dimecres, 10 de novembre del 2010

Els elefants són contagiosos

"Se suposa, i no sense fonament, sobretot en moments d'extrema gravetat com els actuals, quan ens veiem sotmesos a una pressió difícil d'evitar, que l'escriptor té el deure de defensar la cultura pròpia, de donar fe de la seva existència, d'assegurar-ne la continuïtat i de definir, ni que només sigui implícitament, els seus valors. A ben pocs, però, se'ls acut de pensar que per a l'escriptor i, encara que potser d'una manera no tan immediata, per a tots aquells que la viuen i en senten l'impacte constant una cultura és un dogal, una mena de presó a la qual ens veiem condemnats a perpetuïtat."

Amb aquest paràgraf comença l'article, de Manuel de Pedrolo, "Cultura, llengua i tradició", dins del recull d'articles publicats sota el títol Els elefants són contagiosos, 1974. Vaig reprendre la lectura de Pedrolo rel dels apunts que li va dedicar la Júlia Costa al seu blog La panxa del bou, perquè me'n vaig adonar que feia massa temps que el tenia abandonat. Els volums que tenia d'ell a casa ja estaven llegits, o sigui que em va tocar baixar d'excursió a Barcelona a veure que hi trobava.

Em va encantar descobrir que un dels llibres que podia comprar era aquest. A veure qui és la bufona que es resisteix a l'encant d'un títol tan original: Els elefants són contagiosos. El títol del llibre, el mateix que un dels articles que inclou, i que està escrit en resposta a una polèmica amb Baltasar Porcel qui, segons Pedrolo, va manipular les declaracions de l'autor. Manuel de Pedrolo conclou: "... apoderant-me d'un proverbi surrealista, no pas per aquells homes que encara no s'han adonat que els elefants són contagiosos i s'exposen, si s'hi freguen gaire, a trepitjar l'herba que creix mentre mengen de les branques altes.", i que reconec que, veient les distintes trajectòries d'ambdós autors, en Pedrolo aquí estava fi, molt fi.

Articles sobre temes com cultura i tradició, literatura i llengua, bilingüisme, relacions Catalunya/Castella, llibertat moral i civil, immigració, marxisme, etc., configuren un llibret molt especial on, en determinats moments, no pots evitar anar a mirar la data d'edició, perquè diries que no pot ser possible que, hores d'ara, encara siguin plenament vigents. Ara que també ha mort un insigne lleidatà, en Joan Solà, m'abelleix recórrer els camins del segle XX i retrobar-me amb els defensors de la nostra llengua i la nostra cultura. Defensors, que no herois, homes i dones que volien que la nostra fos una cultura normal, sense complexes, sense cotilles. I no parlo de cotilles alienes, ans les pròpies són, la majoria de les vegades, les que més acaben ofegant-nos.
"L'escriptor, que s'asfixia fàcilment en una societat tancada, és un explorador, l'encarregat de cercar i de descobrir, de crear si cal, aquelles fissures que després prova d'engrandir per tal de fer possible la transformació, en un sentit progressiu, de la cultura pròpia; esquerdes que només poden obrir-se del tot en contacte amb aquelles altres cultures que ens són pròximes i de les quals tot just ens separen qüestions de matís. Aquest matís, ben cert, és allò que fa la nostra personalitat, i no es tracta pas de cedir-lo, de renunciar-hi, sinó d'esmussar-ne les arestes, perquè les arestes són el defecte.
[...]
Aquests homes, com nosaltres avui, sabien o intuïen que ajudaven a decidir en el futur de llur cultura, que la sanejaven, i que, tot i llur revolta, o potser precisament gràcies a aquesta revolta, mai no havien deixat d'ésser-li fidels. Perquè no és fidel a ell mateix aquell qui cultiva les seves febleses o posa traves a la seva creixença, sinó aquell altre que es proposa d'evidenciar la millor part d'ell mateix i, més que resignar-se, acull com un fet encoratjador i positiu la seva transformació en adult." De "Cultura i tradició"

Pedrolo, Manuel de. Els elefants són contagiosos. Barcelona, 1980(2). Edicions 62. Llibres a l'abast, 116

27 comentaris:

Clidice ha dit...

0ff topic: com podeu comprovar, algun bromista, sembla que un peix anomenat PIX, s'ha carregat la meva capçalera. El seu PROPIETARI ja està comminat a venir a recullir la bestiola i així poder recuperar la meva capçalera habitual.

Clidice ha dit...

on hi diu "recullir" hi hauria de dir "recollir" :(

en Girbén ha dit...

