dimecres, 19 de gener del 2011

Qui enverina els pous?


Avui és impossible no rebre notícies. Tanques la ràdio, el televisor, et negues a obrir el diari, no visites blogs, però potser obres el correu electrònic i t'arriba, vulguis no vulguis, l'actualitat.  Però aquesta actualitat, que ens volen fer passar per la veritat, ens arriba amb filtre, amanida per qui paga la convidada (llegiu el que paga el medi) i, difícilment, podrem associar notícia i actualitat amb reflexió i veritat. Tothom té dret a escampar, manipular, denigrar i ofendre qui sigui, en nom de la llibertat. Tots som Assange i, si descobrim que el veí del tercer segona s'entén amb la perruquera de la cantonada i ho xerrem, no estem fent el xafarder, estem essent els campions de la veritat.

Els medis participen de l'orgia, o potser en són els promotors, i se la passen buscant culpables. Alarma! ja no lliguem els gossos amb llonganisses! Per què no cremem jueus? Fins ara el món anava de corcoll i la gent moria de fam, de malalties, de misèria, però nosaltres seguíem posant collars de xarcuteria als nostres cans i la resta no importava. Tots participàvem, teníem, compràvem, veníem, xalàvem. Però ara s'ha acabat i ens calen culpables. La demagògia es va filtrant, mot a mot, en la nostra oïda i s'instal·la còmodament entre els nostres prejudicis, mirant pel damunt de l'espatlla els prejudicis dels altres, amb un somriure de suficiència.

I, és clar, un tipus pren una escopeta i assassina quatre persones. Veiem indignació contra l'assassí? No! Volem fer-ne una anàlisi sociològica! Si és que en som de bons! Quanta gent viu en la misèria, quantes persones no tenen subsidis, quants es queden sense casa? De qui és responsabilitat? Ens importa? No, el que sembla que ens importi és pensar que pugui ser "normal" que un descerebrat tingui un arma i l'emprengui contra els seus veïns. I no pensem en quatre famílies destrossades perquè si, no pensem que amb la nostra aquiescència, amb el nostre silenci còmplice, estem donant carta de legitimitat a què algú pugui disposar de la vida d'algú altre. Sense judicis, sense possibilitat de defensa. La responsabilitat sempre és d'algú altre, mai nostra. Ara bé, quan la cosa passa a Amèrica i volem associar-la a una possible actuació irresponsable de la dreta més rància, ja gosem aixecar la veu, com si les irresponsabilitats no anessin caient d'un bàndol i d'un altre, Demagògia universal, en diu en Salvador Garcia-Ruiz en el seu blog. Gaudim de l'enorme privilegi de viure menors d'edat, perquè som poble i mai dels mais som culpables de res, on s'és vist!

Si, segurament han estat els jueus que ens han enverinat els pous i no les rates les que ens han dut la pesta. O sigui que, ja no ve d'un, cremem-ne uns quants, entretant les rates seguiran fent la viu viu, mentre nosaltres perseguim bubotes.

Feia dies que tenia escrit aquest apunt però em feia una certa mandra publicar-lo, ho reconec. Hi ha dies que penses: "vols dir que val la pena ficar-te en un jardí d'aquests?". Sobretot d'ençà que vaig llegir aquestes paraules en un blog: "Fa uns mesos, precisament a Grècia dos empleats d'una banca van deixar la pell en uns aldarulls. Llavors em va saber mig greu, però ara ja no. L'empleat és un còmplice, al capdavall, i és estúpid donar-li voltes a l'obvietat". Quan algú s'atorga el dret a decidir que algú altre mereix la mort, quan es fa apologia del linxament d'algú sense cap mena d'angúnia i només per la feina que fa, és que realment hem perdut el poc seny que teníem. Llegeixo a l'Ara a en Salvador Cardús dient si fa no fa el mateix, tot i que ell ho fa millor que no pas jo. Per cert, pels que llegeixen els demés sempre etiquetant-los abans, que sàpiguen que les etiquetes les posen ells, no qui escriu.

27 comentaris:

David ha dit...

Subscric el teu post de dalt a baix. No es pot dir més bé de com tu ho fas.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Es el que hi ha, Obama Premi Nobel, ha rebut al primer mandatari Xinès amb tots els honors. No ens creiem res del que ens diuen i sospitem de tot i de tots els mitjans. No es nihilisme pero si acosta i ens hi ha avocat. Yo0rnem a ser a l'edat Mitjana immers en el feudalis-me, fins i tot Berlusconi ha recuperat el dret de cuixa.

Garbí24 ha dit...

