dilluns, 14 de maig de 2012

d'Aristòtil

Aristòtil
El meu mal vici és no poder tenir un llibre a casa que no hagi llegit, o sigui que els llibres van passant, sense massa criteri, ho reconec, l'un al darrera l'altre, de la pila dels pendents a la dels llegits i, com no, a la meva base de dades. Entenc que aquest és un criteri d'avantmà erràtic, la realitat, però, és una altra. Els meus interessos solen ser tan variats que, difícilment, llegiré un llibre que no em sigui útil. Fins i tot aprofito el saber que em proporciona encetar, i no acabar, alguns llibres.

El truc és comprar-los sabent exactament que es compra, em costa molt prendre d'un prestatge un llibre del qual no en sàpiga res i els anys em diuen que val més refiar-me dels cànons que no pas d'alguns anti-cànons. Si un llibre no ha reeixit, segurament ha estat per alguna cosa, més enllà de la malvada voluntat dels terribles i demoníacs editors.

Per això crec que, en tota la meva vida, no he pogut acabar un parell de llibres. Considerant que solc llegir-me fins a l'última línia de la inscripció del gel de bany, aquest fet resulta indicatiu de com de penosos, per a mi, és clar, havien de ser aquest parell de llibres. Per cert, no us diré quins, que ara no es tracta de fer-ne publicitat gratuïta. Penso que són prou dolents com per merèixer l'oblit a què la realitat els ha condemnat, feu-me cabal.

Un altre motiu per comprar un llibre pot ser la col·lecció per la que ve avalada, i ja heu vist que estic fent la Bernat Metge que ens ofereix el diari Ara. La Bernat Metge sempre ha estat objecte de la meva devoció, però tampoc podia permetre'm el luxe d'haver-la. És evident, però, que aquests llibres de clàssics no són precisament novel·letes de per passar l'estona i, si bé podem gaudir d'una obra com l'Alcestis, emprendre-la amb la Poètica i la Constitució d'Atenes d'Aristòtil, només és en mans de la gent que tenim la puntuació més alta en el frikitest.

A priori Aristòtil i jo ens hauríem d'entendre: "... porta a l'extrem el seu afany de divisió i classificació, creà per a expressar el seu pensament un estil completament a part, tècnic, abstracte, objectiu, estrictament racional; creà, en un mot, el model de llenguatge científic i purament filosòfic com és avui usat. Aristòtil és el més prodigiós inventor de termes tècnics que mai ha tingut la humanitat." (de la introducció), i la seva Poètica representa el catàleg "definitiu" (aleshores) de l'estil i la forma de les obres escrites, malgrat que se'ns adverteix en la mateixa introducció: "... però no cerquem en tot això massa coherència sistemàtica: prenem el llibre pel que és. No una teoria de la tragèdia, ans un mètode per a fer tragèdies, un manual genialíssim, per a ús d'aquells que vulguin fer tragèndies "que es facin aplaudir"."

El text avança gràcies a posar-hi voluntat i algun fragment em fa peça:
"Homer, digne d'ésser lloat per tants d'altres motius, ho és també perquè és l'únic dels poetes que no ignora com ha d'intervenir ell mateix en el poema. El poeta, en efecte, ha de parlar el mínim possible en nom propi. Perquè no és imitador quan això fa. Mentre que els altres poetes es posen en escena d'un cap a l'altre de l'obra, i en realitat imiten poca cosa i poques vegades, Homer, després d'un curt proemi, tot seguit ens presenta un home o una dona o algun altre personatge, i cap sense caràcter, ans cadascun té el seu propi." (Poètica, XXIV, 10)
Pèricles

El plaer del llibre per a mi, probablement, rau en la introducció d'ambdues obres, d'en Josep Farran i Mayoral, l'any 1926. En el cas de la Constitució d'Atenes, es va desgranant la història constitucional de la ciutat, de manera que es fa poc atractiva la seva lectura. Malgrat tot, no puc evitar subratllar alguns paràgrafs:
"El poble així seguiria millor els seus conduïdors si no el dexessin anar massa ni el violentessin. Perquè la sacietat genera la insolència, quan massa riquesa escau a homes que no tenen prou seny." (Constitució d'Atenes, XII,2,15)
 O detalls que ens poden semblar inversemblants hores d'ara, derivats de la seva minuciositat:
"El consell també examina els cavalls. Si un cavaller que té un bon cavall sembla nodrir-lo malament, és castigat per retenció de la indemnització per farratge. Els cavalls que no poden o no volen romandre a la fila, sinó que se'n van, són marcats amb una roda a la barra i la bèstia que sofreix aquesta operació és rebutjada. El Consell examina també els exploradors muntats, quins semblen aptes per al servei d'exploració; i si algun és exclòs per votació a mans alçades, és desmuntat." (Constitució d'Atenes, XLIX)
Aristòtil, Poètica - Constitució d'Atenes. Barcelona, 2012. Fundació Bernat Metge.

