diumenge, 29 de novembre de 2009

Paraulotes de moda: dignitat


Volia embarcar-me en una explicació ben detallada del perquè no secundo aquest editorial del que tothom en parla, però reconec que em fa mandra. Jo sóc independentista i d'esquerres, o sigui que tot allò a què s'adhereixi el grup Godó, per exemple, d'entrada ja no em fa cap gràcia. Com no em fa gràcia que em treguin cada dos per tres la bubota de la llengua, i uns suposats valors eterns del poble català, (com si els  neanderthals ja duguessin barretina, al pitjor estil del defensors de la sacralitat de la pàtria i la raça espanyoles) per despistar-me del meu objectiu final: plantar-nos a Europa com un país independent. Ah! i l'Estatut, pel que fa a mi, ja se'l poden confitar. No vull una llei espanyola que m'obliga a permanèixer sota el jou espanyol.

Què voleu que us digui! Potser us ho dirà millor en Cucarella que no pas jo.

33 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

SI VOLS QUE ET SIGUI SINCER, ENCARA NO HE ACABAT D'ENTENDRE AQUESTA PUBLICACIÓ CONJUNTA DELS DIARIS QUINA FINALITAT TÉ.
PENSA QUE EL DIARI DE SABADELL, ARA NO HO SÉ CAR NO EL LLEGEIXO, PERÒ FINS FA QUATRE DIES EREN FATXILANDIA.LA VANGUARDIA ÉS EL QUE ÉS I AIXÍ...

Em temo que estem entomant una altra vegada i no sabem qué.

Francesc Mompó ha dit...

Així és, Clídice; i l'amic Toni Cucarella ho exposa amb tota claredat -com sol fer sempre.
Ps. Ja sé que cadascú s'ajusta a les seves anàlisis, però em fa pena que el groc del teu mapa no s'allargasse més cap al sud i cap a l'est.
Una abraçada
Salut i Terra

garbi24 ha dit...

No podem lluitar contra la burocràcia politica, al final ens haurem de montar la vida com més be ens vagi a nosaltres i passa d'ells.
El que si m'aniria bé es que les balears tinguessin el mateix color que catalunya...encara que la nostra inquisició hagues de fer neteja "popular"

Ferran ha dit...

Perdoneu, però no estic d'acord amb el fons dels vostres comentaris (i post), ni tampoc entenc el de Cucarella, que he anat a llegir. Sembla que els catalans tenim una necessitat imperiosa d'agafar el bisturí a cada ocasió, i disseccionar totes i cadascuna de les accions polítiques i/o mediàtiques d'abast, com la que ens ocupa.

Assumint d'antuvi el marc legal en que vivim, jo només veig un editorial conjunt que diu coses interessants i que ha posat dels nervis els espanyols. Sospitar de tot i de tothom no ens portarà enlloc.

Ah, i crec que necessitaré tot el dia per entendre la relació entre l'editorial conjunt i les consultes del 13-D (!).

Clidice ha dit...

És això Francesc Puigcarbó, és això el que em fa basarda :(

Francesc Mompó, aquest mapa, que he trobat per Internet, expressa el que em sembla que ha de ser. No crec en els Països Catalans, perquè això ha de dependre de la voluntat presa lliurement pels territoris. I em sap molt greu per vosaltres, que us admiro de valent, però els catalans hem de fer via, sense la independència no us podem "salvar" de res. Si plantegem un estat seriós, i crec que ho podem fer, Europa no tindrà més remei que acceptar-nos, i fins i tot els valencians o els balears voldran ser-hi, com a federació. Però això, tot i que segurament és utopia, cal fer feina i engegar-ho endavant. Salut i Terra :)

garbi24 em sap greu però no penso com tu. Crec que si no fem la feina ben feta, i això vol dir fer-nos amos del poder, no hi ha res a fer. I de les Balears, el mateix que li he dit a en Francesc M.: cada terra ha de poder decidir la seva via, és cosa d'ells :)

Clidice ha dit...

