dilluns, 2 de novembre de 2009

Intimitats

La major part de vegades que em veig és per mitjà de les sabates. A casa no hi tinc cap mirall de cos sencer, o sigui que tinc dues opcions: enfilar-me a la tassa del vàter, amb el risc que comporta, o endevinar-me en algun vidre. A partir d'aquí podríem dir que la imatge que tinc de mi mateixa té més a veure amb les meves sabates que no pas amb cap altra part del cos.

Feina
 
Compromís social
 
Esport



 A casa

Hi podríem afegir les xancletes de la platja i les d'anar vestida de "paisà" i ara, amb el fred, les botes, les botines i les mitges.  Ben mirat diuen força coses les sabates de les persones. Potser per això són de les primeres coses en què em fixo. I vosaltres?

31 comentaris:

Striper ha dit...

El que ens posem als peus es una part molt significativa de nosaltres, m'agraden les de casa.

Júlia ha dit...

Totes les teves sabates són polides i presentables, jo no gosaria mostrar aquesta meva intimitat segons com, doncs en tinc poca cura.

Lluís Bosch ha dit...

Doncs no hi havia pensat mai, però segurament és el primer que veig: quan poso als peus a terra retorno d'alguna manera. El contacte del peu amb les rajoles és la primera cosa que em passa, i m'has fet adonar que sempre me'ls miro. En aquest cas descalç i movent-los per veure si encerto una sabatilla.

garbi24 ha dit...

Dona ...de mirall en tinc...el que passa es que tampoc m'hi miro massa.

Miquel Saumell ha dit...

Potser per deformació professional (tinc alguna relació indirecte amb el sector sabater) una de les primeres coses que em miro d’una persona són les seves sabates. Sovint diuen molt de qui les porta.

marta ha dit...

M'agrada fixar-me en les sabates, però lo primer que miro són els cabells, sobretot els clatells dels homes, si estan ben cuidats o no.

Carme ha dit...

Jo tampoc tinc cap mirall sencer. Però no em miro especialment les sabates ni els peus, ni els meus ni de la gent. Més aviat miro la cara i els ulls, en primer lloc, i a vegades és tot el que miro. Sóc capaç d'haver parlat hores amb algú i no saber de quin color portava el jersei o la camisa.

Galderich ha dit...

Jo sóc un destraler amb la cosa de l'aspecte físic. Tampoc tinc mirall i només em pelo quan algú em diu que ja toca... En fi un desastre malgrat venir del món sabater, com en Saumell!
Per això no faig cap comentari sobre les sabatilles de casa... "primer hem de mirar la biga del nostre ull abans que la palla de l'ull de l'altre!"

Anònim ha dit...

Les sabates han de ser còmodes, demostren el tarannà i, si m’apura, l’elegància de les persones. Hi estic d’acord, però també el vestit, el maquillatge i els cabells, si es dona el cas. En el teu, les de casa trobo que són una mica “friquis”, les de feina i compromís social penso que els podòlegs hi guanyaran diners.

Lluís de Barcelona

Jordi Tudó ha dit...

Ni hi havia pensat mai. Ei, no pugis a la tasa del wàter, no fos cas...millor complar un mirall de tot cos no?
Salut i sort

Anònim ha dit...

Coincideixo totalment amb la meva homònima, els ulls i l'expressió corporal és el que em capta de les persones.
Però n'hi ha gent per a tot!
Clidice, no imagines quants moments de plaer pots estar oferint amb aquest post a algun feitixista que volti pel blog, si surts descalça amb les sabatilles de platja, segur que ja series del tot irressistible i l'orgasme estaria assegurat!
Visca la provocació !
Carme

F.Puigcarbó ha dit...

hom diria que son escaients a cada moment, tot i que suposo, espero i desitjo que les d'estar per casa vagin acompanyadas d'una bata de boatiné sense cordar per fer conjunt. Els "rulos" no són necessariament obligatoris tot i que no desentonarien.

ja ho veus, anar fent amigues.

kika ha dit...

jo tampoc tinc cap mirall sencer. algun cop fa servei la mampara de la banyera :-)

les teves sabatilles les trobo xulíssimes!

jo encara vaig de retaló, perquè la ferida de les botes encara no se m'ha curat... però m'encanta portar esclops!

Eli ha dit...

Jo també m'hi fixo molt amb les sabates, i sobretot en si estan netes o no...
Diu molt de la persona, no?

Rafel ha dit...

Jo també m'hi fixo, tot i ser un encantat de mena a vegades.
Evidentment els ulls ens diuen moltes mes coses, però el calçat, tot i ser deixat a l'alçada de la sola hi té moltes coses a dir.
El calçat ens dóna seguretat?
Si hem de fer cas a la cançó dels Lax'n Busto, sí:
Trepitja fort, Roc sigues més valent del que he estat jo.

En el meu cas prefereixo la comoditat a l'elegància, sense ultrapassar els límits del mal gust. Fins i tot vaig dedicar un post al calçat d'estiu "Oda nova al calçat", on no deixo les xancletes fora del seu hàbitat natural massa ben parades.
Doncs apa, a posar-se les sabatilles que ara que tenim la tardor a sobre, com a casa res.

PD. He trobat a faltar a la galeria les botes per trobades blocaires.

Toni ha dit...

Què mones les sabates d'estar per casa... jaja

GEMMA ha dit...

M'agraden les sabates, però per a mi és una peça més a valorar dins del conjunt. Veig que t'agraden les acabades en punta eh!

I tenir a casa un mirall de cos sencer molt millor que els de seccions o de no tenir-ne'n.

pH ha dit...

