Em diverteixo 2

La Catarina saltà del terraplè, s'allisà la faldilla i li feu un gest indecent amb el dit del mig. Aleshores arrencà a córrer. En Jaume es quedà palplantat, al mig del camí, mentre la veia allunyar-se en direcció al poble. El sol desapareixia i un calfred el feu estremir de cap a peus, la tardor ja es feia sentir i les hores de bonança s'escurçaven. Encengué una cigarreta mentre seia en el mateix lloc on havia segut la Catarina. Necessitava asserenar-se. Sempre que topava amb aquesta mossa el cor se li accelerava. La recordava acabada de néixer, al bressol, quan una tarda la seva mare li demanà que la cuidés, mentre ella i la Pepeta, la minyona de la casa i mare de la Catarina, estenien els llençols. Aleshores ella era un bebè acabat de néixer i ell un adolescent melangiós de quinze anys. Ara, la Caterina en tenia quinze i ell ja havia acomplert la trentena. No s'havia casat perquè la seva por a relacionar-se l'havien fet endinsar el cap en els estudis. I ara, retornat al poble, després d'haver-se llicenciat i exercit durant uns anys, se sentia torbat per aquella criatura convencional i salvatge a l'hora.

Feu clic al damunt
(no tenen relació però me n'he recordat d'aquesta pel·lícula)