Som els seus titelles i no en podem escapar.....seriem durament castigats per la deserció.
Hem rebenta veure com els dels bancs cobren bons de més d'un milio d'euros amb diner public....i no poder-hi fer res

en Girbén ha dit...

L'enverinament dels nostres pous sobretot és cosa de les integradores de porcs. Portàvem uns anys amb una estricta moratòria d'ampliació del número de porcs i no sé si ara això canviarà atesa la idea de "sostenibilitat rendible" que el Mas va dir que guiaria al nou govern.

Anònim ha dit...

clar com l'aigua encara no enverinada.

Vicicle ha dit...

Tens tota la raó. I tanmateix, la humanitat no ha trobat millor forma de resoldre els seus problemes que decidint linxaments a dojo. I aquí els tens, fent números dels que cauran en tal revolta, invasió, reconversió… O la mà d'obra quasi de franc que suposa l'esclavitud. En fi, si en quelcom ha destacat l'esser humà és precisament en el seu propi negoci. Qui no ha sentit parlar de capital humà? N'hi ha de demagògia més enverinada?

El porquet ha dit...

Clidice, des que et llegeixo t'he de dir que aquest és un dels posts més descomunals que t'he llegit (i he llegit arreu).

Memorable.

L'he devorat. Has descrit perfectament i amb una força brutal aquesta mena d'apologia dels assassinats justificats en que s'instal·la la societat en nom de vés a saber quina animalada.

Enhorabona (que tremoli en Salvador Cardús)

Angel Corrochano ha dit...

Hola Clidice
Vivimos una época de insensatez y descerebramiento colectivo. La crisis, en vez de dar lugar a la reflexión y la búsqueda de salidas lejos de este sistema opresor, ha desembocado en la estupidez y la ceguera, la inmediatez y la ira sin sentido. Pero es lógico (no justificable), cuando no hay referencias ni alternativas que expongan una moralidad, una ética y una alternativa social diferente y renovadora, capaz de superar la crísis económica, política y social.
Es lamentable
Un abrazo

Alberich ha dit...

Un article molt lúcid. Ens cal un culpable i sempre serà intentant matar dos pardals d’un tret. Els humans tendim a fagocitar-nos els uns als altres i sempre hi ha qui posa, de manera interessada, la teia a la foguera del festí.

Anònim ha dit...

Clídice, gràcies per les teves reflexions. Comparteixo el que dius... i ho dius molt bé.

Felicitats per aquest regal de reflexió.

Galderich ha dit...

Clídice,
Una mort justifica tants impresentables que es creuen carregats de raó?

Elfreelang ha dit...

Lúcida reflexió Clidice que comparteixo...quan tirem culpes fora....malament..i és tan però tant perillós aquest joc demagògic.....

Mr. Aris ha dit...

Jo crec que desgraciadament sempre ha estat així, l'únic que passa es que ara amb l'internet i la TV estem més conectats i qualsevol enverinament va rapidisim, tant, que quan volen rectificar, el mal ja està fet. Una mentida repetida mil cops a la TV acaba semblant veritat.

María ha dit...

Creo volguda CLI,


que no t'has ficat en un jardí amb aquest tema, d'obvi i evident que es, dubto que ningú et tusi.

Vivim en una societat que dicta sentències, sense judici, prova de càrrec, ni gens de res...directament encastellen a alguns que sent en el millor dels casos uns dements...nosaltres que som més llests que ningú ho convertim en heroic justicier!! i a uns altres directament als lleons, perquè oh, quin escàndol!! ha gosat fumar-se una cigarreta amagada després d'una columna en una cafeteria...

No és que la pesta ens la hagin transmès les rates, és que... ens hem convertit TOTS en rates!!

Encara que a tu, perquè et donés encara més fàstic hauria de dir-te en jajaja... ¡¡ TARÀNTULES !!:-)

Un petó muuuy grandote, CLI

òscar ha dit...

És l'apunt més collonudament lúcid que he llegit en temps.

sànset i utnoa ha dit...

Plas, plas, plas!

La segona vegada l’he llegit per gust. Amb això està tot dit.

*Sànset*

Lale Mur ha dit...

La auto-crítica no és pas pels humans, suposo. Sempre culpant a algú més, no pas a nosaltres.

Cada vegada aprenc noves paraules amb els teus posts, Clidice ;)
(és clar a part de les reflexions valuoses). gràcies i bona tarda, guapa!

Eduard ha dit...

