dissabte, 14 de novembre de 2009

Coses de bruixes


(La bruixa de la catedral de Girona)

La meva iaia Antònia era bruixa. Au va! em direu. Que sí, que n'era caratsus! era remeiera, filla i néta de remeieres, així fins on es perd el record. Per això també cuinava com els àngels, que no sé pas si els àngels saben cuinar gaire, però bé, tots m'heu entès. Per un arròs amb oli fet per la iaia Antònia regalaria tots els meus llibres i al marit de torna!

Bé, per on anàvem? Ah! si! que era bruixa remeiera i que és un estatus que es transmet de mares a filles. O sigui que, com què sóc filla del fill, jo no puc ser bruixa remeiera. Bruixa si, si convé, però en altres àmbits menys compassius amb el proïsme.

O sigui que, a casa de la iaia, sempre feia olor d'herbes i, per a cada malaltia hi havia un remei i una oració. Cosa que no deixa de ser curiosa, o no, donat que lo padrí Sidro, el seu home, era de la CNT i ella molt de missa tampoc no ho era pas.

A casa de la iaia sempre hi havia, a més a més, una ampolla de ginebra. I ara no feu suposicions estranyes, la meva iaia no era una bruixa que anés pitof tot el dia, ni molt menys. No només la pobreta prou feina tenia a pair les menges més senzilles, tenia el "païdor fluix", sinó que mai havia tastat l'alcohol. La ginebra era per les criatures.

Ara ve quan sento que truquen i són els mossos que em vénen a detenir. Però abans de denunciar-me tingueu una mica de paciència, que us explicaré una història. Esteu ben asseguts? algú te set? algú te gana? doncs atio el foc que no s'apagui i continuo.

Una vegada, sortint d'Irun amb les motxilles carregats com a rucs, per fer un tram del GR-11, el meu fill gran es va començar a queixar de mal de panxa. Com què encara no havíem sortit de la ciutat vam entrar en un bar i el pobre, amb prou feines va arribar al lavabo. A més, per si fos poc, plovia a bots i barrals. En aquell bar hi vam fer una hora de parada, de la qual el meu fill s'en va passar tres quarts anant i venint del lavabo. Va decidir que podia seguir i així ho vam fer. Ja tenia edat per saber si podia o no, amb setze anys ja s'és prou gran.

Vam caminar bona part del matí, amb pluja i mal temps, i el pobre desesperat amb els cargolins a la panxa. Si bé duiem Fortasec no som partidaris de prendre'n a la primera, si més no esperar vint-i-quatre hores a veure com evoluciona. De tota manera la situació es feia angoixosa fins que enmig d'un bosc vam trobar un refugi guardat. Un cop dins el refugi, descarregats del pes i més o menys assecats, vam encomanar el dinar i li vaig dir a la guarda del refugi:

- Tengo el chico mayor malo, me puedes hacer lo que yo te diga?
- Claro, que necesitas?
-  A ver, tienes limones y manzanas?
- Si, creo que hay - va mirar pel darrera del mostrador i em va ensenyar dues llimones - manzanas tengo en la cocina.
- Bien pues haz lo siguiente: en un vaso alto me exprimes un limón grande entero, luego le añades un dedo de ginebra y una agua tónica.
- Le vas a dar esto al crio?
- Claro! le duele la barriga y tiene que seguir andando, esto será lo mejor. Luego le pones para comer una rebanada de pan tostado y una manzana.
- Pues mejor que me lo expliques, porque darle ginebra a un crio ...
- Mira, es fácil: el limón es astringente o sea que servirá para cortarle la diarrea, el agua tónica le asentará el estómago, la tostada y la manzana también, y la ginebra es un carminativo excelente, le quitará los gases y el dolor de barriga. Además le dará calorías y, con un poco de suerte, andará más contento - i li vaig picar l'ullet.

Doncs si, va funcionar. He de dir que mai ho havia provat, o sigui que em vaig guiar per la intuició, serà que hagués servit jo també com a bruixa? ves a saber! En tot cas, a partir d'aleshores, si em veieu amb un gin-tònic a la mà no malpenseu: només m'estic medicant ;)

Explica el meu pare que quan era petit, a Tàrrega, on van acabar visquent després de la guerra, a les cases sempre hi havia una ampolla de ginebra pel mal de panxa de les criatures. Així com per aquí hi havia Aigua del Carme, a la que s'afeccionaven moltes senyoretes solteres. En el primer cas, però, era purament medicinal.

