dilluns, 23 d’abril de 2012

El nom que si fa la cosa

"Jo sempre m'he estimat més viure que escriure, perquè no he llegit mai una pàgina, ni dels llibres més grans, que m'hagi satisfet amb tanta plenitud com algunes pàgines de la meva vida." Gaziel
d'aquí
Fa anys i panys que algunes persones em diuen: "a tu, que t'agrada escriure, perquè no escrius una novel·la?". Aviat està dit! Primer que, imagino, no és tasca senzilla i, segon, que ves que se m'ha perdut a mi en una novel·la! Per escriure una novel·la cal ser novel·lista, vaja, tenir-ne la vocació, i si, per exemple, una escriu octavetes, perquè en té la vocació, es pot considerar una "octavetista"? I si resulta que el que m'agrada és escriure en els marges de les revistes de sudokus? Aquí ja em perdo: saltamarges, potser?

En el nostre imaginari, qui no publica alguna cosa gruixuda entre dues tapes, no és escriptor. O sigui que, servidora, no és escriptora, i si ens fixem en la quantitat de persones que han cursat filologies, històries i periodismes per tal d'esdevenir escriptors, doncs encara amb més raó no en sóc. Bé, tampoc no passa res. Ben pensat, patim tanta "titulitis" que ningú no pot fer res sinó està degudament acreditat, segellat i confirmat pel senyor aquell del discurs de Nadal a la TV, el dels gendres i els elefants. O sigui que, com què servidora ha esquivat, amb una habilitat envejable, la consecució de la tan preuada signatura del susdit, potser si que deu ser de debò que no tinc dret a figurar en les tapes, i el llom, d'alguna obra magna (quin descans!).

L'altre dia, però, discutint l'eterna jugada, rotllo "no hauries de perdre el temps (?) en el blog i t'hauries de dedicar a escriure coses més (!) serioses (?!?!), i potser així t'hi podries guanyar alguna pela (haguéssim començat per aquí!)", se'm va acudir que potser sí que ho podria provar. De sobte, però, vaig tenir una il·luminació (que em va salvar del compromís): "no puc escriure una novel·la, perquè no tinc el nom de la protagonista, m'és del tot impossible escriure res sinó tinc un nom com cal, un nom que me'l cregui, que me la faci corpòria, que, quan somniï, ho faci amb nom i cognoms, que gairebé pogués jurar que té DNI i passaport".

La cara de: "no sé perquè insisteixo si sempre acaba fotent-se de mí", que va fer el meu interlocutor, mereixia ser gravada. Però, sense bromes, em sembla que sinó tinc un nom, no podria mai escriure res com cal. Vaja, que accepto suggeriments, i tant li fa si és mascle o femella, al vostre gust. Una altra cosa serà que assassini algun arbre per fer-ho, que no, que gràcies, que pel que he de dir, no cal.

De la primera frase ja en vam parlar en el seu dia, veurem si, un cop triat el nom, en podem aprofitar alguna.

Que passeu un excel·lent dia de Sant Jordi!

30 comentaris:

en Girbén ha dit...

Em dic Joana Serra i, fins ahir, era una eficient administrativa d'una important distribuïdora de llibres.

Algun dia algú tindrà el valor d'escriure sobre el tancament salvatge d'Arc de Berà. Per les notícies de primera mà que m'han arribat, en sortiria un retrat del nostre món editorial i de la nostra cultura ben descarnat; inclosos nexes amb el cas Palau.
Oi que fa per una diada com la d'avui?

Jesús M. Tibau ha dit...

Què m'has d'explicar a mi, que després de 7 llibres publicats encara m'assetgen amb l'ementada pregunta. I la novel·la, quan?
Ja he dit al blog que com a amistosa "venjança" preguntaré a tots els novel·listes: i el recull de contes, per a quan?
Quan vaig iniciar el blog, tenia dues llistes d'enllaços: blogs literaris, i altres blogs. Al cap de poc temps em vaig adonar que classificar els blogs en alguna d'aquestes dues llistes era difícil, innecessari i sense sentit.
El format o la temàtica no et fa més o menys escriptor, no et fa més o menys seriós, però ara per a ara la força mediàrica de la novel·la, especialment de cert tipus de novel·la, ofega tota la resta i ens fa invisibles.
I, per cert, el gèner dels saltamarges és molt antic i necessari.

