L'amistat, l'amor i l'admiració són capaces de saltar oceans, continents, gèneres, edats i vides, perquè no és res més que la sorpresa d'adonar-te'n que l'altre existeix i que, sense saber el perquè, et vénen ganes de somriure.
Se m’acut que estem parlant ambdós alhora com sempre, callo, tu ho fas també. El silenci ens sorprèn per rar, és una situació gabanyosa, com si s'hagués trencat el fil de la nostre incomunicació, un silenci que ens ha desconcertat. Mentre restem muts, mirant-nos sense gosar dir res, m'acosto et miro als ulls i et beso als llavis. A l'amor no li fan falta paraules.
Una ocurrència molt bona, que demostra que estàs vivint un immillorable estat anímic i això és el que moltes vegades ens hauríem de proposar, viure i sentir amb intensitat. Un somriure als llavis ens il·lumina la mirada.
I adonar-me que l'altre existeix em fa conéixer-me millor, conec millor les meves fronteres. És com si un ventet fresc acaronara uns límits que estaven desdibuixats. És una magnífica sensació. No és balder el somriure. Salut i Terra
Gràcies per escriure això, llegir-ho ara i avui m'ha anat molt bé, tenia una mica de baixon i tu me l'has tret d'una estrebada! M'encanta per lo positiu que és i perquè és cert i sovint se'ns oblida!
Un únic gest que el qui el rep l'interpreta segons les seves necessitats. Un comodí a la cara per a qualsevol ocasió. Som dels pocs animals que podem somriure, no és qüestió d'escatimar-los, oi?
Clidice, Voldria ser capaç de deixar-te un comentari original però veig que ja t’han dit de tot (agafa-ho en el bon sentit), i no se m’acut afegir-hi res més excepte que m’ha agradat la teva entrada d’avui.
I si teniu un dia moix, proveu això. poseu-vos el somriure als llavis, obligueu-vos. És màgic, veureu que tan sols d'esboçar un somriure ja us sentiu millor!
D'això que dius, CLIDICE, en tinc proves contundents i en dono fe!!!
Gràcies per la vostra amabilitat. Disculpeu que no m'allargui un per un, escriure amb una mà i mitja immobilitzades és molt més difícil del que em pensava. Sort que els posts de diversos dies estaven programats! Somriures riallers a dojo :)
Clidice, Doncs que et milloris, ja ens explicaràs què t’ha passat. De totes maneres, si et serveix de consol, et diré que encara em guanyes. Pel que expliques tu encara fas servir dos dits i mig, i jo només n’utilitzo dos, un de cada mà.
23 comentaris:
Se m'acut
Se m’acut que estem parlant
ambdós alhora com sempre,
callo, tu ho fas també.
El silenci ens sorprèn per rar,
és una situació gabanyosa,
com si s'hagués trencat el fil
de la nostre incomunicació,
un silenci que ens ha desconcertat.
Mentre restem muts, mirant-nos
sense gosar dir res, m'acosto
et miro als ulls i et beso als llavis.
A l'amor no li fan falta paraules.
Bon dia!
Sens dupte la força més poderosa que ens fa moure a fer qualsevol cosa, per extranya que sigui.
Una ocurrència molt bona, que demostra que estàs vivint un immillorable estat anímic i això és el que moltes vegades ens hauríem de proposar, viure i sentir amb intensitat. Un somriure als llavis ens il·lumina la mirada.
Una gran abraçada
Se m'acut que tens tota la raó
I adonar-me que l'altre existeix em fa conéixer-me millor, conec millor les meves fronteres. És com si un ventet fresc acaronara uns límits que estaven desdibuixats. És una magnífica sensació. No és balder el somriure.
Salut i Terra
m'has fet somriure!
pot semblar estrany, però és meravellós.
Amistat, amor, admiració... i riure, bona equació!
Gràcies per escriure això, llegir-ho ara i avui m'ha anat molt bé, tenia una mica de baixon i tu me l'has tret d'una estrebada!
M'encanta per lo positiu que és i perquè és cert i sovint se'ns oblida!
petons :D
Tot això passa però es pot arreglar fàcilment: amb el tracte o la convivència quotidianes. Ui què dolent que he estat ara...
Quina bona manera de començar el diumenge. No sé perquè no ho he llegit abans.
cert, molt cert...
En un món tan petit com tenim ara? Les distàncies ja no existeixen, però l'amor, l'amistat, l'admiració i els somriures no caduquen mai!
Ui, Xexu, que a mi em sembla que sí que caduquen les coses. Avui un iogur, demà unbrik de llet i demà passat vés a saber, potser jo.
Un únic gest que el qui el rep l'interpreta segons les seves necessitats. Un comodí a la cara per a qualsevol ocasió.
Som dels pocs animals que podem somriure, no és qüestió d'escatimar-los, oi?
doncs si, crec que tens molta rao
gràcies a tots i totes! un somriure dedicat per cadascú de vosaltres, que també em feu ganes de somriure :)
Fins i tot un somriure per l'Òscar i el Lluís que ens han fet d'enfants terribles.
:)
Clidice,
Voldria ser capaç de deixar-te un comentari original però veig que ja t’han dit de tot (agafa-ho en el bon sentit), i no se m’acut afegir-hi res més excepte que m’ha agradat la teva entrada d’avui.
Tan simple i tant genial!
I si teniu un dia moix, proveu això. poseu-vos el somriure als llavis, obligueu-vos. És màgic, veureu que tan sols d'esboçar un somriure ja us sentiu millor!
D'això que dius, CLIDICE, en tinc proves contundents i en dono fe!!!
Tens un somriure encantador :)
Tents tota la rao i el somriure precios.
Un somriure bonic i suggerent.
Gràcies per la vostra amabilitat. Disculpeu que no m'allargui un per un, escriure amb una mà i mitja immobilitzades és molt més difícil del que em pensava. Sort que els posts de diversos dies estaven programats! Somriures riallers a dojo :)
Clidice,
Doncs que et milloris, ja ens explicaràs què t’ha passat. De totes maneres, si et serveix de consol, et diré que encara em guanyes. Pel que expliques tu encara fas servir dos dits i mig, i jo només n’utilitzo dos, un de cada mà.
Publica un comentari a l'entrada