divendres, 13 de novembre de 2009

Gormanda!

Això és el que em deia la meva àvia quan, de petita, rondava per la cuina intentant pessigar d'aquí i d'allí. Créixer en una casa amb els pares, dos germans més i els avis, fa que a la cuina sempre hi hagi algú enfeinat. I jo, que sóc del tipus capriciós, sempre em guanyava l'epítet: "fuig d'aquí, gormanda!".

Aquest dia en pere del saragatona parlava de què no li agradaven gaire els menuts. Deu ser poc gormand, perquè si hi ha una cuina llaminera és la de menuts, amb els seus suquets picants, la cebeta ben sofregida, les picades d'ametlles, avellanes ... Mentre llegia el seu post, em pujava la flaire de la cuina i he baixat rabent amb el mòbil a fer fotos. Algun dia em mataré per les escales, a la meva edat i encara no sé baixar-les, ni pujar-les, caminant, sempre corrent. Nosaltres no hem variat l'esquema, ara els pares som la meva parella i jo, els fills no en són tres sinó dos, i els avis volten tot el dia per la cuina fabricant delícies pels gormands que som nosaltres.


Quan la mare fa tripa i cap, a casa, és festa grossa! Anem tots adelerats!


El pare és l'especialista en la rebosteria, mai falta un pastís o els flams a casa. "Pels nens" diu. Els nens ja duen barba, però. La tassa és la del te del matí.



Aquí ja és del tot l'aviciament de la filla. M'encanten les magranes però odio pelar-les. El pare se n'encarrega. Ei! que consti que no li ho he demanat mai! ;)

Bon cap de setmana!

28 comentaris:

Striper ha dit...

Aixo es un menu per marxar tip i content.

garbi24 ha dit...

Menys el primer plat....tot lo altre delicios, però reconec que amb els menuts no puc...no m'agraden.

Galderich ha dit...

Això dels menuts és bonissim, que si un pedrer, fetxets...
I les magranes hi ha una manera molt ràpida de pelar-les.
Les parteixes per la meitat i amb una mà de morter vas picant la coscla fins que cauen els grans de la magrana. I ja està, així de fàcil!
Bon profit, gormanda!

marta ha dit...

Jo m'apunto a menjar TOT el que proposes. Només amb les fotos ja se m'ha fet la boca aigua :)

Met ha dit...

A mi els menuts tampoc em diuen gran cosa... però de l'anec sóc capaç de menjar-me'n el bec i toto! :0

Jo el que recordo de petit és menjar-me la mena de pasta que ma mare preparava per a fer les croquetes. L'endemà gairebé no en quedava per fregir. Jo me la fotia d'amagat... i així ma amre tenia menys feiana per arrebossar-les. :)

jorditib ha dit...

ei, moltes gormanderies, quan s'ha de probar això? salut

Jesús M. Tibau ha dit...

visca les àvies

el gatot ha dit...

de menut també vaig viure en casa de tres generacions aplegades; ara, ja fa temps que els avis no hi són, i tampoc els pares... els fills, només a vegades, i encara no tenen edat de fer-me avi.

Trobo a faltar els plats que feia la mare "perquè sé que t'agraden"...

estic segur que ser pare tardà va ser una mala pensada, però com la veritat, no te remei! :)

vull pensar que aquesta nostra societat no ha canviat tant com per desatendre l'afecte de la família i que si ha passat, poguem reconduir-la.

quan dius que fa tripa i cap ta mare?
que si hi ha un plat més a taula... jo m'hi apunto!

poesiaula ha dit...

no llogueu habitacions?

Isabel

Allau ha dit...

Jo, com sóc menut, m'agraden els menuts: la tripa, cap i pota, sang, fetges, cervellets, ronyons... però fa molt de temps que no en menjo (ara toca sushi).

Em demano un plat a taula.

Clidice ha dit...

Un menú d'esmorzar a la Fonda Europa de Granollers Striper, per exemple ;)

Això és perquè els has provat poc garbi24, un plat de tripa amb un porró de vinet, o de peus amb llenegues, o ... (n.b.: no sé beure amb porró, que encara us pensareu que fumo caliquenyos :P)

Galderich i perdre l'oportunitat que ho faci el pare per mi? això mai! Ja veig que tu també ets gormandot :P

^^marta però després dieta eh! que ja se sap! comences a sucar pa :P

Vaja un gormandot estàs tu fet també Met, de la pasta de les croquetes als menuts ben guisats només hi ha un pas ;)

jorditib gràcies per passar per aquí :) quan es vulgui :)

No hi ha res millor Jesús M. jo ja vaig apuntant receptes per quan em toqui ser-ho algun dia (espero que llunyà :P)

gatot sempre que algú de casa se li acudia dir: "ara menjaria ...", l'endemà o el diumenge aquell plat era a taula. I això no és només el bo de viure tanta gent aplegada :) té servituds, és clar, però ... A casa meva la taula és gran i sempre està parada, si passes a l'hora de dinar no sortiràs amb gana :)

hahahahah poesiaula/Isabel, no les lloguem, però el mateix que li he dit al gat ;)

Allau és clar! a Barcelona un plat de tripa nofafí, però si vens al poble passaràs dissimulat ;) Per cert que m'encanta el sushi, bé, menys els escorpins, que els trobo un pèl gomosos i els cigrons que em fan ràbia, em sembla que he menjat de tot :P

barbollaire ha dit...

buf!
La mare en feia boníssima la tripa. I una de les meves germanes, prepara cap i pota de llepar-se...

està vist que hauré de baixar a la Boqueria a comprar.
Mira, cadascú té les seves manies o costums i hi han coses que s'hereten de petit, quan vivíem a bcn. I la parada de "tota la vida" encara hi és i no baixat la qualitat.

