dilluns, 28 de maig de 2012

De blanc setí

De fa uns anys la vida m'ha regalat conèixer persones molt especials. Persones que em demostren, dia rere dia, que tot és possible, sobretot si allò que desitges ho pots fer arrencant-te bocinets de l'ànima. La Sandra és una d'aquestes persones que ha aconseguit publicar els seus bocins d'ànima, tal i com sempre ha desitjat. Felicitats Sandra i gràcies!

Sandra Dominguez Roig. De blanc setí. Editorial Germania.

6 comentaris:

Josep Manel Vidal ha dit...

Molts hem trobat en Germania l'oportunitat de vestir de paper les paraules. S'agraeix que hi haja algú que s'arrisque encara per aquells que només somiem.
L'enhorabona per Sandra, també.

María ha dit...

És veritat, que de vegades -moltes més de les quals creiem- l'impossible deixa de ser-ho, quan ho intentem i no se si deixem tros d'ànima... potser per publicar un llibre sí... per a altres cosa amb que li posem ganes, il·lusió i ens donin una empenta... arriba:))


Enhorabona a Sandra i un besazo per a tu CLI .. feliç setmana.



PD
M'encanta la senzillesa de la seva portada

Ángel ha dit...

Enhorabuena Sandra. Viniendo de ti Clidice, estoy seguro que vale la pena.
Gracias por la info y buena semana
Un abrazo

pons007 ha dit...

la resta com ho porta la Sandra? vull dir lo del fill i lo del arbre

Sandra D,Roig ha dit...

Doncs crec que ho porto bé, lo del fill i lo de l'arbre?. Moltíssimes gràcies Clí, per aquest moment dins del tel. Jo sempre he imaginat que si en la meva presentació hi eres estaria rient moltíssim dels moments i d'algunes frases que encara em fan somrioure ara. A veure si coincidim aviat. Una abraçada.

Clidice ha dit...

No us n'he dit res més perquè la Sandra, com a bona i experimentada blogaire, cal visitar-la i llegir-la "en viu". La poesia és quelcom que em costa molt de comentar, perquè es comunica directament amb el nostre interior i, tantes vegades, resulta difícil de qualificar, sinó és fent-ne una crítica ortodoxa, cosa a la qual em nego en aquest blog.

Em fa feliç la contesa que està vivint la Sandra i espero que en gaudeixis molt, perquè pels qui sou honestos, la consecució dels somnis hauria de ser obligada. :)