40 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Tots hauríem de ser una miqueta bruixots, escoltar el nostre cantó natural. Enhorabona per la descoberta Clídice!

garbi24 ha dit...

ES ben bé que de vegades millor provar-ho amb maneres naturals que no pas anant a la farmàcia.
Mira la propera vegada que se'm queixin els nanos ho provaré....tinc tots els ingredients a punt, jo per si de cas aniré fent gin tonic de tant en tant com a mesura de prevenció.

Met ha dit...

Això demostra que les bruixes eren un pou de ciència i sabiesa que justament per tenir coneixement i ús de raó eren perilloses per al poder.

L'Església se'n va fer un fart de cremanr-ne, no pas pel dimoni i l'anticrist, sibó perquè veia amençat el seu monopoli del coneixement i domini de la societat.

Raonar i ajuntar conceptes químics per aconseguir un beuratge màgic podia ser un passaport directe a la foguera. Com diu la dita; allà on n'hi hagut sempre en queda. Amb el teu permís m'apunto la receopta!

Lluís Bosch ha dit...

Hi ha una saviesa immensa d'aquesta mena que corre el perill de perdre's. Primer les van perseguir els capellans i ara els científics. La medicina aprofita alguns d'aquests coneiements, però d'altres s'escapen.
Molt bona la relació dona bruixa i home de la CNT!

Striper ha dit...

Un remi swvi u efectiu en cas de mal de panxa ara ja tinc un bon remei. Gracies.

Allau ha dit...

Senyora bruixa, té algun cóctel contra el restrenyiment?

Sandra D,Roig ha dit...

Que venies de bruixes, no em sorpren gens! jejeje, Un post molt interessant, te raò el Lluis.
Aquestes coses s'haurien d'anar recuperant.El meu sogre n'es un expert i t'asseguro que en més d'una ocasió m'ha tret tots els mals.
una abraçada.

Rafel ha dit...

Amb l'aigua del Carme m'han explicat amigues que treballen a un hospital que hi arriben dones amb uns quadres claríssims, i quan les pregunten si prenen alcohol s'ofenen.

Sobre els gin-tònics se m'ha despertat una gran tendressa pels seus consumidors-es.
M'imagino que a més artesanal més carminatiu, oi?

Pel que fa al post, boníssim. M'ha fet recordar que per casa corre algun ungüent per cremades de mare de sogra.....

Galderich ha dit...

Ha, ha... fantàstic! De totes maneres els meus alumnes de 16 anys es foten el Gin Tònic sense que tinguin cagarrines...

He anat al teu arbre geneològic fotogràfic per conèixer la teva àvia i avi de manera més personal.

matilde urbach ha dit...

Sempre tinc a casa una ampolla de Hendricks. I tònica. La combinació és ideal pel mal de panxa, protegeix de la malària (per allò de la quinina)i ajuda a veure-hi clar. No li tiro suc de llimona, però. Manies. Hip.

(En sabeu res de l'ús terapèutic de la coca-cola? A mi no m'agrada, però en cas d'estomac regirat,gastroenteritis lleu o enfitament brutal, tipus àpats de nadal, te'n prens una i desfà el tap)

Raquel Estrada Roig ha dit...

Clidice, molt ben explicat! saps, a vegades, si estic fent una mala digestió, em demano una tònica...potser encara aniria millor si em passés al gin-tònic...però, ai, aquests Mossos! ;)

F.Puigcarbó ha dit...

no és bruixeria, és el coneixement de les herbes remeires d'abans de quan no hi habia laboratoris. Abans hi havia molta gent que anava al bosc a buscar herbes per fer infusions o similars. Recordo que varem tornar dos dies abans de viatge de nuvis atès la Nuri tenia un atac de ronyó, i en comptes d'anar al metge varem anar a l'Anvinguda on hi havia l'Antonio l'Herbolari, que era un expert en herbes i tenia una botiga que ara en ven del Santiveri o similars. Li varem explicar el que tenia, ens va fer un preparat (eren les 10 del matí)i l'Antonio ens va dir, a les dues ja li haurà passat el dolor, i efectivament així va ser. Després varem anar al metge, en Joan Costa i aquest ens confessava que el,també anava sovint a l'Herbolari quan estava fotut. No hi ha res de nou, llevat del que hem oblidat, i és que es confón bruxeria amb coneixement de la natura i les possibilitats de curació de les plantes i herbes.

poesiaula ha dit...

a banda de ser bruixa, ets una excel·lent comunicadora! enhorabona.

bamboo ha dit...

