... per un instant se m'obnubilés el pensament i se m'acudís escriure "la novel·la"? sí, gent, l'obra cabdal de la literatura baixllobregatina, catalana, europea, mundial, universal i de part de l'estranger? aquella peça literària sense la qual la majoria d'erudits no podrien sobreviure sense consultar-la ara i adès. l'obra que faria que les meves paraules es llegissin a tort i a dret correctament citades entre cometes. que allò que jo he escrit fos declamat talment una sentència judicial o un refrany del Pàmies. perquè, és clar, no m'hi posaria pas per menys.
Bé, però el dubte és: amb quina frase la començo?, perquè tothom diu que això és essencial:
"Era tard, però ningú no l'esperava."
"No va deixar de mirar-li els ulls mentre li clavava el ganivet a les entranyes."
"La Caterina saltà del terraplè, s'allisà la faldilla i li feu un gest indecent amb el dit del mig. Aleshores arrencà a córrer."
"Quina no ha estat la seva sorpresa quan, en obrir el paquet, ha resultar ser un paquet-bomba. No n'ha quedat ni les engrunes."
Bé, amb aquesta última m'he passat, que us he explicat el final. I vosaltres, amb quina frase decisiva començaríeu la vostra novel·la?
N.B.: totes les frases que he escrit han sorgit del meu magí, per la qual cosa si, per una casualitat còsmica (o no), algú les troba ja publicades que m'ho digui i posaré el nom de l'autor, o me n'inventaré d'altres, i si no és així i algú s'hi guanya dos rals amb elles, que com a mínim tingui la decència de pagar-se unes birres i un plat de sushi. Ah! i una sopa miso, una tempura i ... mmmm... un plat de lavioli ... també un d'aquelles panades petitetes de pollastre i un gelat de te verd, per suposat. Un te i, si després ens arribem a una botiga que hi ha al carrer Petritxol, em podria comprar xocolata. Ah! i més endavant hi ha la Quera, on vénen uns mapes brutals, i després no podríem passar per alt Custo Barcelona a la plaça del Pi, que tenen la col·lecció vintage i ...
inspirat en el post de la kweilan
N.B.: totes les frases que he escrit han sorgit del meu magí, per la qual cosa si, per una casualitat còsmica (o no), algú les troba ja publicades que m'ho digui i posaré el nom de l'autor, o me n'inventaré d'altres, i si no és així i algú s'hi guanya dos rals amb elles, que com a mínim tingui la decència de pagar-se unes birres i un plat de sushi. Ah! i una sopa miso, una tempura i ... mmmm... un plat de lavioli ... també un d'aquelles panades petitetes de pollastre i un gelat de te verd, per suposat. Un te i, si després ens arribem a una botiga que hi ha al carrer Petritxol, em podria comprar xocolata. Ah! i més endavant hi ha la Quera, on vénen uns mapes brutals, i després no podríem passar per alt Custo Barcelona a la plaça del Pi, que tenen la col·lecció vintage i ...
32 comentaris:
Lo del xocolata jo tinc mes a prop aquest no se si et faria el pes.
http://www.enricrovira.com/
És veritat, la Kweilan ens va posar molta pressió a sobre. Si algun dia volem escriure una novel·la el més difícil serà saber com començar-la, perquè ja sabem que, si no és una frase brillant, ella que és una de les mestresses lectores de la catos, no se'l llegirà pas. I si jo escrivís un llibre, voldria que el llegís la Kweilan, és clar!
Per cert, ara que hi he pensat, que em vaig fixar que sempre escric el teu nom amb accent a la primera i, Clídice, la faig esdrúixola. Però he anat mirant per aquí i no veig que tu l'hagis posat enlloc, així que em sembla que porto temps escrivint el teu nom malament, i pronunciant-lo malament també, suposo. Et demano disculpes, ja em confirmaràs que l'escrius sense accent.
Ara mateix no se m'acut cap, però volia dir-te que m'ha agradat molt aquest post. També et diré com comença i acaba una novel·la breu de'n Baldrick: "Hi havia una vegada una butifarra que va viure molt feliç".
sí, la primera frase és important, però cal tenir en compte que a la pàgina dos ja l'has oblidada
Jo sempre havia sentit que el pitjor inici d'una novel·la (no sé si amb premi o sense) era: «Era de noche y sin embargo llovía».