Doncs no sé si el Salvador Cardús ho escriu millor que tu, però a mi em sembla insuperable com ho dius aquí.
Apuntes molt bé que, en realitat, ni ens sentim responsables ni, en el fons, ens importen una merda les desgràcies que pateixen els altres mentre afectin ..això mateix, als altres.
Es demostra que la informació no és igaul a la formació. Jo crec que sempre en serà una base, a condició, com tu també apuntes, que no estigui filtrada malèvolament. El que està clar és tota "actualitat" és per si sola una filtració de la realitat.

Unknown ha dit...

Crecd que qui ha estat veritablement lúcid en els seu comentari ha estat en Girbén. No faig broma.

Jo dec estar espessa i no estic segura de seguir-re del tot... o potser sí.

Clidice ha dit...

David gràcies, segurament es pot dir millor, només que jo ho he dit així :)

Puigcarbó bé, ens han acostumat tant a seguir les directrius que, quan pensem pel nostre compte ens morim de por. No cal tenir-ne de por, sobretot a qüestionar-se a un mateix.

garbi24 és un tot, des de el que treballa "en negre" fins al que mana més del "món mundial". Podríem subtitular-ho: de condició: humana.

Girbén la qüestió dels purins sempre ha estat "oblidada" per la major part de la societat, que no es qüestiona mai res si els porcs no se li pixen al costat de casa. En Mas no ho millorarà, com no ho han millorat els socialistes. Saps quants càrrecs de "confiança" han hagut de plegar? més del mateix tot plegat.

josepmanel en queda d'aigua sense enverinar? no ho diguis, que segur que algú tindria idees.

Vicicle a mi, el que em fa por, és la manca d'auto-crítica de tots plegats. Els uns perquè tenen la raó i els altres perquè també. I sempre tenen clar que "les morts" són "inevitables". Curiosament, quan els dius: d'acord, fes la llista, callen com uns putes.

Clidice ha dit...

El porquet moltes gràcies, que es noto xiquet que mos fem costat ^^ Espero que no tremoli en Cardús. La veritat és que molts dies en sóc crítica, però aquí m'ha tocat la fibra. N'estic fins al capdamunt de veure barbaritats per dalt i per baix i tots, absolutament tots, tenen justificació.

Ángel ahí la has clavao: no hay alternativas. Porqué incluso aquellos que se otorgan el título de la alternativa, tienen un comportamiento sectario, talmente una iglesia, con su dogma y la falta de auto-crítica. Siempre he dicho que no puedo evitar estar siempre en la oposición, pero es que alguien le tiene que decir al emperador que va desnudo no? Un abrazo :)

Alberich gràcies. Honestament crec que l'herència dels temps ens ha fet creure que la ideologia pot anar pel davant de la biologia i que l'ésser humà és bo per naturalesa. Quan, en realitat, cal entendre que som supervivents, i si això comporta ser un perfecte fill de puta ho serem. Aquí, com què vivim molt bé, no ho visualitzem, a la resta del món ho tenen claríssim.

tiranlobloc la reflexió la fem entre tots, aquí i allí. Mentre hi hagi reflexió, mentre hi hagi cordes que grinyolin, encara hi ha esperança.

Galderich no, cap mort justifica res. Morir és normal, morir perquè algú pensa diferent de tu no ho és, no està bé, i no hauria de ser possible. Perquè passa doncs? i, perquè, quan passa, segons qui mor, aplaudeixen uns o altres? com és que en aquesta pel·lícula no hi ha bons?

Clidice ha dit...

Aris dius una cosa molt important. Abans, quan hi havia un terratrèmol, per exemple, ens n'assabentàvem tard i ni tan sols en vèiem imatges. Les coses passaven "lluny" i la nostra gent ens semblava més propera. Ara estem confosos, no sabem ni on vivim, ni amb qui vivim.

Maria tu sabes bien de que hablas en esto de las sentencias, verdad? :) y el mundo bloguer no es mejor. Y creo, honestamente, que ratas lo fuimos siempre, que solemos quejarnos del de arriba porque, la verdad es que, queremos estar arriba. Solamente cuando tenemos la panza bien llena, se nos llena la cabeza de justícia. Mientras debemos llenarla no tenemos tiempo para pensar. Hay demasiadas añoranzas, y no sólo en las derechas. Parece que nadie mire para adelante. Un petonàs :)

òscar moltes gràcies, ara m'he posat vermella tu! :)

Sànset merci maco, al final no guanyaré per pagar rondes ^^ entre tots ho farem tot, ja ho veuràs :)

Lale Mur és que el nostre comportament és com el dels infants: no he estat jo, ha estat aquell. Així no s'avança. I moltes gràcies si et puc ser de cap ajut, ja ho saps.