Ferran tothom té dret a veure-ho des del seu prisme, faltaria més. Però jo sóc independentista i no estic d'acord amb aquest estatut, que no em serveix per res més que per continuar sota el domini espanyol. I, diga'm malfiada, però quan la dreta catalana (la responsable de què encara no siguem un país com cal, no ens enganyem), fa editorials peridístiques ... mira, què vols que et digui, com a mínim em fa venir esgarrifances. Els espanyols són com són i fan el que fan, però qui, de debò, és responsable dels nostres mals, són els catalans que al darrera de l'explotació del nacionalisme sentimental, tenen el peix al cove, al SEU cove.

Clidice ha dit...

sorry, prismA*

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Saps perfectament que no estàs sola. La diferència entre "els dotze" i nosaltres és que nosaltres encara no tenim un diari de paper (i què en faríem d’una antigalla com aquesta?), i per això no sortim als mitjans com a “dissidents de la causa comuna de la suposada dignitat de Catalunya”, tot i ser també els dissidents del famós editorial políticament transversals. Tu, per exemple, et defineixes d’esquerres i jo no ho he estat mai, però tots dos compartim el desig de tenir un comissari propi a Brussel·les. Visca la sana discrepància!
Bon diumenge!

Clidice ha dit...

Hola Miquel, m'he decidit a expressar el que en penso al darrera del teu post. Tot i que no m'agrada gaire parlar-ne per aquí, ja que he descobert que de feixistes nazi-onalistes catalans la xarxa n'és plena i que, a més, tenen moltes ganes d'ofendre. De tota manera, dubto que els teus postulats i els meus fossin massa diferents, avui en dia el joc polític dóna poc marge i la realitat és massa poderosa. Bon diumenge! :)

Ferran ha dit...

Clídice, jo també sóc independentista i estic convençut que més d'hora que tard ens treurem els espanyols del damunt. Entenc el que dius sobre la dreta catalana però em pregunto: si la qüestió de la independència actualment és força transversal a Catalunya (fa uns anyets, els "indepes" semblava que érem quatre), serà perquè cada cop més catalans de tots colors se'n van adonant que Espanya és un pèssim negoci per als catalans. Només cal recordar declaracions dels empresaris catalans parlant d'eventual desafecció a Espanya per manca històrica d'inversió a Catalunya; ens les podrem creure o no, però les han fetes i això hauria estat impossible fa només quatre o cinc anys!

Pel que fa a l'Estatutet, l'entenc com un altre pas endavant, no pas com una estació final. L'important és anar tots a una, i en aquest sentit considero molt important el que va passar dijous, l'editorial conjunt. Repeteixo el que deia abans: als espanyols els va posar dels nervis; per alguna cosa deu ser.

Clidice ha dit...

Podríem estar d'acord Ferran, si no fos que, per a mi, els espanyols no són el papu, ni duen banyes ni cua. Ells fan el que han de fer, som nosaltres els que no fem el que hem de fer. Amb aquesta conya de "els espanyols" i "els tancs", creient que TOTS "els espanyols" són una espècie de males bèsties només interessades cada cia que es lleven a fotre els catalans, demostrem molt poc calat polític. Jo no vull parlar d'Espanya, perquè Espanya, per a mi, no existeix. Hi ha un territori, al costat del meu, amb gent que hi viu, mala gent i bona gent, com aquí, que parlen diferent i, moltes vegades, pensen diferent, com aquí. El problema que tenen els espanyols amb Espanya és d'ells, que encara no saben ni què és, jo no en tinc cap a l'hora de saber quin és el meu país. Per això no els vull fer el joc als que sé, objectivament, que l'última cosa que faran en aquest món serà donar suport a la causa de la independència. És més, l'evitaran tan com puguin i més. I, segurament, ens costarà més d'una víctima, com ja ha estat altrament.

Ferran ha dit...

D'acord, Clídice. Només una observació, però: quan parlo dels "espanyols" ho faig fent referència al marc polític en què ens movem. Per mi, els espanyols agafats individualment tampoc no són dimonis; tinc amics de força llocs, també d'espanyols.

En fi, discrepància en algunes qüestions, però mantenim un punt comú més important que tot això: som catalans i volem un país lliure. No és poc ;)

Clidice ha dit...