La ginebra i la menta era el remei de les molèsties menstruals per excelència. Sempre amb mesura, clar. . .i si no també!
La meva sogre era bessona i creien que remeiera per imposició de mans. La veritat que era una dona sensacional curés o no !
L'aigua del Carme calmava la migranya empapant un coto fluix ben gran i posant-lo a la front, potser pels efluvis que es respiraven.
I respecta a la Coca-Cola, és ben cert, a l'hospital sempre la recomanen per tot el personal que precisa de quimioteràpia.
Un post dolç, alcohólic e interessant.

Carme ha dit...

Potser sí que alguna cosa t'ha arribat de la iaia... al menys alguns coneixements.

Me l'apunto!

LEBLANSKY ha dit...

Ei, quin nivellasso, àvia bruixa i avi anarquista!!!
Clidice, el consell és molt interessant, però això de la ginebra, no ho tinc clar, m'agrada, però quan estic bé. Així i tot, i veient que l'Allau ja et demana consell per un altra cosa, t'has plantejat un bloc alternatiu del tipus "Consultori de la bruixa Clidice"?

rits ha dit...

i tant que n'has aprés de la iaia Antònia! tb passa d'àvies a netes directament, efecte de bruixeria tb!
je, je, je

doncs no coneixia els efectes del gin tònic. mira que sempre se m'ha posat malament la ginebra! li haurem de donar una segona oportunitat!

el gatot ha dit...

diuen -males llengües- que hi ha un dia i una hora que la gàrgola que has posat a la foto de dalt raja ginebra -o eren ginebrons?- però cal ser al lloc i al moment i tenir lo boca tant oberta com ella! :)

la poma, si és de Girona millor, té propietats medico-gastronòmiques sorprenents... però la meva recepta no alcohòlica per tallar les cagarrines d'arrel és: plàtan, suc de llimona i sucre (tot ben trinxat amb forquilla, i queda com una melmelada); efectiu en 10 minuts!

si tu et vols medicar amb tònica, és cosa teva... però sàpigues, que la tònica està altament qualificada com a beguda que afecta la oïda... si et quedes sorda, ja no sabràs si és per la medicació o per la edat!
:)

bon capde soleiat!

SM ha dit...

I a sobre cura la malària, per si no ho sabies! És que el gintònic és la pera...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Son uns coneixements valuosíssims que mal farem de deixar perdre.
De fet, tot poble que tingués vinyes tenia la seva fessina.Al meu poble el carrer encara en conserva el nom. Però, parlo del meu record, no en dèiem pas ginebra, sinó aiguardent.
Prou remeier, i tant.
A mi, d'infant, una àvia coneguda de casa em va curar unes cagarrines cròniques, després de tirar la tovallola el metge del poble i l'especialista de l'Alianza, de Barcelona, amb uns cataplasmes d'olivarda i rovell d'ou.
Ara la que ha de vigilar ets tu, que com sàpiguen els inquisidors actuals, tant dedicats a la "salut", que dones alcohol a un jove, pots tenir problemes.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

A mi la ginebra no em mola massa, però últimament m'he aficionat (una mica, eh?) a l'orujo "Ruavieja". En saps res de les seves propietats, bruixa Clidice? N'hi ha una varietat en herbes que està molt bo i, a més, igual és bo per alguna cosa més que pel paladar, m'agradaria saber-ho.

Shandy ha dit...

Con el arrós de la iaia Antònia y la empanada de la tía Encarna, el teu fill estaría dispuesto a pasar otro dolor de tripa. Luego le daría al zumo de limón con manzana y ginebra. Que sí, Clidice, que me creo que funcionan. Aquí unas gotas de aguardiente para el dolor de barriga, y tela de araña como antiséptico para cubrir heridas, y celidonia para las verrugas... En fin que desconocemos un montón de remedios que están a nuestro alcance. Y las empresas farmacéuticas no veas como nos lo agradecen.
Un abrazo

Joana ha dit...

M'apunte el remei, i no t'extranyes que et consulte algun que altre remei, sempre són millors que els medicaments.
No sé si coneixes el goji, però ara per ara sembla ser el millor remei per a tot.
Una abraçada

Thera ha dit...

Caram, caram,... M'ha agradat aquesta història de bruixes i remeieres... Prenc nota del gintònic ;)

jordicirach ha dit...

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Júlia ha dit...

