirant lo Bloc ha dit...

Bon sant!

(no he pogut establir conversa amb en Melvin... he perdut la paciència, ho confesso...)

Olga Xirinacs ha dit...

Jo parlo amb tot quisqui que se'm presenti pel davant. Els animals solen correspondre, fins i tot el colom cec, el Sebas, que ara tinc a dispesa uns quants dies.
Parlo amb mosques, pits roigs, i tiro improperis als bernats pudents sense inquietar-los, perquè no es deixin anar.
Amb les flors no m'hi veig tant amb cor, la veritat.
¡Bon sant!

Gemma Sara ha dit...

Moltes felicitats, guapa! Acabo de quedar amb la meva planta que avui farà ella el sopar, que bé!

Allau ha dit...

Hi he estat xerrant una estona, fins que m'he sentit una mica idiota...

Bon sant, morena de la serra.

miquel ha dit...

(Ep, que m'he equivocat de dia i he anat amb els animals:-)

lolita lagarto ha dit...

Felicitats Moreneta!! perquè verge no sé jo..:)

Sani Girona Roig ha dit...

Felicitats pel teu "Sant" Montse... i allarga-ho tot el llarg cap de setmana i pont..

Resolt l'imperdonable buit a la llista de blogaires de la Catosfera.
Oi que m'ho perdonaràs?

Possible explicació: hi ha qui a l'hora de classificar, afegir blogs a la catosfera literària fila molt prim amb això de literària...
Literatura és tot...el que va amb lletra, oi?
Posem-los tot !
Els déusu ja reconeixeran els seus! Ho vaig dir fa molt i ho repeteixo.

Això,... Un petó de "Santa" Verge de Montserrat
Sani

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

En Roald Dahl té un conte titulat una cosa així com La màquina del so que tracta justament el tema dels sons que els humans no podem sentir...

Quadra també amb les plantes... és clar que hi senten i noten si les tractem amb carinyo o amb mala llet. I que si poden es posen més verdes o treuen una flor per dir que estan contentes... Jo no ho dubto pas.
És fe de carboner, què vols que hi faci!

Segur, segur segur que sí !

Mira em fa gràcia i t'hi afegeixo les paraules verificadores que em proposa el blog per penjar el comentari. he de recopiar

ssibire ibusi esbirros ocupats?

Muac
Sani

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

El meu oncle parla amb els seus bonsais.

Sani Girona Roig ha dit...

Nena, acabo de clicar els teus podcasts...
Com més et conec més m'enamoro de Clídice (sic) ... Digues-li al teu marit que no és greu... que no s'emprenyi amb mi, que és de Clídice, no de la Montse...
I que no pareixi, que no hi ha perill... ;-9
Convida'm un dia i parlem de tot plegat... Jo ull sortir als teus podcasts. Gravem una sesssió.
Programa-ho ...
Demana estona, que el Sani, amb micro, té corda per hores ... haurem de fixar un topall!

Una abraçadota de Pont entre dos mites "Santa Verge de Monserrrat, morena de la Serra i el primer de maig, dia dels benaventurtats obrers treballadors...

I dos o tres petonassos de torna, que no cal exagerar!

Abrilescament teu
Sani
_________

tomence wedretud
Tomàquet vermell?

Violette ha dit...

M'ha xiflat!!! No ho havia fet mai això de parlar amb una planta... It was nice!!

Clidice ha dit...

Perdoneu que no us respongui fins demà, acabo d'arribar i estic una mica cansada :) gràcies per ser-hi :)

Clidice ha dit...

Vicicle espero que hagis pogut arribar-hi i gaudir d'una conversa si més no curiosa :)

Ángel yo también soy de charlar con las plantas, no sé si les hace más bien a ellas o a mi, pero cualquiera de las dos opciones me parece inmejorable. Tu madre debía saberlo, también. Gràcias :)

Carme ni que sigui només tu que hi guanya ja n'hi ha prou no? Al cap i a la fi una ha de trobar la "sanació" allà on pot, si és a la natura millor :)

Tirant lo Bloc gràcies per la felicitació. Pobre Melvin, pensa que només és una planta :)

Olga Xirinacs moltes gràcies d'una que també "es parla al damunt". Qui és de parlar no té massa més solució, oi? :)

Gemma Sara moltes gràcies! Wow! jo en vull una d'aquestes! també planxa? :)

Allau gràcies ros del litoral! :) Bé, un sempre acaba sentint-se una mica idiota en això del món virtual. Sortosament solem fer-ho sense massa escarafalls, o sigui que és una idiotesa íntima :)

miquel no hi pateixis, ho he "pillat" :)

lolita lagarto doooonaaaaa, verge-verge, el que es diu vergeeeee ;) seria molt trist que en les meves velleses encara en fos. Vaja, per a mi, és clar :) Dankeschön :)

Sani Girona Roig moltes gràcies per la felicitació. De la resta, no cal amoinar-s'hi, només em provoca un somriure, perquè en això de les llistes sempre he estat un desastre (faig la d'anar a comprar i me la deixo a casa) a més, la subjectivitat està garantida. No tinc vocació de perpetuació, ni de propietat, ni ganes que em classifiquin, per això no em preocupa gens ni gota. I gràcies per l'enamorament sobtats, sempre va bé per l'autoestimba, i per l'home no cal patir-hi, ja està avesat a les "Clidiçades" i es manté impertèrrit al davant de tot, com pertoca a un cavaller (un dia d'aquests li compraré un monocle a joc). :)

Violette veus? si per fer-nos feliços n'hi ha amb ben poca cosa :)