diumenge, 8 de novembre de 2009

Se m'acut que ...


L'amistat, l'amor i l'admiració són capaces de saltar oceans, continents, gèneres, edats i vides, perquè no és res més que la sorpresa d'adonar-te'n que l'altre existeix i que, sense saber el perquè, et vénen ganes de somriure.

23 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

Se m'acut

Se m’acut que estem parlant
ambdós alhora com sempre,
callo, tu ho fas també.
El silenci ens sorprèn per rar,
és una situació gabanyosa,
com si s'hagués trencat el fil
de la nostre incomunicació,
un silenci que ens ha desconcertat.
Mentre restem muts, mirant-nos
sense gosar dir res, m'acosto
et miro als ulls i et beso als llavis.
A l'amor no li fan falta paraules.


Bon dia!

garbi24 ha dit...

Sens dupte la força més poderosa que ens fa moure a fer qualsevol cosa, per extranya que sigui.

Joana ha dit...

Una ocurrència molt bona, que demostra que estàs vivint un immillorable estat anímic i això és el que moltes vegades ens hauríem de proposar, viure i sentir amb intensitat. Un somriure als llavis ens il·lumina la mirada.

Una gran abraçada

McAbeu ha dit...

Se m'acut que tens tota la raó

Francesc Mompó ha dit...

I adonar-me que l'altre existeix em fa conéixer-me millor, conec millor les meves fronteres. És com si un ventet fresc acaronara uns límits que estaven desdibuixats. És una magnífica sensació. No és balder el somriure.
Salut i Terra

rits ha dit...

m'has fet somriure!

pot semblar estrany, però és meravellós.

Galderich ha dit...

Amistat, amor, admiració... i riure, bona equació!

Helena Arumi ha dit...

Gràcies per escriure això, llegir-ho ara i avui m'ha anat molt bé, tenia una mica de baixon i tu me l'has tret d'una estrebada!
M'encanta per lo positiu que és i perquè és cert i sovint se'ns oblida!

petons :D

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Tot això passa però es pot arreglar fàcilment: amb el tracte o la convivència quotidianes. Ui què dolent que he estat ara...

Allau ha dit...

Quina bona manera de començar el diumenge. No sé perquè no ho he llegit abans.

poesiaula ha dit...

cert, molt cert...

XeXu ha dit...

En un món tan petit com tenim ara? Les distàncies ja no existeixen, però l'amor, l'amistat, l'admiració i els somriures no caduquen mai!

Lluís Bosch ha dit...

Ui, Xexu, que a mi em sembla que sí que caduquen les coses. Avui un iogur, demà unbrik de llet i demà passat vés a saber, potser jo.

Met ha dit...

Un únic gest que el qui el rep l'interpreta segons les seves necessitats. Un comodí a la cara per a qualsevol ocasió.
Som dels pocs animals que podem somriure, no és qüestió d'escatimar-los, oi?

ddriver ha dit...

doncs si, crec que tens molta rao

Clidice ha dit...

gràcies a tots i totes! un somriure dedicat per cadascú de vosaltres, que també em feu ganes de somriure :)

Fins i tot un somriure per l'Òscar i el Lluís que ens han fet d'enfants terribles.

:)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Voldria ser capaç de deixar-te un comentari original però veig que ja t’han dit de tot (agafa-ho en el bon sentit), i no se m’acut afegir-hi res més excepte que m’ha agradat la teva entrada d’avui.

Efrem ha dit...

Tan simple i tant genial!

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

I si teniu un dia moix, proveu això. poseu-vos el somriure als llavis, obligueu-vos. És màgic, veureu que tan sols d'esboçar un somriure ja us sentiu millor!

D'això que dius, CLIDICE, en tinc proves contundents i en dono fe!!!

Tens un somriure encantador :)

Striper ha dit...

Tents tota la rao i el somriure precios.

Boni ha dit...

Un somriure bonic i suggerent.

Clidice ha dit...

Gràcies per la vostra amabilitat. Disculpeu que no m'allargui un per un, escriure amb una mà i mitja immobilitzades és molt més difícil del que em pensava. Sort que els posts de diversos dies estaven programats! Somriures riallers a dojo :)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Doncs que et milloris, ja ens explicaràs què t’ha passat. De totes maneres, si et serveix de consol, et diré que encara em guanyes. Pel que expliques tu encara fas servir dos dits i mig, i jo només n’utilitzo dos, un de cada mà.