dimecres, 30 de maig de 2012

Bromes pesades

Antinous

Va entrar al metro causant sensació, mai abans havia pogut observar un home tan bell. La testa perfecta, patrícia, talment un bust romà, els ulls grans, expressius, càlids, el nas recte, la boca ben dibuixada, la barba i els cabells marrons perfectament retallats ... que fes 1,40 d'alçada  i clarament desproporcionat cap i cos, només semblava una terrible broma genètica.

20 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

El que som tots plegats, un terrible error de la naturalesa.

Carme ha dit...

Impactant del tot!
La broma i el text!

Per reflexionar-hi ben bé, per què ens impacta més si és un home bell? Desconcerta més. Sembla injust una vegada més, que la bellesa determini tantes coses sobre les persones que veiem.

Allau ha dit...

És el que tenen els bustos romans, els hi fallen les cames!

Mercè Piqueras ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lectora corrent ha dit...

(el comentari esborrat era meu; m'he adonat que hi havia fet alguns errors.)
Fa uns deu anys, un estiu que tenia molta feina, vaig agafar el costum d'anar a la platja a les vuit del matí per esbargir-me i començar la jornada relaxada. Un dia vaig veure una parella dins de l'aigua, prop de la riba. Només sobresortien de l'aigua els dos caps. Devien tenir entre quaranta i cinquanta anys. Ella, morena, amb el cabell llarg. Ell, de pell més clara i una mica calb. Se'ls veia enamorats i la seva mirada i el seu somriure traspuaven felicitat. Van estar una estona movent-se així, sense treure més que el cap; i rient, amb un riure contagiós, que em feia sentir a mi també alegra. Finalment van sortir de l'aigua per anar a jeure damunt les tovalloles. Ell va passar el seu braç damunt l'espatlla d'ella i amb la mà li acariciava el braç: un bracet que no devia fer ni un pam de llarg, amb una maneta minúscula, com si en el moment de néixer, les seves extremitats superiors (els dos braços eren iguals) s'hagués negat a seguir desenvolupant-se. Però eren feliços.

Olga Xirinacs ha dit...

El cap intel·ligent que regeix aquests cossos ha de patir i enfortir-se molt.
Tendim a menystenir els errors de la naturalesa i ens en procurem apartar, per regla general. Per als nostres ulls tans sols són un espectacle que té el seu lloc al circ.
Ells tenen la percepció del nostre rebuig i compassió, i això els fereix la sensibilitat en un grau més alt del que és en realitat.

XeXu ha dit...

M'has fet pensar en Tyrion Lannister! Aquest, a part de ser ben plantat, és llest com una fura!

joan gasull ha dit...

ja sap...tot no es pot tenir.

Alba ha dit...

ieppp!!! Jo prefereixo un home de cintura en avall, que de cintura en amunt!!

lolita lagarto ha dit...

caram.. si que van començar aviat les retalllades..:)

Gregori Samsa ha dit...

Una broma genètica que, en certes parts del cos, pot resultar ser molt pesada..

carina ha dit...

Bona, aquesta!

Galderich ha dit...

Com a mínim tenia un bon bust!

glamboy69 ha dit...

Genial personatge Antino, esclau i amant de l'Emperador Adrià!

Aris ha dit...

No sé si té a veure, però estic llegint de Darwin L'evolució de les especies i qui sap si mai serem tots així...

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó no home no! la natura no comet errors, ella fa sense massa solta ni volta i si som un error també ho són les gambes! I a mi m'agraden molt les gambes! :)

Carme vaig passar una estona contemplant-lo i rumiant en com valorem per uns cànons establerts, en el nostre cas, en una suposada bellesa clàssica. Era un rostre terriblement bell, per ser contemplat, per què em feia tanta nosa la desproporció? Qui marca les proporcions?

Allau doncs mira que em sembla pertinent! Potser si s'haguessin fet retrats fidedignes la cosa no hauria estat tan reeixida, oi?