Qualificació: apte només per a gent tan poc fiable com jo.

16 comentaris:

Titània ha dit...

Aristòtil de bon matí. Déu ni do...Ho llegiré amb tranquil·litat i ja et diré el què, guapa. Que tinguis un bon dia :D

Galderich ha dit...

Continua amb la manca de criteri que és el que enriqueix i ens permet tenir uns coneixements inútilment útils!

Lectora corrent ha dit...

"Si un llibre no ha reeixit, segurament ha estat per alguna cosa, més enllà de la malvada voluntat dels terribles i demoníacs editors." Potser sí que passi de vegades, però un bon llibre pot no reeixir perquè no s'ha anat a parar a l'editorial adient, o perquè els canals de distribució fallen.

I el contrari, que un llibre hagi reeixit (suposo que ho dius en el sentit de tenir èxit), no és garantia de la seva qualitat. Sovint defujo dels llibres que més es venen. L'èxit pot ser el resultat d'una campanya comercial de l'editorial.

Clidice ha dit...

Titània això és com tot, els tràngols s'han de passar ràpid ;) Un gran dia per a tu :)

Galderich els del club dels coneixements inútilment útils cada vegada estem més revindicatius ;)

La lectora corrent reeixir no vol dir pas èxit editorial. La literatura i la indústria no sempre van de la maneta. Tanmateix hi ha llibres que mantenen el seu vigor malgrat no ser fruit de la propaganda, per la seva qualitat. L'èxit comercial sol anar per altres camins i, garbellant, ben poca cosa en queda. Que algunes editorials venguin llibres com podrien vendre pernil o espardenyes, no treu que hi hagi una munió de bons editors arruinant-se "en aquella alegria, xe" i que el meu comentari vagi més dirigit al temps, que tot ho posa al seu lloc :)

María ha dit...

Buuuff el meu volguda CLI, jo sí que sóc l'arbitrarietat més absoluta a l'hora d'escollir lectura, per les meves mans ha passat gairebé de tot i en alguns casos mai podria dir el per què.

Sóc molt curiosa, ho provo tot i de vegades per a la meva sorpresa m'enganxo amb coses que mai de la vida suposaria que podrien embardissar-me tant. He arribat a llegir llibres com un repte, rebregant-me el cap, gairebé et diria fins a sofrint, però que per la raó que sigui necessitava desentranyar.

Al contrari que tu, crec que he deixat mil milions de llibres sense acabar, de fet és el meu gran problema, començo munt de coses alhora i totes em queden a mig fer, sobretot ara. En temps, he arribat a ficar-me *tochos de mil pàgines en dos dies sense parar, com una possessa endimoniada que no podia deixar d'empassar pàgines. Suposo que és el meu temperament, quan m'apassiono amb alguna cosa ho devoro i alhora vull abastar tant, que mai arribo i per mil circumstàncies vaig deixant-ho pel camí.

Fixa't, ara no, però va haver-hi una època en la qual tenia en una habitació torres i torres de llibres, colats amb intenció de reprendre'ls i... excepte *honrosas excepcions, així van quedar. Ja saps que una dels meus grans deutes és i serà el Quixot... avui gairebé estic segura que no podré llegir-ho mai, ho he intentat massa vegades...d'Aristòtil vaig llegir la seva retòrica, record que vaig passar dels diàlegs de Plató a aquest llibre i no et dic com li va seguir perquè alucinarías... veus? va ser una època en la qual la filosofia em tenia hipnotitzada, semblava que estava a la recerca del sant grial jajaja... és molt probable que si em posés avui, em seria impossible llegir moltíssim dels llibres que he llegit... uns per massa densos, amb la lectura m'he fet molt vaga i uns altres per ser autèntiques escombraries que àdhuc sabent-ho, vaig empassar..

Em dónes enveja, llegint-te m'adono del desastre que sóc jo, només dos llibres sense acabar!! em deixes sorpresa... els meus s'expliquen per centenars ... però no l'hi diguis a ningú, serà el nostre secret:-)


Un petó molt gran cel i feliç setmana

Alyebard ha dit...

Dec ser dels que puntuarien alt en el frikitest (malauradament el link no funciona i el vídeo l'han baixat) :D

Enric H. March ha dit...

Em refio de la intuïció i de determinats consells. He tancat molt, però, el meu cercle d'interessos i em fixo en detalls molt poc publicitaris.

Ara em costaria molt agafar Aristòtil. És massa fresc.

Elfreelang ha dit...

la col·lecció Bernat metge és un tresor! jo tic una pila tant llarga de llibres per a ser llegits que ni Aristòtil sabria com destriar dels ser en potencia o ser en acte...crec que me l'hauré de repassar....gran Aristòtil que deia oposant-se a Plató que quan mor el cos mor també l'ànima ....gran post per iniciar la setmana!

