dijous, 12 de novembre del 2009

Rememorant l'estiu: de platges i panxes

Al darrera del llamp que se'm va carregar el PC aquesta historieta es va quedar a la carpeta de "pendents". L'altre dia la meva amiga me la recordava, la veritat és que no em cansaré de repetir que la realitat sempre supera la ficció.


"Finalment hem pogut quedar, la Glòria i jo, per anar a la platja, que probablement sigui més senzill tenir audiència amb el papa que lligar les nostres agendes.

Les platges on solem anar, nudistes i a la Costa Brava, són molt lluny, pel que decidim arribar fins a una platja de Tarragona que té un bon accés per carretera, dutxa i lavabo, encara que sigui a la zona tèxtil.

Ens prometem una tarda de relax i xerrera a desdir. En aquesta platja, que no coneixíem massa, ens sembla haver aterrat dins una batedora on els ingredients principals siguin Village People, d'una banda, i Park Jurassic de l'altra. Què hi farem! Per parlar i prendre el sol tant li fa no?

Està una mica plena i no podem evitar haver de col·locar les tovalloles prop d'un parell de dones que, com nosaltres, han anat a prendre el sol i fer-la petar.

Automàticament apareixen tot d'homes, presumptes passejants. No se'ls pot dir res i, tal com som mirades, mirem. Els tèxtils tampoc se n'estan, amb l'excusa de caminar una estona per la vora del mar. No us penseu que hàgim causat sensació, senzillament és un ritual que es repeteix a cada “novetat”.

Les dues dones veïnes han anat a l'aigua i ja en tornen. Una d'elles, de la nostra edat, una quarantena i escaig, l'altra, pel cap baix quinze anys més gran. La vida l'ha castigat força. Els pits se li aixafen al damunt d'una panxa força voluminosa.

Quan arriben a la tovallola se'ls atansa un home d'edat, baix i rabassut, amb un abdomen descomunal i es dirigeix a la dona grassa, tot picant-se la panxa ben cofoi.

- Hola! Que tal? He visto su problema.
- Mi problema? - la dona més gran fa una mirada estranyada a la seva amiga i al seu voltant, volen dir: “és a mi?”.
- Si, toda esa barriga y las tetas caidas.

Ho diu sense parar d'acariciar-se la seva pròpia deformitat. La Glòria i jo ens mirem astorades, jo em giro d'esquena, prefereixo no haver de veure un espectacle tan lamentable.

- Aquest home és un cretí – li dic.
- Potser sí, potser només és que no hi toca gaire. Diu la Glòria, que ella si que segueix la situació amb interès.

- Mi mujer tenia el mismo problema, pero me dejó ...

- No m'estranya que el deixés – remuga la Glòria.

- Ah! si? Vaya, que le vamos a hacer – diu amb amabilitat la dona grassa.
- Si, se murió - respon l'home com si digués que demà plourà.

- Potser es va quedar ben a gust morint-se la pobra! - ara és a mi a qui tocava remugar.

- Ah! bueno bueno, le acompaño en el sentimiento – li diu la dona grassa a l'homenet impertinent i, després de dir-li alguna cosa a la seva amiga, se'n tornen a l'aigua.

El tipus, del qual encara no hem pogut esbrinar on té la nau espacial, els diu:

- Bueno! Mucho gusto! Ya nos veremos!

Quan marxa, les dones tornen de l'aigua. La Glòria està completament escandalitzada i jo no acabo d'entendre res.

La veritat no sé pas perquè no l'han engegat a la merda directament. És ben veritat que la prudència dels uns és la barra dels altres.

No ens dura gaire l'escàndol però, una nova curiositat ens distreu i així, rient rient, se'ns passa la tarda. Tot i que no hem perdut de vista uns matolls per on ha desaparegut l'home de la panxa, per si de cas s'envolava algun platet. Tanmateix, no hi ha hagut sort."

Malgrat que no vam poder veure el platet volador, li vam poder fer una foto a l'interfecte.

Glòria, tu em guardaràs de mentir: oi que és "ell"?

24 comentaris:

Striper ha dit...

Je je m'has fet somrire amb aquest final. Tinguis bon dia.

Lluís Bosch ha dit...

Molt bo! Tot i que hi podria haver un error en el punt de vista: no has pensat mai que "ells" són els terrestres i tu la marciana? A mi em passa de vegades, que em venen ganes d'anar a buscar el meu platet volador i tornar al meu planeta.

Casiopea ha dit...

Hola Clídice i companyia,
és impossible que en Jabba the Hutt hagi fet això. En Jabba pot ser moltes coses, però això que dius no ho faria mai.
Paraula de padawan.

Galderich ha dit...

Dintre dels llibres d'estil dels diaris es diu que no es poden publicar històries d'estiu a l'hivern i a l'inrevés... M'agrada que t'hagis saltat les normes!
El problema són els individuos que es pensen que poden anar pel món dient les bestieses més grans com si no passés res! No són extraterrestres, són impresentables

Salvador Macip ha dit...

Ha ha! Molt bo. Ja tinc el títol: Jabba a la platja ;-). Registra´l abans no se t'avanci el Murakami. (No se si la teva amiga Maria de Magdala es trobaràs elements així a les platges del Carib...)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Aixó us passa per no anar al Carib, allà hi ha mulatos i no jabbas d'aquests.

Minnie ha dit...

Ostres,no sé jo si en cas que aquest "senyor" s'hagués dirigit a les meves compis de platja si haguéssim reaccionat tan bé com la senyora en qüestió...!un deu per a ella i un zero per ell,està clar!

Unknown ha dit...

Crec que fare una recolecta de targetes de cliniques estetiques. L'extraterrestre es mereixia que li'n regalessin una col·leccio.