Lectora corrent i aleshores ens adonem de quants prejudicis viuen entremig de les nostres cèl·lules. La diferència, sigui la que sigui, sempre ens sobta i l'educació ens obliga a fer l'exercici de sentir-nos culpables i fer veure que no existeix la realitat.

Olga Xirinacs tens raó, el que resulta més xocant és que cap de nosaltres, o gairebé, compleix els suposats cànons estètics i, tot i així, seguim entestant-nos en valorar les persones a partir d'aquests. Ens ho hauríem de fer mirar.

XeXu doncs en Tyrion em sembla un home guapíssim! Però bé, imagino que no per això deixa de tenir problemes derivats del seu nanisme.

joan gasull tens raó, ens ho pensem, però no n'hi ha cap de nosaltres que ho tingui tot.

Alba dona! tampoc duia "ja saps tu què" a la vista, potser estava més proporcionat amb el cap que amb el cos i resultava una meravella ^^

lolita lagarto anem amb compte, que a la mínima ens acaben retallant les cames!

Gregori Samsa doncs sempre he cregut que la mida de l'òrgan sexual més potent és important. El cervell, vull dir, és clar ;)

carina hi ha cada broma, oi?

Galderich si, et prometo que era per fer-li fotos, em vaig quedar patédefuà, mai, en totes les meves velleses, havia contemplat un "home bell", mascles atractius sí, bell mai. Era un bust perfecte.

glambou69 si, l'estètica l'acabà perdent. Si hagués estat més lleig potser no hagués estat esclau i amant de l'emperador i potser no hagués mort com ho va fer, o potser hagués estat infinitament més desgraciat. Però sabent com mentien els escultors amb l'estatuària d'Alexandre, no sé pas si creure'm la d'Antinous ^^

Aris l'evolució va a la seva piiiiip bola, o sigui que mai podrem endevinar res del que ens espera. Tot i que és probable que els humans ja siguem un experiment totalment evolucionat i que només ens quedi anar fent fins a l'extinció i que vingui un altre. Quan acabis Darwin et recomano "La vida maravillosa", d'Stephen Jay Gould, veuràs que en això de l'evolució la natura ha fet experiments al·lucinants! :)

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Pot ser no és tant una broma pesada, ni un error de la naturaleza, com una originalitat del Creador i una putada pel creat, suposo ;)

El porquet ha dit...

Cliii que et tinc un xic oblidadeta! Mea culpa!

A veure, el comentari de l'Alba vols dir que no hauria de passar alguna mena de censura??? ;p

La genètica és molt selectiva, però pot arribar a ser molt maleïda. I qui la gaudeix, tot sovint, la passeja amb altivesa, i qui la pateix, la camufla apenada.

Enric H. March ha dit...

Fa temps que de les persones m'agraden i em desagraden parts minúscules del seu físic o del seu pensament. Una fotesa me les fa belles; una fotesa me les fa desagradables. Tant un en cas com en l'altre, m'ho guardo per a mi i així, en solitari, desitjos i manies conformen els meus vicis.

Clidice ha dit...

Eduard Ariza la realitat és que només resulta una broma pesada si allò que t'envolta no permet que t'apartis de l'ideal. Per la resta resultava perfectament agradable :)

El porquet xut! que aquí no censurem a ningú! :) No sé pas quina diferència d'orgull altiu hauria d'haver entre un pota negra o un país rosadet. Acostumo a dir que han calgut moltes generacions per fer el meu nas, per això no me l'operaré mai, malgrat que no s'adigui amb cap cànon de bellesa a l'ús :)

Enric H. March genial :) Manta vegades algú que potser no acompleix els cànons, només amb un gest, amb un somriure, et fascina i t'interessa sobremanera, i a la inversa també. La bellesa té més a veure amb altres ítems que no pas amb el que ens vénen a les pantalles publicitàries. Malgrat tot, cada dia més, pesa.