Frapant i colpidor inici! :-)
Ostres la Quera! Fa temps que no hi poso els peus, abans quan anava a Barcelona sempre hi anava a donar un cop d'ull, ara amb la globalització i els mapes digitals ho he deixat de fer.
Ostres, primer hauria d'haver pensat en fer una novel·la!
Sobre la ruta turística veig que no tens mal gust...
i per què no "Hi havia una vegada..."
ah, que això és als contes? aps!
doncs mira... pots començar amb :
"Això és una novel·la". Perquè quedi clar! No t'agrada? ja! ja m'ho imaginava...
d'això, ara que hi penso... per què no la comences pel mig i així t'estalvies el començament?
no sé, dic jo, eh?
amb els drets d'autor potser podries pagar-te una sessió de manicura... o si vas a la pelu, un "rentar i marcar"... a tot estirar!
i si no, pregunta als escriptors, pregunta... (als no mediàtics, ep!)
La del paquet bomba m'ha semblat massa light. Jo a la meva última novel·la faig explotar la Terra a la primera frase :-)
I no és la primera frase, el que és important, sinó el primer capítol. Allà és on perds o guanyes els lectors potencials.
Au, va, ara hauràs d'escriure la novel·la aquesta amb paquets bomba, punyalades i gests obscens!
En tinc una de començada i, ara per ara, ho fa així:
Sense remei, un cop i un altre la paraula li venia al cap. I era el reflexiu "involucrar-se". Prou se n'adonava de com repetir-la no era el mateix que practicar-la...
A mi la del cuchillo me gusta ... sí, ya sé, ya sé, un poco violenta ....
Me bajo al bar que este post me ha abierto el apetito
un abrazo
Dificil definir la primera frase sense saber la trama de la novela, però a mi m'ha agradat la de la noia allisant-se la faldilla......
Uis, un inici original, va, en primícia per a tu, a veure què et sembla:
"En un lugar de la mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...."
:) Petons guapa!!
No ho sé.
(vull dir que jo començaria així, no sabent)
Hi ha excel·lents arrencades de novel·la. Ara mateix se m'acut la de Moby Dick, breu i potentíssima: Digueu-me Ismael. Dos mots i s'obre tot el món, amb tota una teoria narrativa inclosa.
Ara escric des de fora, però quan arribi aquesta tarda a casa et copio la primera frase de Les amnèsies de Déu, del J.M. Beszonoff: si la trobes abans tu mateixa...
Jo la començaria: "s'enmirallà en el mirall del vàter i descobrí que s'havien esborrat, les bosses blavoses dels darrers dies.Sobre la taula del salò reposaven les necrològiques de la Vanguardia, un nom encerclat: Francisco Alegre, corazón mio.
jejeje. ets la millor!
Jo començaria: "Quan la iaia embestí l'elefant..."
La que més m'agrada és la segona perquè potser hi seguirà una bona novel.la pol.licíaca. Animeu-vos i jo us llegiré amb molt de gust tant la teua com la del XeXu. Moltes gràcies i una abraçada!!!
A la meva botiga "de confiança" Striper ja el tenen i, a vegades, peco molt :P
XeXu és que és molta responsabilitat, estic per començar un llibre amb una frase brillant i ... deixar-lo així :P I si, és Clídice, esdrúixola, però normalment en coses com aquesta no utilitzo accents, a la llatina, com Cicero, també esdrúixola, o Catul, plana :D I, per favor, no em demanis disculpes per això :D
Silvia si em poses al meu déu principal, en Baldrick, aleshores plego eh! :P
ah! però hi ha pàgina dos als llibres Jesús M.? ;) però ja saps que, com a mínim, sortiràs a les llistes de llibres més ben començats, que n'hi ha que es queden amb la primera línia i ja en tenen prou per presumir: Canta dea la fúria d'Aquil·les ... ^^
vpamies uf! quin inici més lleig! si te'l rumies acabes en un bucle! :)
També en vénen de mapes digitals a la Quera MARTELL, jo que sóc una bèstia digital no me'n puc estar de passar-hi :)
Podria seguir Galderich, sé un munt de llocs on algú benintencionat em pot fer perfectament feliç hehehehe :P
Arare sempre em fas riure! si jo tant tu sempre més! m'encanta la teva idea de començar-la pel mig! I, com no podria ser d'una altra manera, servidora seria absolutament mediàtica (per favort!).