Ferran estimat :) jo no vull ni véncen ni convéncer :) tinc clares les meves idees, però sempre estic disposada a aprendre dels que no pensen com jo. No et pensis que no ho he estat reflexionant aquests dies i el primer impuls va ser el d'adherir-me, irreflexivament. Però, vaig pensar que massa coses grinyolaven en tot plegat. Això, i el tracte que he hagut de patir amb alguns "essencialistes" de la nostra pàtria, m'ha fet veure que, fent el mateix del que ens queixem, no en treurem res. I, en això estaràs d'acord amb mi: la dreta catalana més rància i xenòfoba, no ens ajudarà mai a ser independents. Que aquests sempre s'emboliquen amb la senyera, van als notaris i fan grans gestos i després ens deixen més tirats que una punta de cigarreta :(

Ferran ha dit...

Hi estic, sí. Per sort, la dreta més rància i xenòfoba, al nostre país és una minoria. Poderosa, sí, però numèricament una minoria.

Una abraçada conjunta, maca! (d'en Ferran que està d'acord amb tu i del que no, hehe...)

Galderich ha dit...

Els que vam votar NO a l'Estatut hauríem d'estar tranquils perquè ja es veia a venir... El problema és que és un cul de sac i només hi ha una alternativa que els polítics intenten esquivar...

Clidice ha dit...

Galderich jo també vaig votar NO i penso que si el TC el tomba serà el millor que ens pugui passar. Ja comença a ser hora que "passin coses" en aquest país.

Lluís Bosch ha dit...

Jo també penso que li anem donant voltes a un concepte indefinit, en gran part per les estranyes maniobres terminològiques dels convergents i dels Godós: sobiranisme, autonomisme, catalanisme... Fa dos-cents anys dura i ja es veu que no arribem enlloc. Si cal moure alguna cosa, doncs. és preferible un No del TC i que ens replantegem les coses. Però dient-les pel seu nom. Jo no arribo a entendre aquest pànic als referèndums. Avui l'Artur diu a El Pais que el poble de Catalunya no estaria a favor de la independència. Però com es pot parlar tant i no fer una cosa tan senzilla com un referèndum, i llestos?

jσrdiciяαch ha dit...

Hola! Doncs al final crec no hi hauran canvis en el meu blog, ja que la idea de la peixera a tothom li agrada, i a mi ja m'està bé jeje.

Moltes gràcies i espero que et siguin agradant les meves recomanacions culturals! Una forta abraçada des de L'Imperdible!

Striper ha dit...

Complicat pero capa algun lloc tindrem que començar avançar..

XeXu ha dit...

Com ja he comentat en altres llocs, i em temo que això em pot portar noves discussions amb l'amic Ferran, és que primerament ens hem de mirar a nosaltres mateixos.

Perquè no hi hagi dubtes, que després se'm titlla del que no sóc. Sí, vull un país lliure. Per cert, vull una Catalunya lliure, no una altra cosa lliure. I no, no vull cap estatut, això és per a autonomies, i jo no vull això, vull una constitució pel meu país.

Ha quedat clar? Bé, molts aplaudireu això, i hi estareu d'acord. Tots contents, doncs. Doncs no. Creieu que el conjunt de Catalunya pensa això que dic? Ni de conya. Què som, un 10%? Un 20%? creieu que som més? Ho dubto. Molt bé, podem parlar per nosaltres mateixos, són els nostres blogs i podem fer apologia del que sigui, però tampoc ens tornem tan radicals, que llavors serem tan feixistes com ells. Feixistes catalans, però iguals que ells. I creieu-me, he parlat amb algun feixista, xenòfob i fill de puta (això ho afegeixo jo) que deia ser d'esquerres independentista i catalanista, que em va fer fàstic i una mica de por a l'hora. Si tan diferents som i volem separar-nos, no juguem el seu joc.