Allau ha dit...

Clídice, si tant t'agrada escriure, per què no escrius una enciclòpèdia?

Cris (V/N) ha dit...

Crec que el cuquet ja el tens ben endins.... m'equivoco?

Aquí estarem per donar-te suport!!

Petons, Clídice, i bona diada de S. Jordi!!

Clidice ha dit...

Ei! Que us descuideu de donar-me un nom !

Aris ha dit...

tens raó, el nom es molt important, es com muntar un negoci, estic segur que Ikea, fnac o Decathlon, no serien el que son si no fos pel nom que varen triar...
(per cert es molt dificil, jo per això no passo del contes)

Lectora corrent ha dit...

Des que vaig conèixer el nom d'una substància produïda per uns fongs que és la que dóna a la terra molla aquella olor tan característica, sempre he pensat que m'agradaria fer-lo servir per anomenar la protagonista d'una novel·la. El nom és "Geosmina". Si t'agrada, te'l cedeixo i la meva heroïna --si mai arriba-- en tindrà un altre.

Francesc Puigcarbó ha dit...

e dono el nom i el títol. La clara història de la cosina Montse, es mig copiat però és igual. Quan a escriure una novel·la, si l'has d'escriure ja ho faràs, no et preocupis.

Allau ha dit...

J. K. Bowling!

daniel ha dit...

Jo estic amb la lectora corrent. "Geosmina" és un gran nom! I si cal es pot abreviar a "Mina".
Realment és molt difícil triar un nom. Molt més del que pot semblar. :-D

El porquet ha dit...

Doncs jo et proposo que facis un doble salt mortal i escriguis una novel·la sense protagonista.

A veure qui és l'escriptor que s'ha atrevit a fer alguna cosa així. Què, què, t'hi atreveixes?

fanal blau ha dit...

Tu posa-li nom i comença a escriure. Sempre el podràs canviar!

Mira, avui podria dir-se Jordina Sariol. Per què? Doncs... no ho sé!

Feliç dia de Sant Jordi, Clídice!

Tirant lo Bloc ha dit...

"Hola,

em dic Clídice i us explicaré la història de com em vaig posar a escriure una novel·la sense adonar-me'n del que feia..."

(et cedeixo els drets de la idea) ;-)

Galderich ha dit...

Et recordo que per a una "escriptureta" de blocs com tu Sant Jordi no és el teu patró, sinó Santa Tecla. No es poden barrejar conceptes!

Salvador Macip ha dit...

Ha ha! Jo sóc dels qui va preguntant "i la novel·la quan?" (fins i tot al pobre Jesús M.!). Anima't, que tot és posar-s'hi! Fes-ho per la satisfacció d'assolir el repte, la resta no importa.

El nom és el de menys. Escull el primer que et passi pel cap. Els pares no saben com seran els seus fills el dia que els bategen, per tant els noms poques vegades s'escauen a com és una persona! Amb els personatges de ficció cal fer el mateix per ser realistes.

Miquel Saumell ha dit...

Això que expliques és una prova més que la ignorància d’alguns és molt atrevida. Com a homenatge a la ignorància de la persona que et va fer els comentaris despectius sobre la teva activitat blogaire, al protagonista de la novel·la podries posar-li el seu nom, explicant això sí al principi o al final del teu llibre el motiu de la teva tria. És bo que els ignorants quedin ben retratats tot i que potser tampoc es mereixen tant protagonisme.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Et proposo el nom "Ken Follet", segur que t'inspirarà per escriure alguna cosa de gènere negre.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

I m'hi jugo un pèsol que l'heroïna serà l'assassina.

miquel ha dit...

