 |
| Aristòtil |
El meu mal vici és no poder tenir un llibre a casa que no hagi llegit, o sigui que els llibres van passant, sense massa criteri, ho reconec, l'un al darrera l'altre, de la pila dels pendents a la dels llegits i, com no, a la meva
base de dades. Entenc que aquest és un criteri d'avantmà erràtic, la realitat, però, és una altra. Els meus interessos solen ser tan variats que, difícilment, llegiré un llibre que no em sigui útil. Fins i tot aprofito el saber que em proporciona encetar, i no acabar, alguns llibres.
El truc és comprar-los sabent exactament que es compra, em costa molt prendre d'un prestatge un llibre del qual no en sàpiga res i els anys em diuen que val més refiar-me dels cànons que no pas d'alguns anti-cànons. Si un llibre no ha reeixit, segurament ha estat per alguna cosa, més enllà de la malvada voluntat dels terribles i demoníacs editors.
Per això crec que, en tota la meva vida, no he pogut acabar un parell de llibres. Considerant que solc llegir-me fins a l'última línia de la inscripció del gel de bany, aquest fet resulta indicatiu de com de penosos, per a mi, és clar, havien de ser aquest parell de llibres. Per cert, no us diré quins, que ara no es tracta de fer-ne publicitat gratuïta. Penso que són prou dolents com per merèixer l'oblit a què la realitat els ha condemnat, feu-me cabal.
Un altre motiu per comprar un llibre pot ser la col·lecció per la que ve avalada, i ja heu vist que estic fent la Bernat Metge que ens ofereix el diari Ara. La Bernat Metge sempre ha estat objecte de la meva devoció, però tampoc podia permetre'm el luxe d'haver-la. És evident, però, que aquests llibres de clàssics no són precisament novel·letes de per passar l'estona i, si bé podem gaudir d'una obra com l'
Alcestis, emprendre-la amb la
Poètica i la
Constitució d'Atenes d'
Aristòtil, només és en mans de la gent que tenim la puntuació més alta en el
frikitest.
A
priori Aristòtil i jo ens hauríem d'entendre:
"... porta a l'extrem el seu afany de divisió i classificació, creà per a expressar el seu pensament un estil completament a part, tècnic, abstracte, objectiu, estrictament racional; creà, en un mot, el model de llenguatge científic i purament filosòfic com és avui usat. Aristòtil és el més prodigiós inventor de termes tècnics que mai ha tingut la humanitat." (de la introducció), i la seva
Poètica representa el catàleg "definitiu" (aleshores) de l'estil i la forma de les obres escrites, malgrat que se'ns adverteix en la mateixa introducció:
"... però no cerquem en tot això massa coherència sistemàtica: prenem el llibre pel que és. No una teoria de la tragèdia, ans un mètode per a fer tragèdies, un manual genialíssim, per a ús d'aquells que vulguin fer tragèndies "que es facin aplaudir"."
El text avança gràcies a posar-hi voluntat i algun fragment em fa peça:
"Homer, digne d'ésser lloat per tants d'altres motius, ho és també perquè és l'únic dels poetes que no ignora com ha d'intervenir ell mateix en el poema. El poeta, en efecte, ha de parlar el mínim possible en nom propi. Perquè no és imitador quan això fa. Mentre que els altres poetes es posen en escena d'un cap a l'altre de l'obra, i en realitat imiten poca cosa i poques vegades, Homer, després d'un curt proemi, tot seguit ens presenta un home o una dona o algun altre personatge, i cap sense caràcter, ans cadascun té el seu propi." (Poètica, XXIV, 10)
El plaer del llibre per a mi, probablement, rau en la introducció d'ambdues obres, d'en
Josep Farran i Mayoral, l'any 1926. En el cas de la
Constitució d'Atenes, es va desgranant la història constitucional de la ciutat, de manera que es fa poc atractiva la seva lectura. Malgrat tot, no puc evitar subratllar alguns paràgrafs:
"El poble així seguiria millor els seus conduïdors si no el dexessin anar massa ni el violentessin. Perquè la sacietat genera la insolència, quan massa riquesa escau a homes que no tenen prou seny." (Constitució d'Atenes, XII,2,15)
O detalls que ens poden semblar inversemblants hores d'ara, derivats de la seva minuciositat:
"El consell també examina els cavalls. Si un cavaller que té un bon cavall sembla nodrir-lo malament, és castigat per retenció de la indemnització per farratge. Els cavalls que no poden o no volen romandre a la fila, sinó que se'n van, són marcats amb una roda a la barra i la bèstia que sofreix aquesta operació és rebutjada. El Consell examina també els exploradors muntats, quins semblen aptes per al servei d'exploració; i si algun és exclòs per votació a mans alçades, és desmuntat." (Constitució d'Atenes, XLIX)
Aristòtil,
Poètica - Constitució d'Atenes. Barcelona, 2012. Fundació Bernat Metge.
Qualificació: apte només per a gent tan poc fiable com jo.
