diumenge, 15 de novembre de 2009

L'origen


"... Però la lletgesa i la decadència que avançaven ràpidament en aquesta ciutat desfigurada no només pels bombardeigs i les seves conseqüències, sinó també transformada a causa, després de tot dels milers de refugiats que hi venien a raure, en un lloc caòtic de cap a peus, de sobte li donaven un caràcter humà, i per això, només en aquella època, ni abans ni després, vaig poder estimar de veritat ferventment la meva ciutat natal [Salzburg] i la vaig estimar ferventment. Ara, en la misèria més gran, aquesta ciutat era de sobte allò que no havia estat mai abans, una naturalesa viva, encara que també desesperada, com a organisme urbà, el museu mort i fal·laç de la bellesa, que fins aquell instant de màxima desesperació sempre havia estat, s'havia omplert d'humanitat, l'estupidesa petrificada com un cos mort va ser, de cop i volta, en la seva màxima desesperació i incapacitat de trobar solucions, suportable, i la vaig estimar."

L'origen*. Thomas Bernhard. Port de Pollença, 2008. Edicions del salobre. Traduït per Clara Formosa Plans. p. 56

Més sobre la pentalogia de Bernhard a la Nau Argos

*hipervincle a un article molt interessant sobre aquest llibre.

11 comentaris:

garbi24 ha dit...

Hifarem una ullada.....tot i que solen ser tristos, m'agrada saber el que va passar.

Quim ha dit...

Estimada clídice, vaig descobrir Thomas Bernhard no fa gaire. Fins aleshores havia restat ocult al fons del pou de la meva mediocritat intel·lectual. Ara no puc deixar de llegir-lo malgrat em provoqui sempre un estat d'agitació interior que em dura dies i dies. Una abraçada.

Lluís Bosch ha dit...

En Bernhard és un escriptor molt poc conegut per aquí i que ara es comença a veure. Gràcies doncs per col·laborar, hem de parlar de la literatura de veritat, que si no vindrà en Dan Brown i se'ns endurà...

Striper ha dit...

prenc nota de els llibres a demanar per nadal.

Allau ha dit...

M'afegeixo al cor de les recomanacions: un autor imprescindible.

Jaume Puig ha dit...

Excel·lent en català. Un dia haurem de parlar/especular dels motius pels quals Bernhard està tan poc traduït al català.

Gràcies per la cita.

- assumpta - ha dit...

Prenc nota dels vostres suggeriments. Caldrà tenir-lo en compte.
Vaig al link, que hi has deixat.
Gràcies.

Joana ha dit...

Jo tampoc el coneixia, m'ha semblat molt interessant, així que me l'apunte.

Clidice ha dit...

garbi24 Bernhard no és trist, és un perfecte mal parit que deixa els seus i la seva pàtria a l'alçada del betum :)

Quim qui em va presentar Bernhard ho va fer regalant-me L'home de teatre i em va dir: "et regalo la maldat". Bé que qui ho va fer té algun toc histriònic, però és algú amb una sensibilitat molt especial. D'ençà aleshores no he parat de llegir Bernhard.

Lluís home! no parlis del papu, que fa por ;) ja en sou molts que en parleu de literatura i de la bona, no crec que calgui patir :)

Striper si has de fer cas de la blogosfera ja cal que tinguis estalvis! ;)

Si Allau ara mateix ja no concibeixo la meva biblioteca sense ell :)

Jaume m'interessarà molt saber-ho. I no podia pas parlar de Bernhard sense parlar d'algú que s'ha dedicat a reflexionar-lo com tu. Tens molts alumnes i m'hi compto, amb el teu permís :)

-assumpta- és un plat una mica corretjós en Bernhard, no és fàcil de païr, però quan et fiques en el seu món passes a "ser Bernhard" i moltes coses canvien :)

Joana ànims! és una veu imprescindible del nostre temps i la nostra cultura :)

Arare ha dit...

Me l'apunto! no el conec. L'he vist a Nau Argos... sembla que caldrà llegir-lo, doncs. Si vosaltres ho dieu... segur!

Clidice ha dit...

Arare, ja ho he dit, fàcil no és, però un cop t'ha enganxat t'hi tornes addicta, t'ho prometo :)