Quina dèria te la gent -i les editorials i ...- a viure encara en el passat i a ignorar que no cal tenir tapes per ser escriptor.
Em nego a proporcionar-te cap nom propi perquè estic segur que tu l'aprofitaries i jo no n'obtindria beneficis, a part del moral, que a tu ja no t'importaria.

Bona diada, Clidice.

María ha dit...

Sincerament CLI, en el teu cas ho tens facilísimo què et sembla CLÍDICE?? :-)

Per començar tens resolt el problema d'imaginar la seva cara, DNI i altres dades i bagatge personal i a més et puc assegurar que jo no conec en li món mundial més CLÍDICES que tu ... resigna't... et toca començar a pensar la primera frase:-)


Un petó molt gran i avui a més AIXÒ, amb tot el meu afecte cel.

Enric H. March ha dit...

No penso donar-te cap nom! Quin compromís!

Si ens agrada escriure, escrivim. No sabem si mai se'ns escapara de les mans l'escriptura o algun personatge. Però quan passi, ens hi hem de llançar de cap. Mentrestant...

Brian ha dit...

Mai se'm hauria acudit que amb noms com Hermenegildo Zegna o Adolfo dominguez es pogués endegar un negoci, i ja ho veus...

Clidice ha dit...

Jordi per molts anys, encara que ja t'ho vaig dir ahir. Saps què penso? que moltes vegades confonem "món editorial" amb "món cultural" i, la veritat, trista o no, és que "món editorial" és igual a "empresa descarnada". Encara sort dels que s'hi dediquen arruinant-se pels seus ideals!

Jesús M. Tibau la novel·la requereix una cura i un temps que no tothom està disposat a invertir. Per això en surten més d'una, i més de dues, que no caldrien. Si el teu domini és el relat curt, si et satisfà, ves qui et demana fer una altra cosa, oi? :)

Allau òndia! no se m'havia acudit! Una enciclopèdia estaria la mar de bé, i m'hauria de posar una perruca empolvorada i un mirinyac? :) La Gran Enciclopèdia Esparreguerina, per J.K. Bowling :P

Cris (V/N) el cuc hi és, però el distrec amb tantes altres coses que crec que la humanitat sobreviurà sense la meva aportació literària :D Un petonàs :D

Aris doncs mira que un protagonista que es digués Ikea Tutusaus, Fnac Mestres o Decathlon Puigdellívol no estarien gens malament, oi? :)

Lectora corrent Geosmina em sembla un nom excepcional, no te'l prendré, si s'escau te'l manllevaré en préstec una miqueta, citant-te, of course :)

Francesc Puigcarbó tinc una cosina que es diu Ramona, potser és més literari i tot, oi? :)

daniel Geosmina, Irisina, Isòtop, són noms perfectament acceptables per a protagonistes de novel·les, tens raó que costa molt :)

El porquet una novel·la sense protagonista? uhm! s'hauria de titular "coses que passen ... pels puestus" ;)

fanal blau Jordina Sariol, mola! és un bon nom, el tindré en compte ^^

Tirant lo Bloc uuuuiiii, del ditx a l'hetx... ^^

Galderich ja m'està bé Santa Tecla, i baixar a Tarragona a fer festa! :)

Salvador Macip prenc nota del teu suggeriment, atenent que tu ja les fas aquestes coses (novel·les), tot i que dubto que jo en tingui la capacitat, massa sintètica a l'hora d'explicar qualsevol cosa. Diguem que ser novel·lista "va amb la bèstia" :)

Miquel Saumell no estaria malament, tot i que, en honor a la veritat, qui m'ho va dir respecta molt la feina blogaire, el que passa és que, com encara avui els passa a moltes persones, el paper, el nom escrit a la tapa, que t'avali una editorial o un premi, els sembla carta de legitimitat. Nosaltres, els "saltamarges" bloguers, encara som massa "joves" :)