La metàfora elefantina em sembla llampant. M'explicava un músic els farts de riure de la seva companya (anglesa de tota la vida i cantant) quan escolta la dicció i la sintaxi de la infinitud de grups d'aquí que, amb la idea d'obrir-se al món, canten en anglès; trepitjant l'herba als seus peus.
Avui, la manada d'elefants més encomanadissa és l'anglosaxona; demà potser ho serà la xinesa... Tots sentim la remor del seu trot.

comprovació: "ablicar" que per ben poc no és "abdicar".

MARTELL DE REUS ha dit...

Pedrolo? Qui era Pedrolo? Deu ser del segle XV oi? Per què ara ningú en parla?

Carme Rosanas ha dit...

Està mooooolt bé parlar de Pedrolo. Suposo que malgrat l'excursió a Barcelona per buscar llibres tampoc en devies trobar massa... sempre hi ha els mateixos títols a tot arreu i n'hi ha tants que no hi ha manera de trobar!

Jo crec que he llegit ben bé una quarantena llarga de títols de Pedrolo, però els que em falten... no hi ha manera.

Els elefants són contagiosos realment és un títol irresistible. L'hauré d e rellegir, en llegir el teu article m'adono que no me'n recordo massa.

Carme Rosanas ha dit...

Ah! I ja té raó el martell de Reus que ningú en parla... però és que quan vivia tampoc se'n parlava massa, sempre ha estat arraconat, per incòmode.

Mr. Aris ha dit...

Fa molts anys, en Pedrolo era un client asiduo del Mercat de Sant Antoni i jo també. Vaig publicar un conte en un llibre conjunt amb daltres escriptors. El meu conte estava en català però la resta estava en castellà. Vaig voler-li regalar un exemplar, però a l'adonarse'n que era una edició Bilingue, no el va voler. Em va dir que el bilinguisme mataria el català i que no participes en aquests experiments. Em vaig quedar molt frustrat, doncs era un dels meus escriptors favorits

Allau ha dit...

No sé perquè sempre m'ha fet mandra Pedrolo. Potser perquè era com una imparable màquina d'escriure. Ara bé, combatiu com pocs. I el títol d'aquest recull és irresistible.

[Això que tens a la capçalera és en Pix aixafat?]

Unknown ha dit...

«...més que resignar-se, acull com un fet encoratjador i positiu la seva transformació...». M'ho emporte, açò. Tinc una batalleta darrerament amb les resignacions pròpies i alienes. Són contagioses com els elefants i les elefantes.

Clidice ha dit...

Girbén el teu exemple em sembla paradigmàtic de la pobresa que ens xopa a tots nivells. Confonem, com sempre, tradició amb anquilosament. És com els blogs, sortosament ara ja ningú em diu: "per què no el fas en castellà i així et llegiran més?", sense comprendre que si el fes en castellà hauria de parlar de coses d'un món que no conec en una llengua que no domino. A més, quin impediment hi ha si algú que no parla català vol llegir-me? Del que es tracta és de que l'interessi el que dic. I si la música és bona ho és. Això si, si el que vols és creure't que per xampurrejar anglès se "t'obriran mercats" ... sense comentaris.

MARTELL DE REUS el pujolisme el va condemnar a l'ostracisme per independentista i incòmode. La seva radicalitat i la seva tendència a la iconoclàsita sobre els "valors patris inamovibles" (ja veus que d'això n'hi ha a tot arreu) i, suposo, el seu caràcter més aviat arrauxat ho van propiciar. Aquí tothom reparteix carnet de català. I així ens va.

Carme tu ho has dit i és cert que, ara ho recordo, tu vas publicar-ne una llista d'obres i en vas fer homenatge. Disculpa de no haver-hi caigut abans. Vaig trobar-ne tres títols a La Central del Raval. Encara que, és clar, jo no en tinc tants com tu :D

Aristofeles els grans escriptors solen tenir tics o manies que, per als il·lusionats admiradors, poden resultar una decepció enorme. També ajuda a créixer això. I si, crec, com ell, que el bilingüisme ens està matant. Sobretot perquè només som bilingües els catalanoparlants.

Allau és un bon recull, no decep i, et quedes amb un pam de nas al veure com molts d'aquests articles es podrien publicar avui sense gaire canvis. Ens pensem que evolucionem molt i l'únic que em fet els últims 30 anys ha estat congelar-nos i anar a menys. [no me'n parlis! un disgust eh! el peix dels nassos! si veus en Leb fot-li un clatellot!]

Josep Porcar me n'alegre que et vingui a mida. Saps què? com què tinc l'article escanejat te l'envie per correu electrònic.

sànset i utnoa ha dit...