Si que és veritat SM! que vaig pensar: "caram, ja nonembé, no es faran el petó al final" :P I no l'escric ni cuita en ratafia, que per això ja existiu els escriptors. Jo, si vols, et faig una declaració d'IVA o d'IRPF :P Tindré en compte els teus consells :)
involucrar-se, involucrar-se ... Girbén no ho sé, em sona a esforç oi? vols dir que no és una manera "cansada" de començar-la? (perdó perdó perdó, ja callo :P)
hahahahaha Ángel, shhht no se lo digas a nadie, pero a mi también me gusta mucho esa :P
garbi24 aquesta ja és més exigent, perquè són dos personatges a treballar, ara m'has deixat dubtant :)
Cris ja veig que una que, com jo, de petita volia ser astronauta, no podia dir-me'n una altra :P huas! Petons! :)
mmmmmmm a veure matilde? No ho sé - em respongué el cadàver quan li vaig preguntar: qui t'ha enverinat? :P podria ser divertida, si :)
Sispli Lluís, que avui tic mandrosa :) (més que res que vaig força de bòlit)
Caram Sandra! si m'emmirallo i han desaparegut les bosses de sota els ulls em caso amb el mirall!!! :P
Allau aquesta promet, i molt! vaja una iaia! hahahaha
Al final haurem de fer una novel·la on-line kweilan a diverses mans :) i la culpable en seràs tu kwei :) Una abraçada per a tu guapa :)
ho ha un començament que és un clàssic:
"Era de noche y "sin embargo" llovia" - no és broma, una novel·la començava així.
M'ha enganxat el post, potser jo la començaria així:
malgrat el llarg temps transcorregut, el record és la pedra de toc de les autèntiques amistats...
Finalment no et deixo aquí la frase romesa, sinó que he acabat fent un post com a continuació del teu. De manera que gràcies per la idea, i em penso que ja te'n dec dues.
La frase del començament pot anar relacionada amb el final, per exemple:
* Voltava impacient per la casa perquè a les 10 hores del matí havia de rebre el paquet de l'editorial.....
* Sonà el timbre a deshores.
-No espero ningú ara...
* O el típic: La porta de les golfes s'obrí feixugament. Dins, un museu de rampoines en somni etern esperava inmòbil. Passà la mà per sobre un feix de papers relligats ja esgrogueïts, el nom de l'autora s'anà descobrint ...Clid....
No passis ànsia, Cli. "Involucrar-se" acaba sent una com una entrada del Disseccionari... I et veig en perfectes condicions per estirar aquest altres sentits.
Hola, he aterrat aki pel blog de la Gemma, el teu també m'ha captivat... i el que més de tot la ruta turística que promet moltíssim, sobretot amb els guanys d'alguna de les frases de començament de la novel.la!!!
Segur que en trobes alguna d'escaient!
annna
Francesc P. si, el que no sé és de quina :)
Caram Joana!, això ja comença a prometre! segueix si us plau :)
Lluís, contenta de què t'hagi fet algun servei. En tot cas ja triaré un restaurant baratet (hihihi)
Rafel nooooooooooooooooooooo això és un malsoooooon :P
Doncs ara que ho dius Girbén, havent-hi entremig la paraula "lucrar-se" no et dic jo que no ;)
Hola annna! gràcies per passar per aquí! ens llegim! :)
“Pots adreçar-te perfectament a qualsevol de les persones que hi ha darrere del taulell”, ho pensa, solament ho pensa, però no fa senyal d’avançar.
i ...? josepmanel ara no ens deixis a mitges! :)
Va deixar un comentari a un bloc que seguia, i li va semblar que aquell podia ser un inici perfecte per a la novel·la que mai no escriuria l'escriptor virtual en què s'havia convertit.
Molt bo Òscar! però potser podria seguir la frase al seu propi blog :P
Sempre he pensat que si trobés una frase (bé, 10 o 12) brillant i m'hi posés al menys quatre hores diàries ja tindria una novel·la mig feta. De vegades he imaginat algun argument i quatre o cinc personatges, fins i tot algun final. Imaginar el final sempre ha estat la meva perdició: com puc escriure alguna cosa que ja sé com acabarà?
Publica un comentari a l'entrada