Òscar Roig i Carrera molt negre el gènere, i pronunciat Follèt, a la catalana, com follet del bosc, o follet Tortuga, i sí, l'assassina seria una heroïna ^^

miquel hahahahaha, tens raó, sempre estem intentant tenir un reconeixement que no ens cal, perquè el cerquem en on no toca. :)

María uy! no puedo, Clídice ya es protagonista de una novela "Els ulls de Clídice" d'Isabel Clara Simó. Fue ella quien inspiró mi nick, que empezó sin ningún interés de perpetuarse y mira por donde, la tabarra que voy dando! El "extra" me ha parecido maravilloso. Grácias y un besazo :)

Enrich H. March amb franquesa, jo tinc el blog com la "meva obra", sense voler ser massa pretenciosa, perquè, a més, té infinites col·laboracions de tothom, per mi preuadíssimes. Som "una altra cosa", segurament :)

Brian Leopoldo m'agrada molt, i potser Svetlana Ivanovna, hi ha tants noms que, a partir d'ells podries inventar-te una història! :)

Eduard ha dit...

Com que ja he escrit la meva novel·la, no et puc entendre...
Bromejo, és clar que t'entenc, i hi estic d'acord. Un no és escriptor fins que no ha vist publicat almenys un llibre, bàsicament una novel·la. Poeta és una altra cosa, i ser escriptor d'assaig no estic segur que afegeixi cap prestigi al d'estudiós o acadèmic. En canvi, un novel·lot, encara que ningú no l'hagi comprat, et dota d'aquest estatus específic.

Eduard ha dit...

Ah! el nom... Bé, a mi m'ha agradat molt la frase inicial de "La Caterina saltà del terraplè, s'allisà la faldilla i li feu un gest indecent amb el dit del mig." Però si no t'agrada Caterina pots posar Priscil·la. Però canvia féu per va fer, sisplau.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Sincerament i sense ànim de fer-me agradable a les teves oïdes, crec que ets una gran escriptora de textos breus. Seria molt injust pensar que "Un tel als ulls" no té cap valor literari, per ja no parlar del seu valor personal.
Evidentment, ser una bona escriptora de proses breus no t'inhabilita per se bona en qualsevol altre gènere, inclosa la novel·la.
Tu mateixa has de fer el que creguis més correcta. Jo l'estiu passat vaig escriure una novel·la autobiogràfica, no gaire llarga ni gaire bona (i molt menys publicable) i vaig passar-m'ho molt bé, fent-ho.

Clidice ha dit...

Eduard ho has entés perfectament, vivim en el paradigma del paper, al cap i a la fi, són massa segles que pesen al darrera. Sortosament, potser, això es modificarà amb el 2.0 i, d'aquí a uns anys, el llibre ocuparà el mateix lloc que el pergamí i els escriptors on-line, perquè ho som tots nosaltres, no ens haurem de sentir dir que no ho som :)

Clidice ha dit...

Eduard Ariza d'entrada moltes gràcies, per fortuna en som tants que engegar l'ordinador cada dia és un enriquiment immediat :) Jo també vaig escriure una novel·la, la meva era de misteri, i m'ho vaig passar pipa, malgrat que quedava esgotada en la creació dels personatges. En la cosa autobiogràfica hi tinc el blog "Estius de poble", on m'he recreat una mica més. El mal, moltes vegades, no és el poc o el molt art que tingui algú a l'hora d'escriure, sinó si realment té alguna cosa a dir, potser.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no serà la Ramona pechugona la teva cosina? és un títol interessant

"Aventures i desventures de la Ramona pechugona' i és en bilingüe que sempre fa fe fi.

Clidice ha dit...

hahahaha Francesc, doncs si, mira, que o ella o jo no som de la família, perquè el pitram de la susdita és considerable (jo he sortit més als homes, serà ^^). I tens raó, potser en "bilingüès" estaria bé, perquè amb mamelluda no rima :)