Web de la setmana: Llegir un quadre

Una de les coses que no agrairem mai prou a Internet, és la possibilitat d'aprendre en línia, de poder accedir a coneixements que, abans, només podíem tenir mitjançant la recerca feta en biblioteques amb un assortiment espectacular, o per medi de la universitat. Sí, és un tòpic això de la democratització de la cultura, però és que, al costat de quatre nicieses, la Xarxa ens ofereix tones de coneixements als quals, fa ben pocs anys, no hi teníem gaire accés.

Galeries du Palais-Royal de Louis Léopold BOILLY

Llegir un quadre, el significat de les figures, el sentit en què l'hem de començar a mirar, la seva història, es pot fer perfectament, avui, gràcies a les diferents animacions que n'han fet entitats, museus i estudiosos. AQUÍ, podeu "llegir" el quadre de Boilly, amb so i subtítols si us abelleix. Això si, en francès. Disculpeu la gosadia, però us en faig una traducció aproximada aquí a sota.

"L'ancestre dels passatges coberts

Aquesta pintura a l'oli, imitant el gravat, és la recuperació d'un quadre, probablement en color, que Boilly exposà al Salon de 1804 i que hauria estat destruït rel de l'incendi de la prefectura de Paris el 1871.

La imatge, que pren el ritme de les arcades, es llegeix d'esquerra a dreta. El tema l'introdueixen els festejadors que composen el petit grup de l'home del darrera de la reixa i la dona girada d'esquena i dels quals els dos gossos, un de negre i un de blanc, en són l'eco.

La composició, en fris, s'articula al voltant de tres grups de figures, alternant un personatge femení, amb el vestit clar i ple de llum, i un personatge masculí, amb el vestit fosc i dins de l'ombra.

Els braços nus i totes les sinuositats de les senyoretes són d'altres senyals d'invitacions a l'esbarjo, mentre que els intercanvis de mirades de gairell i el rètol "Avis aux sexes" permeten comprendre l'activitat d'aquestes dames.

Dins el primer grup, el negoci sembla conclòs i l'home pren la dona per la cintura.

Acompanyada d'una criatura, la dona del segon grup està venent els seus encants als dos homes del seu davant. La presència de l'infant ens podria dur a error i creure-la una simple escena de la vida quotidiana, però el gest i la mirada de la noia no mostren cap ambigüitat.

Al tercer grup es reprèn una iconografia llicenciosa molt valorada al segle XVIII: una noia acaricia la marmota aclofada dins el cistell que duu un minyó, amb l'aprovació de la seva dida qui, dins l'ombra, fa d'alcavota.

La crítica de l'època reprotxà a Boilly de no haver pres posició contra el fenomen de la prostitució. Efectivament, tracta l'escena amb realisme, sota la forma d'una simple descripció d'allò quotidià."

Per si passeu per París, el trobareu al museu del Carnavalet. Malgrat que no ens sembli gaire espectacular, de ben segur que, després del vídeo, no us passarà desapercebut.

Bon cap de setmana!