Xavier Aliaga ha dit...

Ei, tu continua apuntant alt en el frikitest que la parròquia t'ho agraïm. Una delícia.

Olga Xirinacs ha dit...

Ah, els aristotèlics com a classe, amb el nas per sobre les espatlles, seguits dels tomistes en corrua, de tal manera van marcar els camins del discurs, peroració, elucubració, casuística i un llarg etc. que, aquests sí amb l'èxit assegurat, han arribat als nostres dies sense necessitat de televisió, com gens pervinguts de generacions perdudes en el temps.
Bons traductors, els de la Bernat Metge. En tinc tota la col·lecció també des de temps immemorials.
Bon profit i bons resultats.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Sempre m'he considerat més platònica que aristotèlic, en part per això que diuen que els diàlegs del primer són la primera mostra escrita de bona literatura (opinió que no comparteixo al 100%). No obstant aquest fet, sempre he admirat Aristòtil per les grans fites que va aconseguir al seu temps i per estimar millor la literatura (especialment Homer, com bé mostra el fragment que has penjat) que no pas el seu mestre.
Respecte a això que dius dels interessos... Bé, crec que la majoria dels bibliòfils entrem a una fase en la qual si té text i és pot llegir ens agrada.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Es deia Aris de nom aquest senyor?, del que no tinc el gust d'haver-lo llegit, però puc dir que es molt enriquidor i interessant, i quedo prou bé.

Eduard ha dit...

Estaria bé que anéssim al'àgora a dictaminar sobre els models de cotxes que poden entrar o no per les ciutats, no trobeu?
Ja sé que avui no és factible governar com els ciurtadans del'Atenes democràtica... per moltes raons, entre les quals que ja no tenim esclaus perquè facin la feina mentre nosaltres deliberem sobre l'organització de la polis.
Però ara que estem aun any del 15-M, seguir plantejant noves formes de participació ciutadana em sembla possible i necessari, i més cada dia que passa queels governants triats democràticament se'n riuen a la cara dels que els han triat.

Gemma Sara ha dit...

Tot i que se'm fa més plaerós Plató que Aristòtil, em va agradar l'Ètica a Nicòmac i la seva idea del just mitjà, tan clàssica, i que hauria de recordar quan me'n vaig cap als extrems... Em fas pensar que la Poètica també ha de ser maca de llegir (la Constitució em fa més mandra). Siau suauuuu

Pons ha dit...

crec que es un problema no saber dir que no a un llibre (encara que el tinguis a casa), hauries d'apendre a negarte quan el llibre no val la pena, el teu temps es més valuós!

Clidice ha dit...

María pues querida, ya tarda en leer el Quixote, te lo recomiendo vivamente para un fin de semana "de esos". Reconozco que lo he leído, entero, más de una vez, y a trocitos, varias más, porque estoy enferma ^^ y siempre le encuentro gracias. Un besazo guapa :)

Alyebard vaja! aquest no és tan complert, però per anar tirant ;)

Enric H. March hahahaha, no cal patir-hi, ara tinc Tàcit entre mans i uns 10 més, que vaig a bocinets. Els detalls publicitaris i jo ja fa temps que vam partir peres :)

Elfreelang gràcies guapa :) ja ho veus, la llista sempre perpètua, que hi farem!

Xavier Aliaga ets un solet, gintònic pagat a la propera :)

Olga Xirinacs gràcies, em fa gràcia comprovar quanta "innovació" prové en línia directe dels clàssics grecs i romans.

Eduard Ariza Ugalde per a mi qui estima Homer ja és una garantia, però això no és cap criteri, més enllà del gust propi. És curiós això que dius, perquè alguna vegada m'he trobat llegint cada cosa ... glups!

Francesc Puigcarbó hahahahaha no és lectura digerible, és que servidora no rega gaire bé i ja se sap ;)

Eduard no tenim esclaus, però tenim la possibilitat d'anar a l'àgora i planificar noves formes de repartiment del treball. És per això que molts es mouen en un món en el qual sembla que la riquesa és la fi en sí mateixa. En el meu cas tinc la fortuna de conviure en una unitat familiar extensa i de vàries generacions, la feina es reparteix i així tots gaudim de temps suficient, o gairebé, perquè després et trobes que l'ocupes i acabes anant de bòlit ;)

Gemma Sara l'Ètica la recordo del BUP, maques maques, el que es diu maques, no és que siguin de llegir, però com què de malalts en som de moltes menes, una acaba fent-se a tot, fins i tot a sí mateixa :) tu prova, ves a saber! :D

Pons tens raó, el temps és molt valuós, sobretot pels ateus que no tenim més enllà que ens rescabali eternament del poc temps que passem al damunt d'aquesta esfera. Però és que els clàssics ... uf! pillen molt eh! :)