Jo tinc un mirall de cos sencer però és d'aquests d'Ikea en tres trossos qeu fan ziga zagues. I per les sabates, entre setmana en porto invariablement dos parells, quasi iguals, dilluns, dimecres i divendres i dimarts i dijous. La festa arriba al cap de setmana, bambes, sandalies, botes,...tot depén del que faci. La veritat és que no fixo gaire ni en les meves ni en les dels altres.....

LEBLANSKY ha dit...

Ja ho va dir el poeta: "los zapatos son el espejo del alma". Per això jo poso com a foto les meues bambes, haw, haw.
Clidice, gràcies per desvetllar-nos un part tant íntima de la teua personalitat!

Joan Rodó i Galiana ha dit...

tan bé que s´hi va descalç..!! ;-D

Boni ha dit...

Les sabates...mmmm...."eso es fetiche!!!"...a mi em molen les dues primeres.

Salut.

rits ha dit...

doncs si que diuen que les sabates diuen molt d'un mateix!
jo les destroço, no em duren gens´, com a molt, una temporada i gràcies. Ja siguin bones o no tan bones, les destroço igual.
molt bona col·lecció!

Ramon ha dit...

No hi havia pensat mai. Jo dels peus només me'n recordo quan em fan mal, igual que del calçat, el dia que em fan tocadures...

És una de les parts que tinc més abandonades, no tant com el clatell, però... Fa poc que han passat per TV3, aquella pel·lícula... A les teves sabates...

glamboy69 ha dit...

Genials les teves sabatilles de colors!! i want that one!!

Shandy ha dit...

Pues yo también me fijo, y mucho. Se me van los ojos. Cierto que dicen mucho de las personas.
Por cierto, buena colección la que muestras. En la mía añadiría unos pares de botas. Bueno, tu has mostrado tu colección de verano. Falta la de otoño invierno.
A sus pies.

Clidice ha dit...

Si, a mi també STRIPER, són les sabates contrast :)

JULIA gràcies, les sabates també són la màscara :)

Com les criatures LLUÍS no superem mai l'etapa de ser les nostres extremitats, malgrat que alguns ho vulguin fer veure :)

GARBI24 prefereixo no tenir-ne, així m'estalvio segons "què" :)

Si MIQUEL, per a mi són molt importants, expliquen moltíssimes coses de qui les duu :)

Veus MARTA, a mi els cabells m'interessa si estan nets o no, la resta és: sabates, mans, somriure :)

Jo CARME sóc capaç de viure anys amb algú i no recordar-me'n ben bé dels seus ulls, però si del seu somrís i del calçat ja me n'encarrego jo ;)

GALDERICH ets un presumit i t'encanta que et cuidin :) I si dius res de les meves super-sabatilles-esclops-megaxul·les reps! :)

Hola LLUÍS DE BARCELONA, bé, el maquillatge de mi en parla per absència, en tot cas si les trobes friquis me n'alegro, cada dia n'estic més convençuda. I ni un trist ull de poll, servidora! :)

Naaa JORDI TUDÓ, res de miralls que acomplexin, és millor creure's l'ombra d'un vidre, sempre és més amable :)

Clidice ha dit...

Hola CARME "2" :) doncs si un fetitxista de sabates s'ho passa bé amb aquestes: bon profit li faci. Veus que poc que costa fer feliç a algunes persones? :)

FRANCESC P. jo també t'estimo :D ni boatiné ni rulos, que tot té un límit! ;P

Oi que si KIKA? les vaig veure a la botiga i va ser un "fletxassu"!! :P

Penso que si ELI, una persona pot anar totalment descurada en la seva imatge, però les sabates sempre són "la pista" :)

Les botes per a trobades blocaires RAFEL són poc fotogèniques ;)

Seeeee TONI, una concessió a l'infant que tots duem a dins. O en el meu cas hauria de dir "infanta"? ^^ ups! hihihi

Ui GEMMA en tinc de tota mena i condició, sóc una mica Imelda Marcos en això, per a cada disfressa el seu calçat :)

Ai PH quantes coses et perds doncs! les sabates són una guia mixelín de les persones! :)

LEBLANSKY (rubor rubor), la veritat és que tenia els meus dubtes, massa íntim oi?

JOAN RODÓ, també també :) però els peus no diuen gran cosa i menys si els tens d'indi jíbaro com una servidora, a part de dir: peus fets per anar descalços per la selva amazònica :)

Mira! ja ha sortit el fetitxista! Hola BONI! :) sabia que a tu et molarien aquestes, ets tot un clàssic! :)

Vaja RITS! gràcies, doncs al preu que van això de destrossar-les et deu costar un "picu" ;)

Iep RAMON, doncs cal cuidar-los els peus, són els que et mantenen dret, i les sabates hi ajuden d'allò més :)

Ho veieu descreguts! a GLAMBOY69 li agraden les meves sabatilles!!! si és que són reguais!!

Clidice ha dit...

Hahaha SANDY tentada estuve de hacerlo por estaciones, pero que quieres, hacia calor y solo de pensar en la botas me dio muuuuucha pereza :)

kweilan ha dit...

Divertit aquest apunt!

pere ha dit...

En el meu cas, suposo que si em miren les sabates ja no em miren la cara, en tinc tan poca cura! (vull dir de les sabates, de la cara potser també)
Amb freqüència em compro els mateixos models i en alguns casos tinc un disgust quan a la sabateria em diuen que l'han deixat de fabricar.
De fet, més que les sabates m'agraden alguns peus, masculins i femenins, sense distinció.

Clidice ha dit...

Gràcies KWEILAN :)

pere però no sempre tenim peus "a mà" :)