Sempre he cregut que el Pedrolo més "assagista" és un gran desconegut. Faríem bé tots si fullegéssim algun dels seus articles.

*Sànset*

Galderich ha dit...

L'anècdota de l'Aristòfeles el defineix molt bé, pel bo i pel dolent!
Una cortesia no costa res encara que et vengis el llibre a la següent parada per 20 cèntims!

Alberich ha dit...

Una bona metàfora la de l’elefant.
Aquesta mena d’oblit de molts autors recentment desapareguts, no és aplicable a en Pedrolo exclusivament N’hi ha un fotimer i no cal passar llista. Tot i això que en Pedrolo, amb el seu “Mecanoescrit”, ha estat un dels mes llegits...al batxillerat :)

Joan ha dit...

M'agrada el Pedrolo d'assaig, que ha envellit molt millor que no pas el novel·lista.
Crec que, a part de les qüestions polítiques, que també, la seva obra sovint és pot actualitzable. El Mecanoscrit ara no té el sentit que tingué. Però vaja, és una opinió que no desmereix en absolut les seves aportacions en altres camps i vies.

en Girbén ha dit...

Clidi, és tan forta la il·lusió de creure que fent costat a l'imperi quedaràs a salv de les urpades del lleó!
Encara tenim pendent un bon "walk", o un "trek"; sigui pel "Mountjagged" o per "where to be".

Francesc Puigcarbó ha dit...

Es bó i sa recordar pedrolo, molts gent pensa que només va escriure el mecanoscrit.
Ah! per variar lo de la foto, el pixelat i tot aixó per variar no ho he acabat de pillar, pero veig hi te a veure enceneu els llums, ai, ai, ai

Anònim ha dit...

Jo m'estic llegint un altre llibre que tracta els mateixos temes però, intueixo, que des d'un punt de vista antagònic. Es tracta de "Conta la Indiferència" del Josep ramoneda (director del CCCB). Molt recomanable si vols tenir un contrapunt!

Mireia ha dit...

La veritat és que no he llegit ben res d'assaig de Pedrolo, A la meva epoca d'institut vaig tenir molta tirada per la novel·la , en tinc forces i durant molt de temps va ser un dels meus autors de capçalera. Potser hauria de intentar-ho amb aquest

Eduard ha dit...

Crec que un dels comentaris més estúpids entre els estúpids que són típics de la casta erudita és aquell de..."el temps posa tothom al seu lloc".
El temps és un elefant curt de memòria i molt despistat, i deixa a l'oblit una gran quantitat de persones destacades per raons atzaroses o, almenys, inexplicables des d'un punt de vista mínimament objectiu.
El factor positiu és que, per recollir una paraula de l'article, deixa esquerdes per on es poden fer els rescats d'autèntics tresors.
I encara bo que veig que el Pedrolo es pot rescatar a les llibreries! (Una llibreria de vell, potser?)

Clidice ha dit...

Sànset, Pedrolo, tot i mort encara ha de lluitar contra les etiquetes que li ha posat el poder de dretes i les esquerres més xiripitiflàutiques.

Galderich sincerament, tot i saber-me greu, no crec que aquesta anècdota el desqualifiqui, ni com a escriptor de ficció, ni com a articulista.

Alberich si, el Mecanoscrit va ser de lectura obligatòria al batxillerat fins que el van defenestrar per Paolo Coelho en alguns casos. Encara intento refer-me de l'ensurt. Vivim en un país amb un auto-odi tan brutal que és molt difícil ser optimista.

Clidice ha dit...

Joan entenc que a Pedrolo cal jutjar-lo pel total de la seva obra, per la seva incursió en camps de modernitat quan aquí, encara ara, es feia literatura de la Renaixença. Evidentment que algunes obres ara semblen fora de temps i espai, però, sense voler fer comparacions, dubto que Madame Bovary, per posar un exemple qualsevol, pugui ser considerada una obra "actual". En tot cas moltes de les seves obres pateixen d'un excés d'evasió de la censura i poca universalitat, però això no és un motiu suficient de blasme no?

Girbén jo "walko" i "trekko" quan vulguis i per on vulguis :D Estaria bé fer-ho prop de casa, no sé pas, però, si la "colla pessigolla" estan gaire per la labor de moure el body serrano ;)

Clidice ha dit...