Interessant. Sobre les bruixes, encara que sempre rep l'església, la majoria de condemnes, crueltats i denúncies venien pels mateixos veïns dels pobles on vivien, precisament en un procés del país basc, l'inquisidor, amb el cap més clar que els vilatans, admet que 'no hubo brujas ni brujería hasta que no se empezó a hablar de ello' i hi va haver moltes més morts de bruixes a l'Europa Central, condemnes (a mort) per part dels poders locas i feudals que no pas per l'església, en això també hi ha molta mitologia. És clar que els temps eren els que eren i hi havia violència institucionalitzada per tot arreu. Una altra cosa eren les heretgies, contra aquestes, poca broma.

- assumpta - ha dit...

En aquesta zona, abans era habitual anar a veure el remeier, altrament mal dit curandero en moltes ocasions. Suposo que la sapiència acumulada en els anys i la tradició feien que hi haguèssin també les bruixes remeires.
Aquesta en concret, no la conexia, però sí d'altres de ben curioses que també m'han arribat per "herència".
A mi, que gairebé no tasto l'alcohol recordo, que quan de joveneta em venia el període mensual i tenia molts dolors als ovaris, sempre em donaven un "xute" de ginebra i menta.
Penseu el que volgueu, però la qüestió és que funcionava perfectament.
Gràcies per aquest apunt, m'has fet recordar un munt de situacions viscudes a casa!.
=)))

Clidice ha dit...

Hola Silvia, gràcies :) i si, ens hauríem d'escoltar més :)

Un bon bruixot garbi24 sempre prova els remeis amb ell mateix el primer ;)

Ben fet Met, si més no, mal del tot no te'n farà ;) i si, les bruixes són el "poder ocult", allò contra el que cal lluitar si vols mantenir el poder damunt les persones.

Hola Lluís, vaig incloure aquest paràgraf perquè, a part de ser cert, sabia que t'agradaria ;)

Ei Striper! que ara no val a dir: "Oh! és que ho diu la Clídice!" :D

Ai Sandra, no sé si odiar-te o estimar-te pel que em dius (és broma, és clar) :D aprofita't del teu sogre, jo de tu m'ho aniria anotant tot :)

Rafel gràcies, caldria recollir-les totes aquestes receptes i renovar-les, un cop passades per la coctelera fashion tindrien força "sortida" :D

Galderich home de poca fe! els teus alumnes són més intuïtius que no pas tu amb la saviesa ancestral ;P huas huas huas :P

Si matilde, la malària ara no, però abans feia estralls a la nostra terra, amb tant d'aiguamoll. Mai s'està prou preparada (hips! :P). I si, la coca-cola va la mar de bé, dit per molts metges. O sigui que ja ho veus, tot no és tan dolent :)

Hola Raquel! :) tu, als mossos els dius que es per prescripció facultativa i "colarà", segur :P

Potser les jaculatòries que feien servir Francesc les associaven a poders ocults, en realitat eren només per reforçar l'efecte placebo moltes vegades. Que l'autocuració també és molt important. Ja fas bé ja de refiar-te dels dos: del metge i de l'herbolari :)

Clidice ha dit...

Gràcies poesiaula vaig a posar-me un remei contra el vermell a les galtes :)

Moltes gràcies bamboo, realment cada cop estic més convençuda que caldria recollir-la aquesta saviesa :)

Carme jo en tinc prou d'haver-la conegut, hi ha gent que té més facilitat per observar i treure'n conclusions, en el meu cas potser només va sonar la flauta per casualitat, perquè em corria pressa trobar alguna cosa pel meu fill :)

Home LEBLANSKY tu prova, per si de cas ;) i respecte al blog: no dono per tant! que entremig dels blogs he de viure i treballar i totes aquestes porqueries que fan les persones reals. Tant de bo pogués funcionar només com a virtual ^^

rits el secret està en la mesura guapa :) (amb més de mitja ampolla ja et fan reina mare a Anglaterra directament ;P)

gatot sembla interessant, però si jo em menjo un plàtan el que passarà acte seguit és que se me n'aniran tots els mals, fins i tot el de la respiració: en sóc al·lèrgica! I bé, per les tòniques que em prenc, si em començo a quedar sorda als 90 ja veurem que en farem :)

SM ei! que ho diu un científic!! pst, Salvador, no sabràs pas alguna propietat "curativa" del tequila? i del rom "añejo"? i ... (rubor rubor) home, ja posats :)

Xiruquero si que caldria preservar aquests coneixements. En tot cas als fills el que caldria fer és ensenyar-los a beure, així potser no hauríem de veure tants comes etílics. Perquè, de beure, beuran igual.

