dijous, 26 de novembre de 2009

Em diverteixo 2

La Catarina saltà del terraplè, s'allisà la faldilla i li feu un gest indecent amb el dit del mig. Aleshores arrencà a córrer. En Jaume es quedà palplantat, al mig del camí, mentre la veia allunyar-se en direcció al poble. El sol desapareixia i un calfred el feu estremir de cap a peus, la tardor ja es feia sentir i les hores de bonança s'escurçaven. Encengué una cigarreta mentre seia en el mateix lloc on havia segut la Catarina. Necessitava asserenar-se. Sempre que topava amb aquesta mossa el cor se li accelerava. La recordava acabada de néixer, al bressol, quan una tarda la seva mare li demanà que la cuidés, mentre ella i la Pepeta, la minyona de la casa i mare de la Catarina, estenien els llençols. Aleshores ella era un bebè acabat de néixer i ell un adolescent melangiós de quinze anys. Ara, la Caterina en tenia quinze i ell ja havia acomplert la trentena. No s'havia casat perquè la seva por a relacionar-se l'havien fet endinsar el cap en els estudis. I ara, retornat al poble, després d'haver-se llicenciat i exercit durant uns anys, se sentia torbat per aquella criatura convencional i salvatge a l'hora.

Feu clic al damunt
(no tenen relació però me n'he recordat d'aquesta pel·lícula)

17 comentaris:

avui ha dit...

Literatura catalana, pel·lícules xineses, culebrons veneçolans, tot té el nexe d' unió, que per molt cursi que sembli, en silenci o esventant-t'ho, les persones s'han estimat, s'estimen i s'estimaran !

GEMMA ha dit...

Hi ha vegades que un queda atrapat, i com costa deslliurar-se'n, suposa tot un aprenentatge!

M'apunto la peli,sembla que és de l'estil de les que m'agraden. Gràcies, i bon dia.

Galderich ha dit...

Et veig molt oriental i molt...

en Girbén ha dit...

Aquesta noia, per la qual el Jaume s'ha encaterinat, vol i dol? Vull dir, s'ocupa tan sols de testar en condicions reals de les seves capacitats de seducció (una costant entre les adolescents), o bé, li agrada prou aquest home com per acabar-s'hi casant i, després d'uns plats de perdius, tenir una nombrosa descendència?
Quin és el final del conte? O és que no en té?

Clidice ha dit...

És que això d'estimar avui com diria aquell "no te arreglu" :)

La pel·li GEMMA és imprescindible, crec que l'has de veure obligatòriament :P

Si senyol Galdelich podlíem dil que m'estic tlansmutant :)

Home Girbén, el començament és prou dolent perquè no segueixi, però atès el repte diríem que això té mala peça al teler. Una joveneta amb els ovaris treballant a preu fet cercarà un mascle alfa de totes totes, no un xitxarel·lo, una mica passat, que vagi tot el dia amb la lira a la mà. Això, o si entén que serà bo per ella i la seva prole aparellar-se amb algú de posició social superior, ell acabarà amargat fent poemes de desamor i ella li farà el salt amb el jardiner, que és més barroer i la fa sentir més viva. Dubto molt que en Jaume, amb els seus dubtes i la seva sensibilitat, pugui fer glatir el cor de cap mosseta de poble. Les de poble som una mica ruixades, ja se sap ;) I ara me'n vaig a la riera a córrer. Si em veus saluda'm :D (jo sóc la que passa ... no l'atlètica no ... l'altra, la velleta fondona :P)

en Girbén ha dit...

Valga'm amb les de poble! Quin món de promissió!
Tenim serial: sí! Clidice guionista de TV3, algú hi està en contra?

Jaume Puig ha dit...

Llegint aquests noms: Pepeta o Caterina... es confirma el que em diu la meva filla: "ara ningú es diu Jaume"

kweilan ha dit...

La pel.lícula és una passada de bonica. És preciosa i no té desperdici des del començament fins al final.

matilde urbach ha dit...

Clidice, semblava que havia marxat la publicitat, però no. Torna a sortir el Madrid. Jo de tu miraria de treure-ho abans de diumenge. Que hay mucho loco suelto.

Clidice ha dit...

Girbén la meva ànima literària se sent malaurada amb la teva proposta, curiosament noto una alegria sobtada al costat de la butxaca dels pistrincs, ergo dono suport a la teva moció :P

Jaume doncs, ara que ho dius, no. Però si et serveix de consol, conec uns quants infants de 1-3-4 anys que nomeixen Ignasi, Ernest i Joan, o sigui que: tot arribarà :)

Oi que si kweilan? no me'n canso de mirar-la :)

Ai matilde! ja no sé pas que fer! tinc els ulls gastats de llegir línies de codi i no trobo el malparit. Hauré de convidar a dinar el meu freak-nebot informàtic :P

Ramon ha dit...

La imatge d'allisar-se la faldilla i fer un gest lleig amb el dit, l'has bordat!

El camí el veig! Me l’imagino ple d’esbarzers... i igual hi queda alguna móra, no recollida, tardana... El noi una miqueta aturat i la jove, aventurera i descarada.

A mi la publi em surt de Wanadoo em sembla, no l'he clissada...

F.Puigcarbó ha dit...

Records del banner del Canal Plus, i la mare que el va matricular....
DFit aixó, les pelis orientals em fan més por que una pedregada, ara si tu la recomanes, haurem de veure-la, tot i que fa temps que no vaig al cinema, perqué ens hem d'enganyar. Com no la facin pel plus, ho tinc cru.

salut

LEBLANSKY ha dit...

Gran pel·li, Clicli! Em pregunto si no hauràs posat en marxa l'ofensiva oriental...

Clidice ha dit...

Ramon potser perquè tenim alguns paisatges força comuns ... :)

Francesc P. dubto molt que si veus aquesta pel·lícula no t'agradi. Ara no la trobaràs a les cartelleres, l'hauràs de comprar o "comprar", ho sento ;)

Ui no LEB, la Clicli no hi entén en cinema :) ara a mi to lo chino me puede. Vaig posar un link a una pel·li del Bong John Ho i la gent no va "pillar", el cinema coreà m'agrada força i el japonès també. Però aquesta és un Zimou dels més lírics, o sigui que molt apta pel consum occidental :)

Striper ha dit...

Prenc nota d'aquesta peliculña els teus elogis m'han despertat l'interes.

en Girbén ha dit...

Vinc de passar per casa dels espavilats de l'Abulafia i veig com a la seva darrera entrega (http://blogabulafia.blogspot.com/2009/11/lle-teta.html), on tracten a fons de les raons de perquè no hi ha lactància masculina -que bé podria ser!-, acaben arribant a aquella clau de volta que és l'ovulació encoberta.
Aquí és quan m'ha vingut al cap la teva segona part del conte i m'ha semblat d'allò més científica. La Caterina té un poder i fa superbé traient-ne tot el suc que pugui.
¡Vamos hombre!

Toni ha dit...

Pareix força interessant...