Hi ha massa coses en tot això per posar-les en un comentari. Jo no estic d'acord amb tenir un estatut, però dec ser un de vint. Per tant, n'hi dinou que sí que el volen, i per tant, trobo que no és mala iniciativa que els diaris d'aquí s'uneixin per demanar-lo, posat que el govern espanyol no ens el vol donar. No estarem d'acord amb la política espanyola, molt bé. Potser fins i tot no estarem d'acord amb la nostra política, igual de bé. Però no podem anar en contra del nostre propi poble. Què fem? Expulsem del país els sis milions de catalans que no volen la independència i ens quedem el país els que sí? Pensem una mica abans de buscar tres peus al gat.

Tothom és lliure de pensar el que vulgui, no critico el que dius. Però penso que no anem enlloc si no estem d'acord ni nosaltres mateixos.

el gatot ha dit...

després d'estar unes hores -unes quantes- reflexionant i després d'haver fet la meva pròpia proposta sobre el tema editorial, proposta xiringuitera que no sembla haver tingut repercissió mediàtica, em trobo amb una informació que pot ser que us sigui d'interès:

http://in.directe.cat/c2014/bloc/on-eren-la-vanguardia-i-el-periodico

res... només, per atiar les brases...

petonets, Clídicei concurrència!

MARTELL DE REUS ha dit...

Estic d'acord amb tu. Afegiria que si el Diario Español de Tarragona (un diari caspós de l'opus que al seu costat la Vanguardia semblaria el portantveu de les CUP) també el signa malament rai. Dit això, si tal com sembla l'editorial ha tocat els collons a la caverna mediàtica de Madrit, doncs mira, postser ja el començo a veure'l amb més bons ulls.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo crec que cada cop serem més els independentistes, sobretot si el TC retalla encara més un estatut ja prèviament tan retallat i devaluat. O sigui que per aquesta banda gairebé ens aniria bé la retallada, alguns catalans més obririen els ulls al veure en quina mena de país vivim encara. De fet però, crec que els independentistes ja som més dels que sembla, i que la societat en aquest cas va pel davant del “status quo”, llegeixis grans partits polítics, grans mitjans de comunicació, etc. Molts d’aquests (inclòs el Grup Godó, que editorialment sempre va amb qui mana, mani qui mani) es farien independentistes al dia següent d’assolida aquesta, no cal patir per això... En quant al gest actual, no considero sospitosos en aquest sentit diaris com l’Avui o El Punt, i és per això que dubto que hagi estat una campanya orquestrada des del PSC, però tot és possible. En tot cas, jo tinc clar que la dignitat de Catalunya passa inevitablement per la sobirania, i per res més. No volem estatutet, volem un estat amb tots els ets i uts!

Clidice ha dit...

Hola Lluís, estem d'acord, a mi la democràcia no em fa cap por i perdre un referèndum per la independència tampoc. Mira els quebequesos. El que si que em fa por és que no m'ho preguntin allò que penso.

jordirach vaja! si que m'agraden i em són útils :)

Striper me n'alegro que ho vegis com un avenç, perquè jo ho veig com una cortina de fum que tapa els avenços que s'estaven fent amb les consultes populars :(

XeXu i quin problema hi ha que la gent de Catalunya no vulgui la independència? no ho sabem, només sabem suposicions declarades per personatges amb interessos prou clars. Si se'ns demanés com cal i se'ns informés com cal potser sí que la tindríem. I em nego rotundament a fer distinció entre els catalans. No hi ha catalans d'abans i d'ara, no n'hi ha d'uns i d'altres. Tots paguem impostos.

Gràcies gatot un enllaç interessant, veig que cada cop més hi ha veus "dissidents", és bo saber qui és qui i qui fa què ;) petonets

MARTELL no en treurem res de "tocar collons" enlloc si nosaltres mateixos no som capaços de veure clar que els primers que ens priven de la llibertat són els "nostres" rics. Desenganyem-nos.

Òscar, essencialment d'acord, però llegeix-te l'hipervincle que penja el gatot i veuràs que, cada cop més, s'aixequen veus contràries. Que seran menys escoltades? això segur, no tenen tanta pasta.

Rafel ha dit...

Podria ser interessant refrescar la memòria amb un article del Vicent Partal, escrit el 12 de setembre, sobre la dependència de la prensa al poder; amb un dia abans i un dia després.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144703

Pepe (Ex-Pantagruel) ha dit...