Com la tonyina. Em costa comprar-la en un altre lloc que no sigui aquella parada que hi ha, entrant des de la Rambla, a mà esquerra quan arribes al peix.

I per cert. Primer per agafar forces abans de la compra, què tal esmorzar al Pinotxo?

;¬)

F.Puigcarbó ha dit...

tenint en compte que son dos quarts de dotze, que no he esmorzat i ara em fan anar a comprar a l'Alcampo, on maldinarem, aquest comentari es una santa putada gormanda. Sobretot per les magranes que ultimament m'ha donat per aqui i m'en cruspeixo unes quantes cada dia després de dinar.

LEBLANSKY ha dit...

Clidice, amb el meu virus intestinal encara en peu de guerra, me'n vaig corrent a fer-me un triple sec de Primperan!!!

Clidice ha dit...

Hola barbollaire! jo a la Boqueria em tinc prohibit entrar-hi, al menys fins que amortitzi una mica més les dues hipoteques de la casa :P tot i que el teu pla és abosultament temptador ;)

Ho sento Francesc P. et diria que em sap greu i tot aquest tipus de coses :P però com què és mentida hihihihi ;)

Sacsejat o remenat LEBLANSKY? deixa't de primperans ni de punyetes, hi ha un remei infal·lible per quan la natura et fa perdre la continència, però no el diré ara, mira tu! el postejaré una altra estona! :P

F.Puigcarbó ha dit...

a ti te parió una gamba! que diria l'Eugenio

LEBLANSKY ha dit...

Clidice, necessito aquest remei infal·lible, sigues bondadosa i escriu-lo, plis, que m'he aprimat tant que sembla que estigui a dieta.

Clidice ha dit...

znif Francesc P. :P

LEB pobra de mi! era mitja broma, però només mitja. Edito els posts i te'l poso per demà, però no en garanteixo el resultat! I, de passada, envia'm uns quants dels bacils aquests que gastes, que així m'estalvio la pasta de la dieta ;P

kweilan ha dit...

Què bo! A mi també m'encanten les magranes!

Lluís Bosch ha dit...

Ai els menuts. Jo de petit menjava pedrers al brou, i turmes. Em van explicar què coi eren els pedrers, però les turmes no ho vaig saber fins de més grandet. La veritat, però, és que cuinades amb amor de mare eren molt bones.

Rafel ha dit...

Ho sento, però començo per les postres. De petit no era gaire bon menjador i la línia generacional de la major part de menuts s'ha trencat amb mi.
Això sí, visca el fetge amb cebeta i els canelons amb cervellet.

LEBLANSKY ha dit...

Clidice, eternament agraït! (els bacils aquests no els hi recomano ni al meu pitjor enemic)

Clidice ha dit...

kweilan, són bones eh? :P

Lluís, ai els pedrers, eren la meva perdició, encara ara m'agraden tot i que no se'n troben :( les turmes ja em costava més ;)

Rafel visca el fetge amb ceba! però el cervell no, que jo em nego a mastegar idees ;)

LEBLANSKY ara tinc una angúnia! que és un remei puntual i segur que a tu no t'anirà bé! Bé, tu mateix, com a mínim alegra :) I una mica de bacils no sé si m'anirien gaire malament, que jo sóc de les que tot se'ls hi posa bé i a tot arreu :( :P

el gatot ha dit...

com que no se'n troben de pedrers, Clídice????

ara sí que has quedat com a una compradora poc eficient!!!

els pollastres es compren sencers i es netegen a casa i, que jo sàpiga, cada pollastre té un pedrer!!!

i si en vols una dotzena... passa per una carniceria -no de súper- i tindràs els que voldràs! (pagant, clar!)

au, ja he fet la bona acció del dia...
(ensenyar al que no sap)
:D

pere ha dit...

Per al·lusions, i en defensa pròpia :-)

Sóc gormand, i ho puc demostrar, en la segona accepció que marca el DIEC. Quant la primera, com que és molt subjectiva, callaré. Respecte la tercera, els meus esforços em costa no ser gormand.

Dit això, i afegint que sóc l'ovella negra de la família en l'aspecte dels menuts, no dubtis que m'encantaria sucar pa a la teva cassola, tastar els dolços que presentes i manjar la part de magrana que et sobri.

Clidice ha dit...

gatot imagino que en alguns establiments si que els venen els pollastres sencers, però on els comprem nosaltres vénen buits. I és clar que els pedrers els podria comprar a part, però a mi m'agradaven aquells on s'hi trobaben pedres, d'aquí el seu nom, no aquesta coseta minúscula i gomosa d'ara :( A passejar gegants un dia de vent m'ensenyaràs tu gat :P Un petó :P

pere la porta sempre és oberta (a vegades literalment, quan el meu fill es deixa la del garatge :P)

Shandy ha dit...

¡Larpeira!

(Si é que nos se precisa dicionario: O son é tal cual)

Clidice ha dit...

Linda palabra Shandy me la quedo! eu son larpeira de palabras tamén :P