Rememorant l'estiu: de platges i panxes

Al darrera del llamp que se'm va carregar el PC aquesta historieta es va quedar a la carpeta de "pendents". L'altre dia la meva amiga me la recordava, la veritat és que no em cansaré de repetir que la realitat sempre supera la ficció.

"Finalment hem pogut quedar, la Glòria i jo, per anar a la platja, que probablement sigui més senzill tenir audiència amb el papa que lligar les nostres agendes.

Les platges on solem anar, nudistes i a la Costa Brava, són molt lluny, pel que decidim arribar fins a una platja de Tarragona que té un bon accés per carretera, dutxa i lavabo, encara que sigui a la zona tèxtil.

Ens prometem una tarda de relax i xerrera a desdir. En aquesta platja, que no coneixíem massa, ens sembla haver aterrat dins una batedora on els ingredients principals siguin Village People, d'una banda, i Park Jurassic de l'altra. Què hi farem! Per parlar i prendre el sol tant li fa no?

Està una mica plena i no podem evitar haver de col·locar les tovalloles prop d'un parell de dones que, com nosaltres, han anat a prendre el sol i fer-la petar.

Automàticament apareixen tot d'homes, presumptes passejants. No se'ls pot dir res i, tal com som mirades, mirem. Els tèxtils tampoc se n'estan, amb l'excusa de caminar una estona per la vora del mar. No us penseu que hàgim causat sensació, senzillament és un ritual que es repeteix a cada “novetat”.

Les dues dones veïnes han anat a l'aigua i ja en tornen. Una d'elles, de la nostra edat, una quarantena i escaig, l'altra, pel cap baix quinze anys més gran. La vida l'ha castigat força. Els pits se li aixafen al damunt d'una panxa força voluminosa.

Quan arriben a la tovallola se'ls atansa un home d'edat, baix i rabassut, amb un abdomen descomunal i es dirigeix a la dona grassa, tot picant-se la panxa ben cofoi.

- Hola! Que tal? He visto su problema.

- Mi problema? - la dona més gran fa una mirada estranyada a la seva amiga i al seu voltant, volen dir: “és a mi?”.

- Si, toda esa barriga y las tetas caidas.

Ho diu sense parar d'acariciar-se la seva pròpia deformitat. La Glòria i jo ens mirem astorades, jo em giro d'esquena, prefereixo no haver de veure un espectacle tan lamentable.

- Aquest home és un cretí – li dic.

- Potser sí, potser només és que no hi toca gaire. Diu la Glòria, que ella si que segueix la situació amb interès.

- Mi mujer tenia el mismo problema, pero me dejó ...

- No m'estranya que el deixés – remuga la Glòria.

- Ah! si? Vaya, que le vamos a hacer – diu amb amabilitat la dona grassa.

- Si, se murió - respon l'home com si digués que demà plourà.

- Potser es va quedar ben a gust morint-se la pobra! - ara és a mi a qui tocava remugar.

- Ah! bueno bueno, le acompaño en el sentimiento – li diu la dona grassa a l'homenet impertinent i, després de dir-li alguna cosa a la seva amiga, se'n tornen a l'aigua.

El tipus, del qual encara no hem pogut esbrinar on té la nau espacial, els diu:

- Bueno! Mucho gusto! Ya nos veremos!

Quan marxa, les dones tornen de l'aigua. La Glòria està completament escandalitzada i jo no acabo d'entendre res.

La veritat no sé pas perquè no l'han engegat a la merda directament. És ben veritat que la prudència dels uns és la barra dels altres.

No ens dura gaire l'escàndol però, una nova curiositat ens distreu i així, rient rient, se'ns passa la tarda. Tot i que no hem perdut de vista uns matolls per on ha desaparegut l'home de la panxa, per si de cas s'envolava algun platet. Tanmateix, no hi ha hagut sort."

Malgrat que no vam poder veure el platet volador, li vam poder fer una foto a l'interfecte.

Glòria, tu em guardaràs de mentir: oi que és "ell"?