Òscar Els "orujos" són aiguardents del vi i la ginebra de la civada i altres cereals. En el fons tot són digestius, però a mi l'orujo em sembla "esperit de vi d'aquell per curar ferides especialment fondes", va a gustos :P

Ya tienes razón ya Shandy, más escuchar a nuestras viejas brujitas, que antes los médicos se las escuchaban mucho :)

Joana hola :) doncs sembla que si que això del goji funciona tant, no ho he provat mai, però ara tothom en parla. Caldrà veure'n el resultat :) Tot i que sempre he pensat que aquests medicaments miraculosos no ens faran viure dos-cents anys. O sigui que potser del que es tracta és de viure "millor", no pas "més" :)

Clidice ha dit...

Thera ja ho veus com em veig pel meu mal cap, ara fent de txumaria alfara :P en tot cas que vagi de gust! :)

ei jordicirach ja et segueixo ja :)

Dona Júlia no em negaràs que, si bé els inquisidors tenien el cap més "clar", qui començava totes les brames contra les bruixes solien ser els capellans de poble, que eren tan o més rucs que els seus feligresos. A qualsevol malvestat calia trobar-li un responsable, i era força catàrquic cremar unes quantes dones i creure que a partir d'aleshores tot aniria bé. També hi ha interessants estudis sobre la seva localització i diferents qüestions relacionades amb l'alimentació, el pa de sègol i un fong al·lucinògen que el parasitava ... però seria allargar-me massa :)

-assumpta- hola guapa :) la iaia era remeiera perquè la seva nissaga materna provenia d'El Pallars. Si ho pensem bé és natural que les dones pallareses sabessin curar, sobretot tenint en compte que has d'esquerar una família moltes vegades quedant-te incomunicada per la neu durant mesos, i els metges solien ser a la plana. :)

Clidice ha dit...

Ah! i disculpes pel retard! abracadabra ;)

Allau ha dit...

Bruixa, més que bruixa! T'havia demanat un remei i sóc l'únic a qui no has respost. Ja no et sóc amic!

Júlia ha dit...

Clídice, insisteixo en el fet que hi ha molts tòpics erronis sobre el tema, vaig fer un treball sobre la qüestió quan estudiava humanitats, en tot cas la wikipedia està força documentada i una lectura en profunditat i desacomplexada de l'entrada pot aportar molta informació interessant:

http://es.wikipedia.org/wiki/Caza_de_brujas

De tota manera és un d'aquells temes sobre els quals, per més que s'aportin dades, la gent creu el que vol creure, o sigui que desisteixo d'insistir.

Clidice ha dit...

Ai ai ai Allauet I'm chorry!!!!! amb tant de comentari m'he fet la lia un pitxu!! hosento hosento hosento! quin greu! Potser serà perquè aquest teu mal és compartit i, hores d'ara, com no sigui donant beneficis a can Vilardell, la cosa no s'arregla ni a la de tres :( :P

Ai Júlia dona, si segurament en tens raó, no te la nego pas. Tampoc volia trivialitzar, però en una resposta d'aquestes és molt difícil! Ei! si en vas fer un treball potser ens el podries fer arribar des del teu blog, ni que fos "per entregues"! seria d'allò més interessant! A mi m'encantaria, perquè en això de la bruixeria s'hi mesclen moltíssimes coses, algunes de les quals encara perduren en la nostra societat. :)

Allau ha dit...

Perdonada, però no he dit que aquest fos el meu mal ;p

Boni ha dit...

Que bò aquest post,no havia tingut temps de llegir-lo,cada dia
millors...jajaja!!!

Salut

Clidice ha dit...

Gràcies Boni :) pels ciclistes també val el gin-tònic ;P però quan no pedalen :D

Júlia ha dit...

No té importancia, Clídice, un dia d'aquests precisament tenia intenció de parlar del tema també, es que m'agrada molt la historia i veig que moltes coses es donen per sabudes i corren molts tòpics que no són certs, al menys no pas certs del tot, però vaja, és normal. Si no sabem del cert ni tan sols les coses de la història més recent imagina les del passat.

Arare ha dit...

Has provat mai la llet amb ginebra? :)

Molt bona història, Bruixeta!

Clidice ha dit...

Doncs ànims Júlia, jo estic disposada a ser il·lustrada, t'ho prometo, m'interessa molt :)

Arare no prenc llet sorry, però ho provaré :P Gràcies :)