Calla... potser amb un mirall n'hi hauria prou??? No,em sembla que no: d'on no n'hi ha , no en raja

Boni ha dit...

joer....però si el de la foto és...el JORDI PUJOL!!!!...oi?
:)

ddriver ha dit...

AQUEST ES EL PROBLEMA QUE LES PLATGES SIGUIN GRATIS,HI HA DE TOT

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A mi em passa com al Lluís Bosch, que em pregunto si no seré jo la marciana...

D'altra banda, com a aquestes dues senyores quan algú fa alguna cosa que no entenc o no m'espero, no sé reaccionar. Per por de no ofendre, de vegades deixo que m'ofenguin. No hauria de tenir tantes manies a l'hora d'engegar algú.

Salutacions.

kweilan ha dit...

Quan he vist la foto, m'he posat a riure i és que hi ha gent que vol fer relacions però no té cap habilitat social per dir-ho de la manera més educada possible.

LEBLANSKY ha dit...

I com és que jo tinc tanta mala sort i mai em trobo amb cap extraterrestre? Clidice, et passo el número de mòbil i a la propera que tingueu un encontre, avisa'm, que volo!
Del relat, no m'esperava el final, haw, haw! I ni vull imaginar-me com devia ser la dona terrestre...

bamboo ha dit...

La dona terrestre demostra ser tota una persona que potser va comprendre que la intenció de l'extraterrestre, no era ser impertinent del tot. Algú que és capaç d'actuar de manera tan inapropiada però natural al mateix temps, potser s'estava preocupant per la seva salut i només mereixia just la resposta que li van donar, cap !

Clidice ha dit...

Me n'alegro Striper que passis una bona nit :)

Lluís em sembla que m'ho començaré a mirar com tu. De quina galàxia ets? ho dic per quan vagi cap a casa passar a saludar-te ;)

Casiopea les germanes no tenen permís per fer-se les xules en el meu blog i passar per més freaks que servidora, que m'aixafes la "pose molona" (Calico dixit) ;P

Galderich el més guai del món mundial és saltar-se les normes. I encara tenim debats llargs i entenimentats (al davant d'unes quantes cerveses) al respecte de tan insigne cavaller i la seva croada liposuccionadora :P

SM la meva amiga em sembla que ja està sota una palmera calculant si ha de sortir-se'n per por de què li caigui un coco al cap :P Caxis amb el Murakami, és que està per tot arreu!

Francesc P. si, tens tota la raó, ho hauré de començar a rumiar això, rotllo pillar excedència un parell d'anyets pel cap baix (de feina, de parella, de família, de ... :P)

Ei Minnie, recorda't de guardar-me l'Al Pacino ;) tens raó, el comportament d'aquella dona va ser excepcional, per menys l'engego a pastar fang jo. :)

Tu ho has dit, i segurament també s'ho va dir aquella dona Eulàlia: d'on no n'hi ha ...

Ai Boni, massa pedalar :P hihihihi

Vaja ddriver! i tu faries cobrar? i posaries segurates d'aquells? que haurien de dir? perquè la cosa de les vambes aquí no colaria. Mmmmm: "ui! no portes el pubis depilat a la brasilenya, res, no entres!" hihihi :P

Hola Silvia, veig que haurem de fer alguna federació intergalàctica (i convidar el venedor de còmics dels Simpson ^^). Si, és el que dic, la prudència dels uns ...

kweilan tu ho has vist, en realitat el pobre home, perquè era això, un pobre home, només volia fer-la petar. Però no se li va acudir parlar del temps al molt cap gros!

LEBLANSKY és que per trobar extraterrestres cal dur les antenes posades! i tu, és clar, com què t'entestes en fer-te passar per humà ... Quan vulguis et faig un xiulet, se'n troba a cada cantonada! :)

bamboo una lectura excel·lent :) la veritat és que com més m'escandalitzava el que deia aquell poca solta, més m'admirava l'autocontrol de la dona. Un 10 per ella :)

Carme Rosanas ha dit...

Està clar que guapo no és! I després d'haver-lo sentir, no entenc la paciència de la dona.

miquel ha dit...

de veritat que és veritat aquesta història!?

Clidice ha dit...

Jo tampoc Carme jo tampoc :)

Paraula de cavallera Jedi pere, de fet la situació va ser més llarga i penosa, però un post tan llarg és menys digerible, el senyor es va atrevir a comentar-li a la dona diverses tècniques de liposucció. De tant obrir els ulls astorada gairebé em cauen! :)

Agnès Setrill. ha dit...

La platja de la Savinosa, és molt "cutre", ho sento no trobo cap millor mot.

Clidice ha dit...

Tens raó Agnès però per anar-hi una tarda, considerant que "baixem" de Barcelona ... més tranquil·la que algunes "cutreplatges" barcelonines és :)

MARTELL DE REUS ha dit...

Molts tèxtils davant d'una persona que fa nudisme es comporten com si estiguessin davant d'un extraterrestre, per aquest motiu nosaltres no anem mai a la Sabinosa. Si vens de Barcelona et recomanaria Cala Becs o Cala Fonda prop de la Platja Llarga de Tarragona, són molt boniques i voltades de bosc. Que duri!

Clidice ha dit...

Gràcies MARTELL ho tindrem en compte pel proper estiu! :)

Montse ha dit...

Clidice, quan vagis a la Boadella avisa'm... és a deu minutets de casa! :)

i si vens a l'hivern, millor. També hi ha tèxtils impresentables que es passegen a veure què veuen, però d'aquests n'hi ha hagut sempre i a tot arreu... no?

Clidice ha dit...

Estaré a l'aguait Arare i si, els tèxtils són una pesta, patètics! :P