M'agrada comprovar que per fi tu i Cucarella -bones coneixedores- li dais la mateixa interpretació al de l'editorial que li vaig donar jo des de la meva ingènua ignorància. Amb tot, per llest que sigui el espanyolismo progressista, no serà possible posar-li tanques al camp del desig d'independència. Ja saps que jo també ho tindria. Però independència de tot ;-)

Clidice ha dit...

Rafel gràcies pel link :) amb tanta marea mediàtica els dissidents ens costa molt sobresortir. El que fan les peles.

Pepe hola :) és bo que, des d'aquí, comencem a llegir la realitat serenament, sense llegats que ens posin més pes a les espatlles del que ja suportem. La llibertat, el desig de llibertat, ha de ser un dret de tots els pobles i no ha de ser coartat per ningú si s'assoleix democràticament :) gràcies per passar :)

- assumpta - ha dit...

No he comentat en altres blocs, doncs no hi estava massa d'acord amb tot plegat. Sí, que estic completament d'acord amb tu i els teus raonaments.
Hi ha hagut una ma darrera que ha mogut tots aquests titelles i NO M'AGRADA GENS.
Tinc la sort que podré anar a votar el 13-d i hi diré la meva.
Si tomben l'estatut, millor.
Començarem de nou amb les coses ben clares i (encara que ja ho sabem tots), tothom s'adonarà per fi del paper que li escau a cada partit.

Arare ha dit...

Clidice, com vas veure (suposo) jo em vaig guardar l'editorial a la carpeta de relíquies, per`po no vaig voler dir res al respecte, perquè així, en calent, em semblava que m'estaven aixecant la camisa.

Ara ja veig que, efectivament, tot plegat és una aixecada de camisa.

Jo també penso que els "d'aquí al costat" no porten banyes ni cua, i saben que els catalans no mengem nens crus ni res d'això.

Senzillament, estem manipulats des de tots els punts de vista; per dalt, per baix, per l'esquerra i per la dreta. Prefereixo callar, observar i, quan sigui possible, votar.

Una abraçada, reina mora.

Clidice ha dit...

-assumpta i Arare, em fan feliç els vostres comentaris, perquè, com vosaltres, em vaig sentir una mica malament al no tenir ganes de secundar l'editorial. En calent, malgrat que no ho sembli, no solc fer res. M'agrada observar i reflexionar i, la veritat, vaig pensar: "si vaig votar no a l'Estatut, perquè coi l'he de defensar ara?". O sigui que he procurat ser conseqüent :)

Molts petons :)

pere ha dit...

M'agraden les paraules i m'agrada la dignitat, però... tantes paraules i paraules i paraules, en aquest país. De vegades s'agrairia un país d'analfabets.

Met ha dit...

M'alegra veure que coincidim!

Quan vaig llegir l'editorial vaig pensar, caram!, feia goig saber que les principals capçaleres del país s'havien unit... però el fons de la qüestió; l'Estatut tururut, no em convencia pas.
Jo vaig votar-hi NO, perquè els països normals tenen constitucions.

Tal com van dir diumenge al Fòrum en la presentació de les consultes del 13D; es tractava del darrer crit a Espanya per a què s'adonés que l'Estatut és la darrera oportunitat al famós encaix de Catalunya... El quart poder, els polítics... estaven avisant que la societat civil, l'anònima, n'està més que farta de tot plegat.

Les consultes en són una mostra; la gent s'organitza sense tuteles dels polítics, i això és el que clamava l'editorial. El Tribunal Constitucional pot acabar de prémer l'accelerador de la història... I el mapa polític de la península amb què il·lustres l'article pot ser una realitat més avait del que es temen al Km 0.

Clidice ha dit...

Si pere avui les paraules, posant-les de moda, el que aconsegueixen és que es converteixin en paraulotes :(

Jo també me n'alegro Met, jo vull una Constitució i, les supercordes t'escoltin ;), potser sí que és el principi de la fi de la "nassión" tal i com la conceben al km 0 :)