Eduard avui llegia un apunt de Pascual Serrano, ¿Pero había una dictadura en Túnez? que em sembla paradigmàtic del funcionament de la nostra societat. No hem deixat de funcionar amb l'aire de superioritat colonial, sempre sabem el que és bo pels demés, i si fan alguna cosa els americans o els jueus ens movem, la resta en realitat no ens importa massa. I amb això no defenso ni els uns, ni els altres. I quan dic americans i jueus, vull dir govern americà i govern jueu. De bona i mala gent n'hi ha arreu. Encara que, ben pensat, això de ser dolent només és qüestió d'ocasió. Diga'm desencantada, o massa vella.

Eulàlia Mesallesht doncs em sap greu de debò, ja he dit que en Cardús segurament ho diu millor que no pas jo.

Unknown ha dit...

Curiosament, malgrat l’acció dels homes, el aigua sura.
¿Fins quant?
Uf, quina esgarrifança.
Una abraçada

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Doncs no estic segur de compartir del tot el raonament... I és difícil explicar-ho. Per fer-ho simple: que ens repugni o ens cabregi un acte no ha d'implicar que renunciem a entendre'l. Entendre no vol dir justificar. El llibre i la pel·lícula "El lector" ho expliquen molt millor que no pas jo. Ara, estic d'acord que massa sovint es pontifica i es posen etiquetes de manera gratuïta.

Clidice ha dit...

Jan Puerta en realitat la "cosa" ha tirat endavant malgrat, o potser a causa de, els mateixos humans. O sigui que potser aquesta sigui una reflexió poc rellevant, al final de tot dubto que hi hagi gent que se senti més integrada que els membres del Ku Klux Klan quan van plegats a cremar negres. El seu és "el món", la resta no compta.

Antoni Casals i Pascual m'agrada el teu punt de vista, em fa pensar, però, en què aquest humà que intenta entendre, amb la consciència d'estar-ho fent, pots ser tu, pot ser en Cardús, en Salvador, poden ser unes quantes persones, però, malauradament, la resta de la societat té comportament de massa i, com a tal, només pensa en consignes. Ahir algú que conec em va enviar un youtube i em deia: "indignant!". En el youtube dels nassos, que imagino que n'hi ha a gavadals per la xarxa, una membre d'una "ong" que actua a Salt, explicava "d'incògnit per la por" com els moros ens estan robant. Segurament que hi ha molta picaresca entre els immigrants, no em cal una membre d'una ONG fantàstica que m'ho expliqui, que visc al món real, però qui m'ho va enviar, una persona perfectament normal, es va quedar aquí, en aquest missatge "els moros ens roben, cal denunciar-ho". No se li va acudir, en cap moment, fer el pas segÜent i analitzar que està passant amb la immigració. On és l'arrel de l'assumpte, quines són les opcions que haurien d'haver contemplat les autoritats per que això no hagués passat, què podem fer ara. La gent és limita a rebre el missatge i fer-ne eco, perquè han de pensar si també els han ensenyat a pensar que no tenen capacitat per canviar res? Aleshores, davant de la necessitat de "fer alguna cosa", i com què als "de dalt" no se'ls pot anar a demanar explicacions i, a més, pensar cansa, millor que comencem a fer-li mala cara a la veïna magribina i a dir-ne maldats així que giri la cantonada, o al davant mateix, tant li fa, total ni se n'assabenta. Vaja, tot aquest rotllo només per dir-te que, tinc massa la sensació, que la pruïja per entendre, és només d'uns quants i que aquests tampoc ens n'adonem de la realitat, perquè també som incapaços de treure'ns els vestits de la ideologia.

Joan ha dit...

Bona reflexió, sí. És curiós com empassem informació mastegada pels altres sense plantejar-nos-la. És controlar el ramat.

Coincideixo també amb la idea que cal entendre-ho tot, no pas per acceptar-ho, sinó per fer un descens fins l'arrel del problema i treballar-hi. Sovint ens vestim d'ideals buits, contaminats i falsos. Perquè doncs, ens cal seguir endavant?

Clidice ha dit...

Joan un dels meus defectes és malfiar-me de tot allò que em vénen vestit d'ideologia. No em fa res, per exemple, dir-me ecologista, per exemple, però això no vol dir que hagi de combregar acríticament amb tot el que comporti el moviment ecologista. Això, però, no sol estar gaire ben vist entre els correligionaris, perquè en tots els moviments, de qualsevol banda, el que es vol és el seguidisme acrític. Així ens va.