dissabte, 7 de novembre de 2009

Adagio (Tempo)

Sovint em sento aclaparada pels inputs que rebo del meu voltant, i més ara que la llum minva i comença a fer fred. I em cal fer-me una tassa de te ben calent, embolicar-me en una manta, arraullir-me en la meva butaca preferida i escoltar, navegar pel pentagrama, dialogar amb els instruments, deixar-me endur per la música i regenerar el meu malmès esperit ... és en aquests moments en què m'agradaria viure en un país verd i plujós, per poder sortir i sentir que el paisatge m'acompanya.

14 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El paisatge t'acompanya només si és verd i plujós?

òscar ha dit...

la música és, molts cops, el millor dels bàlsams.

a mi m'estalvia d'enfadar-me amb el món unes quantes vegades al dia :)

bon cap de setmana!!!

Lluís Bosch ha dit...

És veritat que en aquestes situacions Bach sembla el més terapèutic. Et recomano el concert en Re major (Aria de la Suite en Re).
Segur que te'n surts.

Francesc Mompó ha dit...

T'ha amarat la tardor, eh? Acarona aquestes sensacions que després ve Na Rutina i s'ho emporta tot.
Una abraçada
Salut i Terra

Striper ha dit...

M'agrada ews una musica preciosa, dema el meu post també sera molt musical.

rits ha dit...

doncs tanca els ulls i transporta't embolicada amb la manta i gaudint de la música!
Una abraçada!

Virgínia ha dit...

UAU... FANTÀSTIC EL TEU APUNT. M'HI SENTO IDENTIFICADA DEL TOT.

F.Puigcarbó ha dit...

Bach va bé a totes les époques de l'any, però si es cert que a la tardor bé que ni pintat. Jo és que sóc més de Pat Metheny per escoltar mentre escric o estic al sofà.

Galderich ha dit...

Clídice,
Un país verd i plujós vol dir sense sol... has de triar!
Per a més informació parla amb el Salvador Massip que et dirà què suposa tenir un cel gris i un terra molt verdós!

garbi24 ha dit...

Plujós ja ho es.....i verd alguns llocs també.
Bona musica per estar a la vora el foc en bona companyia

Jaume Pros ha dit...

M'agrada el text... M'agrada el vídeo. Has definit el dia que tenim avui a Valls. vine i veuràs. I no oblidis la manta.

Olga Xirinacs ha dit...

Això m'agradaria a mi, un paisatge verd i plujós, però he nascut en lloc equivocat i avui el vent se'ns emporta a ràfegues violentes i eixutes.
El meu entreteniment en dia rúfol és veure una bona pel·li al sofà, sota la manteta.

Cris ha dit...

que ho gaudeixis.... sentirse recomfortat, amb mantes, música o unes paraules plenes de caliu, és el millor del món :) Una abraçada!

Clidice ha dit...

Hola Xiruquero, home! per a segons quines melancolies si :)

Tens raó òscar, és una gran medicina! bon cap de setmana :)

Gràcies Lluís, sempre ens en sortim, tots ja coneixem les crosses que ens calen :)

La tardor Francesc M. és la meva estació preferida i, ensems, la més odiada. Les hormones sembla que es tornin idiotes :P Una abraçada per a tu també. Salut i Terra.

N'estaré pendent Striper, gràcies :)

El dia que la gent entengui que es pot viatjar així i força més barat rits les agències de viatges hauran de tancar :)

Gràcies Virginia, cal aprofitar fins i tot aquestes sensacions per compartir-les :)

Hola Francesc P., a mi la música clàssica m'agrada escoltar-la sense fer res més, per això només la poso quan tinc temps per dedicar-li :)

Home Galderich no em facis triar, una mica de tristor no és pas dolenta del tot, ara massa dies sense sol no sé pas si podria jo :(

Si, garbi24 ja tempta encendre la llar, però el vent ho ha espatllat :)

Hahaha Jaume Pros, em sembla que aquest temps ara el compartim una mica tots :)

Sembla Olga que hauran de vendre les mantetes a les farmàcies: antidepressiu+manteta a quadres, ginseng + manteta amb serrell. És un gran invent la manteta :)

Una abraçada per a tu Cris, si, a aquesta hora puc dir que "tot està bé" :)