Puigcarbó calla calla, en Leblansky, que deixa anar peixos digitals pel món i després passa el que passa. Que ja ho diu la dita: "els peixos els carrega el diable!". :) I si, Pedrolo és alguna cosa més que el Mecanoscrit.

glamboy69 no sé exactament que vols dir amb això de "punt de vista antagònic". Pedrolo, contràriament al que us penseu molts ... mmmm ... que sou els anti-independentistes d'Iniciativa? espanyolistes? ^^ era força contrari a l'immobilisme que ens va imposar el senyor Pujol i que sembla que no ens puguem treure del damunt. Poder dir "sóc catalana, però per l'amor de Zeus, que algú em tregui aquesta moreneta del davant!" seria una gran cosa pel nostre país.

Clidice ha dit...

Mireia amb les novel·les sempre m'ho vaig passar bé, i vaig aprendre moltes coses dels temps de postguerra. El Pedrolo articulista és un home amb uns punts de vista moderns, universals i molt actuals.

Eduard doncs si el temps posa tothom al seu lloc, ja va sent hora que s'hi posi a Manuel de Pedrolo, amb totes les seves llums i ombres. Ja va sent hora de deixar de ser una cultura estàtica, no som una photo finish, som un poble viu, volem ser un poble modern, projectat al món des de la nostra diferència que ens iguala als altres. I no, en vaig trobar aquest i un altre, a La Central del Raval. Coses que passen :)

María ha dit...

¡¡Qué bonito lo que te han hecho en ese blog CLI, enhorabuena, guapa!!

Bueno, me pongo a la faena... Y cambio el chip;-)


Ui, la meva estimada CLI,

amb aquest tema aquí a casa teva sento una mica de vertigen, a veure si m'explico i no em apedregues la propera vegada que aparegui :-)

Veuràs, jo respecte moltíssim la cultura, així en general, em sembla que el millor i potser únic patrimoni que té la humanitat és aquest i tot el que signifiqui recolzar-la, cuidar-la i promocionar-la tindrà sempre la meva simpatia. Quan la cosa ja es circumscriu a territoris i porcions, per a mi només hi ha una condició prèvia a que mostri interès per conèixer-la, únicament, QUE NO EM LA imposi.

El límit entre defensar i bussejar en el coneixement d'una cultura o llengua, incentivar i promocionar i imposar-me fa de manera subtil o evident, de vegades és tan fràgil que es traspassem.

De vegades quan estimes molt alguna cosa, sents la imperiosa necessitat que els altres en gaudeixin amb tu i en aquest estat sense adonar-te saturar i de vegades obtens el resultat invers al desitjat. La gent ha de ser lliure per a acostar-se a la cultura a una llengua o al que sigui, mira'm a mi qui m'anava a dir que anava a escriure català? doncs ja veus, ho faig encantada perquè he estat jo qui ho he decidit.

Et conte tot aquest rotllo perquè com saps, viu a Galícia, i de Lleó, entenc el gallec perfectament, crec que ho escric prou bé i no el parlo perquè sóc incapaç de parlar cap llengua que no sigui la meva materna (un problema de timidesa suposo) bo, excepte amb la gent del poble, que em consta que no parla castellà i llavors aquí em esforç i chupurreo el que puc, bé CLI, doncs sabent-ho no em dóna la gana de parlar-just en els llocs en els que quatre han decidit que o el parles o no ets del club, bé jo d'aquests club mai seré, no se si m'explico ...

Un petó enorme, el meu catalana guapa i feliç setmana

PD
Me ha encantado esto:

"Porque no es fiel a sí mismo aquel que cultiva sus debilidades o pone trabas a su crecimiento, sino aquel otro que se propone evidenciar la mejor parte de sí mismo y, más que resignarse, acoge como un hecho alentador y positivo su transformación en adulto "

Graaaaaaacias:))

Clidice ha dit...

María aquí discutiríem, i força, però jo em nego a discutir amb gent que em cau bé si al davant no hi ha una, o unes, ampolla de vi, o cervesa, o gin-tònics, o tequila o ... ;)

El porquet ha dit...

El bo d'en Pedrolo va quedar estigmatitzat (per bé i per mal) amb el Mecanoscrit del segon origen, i la veritat és que és un escriptor immens i molt superior al llegat d'aquell llibre. Crec que ha quedat injustament oblidat.

Gràcies per recordar-nos la seva faceta més compromesa, tot sovint gens coneguda.

Genial post.

Clidice ha dit...

Mr. Missis gràcies :) és simptomàtic de la nostra cultura soterrar les grans persones que s'aparten de la "cultureta" oficial. I després, no cal dir, queixar-nos. Hauríem de començar a preguntar-nos, tots plegats, a qui convé que juguem sempre en la 2a categoria.